Diumenge, 23 d’abril de 2023 16-17 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (30) identificació entre Grècia i l’Empordà. El narrador, alter ego de Brunet, manté lonins que cal revisar. Montero, als Annals de l’Institut d’Estu- descrivint, convertint la ploma en un pin- zell per a dibuixar el paisatge». Aquest es- El meravellós desembarcament un to irònic, àdhuc sorneguer, sempre sen- sorial i distant. Cal fixar-se en la importàn- dis Empordanesos, escriu el 2007: «Brunet vol mantenir-se ferm, però la seva prosa no tudiós, en la seva tesi doctoral sobre Brunet, detalla teories, esmicola el periodisme i la dels grecs a Empúries cia del paisatge, la prosa ben elaborada, la nova, en definitiva, dimensió de l’Empor- pot evitar el deix poètic, una característica pròpia del seu estil com a escriptor, aprofi- bibliografia que se n’ocupa, i elabora, és clar, d’aquesta obra una sòlida interpreta- El periodista polític més esmolat de les dretes catalanes era Manuel Brunet, dà, més realista, amarat d’ironia que vol tant al màxim els recursos estilístics per tal ció amb una detallada anàlisi de personat- trencar els tòpics i estereotips, clixés barce- d’embellir el llengua i la imatge que està ges, context... des de «La Veu». Els anys trenta excel·lí en la defensa dels postulats catòlics i conservadors des del catalanisme. Tanmateix aquests anys va escriure una singular obra narrativa de ficció, una farsa històrica, un divertiment, l’únic text literari que assolí, per qualitat i interès, un molt alt èxit popular i una recepció crítica de també alt nivell. Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB Recreació 1934 1956 2014 F ora dels articles periodístics Edició de Catalònia Edició popular Darrera edició, a literària dels dels quals hi ha només editat un (ja amb a Selecta. càrrec de la Diputació aplec, El meravellós desembar- «desembarcament»). de Girona. cament dels grecs a Empúries és la única obra literària de ficció publicada per Manuel Brunet. Hom li ha retret per què no s’hi dedicava Manuel Brunet orígens de més però l’atragué sempre la no ficció i s’hi dedicà amb bon resultat professional. Apa- Empordanès de Vic reix el 1925 a les Edicions Diana i les reedi- cions s’aniran succeint al vaivé de la histò- ria. Així, els anys trenta en Josep Janés la tor- na a editar a Quaderns Literaris (1934) amb gravats de Pau Cots tot modificant el títol l’Empordà E que serà el definitiu (desembarc/desem- l periodista Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889– Figueres, excel·lència al més crític contra la República, des del catalanis- barcament). En ple franquisme en castellà 1956) tenia una molt sòlida cultura fruit dels estudis al me. El director Josep Pellicena el presenta amb orgull i El Be Ne- (Destino, 1951), i sense cap mutilació. Pos- seminari de Vic, on hi estigué segurament fins el 1911, gre es desfoga contra el trànsfuga. teriorment en edició de bibliòfil il·lustrada per Ricart (Estel, 1951) i, encara, les popu- 1925 Primera edició (amb que anà a Barcelona, on entrà a Las Noticias i mantin- gué una activitat avançada ideològicament. Fou molt amic per Posseïa un alt prestigi com a periodista polític, es caracterit- zava per ser un fi espadí de filigrana mortal, notable en la con- lars en català (Selecta, 1956) amb J. M. «desembarc» al títol). exemple d’Andreu Nin, participant en tertúlies i aprofundint la frontació política del moment i en la qual s’hi posa de ple amb Cruzet, la il·lustrada per Pilarín Bayés (Ausa, labor periodística arribant a ser cap de redacció de La Publici- tota la seva força. Són noms que el nou director Abadal fa jugar 1985) fins les darreres a Parsifal (1993) i la vigència més enllà del caràcter d’obra sin- i, com el pastor i la sirena del poema cèle- tat, va col·laborar en altres tribunes com La Nau de Rovira i Vir- i també en la posició de Cambó, com podem veure a l’epistola- Diputació de Girona (2014). Acompanya- gular, fins i tot extravagant segons algú. El bre de Joan Maragall, el fill del patró comer- gili (1927-1928). L’amistat amb Claudi Ametlla fou determinant ri que hem exhumat i on el líder actua com l’autèntic editor del des per l’assaig L’Empordà i els empordane- present treball literari de Brunet és una ex- ciant, Mariner de nom, s’encisa de la Tama- per diverses feines com l’agencia Havas, on ingressà el 1917 i so- periòdic. Brunet deixa La Publi i el 4 de gener arranca la secció sos, el volum no només és de bon llegir sinó cusa per parlar de l’Empordà. Francesc F. riu, bella i de caràcter i mar i muntanya es bre tot la direcció del prestigiós setmanari Mirador (1929-1931). «Comentari» a La Veu. La sèrie farà gran fortuna per la polèmi- que és un d’aquells llibres que hom acaba Montero l’ha estudiat força i bé. En un arti- fusionen. El matrimoni representarà l’afer- Comença a col·laborar a La Veu amb el pseudònim de «J. M. ca que porta, els ecos de la qual arriben fins avui, com per exem- amb un somriure de satisfacció com els que cle exposa que és una novel·la molt curta, mament en la continuïtat d’un paisatge que de Pedralbes» el 1912-1913 a la famosa pàgina artísti- ple amb les referències al famós «oasi» català. La col·la- ofereix la prosa de Pla o la de Sempronio. en podríem dir potser un roman, on amb l’encisa i aquesta és l’excusa per explicar, ca, seran uns pocs articles. Aviat tindrà secció edi- boració arranca el 4 de gener del 1933 i seguirà, La crítica, amb molts noms de Domènec llenguatge molt elaborat i curós Brunet ex- mostrar l’Empordà allunyant-se de la visió torial i serà un dels baluards ideològics del pe- amb un gran ressò, fins el 17 de juliol del 1936, Guansé a Xavier Febrés, en reconeix la seva plica, en clau literària, l’arribada dels grecs noucentista en boga tan idealitzada en la riòdic. Agafa popularitat arran de l’afer Bloch, amb una col·laboració gairebé diària. Són un un estafador que s’entrevista amb polítics miler d’articles del periodisme polític més d’ERC amb unes especulacions que havi- contundent i agressiu, raonat i concís, ple Un fragment en de provocar la baixa de la pesseta. Era l’hivern del 1931, que ho denuncia des de d’arguments. Sempre, en la secció, en por- tada des del març del 1933 fins l’esclat de La Publicitat. Es polemitza amb La Huma- la guerra civil. Articles vinculats a l’actua- L’arribada cercant un recer propici on passar la nit. So- nitat i pràcticament tots els diaris, i setma- litat. La seva prosa, viva i aguda, prengué breeixint de la lluentor marina, un illot de la bona fira, si no ens busquen raons. naris humorístics com El Be Negre, hi pren- una volada de polemista nat seguint la tra- llargada i amplada d’una corredissa sembla- - Si hi ha gresca volem augment de sou, sents, dran part. La seva actitud valenta va patir jectòria que havia tingut anterior i que tam- va oferir una platja solitària als quatre vai- tu? Ja ho pots dir al burgès. Que no respons? fins i tot una agressió física, a primers de fe- bé excel·leix a mirador. xells grecs. - Sí. Pensava que el meu pare estarà content brer del 1932 enmig d’un rebombori com a re- La guerra civil li suposà un trasbals, esti- Remant com uns mals esperits i barbote- quan vegi aquest país tan pla i que pot anar a pas- refons del cas en el qual s’esquitxa a Lluís Com- gué amagat però a casa seva hi tingué el bisbe de Seleccionem l’arrencada, com comença el treball, breu i sucós, i l’escollim de la darrera edició a jant unes paraulotes estranyes, talment com seig sense esbufegades. I d’això del sou, només panys com palesa Rossend Llates des de La Publi o Vic... Temps incert fins que pogué anar a França i cura del seu especialista Francesc Montero, apareguda a les publicacions de la Diputació de renecs, els mariners s’atansaren a l’illot, sot- he de dir-vos que no hi ha d’haver ni una ganive- J. Ventalló a L’Opinió. Amb aquest atemptat farà un can- com a altres periodistes de La Veu en Cambó el protegí. jaren les platges i cales com si anessin a fer tada. I qui no cregui així que se’n torni a peu. Els vi de rumb ideològic. Brunet tenia una notable dimensió de po- Retornà a Barcelona i anà a Figueres, on s’hi instal·là. Col·labo- Girona, on es mostra una prosa vigorosa, elaborada, sensual i que defuig els cànons del una malifeta i, com que no es veia ànima vi- firataires no volem crits ni fressa. lemista. En passar a La Veu la seva imatge pública és rellevant i rà a Destino, amb el pseudònim de «Romano», sobre política in- moment i ens permet de veure amb detall com anirà el conjunt de la narració. vent, saltaren a l’aigua quatre galifardeus - Prou que en fa el vent. Tots anem ben molls es fitxa, per tant, un comentarista polític d’atac. Passa de repu- ternacional. La seva esposa, una pubilla de Castelló d’Empúri- que amb poques gambades guanyaren el pe- d’aquest ruixim. blicà progressista, a La Publi, a republicà conservador crític a La es, també hi influí, així com Pla, un bon amic. El 1942 s’hi ins- dreny més alt de l’illot. D’allà estant miraren Els homes i els vaixells s’arrauliren en un ra- Veu enmig d’una sorda protesta dels seus amics. Ho feu segura- tal·la arrelant-s’hi plenament, dedicant al seu Empordà estimat No fou en un dia placèvol, ni es mar semblava boig de tan escabellat, tot ell taven com uns idiotes. l’Empordà a contrallum. conet de platja arrecerat del vent. Es convingué ment pel desengany per la política anticatòlica de la República. articles i assaigs en la premsa local com Canigó o Ampurdán tot féu sota l’alta protecció de fet un gran bellugueig de flocs d’escuma, que Sense amoïnar-s’hi anaven sortit els es- - Ja veig on fineix la planúria –digué un. que més valia no fer cap tenda ni descarregar les La nova, i gran, entrada de Brunet a La Veu es considera molt i seguir col·laborant a La Vanguardia entre el 1943 i el 1954. Pu- l’Olimp, com podrien sospitar els anaven i tornaven esbojarradament sense tels, polits per la tramuntana. - Més enllà d’aquestes muntanyes daura- barques. rellevant per la direcció del diari i en serà el periodista més ben blica Cada dia és festa (1946), antologia d’articles, i altres obres poetes. No creguéssiu res d’això: nord ni centener. No era un mar imponent, Enllà de la badia de Roses, feien camí fent des –féu un altre- no hi volem saber res. Si - Demà serà un altre dia –digué el pagat. És gairebé un «fixatge» similar en aspectes polítics al de J. de to religiós com Pàgines de la vida de Jesucrist (1961) de la que els deus no hi foren per res en aquest esde- sinó un xaragall sense ritme ni solta de cap tombarelles sobre les onades i dansant com volen alguna cosa, que vinguin. patró. Un atreviment, en senyal de Pla o V. Castanys també puntals en aquests anys trenta. La pre- es diu que va escriure agenollat i Actualidad del P. Claret (1953). veniment, ni el bon temps tampoc. Feia una mena, un estany mal governat, talment es di- closques de nou quatre vaixells amb l’ala - Veig molts llums, molts focs i fumeroles. presa de possessió. Es féu foc a terra sència de Brunet al diari és la d’una figura que venia avalada per Un especial interès tenen les seves col·laboracions al diari del tramuntana que no s’hi podia tenir cara. El ria un llit desfet sobre el qual els dofins sal- apagada. Rondaven la platja de lluny a lluny Hi ha prou gent en aquesta plana per fer per escalfar el sopar i eixugar la roba.» les seves cròniques a La Publicidad sobre la primera guerra mun- Congrés Eucarístic Pax el 1952. dial, els articles a Las Noticias, especialment el protagonisme en Mort a Figueres, on és enterrat, el seu fons personal la famí- la denúncia del cas Bloch i com Pla, passa del diari republicà per lia el donà a la Universitat de Girona.