Diumenge, 7 de maig de 2023 8-9 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (31) equívoc polític que vol alhora defensar la campanyes d’El Imparcial i Abc contra la estat criticat té punts d’elogis des de l’es- Per la concòrdia catalanitat des del catalanisme amb una contribució a l’Espanya gran. Una missió proposta d’Estatut d’Autonomia el 1918. La resta, història coneguda: una guerra per fer querra com A. Rovira i Virgili o de les files pròpies com la biografia que li dedica Jo- Francesc Cambó fou un notable periodista, un escriptor constant i un assagista agut, impossible a la que es respon des d’inicis callar la reivindicació catalana i anul·lar sep Pla, que en lloa l’oratòria i argumenta- del segle amb l’assalt al diari de Cambó pels l’estat liberal que començava a arrencar. El ció, el pensament i la seva metòdica preci- la seva personalitat política es menjà els seus altres registres. Presentem un dels seus militars (25 de novembre de 1905) i amb les llibre condensa un pensament que si bé ha sió. assaigs més suggerents, on mostra diàfanament el seu pensament. Forma part dels vuit volums de la seva obra completa, de mil pàgines cadascun. Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB Prohibit per la P er la concòrdia, de Francesc Cam- dictadura i bó, és un assaig que esdevé clam per l’entesa i que és ben vàlid en 1930 les línies argumentals tant pel se- gle XIX com pel XXI, atès que ra- Primera edició en espanyol. 1999 Edició en català a Proa. 2007 ona fredament, com Gaziel, de Volum 7 de l’obra completa (articles qui era amic i compartien trobades d’anàlisi autoritzat per periodístics). «Per la intel·lectual, que si amb guerres no es resol el concòrdia» és al volum conflicte permanent entre Catalunya i Espa- 4 (Ed. Alpha). nya cal una entesa, un pacte, un acord, amb lleialtat i paraula, per a resoldre-ho. I apunta 1930 Primera edició en Cambó que quan s’allargassa totes les parts hi català. perden i cap benefici se’n treu pel conjunt. Francesc Cambó la República L’obra apareix públicament en català el Polític i assagista notable gràcies 1930 editada per la Llibreria Catalònia. Cam- bó, mort Prat el 1917, és l’home fort de la Lli- ga i del seu diari La Veu, així com de la cade- na de diaris del país que li projecten l’ideari i amb la seva oratòria i ploma és un líder seguit. El partit no serà dèbil sinó molt fort encara que hagi perdut les eleccions del 1931. Es reedita Llegim al setmanari madrileny Estampa el mediatament, en el seu lèxic habitual, és la Per la concòrdia exposa d’una forma molt talunya davant Castella», fins a l’aplec recent, de al primer periodisme el mateix 1930 i a NAGSA el 1934. Apareix tam- 1930 que fou mecanografiada i editada en ci- que més apareix als seus escrits, s’atura per re- àgil i amb una prosa nerviüda i clara, l’ahir lectura obligada «El catalanisme regeneracionis- F bé Madrid a CIAP (Compañía Hispanoame- clostil de forma clandestina. L’import de la flexionar i escriu aquest llibre com una con- per entendre el present i com la història ens ta», que aplega nombrosos treballs per Jordi Ca- rancesc Cambó i Batlle (Vergés, 1876 - Buenos Aires, 1947), Veu o en altres plataformes periòdiques el pensament de Cambó ricana de Publicaciones) en dues edicions. venda fou destinat als empresonats per la dic- tribució. És un viatge, ràpid és clar, com si fos forja la situació que entén complexa però a sassas, curador de l’obra completa, i configuren la de família de classe rural mitjana, va anar a estudiar dret a apareix amb contundència i constància el primer terç del segle Mig segle després tornarà a ser editat en cata- tadura. el seu vaixell Catalònia per l’Adriàtic o l’Egeu, la que aspira a modificar. Un llibre talment més rica i densa aportació sobre el pensament de Barcelona, on col·laborà al diari La Veu, milità políticament passat. là i en espanyol (1986 i 1999) i tindrà, encara, Les tribunes del patrici, mecenes, líder po- una exposició d’unes idees molt clares: Cata- com un reportatge, alhora que pel seu valor Cambó per la interessant introducció de l’histori- i fou regidor a l’Ajuntament i diputat al Congrés per la Lli- La trajectòria en l’ús de la premsa per part de Cambó és ben li- una altra edició a les obres completes (Alpha, lític i escriptor, seran nombroses: fa conferèn- lunya no pot separar-se d’Espanya i Espanya un document, i pel seu to un assaig de pen- ador. ga. Havia treballat de passant al despatx de Verdaguer i Callís. neal i el simple enunciat dels títols palesa la vocació àmplia i he- 1984) en el volum quart dedicat als llibres de cies i omple els teatres on vagi, articles, anun- no pot diluir Catalunya. El més raonat, sensat sament. L’ideari de Cambó en aquest sentit Aquell «Castilla ha hecho España y Castilla la Aquesta relació li permet d’entrar en contacte, en l’etapa de La Veu terogènia de continguts que són principalment de caràcter inter- Cambó. L’obra fou escrita el 1927 amb el títol ciats amb antelació amb el desig del tast de i prudent és entendre’s i remar junts amb el és constant, i serà molt lineal en el seu pen- ha deshecho» d’Ortega y Gasset (1922) té el seu setmanal, amb el catalanisme polític i especialment amb la redac- nacional sense desconsiderar la política espanyola tot i que rela- El silenci de Catalunya i és prohibida per la qui s’espera un bon àpat, i, quan s’ho val, en respecte com a bandera. Cambó s’hi escarras- sament. El 1908 té articles amb títols elo- contrapunt en les propostes des Cambó, ministre ció del periòdic, on hi publicarà articles diversos des del 1898 so- tivament en la primera etapa no sovintegen els textos d’aquesta te- censura de la dictadura de Primo de Rivera. un llibre ad hoc. L’home que té la paraula im- sà però cal ser dos per fer un pacte i fracassà. qüents: «El catalanisme constructiu» o «Ca- de la monarquia, líder del catalanisme i també in- bre aspectes relacionats amb les nacionalitats en el context màtica. Els centenars d’articles que publica constitueixen una de la política internacional i, gràcies a la intervenció de amalgama de textos entre política internacional la pri- R. Casellas i, segurament, del mateix E. Prat de la mera dècada de vida del diari, i política espanyola la Un fragment Riba, tindrà cura de la secció d’internacional al di- ari l’any següent desenvolupant una carrera ful- darrera i el configuren com palesarà en els seus lli- bres, algun d’aplecs d’articles, com un fi analista i gurant. A més de redactor, episodi poc conegut un sagaç, agut i culte observador de la realitat. L’ideari d’un líder: ni ruptura de la seva vida, en serà col·laborador rellevant, És una pena que se’l conegui poc, per exem- caç està, per això sol, definitivament judica- a totes les altres. el més publicitat, s’anuncien els seus articles la ple el Cambó periodista amb un volum d’arti- da. Mantenir viu i enverinar el problema català, ul- vigília en nota a portada i esdevé l’editor i home cles mil pàgines publicats en la seva obra com- Avui, després de quatre segles de política tra l’inconvenient que acabo d’assenyalar, i aquell fort del diari. pleta. La sèrie inicial a La Veu on va començar el ni submissió, entesa assimilista, en la qual s’ha aplicat, des de l’ac- perill que he examinat en el capítol IV, suprimeix Un dels elements puntals en la projecció pú- mateix 1899, de «Política estrangera» així com els ció brutal de les armes a l’acció suau i pene- tota possibilitat d’aprofitar l’ideal ibèric com a fac- blica de Cambó, doncs, és La Veu, i no només en la articles, també de política internacional, signats per trant de la cultura, en la qual l’assimilisme tor per a generar la nova Espanya. formació de la seva imatge sinó en el precís ús, grà- «Pagès» mostren l’interés vers un aspecte clau en el per coacció política ha tingut totes les moda- I un ideal -no ho dubteu- serà aleshores indis- cies a l’ajuda de Prat, del periòdic. De les primeres crò- periodisme d’opinió fet per un polític dinàmic, parlar a litats imaginables, el fet diferencial català és pensable. Sense l’impuls d’un gran ideal els po- niques de política internacional en portada a començaments raig, com un discurs i lliurement. Tenen especial relleu els arti- més acusat que mai i l’adhesió dels catalans bles no arriben mai a prendre volada que els duu de segle, com altres redactors i col·laboradors, als articles doctri- cles que amb la sèrie «De fora Câ a Ciutat» publica l’estiu del 1903 Seleccionem d’aquesta proposta per a una articulació justa entre l’estat i Catalunya dos fragments a aquest fet és cent vegades més intensa i més a la grandesa. Amb bon govern, amb millores i naris de fons els anys trenta hi ha tot un camí en el qual Cambó po- arran l’afer del gas Strache quan té la doble condició de regidor i que exposen la nitidesa i fermesa del pensament de Cambó que, seguint Prat, rebutja l’assimilació extensa que no ho era en el moment en què progressos materials, un poble manté el lloc que tenciarà la projecció social i política del diari. Només cal veure l’epi- periodista. Els anys vint hi haurà pocs textos de Cambó al diari i l’acció assimilista va iniciar-se. I després de una embranzida espiritual ha pogut donar-li. Però sodi del 1917 quan creà títols alternatius i fins i tot projecta un que seran, com la sèrie Visions d’Orient, anunciants generosament i i també la separació tot argumentat una entesa, una concòrdia. Una proposta que no fou quatre segles d’ineficàcia, ¿no us sembla que l’ascensió, sols d’un gran ideal col·lectiu pot ve- s’hagi de dir La Veu de Barcelona, etc. o el suport habitual de La presentats amb relleu. Redactors d’internacional com J. Pellicena acceptada per l’Estat i Cambó, lúcid, ho remarca en una impecable formulació on conjumina el ja n’hi ha prou per a judicar definitivament nir-li. Veu al conjunt de revistes i col·leccions de llibres de l’Editorial Ca- s’ocupen de la política europea i americana amb constància i és una política? ¿Somiaria ningú, encara, que aquest ideal si- talana. En la seva biografia, Pla ho palesa nítidament: «Cambó, en que el líder havia passat de redactor anònim o destacat a capda- saber fer expositiu de l’advocat, la diafanitat del periodista i la dialèctica de l’assagística. (...) gui la prossecució d’una política assimilista, fra- tot aquest període i fins que per la pressió d’Ildefons Sunyol i de vanter polític als qui els periodistes havien d’anar a recollir les de- Si en venir el règim que ha de substituir la cassada després de quatre segles d’actuació, i res- Prat entrà a l’Ajuntament, a més de periodista el seu dinamisme el claracions a casa seva com corresponia a una relació de depen- El govern dictatorial compta, per ció assimilista! Ara la col·laboració catalana una sola partida. dictadura no es va lleialment a la solució del ponsable de les grans etapes de la decadència es- portà a ser propagandista, agitador» com explica Pla en el seu Cam- dència. El jove Cambó, del que se’n donen poques referències i es- a l’èxit d’aquesta política, [assimi- és de tal mena que, en comptes d’ajudar-lo, Si no hagués causat cap dany -veurem problema català, la immensa tasca d’iniciar panyola? bó cèlebre. Com a polític serà considerat, ras i curt, el portaveu del pecialment Alfons Almendros en un article a la Revista de Catalu- ladora] amb una decidida col·la- ha contribuït al fracàs total del darrer intent després els seus estralls- la política assimilis- a Espanya la instauració d’un règim demo- ¿És que per a Espanya no compta el temps? catalanisme polític. nya el 1990. boració catalana. Ah! Però aques- assimilista. ta seguida amb Catalunya mereixeria ja la cràtic serà pertorbada pel problema de Ca- ¿És que imagina ningú que Espanya pot per- La Lliga impulsarà una editorial política, amb pocs textos edi- Sobta el silenci a les Memòries de molts temes, per exemple del ta col·laboració catalana és cosa ben diferent Fem el balanç de la política assimilista se- màxima condemnació per la seva ineficàcia. talunya. Quan l’esforç convergent de tots se- dre en lluites interiors una altra centú- tats, a més de la coneguda Editorial Catalana més de to comerci- mateix diari que tant servei li feu, La Veu de Catalunya amb refe- de la que trobà la tasca assimiladora dels se- guida amb Catalunya durant quatre centúri- Una política persegueix un resultat. L’únic ria amb prou feines capaç de dur a bon ter- ria? Jo no puc creure que a Espanya la al. Cambó, com Prat amb els articles, hi tindrà obra publicada, se- rències pobres, escasses. En només mitja pàgina explica la trans- gles XVI al XVIII, quan era el millor i més se- es. que justifica una política, és la seva eficàcia. me la gran empresa, el necessari concurs ca- inconsciència pugui ésser general i pu- ran els discursos (1935), amb prefaci de Ramon d’Abadal. Si bé són formació de setmanari a diari i com assumí la secció de política in- lecte de la societat catalana que ajudava l’ac- L’actiu és en blanc: no s’hi pot inscriure Una política totalment, absolutament inefi- talà serà convertit en una dificultat a sumar gui ésser eterna. força coneguts no ho és tant l’articulística. Se’ns mostra, en textos ternacional amb el nom de «Política exterior i Moviments Particu- de notable incidència social, un Cambó dinàmic i viu. Sigui a La lariste».