Diumenge, 21 de maig de 2023 10-11 D ominical Reportatge va permetre desplegar la seva activitat vo- principis de combat democràtic per la ciu- molls, els personatges de presència, de Les millors obres de les lletres gironines (32) cacional amb un compromís constant amb la ciutat’. Nadal va descriure Aragó com ‘un tat’». Parla també de Vida catòlica i és molt Francesc Ferrer a Jaume Curbet, dels amics, de Jaume Ministral a Benet Ribas i coneguts Periodisme sota sospita cronista de la vida ciutadana i de la vida ca- talana amb els ulls atents i crítics d’un pe- rellevant l’aportació en el que fa referència als noms recuperats, de Prudenci Bertrana com Pla o Dalí. En una sola edició les me- mòries esdevenen alhora una història de riodista excel·lent’. La Girona, grisa i negra a Fidel Aguilar, la lluita per la preservació personatges gironins, de la revista Presèn- Si hi ha un periodista al segle XX que ha descrit Girona des de Girona i per és per l’exbatlle ‘una mena de declaració de de l’espai, com les Gavarres o els aigua- cia i del periodisme català. Girona, amb l’actualitat com a objectiu i la història com a base, i sense voler només fer literatura, és Narcís-Jordi Aragó. Compromès i treballador, ha estimat com pocs la ciutat i l’ha narrat amb amor i vocació. Periodisme a Girona amb amor i compromís 1972 Un títol emblemàtic 1981 L’Ajuntament de 1982 Crònica de referència qual en mostra interioritats en un text far- ció a fons de Presència hi ha molts altres (Edicions 62). Girona va publicar editada per la aquesta guia dels Diputació i reeditada Josep Maria Figueres cit de documents, al·lusions personals, etc. materials. Hi apareixen semblances dels monuments locals. el 2008 (CCG). PROFESSOR DE LA UAB i són unes modèliques memòries de peri- amics, dels noms recuperats i el marc polí- odista escrites amb rigor i amenitat i inte- tic i cultural de la Girona i Catalunya del pe- rès historiogràfic també. ríode en una, com tota la seva obra, molt E ditat el 2013 per la dinàmica Les set-centes pàgines no han de fer por ben escrita recuperació memorialística. Acontravent, que donà a co- nèixer molts autors i aspectes com si fossin unes memòries extenses tipus les d’Ibàñez Escofet o les de Tísner. Les Aragó no va viure intensament Girona i els seus homes sinó que els acostà i preser- 2013 d’interès, és una assaig memo- d’Aragó són breus però en ser editades amb và, els fa conèixer millor. Aquest és el seu Les memòries del periodista en edició de Un fragment rialístic imprescindible per co- el cos de lletra més gran possible sembla gran mèrit. Del Diari de Girona copiem de Acontravent. nèixer el periodisme la segona que espantin abans d’obrir el llibre. Ens di- les referències a la seva mort en l’aplec de meitat del XX. Efectivament, Periodisme sota sospita narra el compromís de Narcís- Jordi Aragó amb la veritat, del 1952 fins al gué Quim Torra, l’editor, que fou per deci- sió de l’autor. Bé, detalls al marge, el seu contingut és molt important no només per comentaris que recull: «L’exalcalde Joa- quim Nadal va destacar que Aragó ha estat sempre ‘molt implicat amb la vida local’ i El llarg combat del periodista compromès amb la censura 1977, especialment des de Presència, el set- al periodisme gironí sinó per a la història que ‘això li ha permès tenir un coneixement manari que va dirigir del 1967 al 1979 i del del periodisme català. A més de l’explica- molt profund de la societat gironina que li tació de Girona i Narcís-Jordi Aragó Punt Diari i Pre- L’aportació d’Aragó és un model de periodisme a cavall de la descripció literària i la sència (1986) és denúncia punyent. Periodisme, doncs, censurat i que ell mateix comenta perquè la Un personatge clau de la la a una antologia de propòsit d’aquest la secció homòni- seva relació amb la censura és llarga. L’estiu del 1962 ja se li veta un article camp de quaranta hectàrees la ma al setmanari i simplement per ocupar-se de la necessitat d’espais verds a la ciutat... cita: «Bella és la Devesa de Girona en la pri- apareguts entre 1982 A les memòries hi té un capítol del qual en reproduïm el que segueix cultura i la informació local mavera triomfant; a l’estiu, en què les grans vol- i 1985 i algunes de la tes de fullatge ens resguarden dels potents raigs Revista de Girona. Els del sol; en l’agonia daurada de la tardor, amb agrupa temàticament en Amb la nova llei desapareixia la bilitat administrativa i penal als directors Información y Turismo) i esperar que hi po- les fulles d’aram que encatifen el sòl; bella, sem- aspectes ben diversos: «La ciutat viva», «Paisat- censura quan la seva pràctica ja de les publicacions, i la responsabilitat ci- sessin el segell, sense el qual els papers eren pre bella, àdhuc en la mateixa desolació hiver- ge urbà», «Protestes/propostes», «Notes de lec- era inusual i mal vista tot el vil -econòmica- subsidiària a l’empresa il·legals i no podien sortir al carrer. El ter- nal.» Narra i descriu com era i com és i, especi- tura»..., onze temes en un deliciós aplec que és món occidental. Fraga ho va dir editora. Deixava al marge els autors mate- mini previst per realitzar aquest tràmit era N arcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 1957 al 1977. S’implicà en iniciatives ciutada- dent del seu Consell Editorial (2007-2012). Cor- alment, les lluites i campanyes, aquells Salvem una autèntica, ara sí, crònica de la ciutat en els as- textualment: rial dels textos, sovint amagats en pseudò- de mitja hora, però podia allargar-se tot el 1932-2016) fou un periodista i publi- nes gironines de forma constant, per exemple, responsal de Tele-eXpres i de publicacions di- la Devesa del 1976 per a protegir-la i que fos un pectes que els cronistes oficials no s’ocupaven, - ‘La ley suprime un control previo que nim difícilment localitzables i fàcilment in- matí, perquè els funcionaris, que eren els cista gironí molt rellevant pel seu fou membre del secretariat de Justícia i Pau verses: Oriflama, Serra d’Or, CAU, Cuader- autèntic parc urbà, allunyat d’aquella selva de apareixen «Vida, passió i mort de les masies», «Les no era necesario.’ solvents, per fixar-se exclusivament en per- antics censors, sotmetien la publicació a un compromís amb la ciutat. La notícia de Girona i participà en nombroses nos para el Diálogo... i també direc- la qual parlava Josep Pla o de l’espai degradat pata tes fregides de Lloret» i centenars d’altres te- Però -sempre el però...- compensava la sones i en empreses legalment identifica- examen minuciós. En el cas de Presència, de la mort colpí Girona per la sorpresa, tot i ser campanyes reivindicatives con- tor de la mensual i atractiva Re- que els ecologistes, i els col·legis professionals, mes que esdevenen el retrat d’una època. Aques- seva desaparició amb l’anomenat ‘depósi- bles que haurien de respondre obligatòri- per si no ens ho hagués demostrat l’experi- esperada per l’edat i la malaltia, sinó pel greu i tra la repressió del franquisme vista de Girona (1985-2009). maldaven per salvar. ta és l’aportació del periodisme a la història, la to previo’, que era, en realitat, una censura ament qualsevol sanció amb la seva perso- ència, vam saber després, per confessió de dolor de l’absència d’un personatge clau de la en multitud d’àmbits que Sobre Masó, l’obra del qual Les obres d’Aragó sobre Girona són diver- contribució al coneixement per a entendre’ns mi- posterior. Això es feia, segons el ministre, na o amb els seus béns. Així s’asseguraven part, que el control era especialment rigo- cultura i el periodisme local. Dedicà a la ciutat s’intentaren de recuperar: fou «civilitzadora» segons ses, així Guia de la Girona monumental, aplec llor, les persones i també la realitat. per establir ‘una realista libertad de pren- que no hi hagués manera d’escapar-se del rós. En un informe intern, el delegat del una vida professional de rigor i servei en un ad- del nom genuí de la ciutat a l’alcaldessa Anna Pagans en gràfic on hi apareixen meravelles com el Tapís Els epistolaris de Carles Rahola. Antologia de sa, que no vaya ni en contra de nuestra tra- pes de la llei. MIT ja ho advertia des del primer moment: mirable compromís local. Un amor que per- l’existència d’un diari local el pòrtic al llibre col·lectiu de la Creació, la Catedral, el barri jueu, els banys cartes de cent corresponsals (1901-1939) (1998) dición, ni en contra de nuestro presente, ni La censura, amb aquesta maniobra, ‘Cabe esperar que, con la desaparición durà perquè el 2015 dóna tot el seu fons in- en català passant per la res- Rafael Masó. Ciutadà de Gi- àrabs i tantes altres joies que són descrites es- elaborat amb l’historiador Josep Clara. Joaquim en contra de nuestro futuro’. Quasi res: pa- s’havia substituït per l’autocensura dels au- de la censura por la nueva ley, su marcada tel·lectual (manuscrits, epistolaris, imatges...) titució de l’honorabilitat de rona remarquem aquest lli- quemàticament tot fent rutes o camins pel vi- Nadal al pròleg remarca com la imatge de Raho- raules grandiloqüents i etèries per provo- tors dels textos i per la censura del director, tendencia extremista se acentúe y obliga al i la casa on va néixer, del seu oncle i en la que gironins afusellats o represali- bre, excel·lent en aportació sitant que vulgui conèixer el més rellevant i mo- la serà ampliada per la profunditat de l’acció i pen- car i justificar les arbitrarietats. Malament únic responsable dels continguts. Si l’autor Servicio de Prensa de esta delegación a una va viure, que és avui museu, i es pot visitar: és ats com Carles Rahola. gràfica, editat pel Museu de Gi- numental de la ciutat. També la Guia literària sament que palesa la correspondència. Les cinc quan els substantius elementals van acom- d’un article s’extralimitava, era el director vigilancia constante» (...)’ El segrest era la la Casa Masó. El seu treball arranca amb Rà- rona i on Aragó en marca la vida, de Girona (1995) és una creació molt bonica. mil cartes, de les que s’ofereix relació, a mil cor- panyats d’un adjectiu. Què volia dir ‘demo- el qui es veia obligat a censurar-lo, perquè pitjor de les mesures, la més traumàtica, la L’obra d’Aragó parla de la Girona d’ahir, per dio Girona, on col·labora en diversos amb el rerefons d’una història d’amor, Una obra de literatura que presenta textos or- responsals, són una imatge de la seva labor. Les cracia orgánica’? Què volia dir ‘sindicatos era el que se la jugava: també l’empresa se de conseqüències més greus i imprevisi- a conèixer-la, la d’avui, per a millorar-la i el re- programes, del 1955 al 1963. Fou redactor en gairebé dues mil cartes en cinc anys de festeig denats i comentats. El conjunt és una extensa cent cartes que es presenten són un tast de la re- verticales’? Què volia dir ‘libertad realista’? la jugava econòmicament i per això tenia bles. La policia es presentava a la imprem- refons és la del demà. Aragó, periodista dinà- cap de Vida Catòlica (1962-1967) i remarquem i els antecedents. La gran aportació cultural exhibició, altra paraula no se’ns acut, de la bi- lació de l’arxiver i historiador amb la intel·lectu- Anar contra el passat i contra el present en- interès a vigilar més directament el produc- ta i retirava tots els exemplars; la fiscalia re- mic, autor de llibres d’història i de periodisme, la labor com a director del setmanari Presèn- d’Aragó és sobre Girona en els seus aspectes di- bliografia literària local que dóna més del que alitat catalana. Per exemple de Pau Casals ofereix cara es podia entendre, però com es feia per te periodístic que fabricava. Tot plegat cre- dactava el seu informe sobre ti- articulista constant, és l’home clau de la im- cia (1967-1980). Cofundador de l’Associació de versos, siguin les mancances, els neguits o les diu, és també una guia literària d’obres sobre quatre cartes en les quals el músic li agraeix la tra- ‘contra el futur’? Un dia, com veurem en- ava un cercle viciós impossible de trencar. pus i el grau del possible delic- portant revista setmanal Presència. Llicenciat Premsa de Girona (1977) i del Col·legi de Peri- descripcions. A La Devesa. Paradís Perdut nar- Girona i una antologia de textos alhora que una mesa de llibres i li ofereix la seva adhesió el 1927 davant, el director general de premsa ens El ‘depósito previo’ consistia en l’obliga- te comès; el jutge acordava, en dret per la UB i en periodisme a l’Escola Ofi- odistes de Catalunya (1985), del qual va presi- ra la història del que és un dels primers parcs guia, de versos, fragments de narrativa, etc. de per l’Ateneu de Girona. En els epistolaris sovint hi ho va explicar. ció de presentar sis exemplars de la publi- d’entrada, el processament del cial de Madrid fou, bàsicament, un periodista dir la delegació de Girona fins al 1993. Col·la- urbans catalans que té un preuat sentit en la la capital. ha, i la frase és de l’historiador i exalcalde Nadal, El nou sistema traslladava la responsa- cació a la delegació del MIT (Ministerio de director. tot i que exercí com a advocat a Barcelona del borador del diari El Punt des del 1979 i presi- vida gironina. De La ciutat de Girona de Raho- Papers de butxaca, coedició entre la Dipu- més informació que en els llibres d’actes oficials.