Diumenge, 4 de juny de 2023 8-9 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (33) empordanès Hipòlit Nadal i Mallol, també a Buenos Aires, anuncia el maig del 1956 finint objectius: «El Consejo de Redacción de la Revista ‘Catalunya’ de Buenos Aires L’índex amb els Llibre blanc de Catalunya que s’editen les edicions anglesa i france- ha creído cumplir un deber con la edición Les obres col·lectives sovint s’obliden, si són fetes a l’exili i tenen silencis sa i que l’espanyola és al carrer. Si fos així hagueren aparegut quatre edicions però en de este ‘Libro Blanco’. Es una modesta obra inspirada en el deseo de poner en evidencia col·laboradors cap biblioteca hi ha exemplars d’aquestes la superioridad espiritual de una cultura oficials encara més, tanmateix quan hi ha una vàlua en el contingut edicions fora de l’espanyola o castellana. milenaria sobre las turbulencias destructi- «Pórtico, autógrafo» (Pau Casals) I.- «La resistencia pasiva de Casals» (Josep M. i uns autors excepcionals, tenen interès. Sempre hi ha algú a la intendència. Aquesta tingué ressò, se n’obsequia, en re- cepció oficial, al president d’Argentina en vas de las aparentes conquistas marciales. Hemos reunido algunos informes sintéticos Corredor) II.- «Esquema de Historia de Cataluña» (Pere En aquest cas fou l’alcalde de Girona a l’exili a l’Argentina, Pere Cerezo, comissió presidida pel barceloní Rocamo- sobre el significado histórico-sociológico del Bosch Gimpera) III.- «Síntesis de geografía de Cataluña» (Jau- ra, el veritable factòtum de l’obra. Dubtem, problema catalán. No nos ha inspirado nin- qui en tingué la responsabilitat i l’honor. però, que apareguessin perquè a cap bibli- gún sentimiento secesionista sino el de ce- me Vachier) IV.- «El idioma catalán» (Joan Corominas) oteca les hem vist, només aquesta en la ñirnos al problema concreto que nos afecta V.- «La literatura catalana» (Pere Mas Parera) VI.- «La poesía lírica catalana» (Josep Carner) Denúncia llengua d’Argentina. objetivamente como uno de tantos aspectos VII.- «El arte catalán, por Domènec Guansé» La revista i editorial presenta l’obra de- actuales del magno problema estructural VIII.- «Instituciones políticas catalanas» (Jo- Josep Maria Figueres de la democracia universal. Si sep Santaló) conseguimos sacudir el espíritu IX.- «La Universidad catalana» (August Pi) PROFESSOR EMÈRIT DE LA UAB X.- «Evolución económica y social de Cata- crítico de la conciencia mundial luña» (Manuel Serra Moret) internacional y de los hambres que tienen la res- E XI.- «El Período de la Mancomunidad cata- s fa difícil d’establir l’autoria ponsabilidad de los destinos de lana» (Josep Rovira Armengol) d’un llibre quan l’obra és las naciones, nos daremos por sa- XII.- «El Parlamento catalán durante la Re- col·lectiva, amb una vintena tisfechos.» pública» (Antoni Dot) XIII.- «Los Gobiernos de la Cataluña autóno- de capítols signats i el director És una voluntat nacional, res ma» (Carles Pi Sunyer) de la dictadura no vol constar tot i tenir un pa- de política de partit, sinó de de- XIV.- «Cataluña y la Guerra 1936-39» (Vicenç per fonamental. Efectiva- nuncia internacional i l’obra es Guarner) ment, Joan Rocamora és el puntal de la re- tramet a cancelleries, personali- XV.- «La Justicia en Cataluña durante la Re- pública y la Guerra» (S. Sentís Melendo) vista Catalunya i de les Edicions de la re- tats, institucions internacionals XVI.- «Cataluña colonia» (Marc Aureli Vila) vista Catalunya tot i que tingué el concurs amb el suport inapreciable dels XVII.- «Síntesis de la política catalana con- d’altres catalans exiliats a l’Argentina com exiliats que malden per fer co- de Franco temporánea» (Joan Rocamora) Pere Cerezo, de qui ens ocupem avui, i en nèixer la injustícia del govern es- VIII.- «La lengua y la cultura catalanas en el campo internacional» (Josep [M.] Batista representació d’un estol d’exiliats que no panyol vers els drets dels seus Roca) llençaren la tovallola perquè tenien raó i ciutadans catalans. N’és un bon XIX.- «Ex Tenebris Lux» (Josep Trueta) venien de raça com es deia als anys trenta. eco el Diario de Lima, que repro- XX.- «Cataluña y los pueblos pequeños en el El 1955 és President del Casal de Catalunya dueix escrit de Casals i l’ambai- destino del mundo» (Nicolau d’Olwer) i Josep Santaló n’és el vicepresident. Ells i la junta presenten l’obra. Seran els editors boradors és espectacular com veiem al re- cions. Només hem vist la castellana. El 2018 Biografia a càrrec de xada s’afanya a fer-ho conèixer a Madrid com fan amb les activi- XXI.- «Las leyes de las U. N. y Cataluña» (Joan Cuatrecasas) «Apéndices, fotografías, mapas...» de la revista Catalunya encapçalats pel di- quadre amb les màximes figures de la di- 1956 a Buenos Aires la dinàmica colònia Jordi Galí, publicada tats d’impacte dels exiliats. per la Fundació J. Irla. rector Joan Rocamora i la resta del consell àspora. aplegada a l’entorn del Casal de Catalunya editor. Hi havia molta unitat entre tots els L’obra té tres edicions, catalana, caste- amb les eleccions del 1955 promou el Lli- organismes per què dominava la causa. De llana i la francesa i anglesa. De la catalana bre Blanc Catalonia-Catalogne-Cataluña, fet diversos membres participen com a au- tors: Santaló, Vachier, Cuatrecasas i el ma- vuit-cents exemplars, i de la castellana per enviar arreu el món tres mil. Per qualitat que aplega un bon estol de textos sobre Ca- talunya. S’hi reprodueixen també frag- Pere Cerezo Exiliat a l’Argentina, defensor teix Rocamora. segueixen la trajectòria d’altres obres an- ments de les converses de Casals amb Cor- L’ obra té un pòrtic esplèndid, curt i con- teriors que editaren com l’esplèndida Els redor on s’afirma, com a corol·lari de l’ac- tundent, on especifica l’objectiu de la ini- ciativa. Pau Casals és la personalitat més darrers dies de la Catalunya republicana d’Antoni Rovira i Virgili en un format de titud diària de Casals: «Així, almenys, dor- mo tranquil, perquè sé que faig el meu deu- 1956 Edició castellana de de la causa catalana rellevant de l’exili per excel·lència musical, butxaca, aquesta però un format superior re. Si no hagués pres aquesta actitud, les l’obra publicada a compromís amb Catalunya i popularitat i sense ser de gran format. No sembla clar, nits em serien una tortura.» Buenos Aires. prestigi internacional. La nòmina de col·la- com veurem, que apareguessin tantes edi- Ressorgiment, el mensual de l’indòmit N asqué i morí a l’Argentina per avatars de la vida (Men- escollit diputat d’ERC al Parlament de Catalunya. Tornarà a l’ac- Un fragment doza, 1890 –Buenos Aires, 1977) però visqué a Catalu- nya i es sentí sempre català. De l’Argentina, la seva fa- tivitat pública gironina essent delegat de Treball de la Genera- litat a Girona. mília riojana torna i el 1896 arrela a Girona. Pere Ce- Per la vinculació amb els Fets d’Octubre de 1934, fou con- Pau Casals denuncia el és indivisible. talentos y capacidades hasta el límite máximo. Y rezo i Hernàez estudià a Barcelona com a comptador demnat a 12 anys de presó essent alliberat el febrer (...) es este derecho el que reclama nuestro pueblo. Nos mercantil i s’implicà en la política catalanista. Pro- de 1936. A la guerra civil segueix essent líder dels Hemos buscado la colaboración de las per- hacemos intérpretes de un sentimiento de justicia fessionalment obrí un despatx, a la rambla gi- republicans gironins i serà el gener de 1937 sonalidades más destacadas en el arte y las vivo y arraigado en el alma catalana. Muchos ca- ronina, com a pèrit mercantil després d’una president del Centre d’Unió Republicana. franquisme per genocida ciencias dentro de la actual cultura catala- pítulos de este libro han sido escritos antes de que etapa d’agent d’assegurances, apoderat de I el juny serà elegit alcalde de Girona fins na. Mas esta lista de expatriados no es sino España fuera admitida en el seno de las Naciones banca, viajant arreu l’Estat com a repre- el 25 de gener de 1939, que marxa a l’exi- una pequeña expresión de una amplia acti- Unidas. Quizás ahora tenga mayor actualidad y sentant, etc. La seva família, extensa, li a França, a Montpeller, amb l’esposa vidad cultural que sobrevive a pesar del des- su publicación sea más justificada toda vez que las cinc fills de dos matrimonis atès que es i les filles petites. Gràcies a la doble na- gajamiento geográfico. Quiere ello decir con- Naciones Unidas no pueden de ningún modo des- tornà a casar en enviudar arran el nai- cionalitat obté el passaport argentí i cretamente que Catalunya no es hoy respira- interesarse de los hechos y de los problemas plan- xement del tercer fill. podrà embarcar a Marsella el 15 de ge- Hem escollit de la introducció el pòrtic de Pau Casals, representatiu de la munió de textos que hi ble para los catalanes que cultivan las artes, teados. A ella nos dirigimos porque no participa- Políticament fou regidor a l’Ajunta- ner de 1941 rumb a Buenos Aires en las ciencias y las letras. El testimonio de tal mos de la indiferencia de aquellos que consideran ment de Girona, el 1915, i la seva labor un accidentat viatge on no podrà arri- figuren. Obre el llibre a pàgina sencera amb el facsímil del text en català, i així es reprodueix, que afirmación lo hallará el lector en la presen- irreparable la disociación entre los principios y las tingué el reconeixement de ser presi- bar fins el 29 d’octubre, després de pau- envia l’agost del 1955 des de Prada, tot just escollit Cerezo president del Casal. A la pàgina següent cia de tantos intelectuales catalanes en todas realidades. Y porque confiamos en que el juicio de dent del Centre d’Unió Republicana tor- ses a Dakar, Casablanca i Nova York. los países de América y de Europa y en la me- la Historia será en definitiva más justo que el adul- nant-se a presentar a eleccions el 1917 ob- Al país on va néixer treballarà com a traducció al castellà, anglès i francès. També un fragment de l’editorial de presentació. moria de otros muchos hombres eminentes terado criterio de los espectadores influidos por el tenint, ara sí, l’acta de regidor fins el 1922. comptable i gestor d’assegurances. Es va que han debido morir lejos de su tierra. interés o por el apasionamiento político. Invita- Amb la República tornaren les eleccions i fou implicar molt en el Casal de Catalunya del que Trobo excel·lent la idea de publi- principals organismes, especialment la el règim franquista infligeix a Catalunya des Si es verdad que ello lleva implícita una mos a la lectura y a la serena meditación de estas novament regidor l’abril del 1931 essent el líder en serà president del 1955 al 1958. Una de les se- car un Llibre Blanc de Catalunya UNESCO, no haurien de seguir ignorant que de fa setze anys hauria de revoltar totes les acusación para quienes impiden intempesti- páginas a todos aquellos que comulgan dels republicans gironins i obtenint una tinença d’al- ves primeres activitats fou l’edició del Libro blanco de i de fer-lo conèixer a l’opinió in- a l’Europa occidental hi ha un poble al qual consciències liberals del món. I cal que vamente el desarrollo cultural, social, eco- en, el sincero deseo de llegar a una in- caldia segons llegim al web Memòria d’Esquerra i a la biografia Cataluña i altres activitats com que la capital argentina pogués ternacional perquè s’enterin de se li neguen els seus drets més elementals, aquestes consciències sàpiguen que si ro- nómico y político del pueblo catalán, no lo es tegración armónica de todos los pue- de Jordi Galí, ambdues aportacions consultables a la pàgina web acollir els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili essent al quina és en l’actualitat la veritable situació com són el conreu de la seva llengua i de la manen indiferents, el seu silenci esdevé una menos que en toda sociedad civilizada el ser blos en la comunidad democrática de la Fundació Irla, que facilita informació d’un molt bon estol capdavant de la Comissió Organitzadora. Per la seva labor difo- de la nostra terra. Sobretot l’ONU i els seus seva cultura multisecular. La persecució que complicitat. La Llibertat, com la Pau, també humano tiene pleno derecho a desarrollar sus mundial. de líders i personalitats d’aquest partit. Arran el primer congrés nent la realitat i la cultura catalana rebé l’homenatge de l’enti- d’ERC fou escollit membre del Comitè Executiu i després serà tat el maig de 1961.