https://idp.uoc.edu ARTICLE A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea Raül Ramos Fernández Universitat Oberta de Catalunya Data de presentació: octubre 2022 Data d’acceptació: juliol 2023 Data de publicació: octubre 2023 Resum Els protocols criptogràfics de prova de coneixement permeten acreditar l’existència, possessió o conei- xement d’una dada revelant només que la declaració feta sobre ella és certa. Aquest article proposa un esquema d’investigació per definir el valor jurídic d’aquests protocols per al desenvolupament de sistemes d’identitat digital dins de la Unió Europea. La darrera esmena a la proposta de modificació del Reglament eIDAS, publicada el febrer de 2023, introdueix nous objectes jurídics: la cartera d’identitat digital europea, les declaracions electròniques d’atributs i les proves de coneixement nul, aquestes com a funcionalitat auxiliar dels dos objectes anteriors. El problema és que la proposta no estableix el règim jurídic adequat per garantir la validesa de les proves de coneixement nul davant de les autori- tats supervisores. Amb l’objectiu de redreçar la situació, l’article analitza conceptes com les cadenes de blocs, la identitat digital sobirana, la proposta eIDAS 2.0 i la unió de tots aquests elements en la solució comercial d’identitat digital Hyperledger Indy. Concloem que un marc regulador de proves de coneixement nul amb tres pilars –una regulació de producte informàtic, una regla d’equivalència entre les declaracions i les dades de la cartera amb les seves transformacions matemàtiques i la possibilitat d’imposar l’acceptació d’aquestes proves– pot contribuir a obrir noves perspectives en la direcció que han de prendre els sistemes d’identitat digital de la Unió Europea i el rol que els estats han d’assumir per equilibrar seguretat pública, privacitat dels usuaris i liberalització del mercat. Paraules clau reglament eIDAS; proves de coneixement nul; identitat digital sobirana; cadenes de blocs; cartera d’identitat digital europea; declaració electrònica d’atributs IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 1 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea In search of the legal regime for zero-knowledge tests in the construction of the European Digital Identity Abstract Zero-knowledge proof cryptographic protocols allow to prove the existence, possession or knowledge of a data revealing only that the statement made about it is true. This article proposes a research scheme to define the legal value of these protocols for the development of digital identity systems within the European Union. The last amendment to the modification to the eIDAS Regulation, published in February 2023, introduces new legal objects: the European digital identity wallet, the electronic attestation of attributes and the zero-knowledge proofs protocols, these as auxiliary functionality of the two previous objects. The problem is that the proposal does not establish the appropriate legal regime to guarantee the validity of zero-knowledge attestations to the supervisory authorities. In order to address the situation, the article analyses concepts such as blockchain, Self-Sovereign Identity, the eIDAS 2.0 proposal and the union of all these elements in the Hyperledger Indy digital identity commer- cial solution. We conclude that a regulatory framework for zero-knowledge proofs with three pillars – a regulation of computer products, a rule of equivalence between declarations and wallet data with their mathematical transformations and the possibility of imposing acceptance of these tests – can help to open new perspectives in the direction that the European Union’s digital identity systems must take and the role that states must assume in balancing public safety, user privacy and market liberalization. Keywords eIDAS regulation; zero-knowledge proofs; self-sovereign identity; blockchain; European digital identity wallet; electronic attestation of attributes IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 2 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea Introducció independent sota el control de l’usuari; en credencials veri- ficables (verifiable credentials, VC) a manera de certificats Els protocols criptogràfics de prova de coneixement nul digitals, com podria ser el certificat COVID digital; en proves (ZKP, zero-knowledge proof) són objectes matemàtics de coneixement nul per ancorar l’anterior informació a les que permeten demostrar el coneixement, l’existència, la cadenes de blocs, i en una cartera digital en format d’apli- possessió o la correcció d’una dada sense necessitat de cació mòbil per gestionar, emmagatzemar i administrar les compartir-la, tot complint així amb els principis rectors del credencials, així com per interactuar amb la cadena de blocs. Reglament general de protecció de dades, RGPD1 (Agència Europea de Ciberseguretat, 2022a, pàg. 22). Aplicades a Paral·lelament, amb motiu de la revisió prevista en l’article sistemes d’identitat digital, les ZKP proporcionen priva- 49 del Reglament 910/2014 de 23 de juliol3 –Reglament citat, seguretat i verificació en canals insegurs, la qual eIDAS–, es va introduir en la proposta de modificació4 cosa redueix els riscos associats a l’emmagatzematge i a –Reglament eIDAS 2.0– la creació de nous objectes nor- l’exposició de dades personals. matius semblants als introduïts per Hyperledger Indy, però totalment diferents d’aquests que es poguessin emprar Proposades per Goldwasser, Micali i Rackoff (1985), les per explorar nous models de gestió de la identitat sota el ZKP es van popularitzar en la comunitat blockchain2 a principi de neutralitat tecnològica. Aquests objectes van partir del fenomen del bitcoin i de les monedes digitals ser la cartera d’identitat digital europea (European Digital com Zerocash (Ben-Sasson et al., 2014), amb l’objectiu de Identity Wallet, EUDIW), els llibres majors electrònics i les proveir de privacitat i fer anònimes les transaccions en un declaracions electròniques d’atributs. La darrera esmena5 canal com són les cadenes de blocs, les quals proporcionen a la proposta de modificació del Reglament eIDAS 2.0 porta un registre replicat entre tots els membres que conformen a la inclusió de les ZKP en el text legal, però només quant a la cadena sense autoritats centrals, transparència en les la seva definició i la seva funcionalitat com a element de su- dades que s’ancoren i resistència a la manipulació. La pos- port a l’EUDIW i a les declaracions electròniques d’atributs. sibilitat d’emprar les cadenes de blocs per crear sistemes d’identitat al marge de qualsevol proveïdor, inclòs l’Estat, i La problemàtica que tractem en el present article és la l’ús de les ZKP per garantir la privacitat va fer que el mo- manca de desenvolupament en la proposta consolidada viment d’identitat digital sobirana (self-sovereign identity, eIDAS 2.0 d’un marc legal que permeti emprar les ZKP per SSI) proposés el desenvolupament de sistemes d’identitat a la construcció de sistemes d’identitat digital a la Unió digital basats en aquestes tecnologies (Allen, 2016). Europea, amb la garantia per al receptor de les dades de poder acreditar el compliment de les seves obligacions Les propostes SSI estan contingudes en solucions comercials legals davant l’autoritat supervisora quan vulgui acceptar d’identitat digital, com ara Hyperledger Indy, solució que em- una prova de coneixement nul. Els autors Alamillo Do- pra cadenes de blocs per a la descentralització del sistema; mingo, I., Valero Torrijos, J., Fortune, D. i Martin, D. (2017) en identificadors descentralitzats (decentralized identifiers, van demostrar la viabilitat d’emprar protocols ZKP en un DID), per crear i gestionar les identitats digitals de manera projecte pilot dut a terme a l’aeroport de Leeds Bradford 1. Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). DOUE núm. 119, de 4 de maig de 2016, pàg. 1-88 (88 pàg.). DOUE-L-2016-80807. 2. Traduït com a cadena de blocs. 3. Reglament (UE) n° 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i als serveis de confiança per a les transaccions electròniques al mercat interior i per la qual es deroga la Directiva 1999/93/CE. DOUE núm. 257, de 28 d’agost de 2014, pàg. 73-114 (42 pàg.). DOUE-L-2014-81822. 4. Brussel·les, 3.6.2021 COM(2021) 281 final 2021/0136 (COD) Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual es modifica el Reglament (UE) n.º 910/2014 pel que fa a l’establiment d’un marc per a una identitat digital europea {SEC(2021) 228 final} - {SWD(2021) 124 final} - {SWD(2021) 125 final}. 5. 2021/0136 (COD) Proposal for a REGULATION OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE COUNCIL amending Regulation (EU) No 910/2014 as regards establishing a framework for a European Digital Identity Rapporteur: Romana Jerković CONSOLIDATED TEXT - COMPROMISE AMENDMENTS (EPP, S&D, Renew, Greens, The Left) 7 February 2023. IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 3 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea per acreditar la possessió d’una targeta d’embarcament la majoria d’edat quan un servei en línia tingui l’obligació vàlida i en conseqüència deduir l’IVA dels establiments de legal de demanar-ho, o bé per adquirir en un establiment la zona lliure d’impostos, però sense poder reproduir-ho físic productes que sol·licitin acreditació de l’edat, però posteriorment davant l’autoritat tributària per la manca no es comparteix el DNI, i per tant no es poden capturar d’efectes jurídics de les ZKP. dades que es puguin fer servir de manera espúria. La nostra hipòtesi és que la problemàtica anterior pel que fa Exemples que poden aprofitar els anteriors avantatges a la manca de valor legal de les ZKP es pot redreçar amb tres són la implantació de sistemes de vot electrònic per ga- pilars: en primer lloc, una regulació de producte informàtic rantir la confidencialitat i, alhora, el vot únic (Bamberger que pugui instal·lar-se a l’EUDIW o que actuï de manera au- et al., 2021); presentar proves de vacunació (de Vasconce- tònoma; en segon lloc, la definició d’una regla d’equivalència los Barros; Schardong; Felipe Custódio, 2022); demostrar entre una declaració electrònica d’atributs i la informació la possessió d’una targeta d’embarcament vàlida en un personal emmagatzemada a l’EUDIW amb les dades deriva- aeroport (Alamillo Domingo, I.; Valero Torrijos, J.; Fortune, des en format ZKP, i, en tercer lloc, la imposició d’acceptar D.; Martin, 2017) sense revelar la identitat, la construcció una prova de coneixement nul en determinades interaccions. de sistemes d’identitat digital basats en cadenes de blocs (Hyperledger White Paper Working Group, 2018), o demos- Per tal d’assolir l’objectiu anterior, exposarem els casos trar la inclusió o l’exclusió de certa informació en una base potencials d’ús de les ZKP i les problemàtiques que pre- de dades (Ben-Sasson et al., 2018). Quant a això últim, senten; ens aturarem a conceptualitzar les cadenes de podríem imaginar un sistema pel qual es pugui acreditar blocs i la seva relació amb les ZKP; examinarem l’encaix per part de l’Estat que determinat algorisme funciona de les ZKP amb les propostes SSI i la translació d’aquestes d’acord amb la llei o reglament en què s’emmiralla, com en l’entorn europeu; introduirem la proposta eIDAS 2.0, ara la concessió d’ajudes públiques. juntament amb l’actual versió consolidada i analitzarem l’abast de la reforma; exposarem com Hyperledger Indy se Tot i la seva versatilitat, dos elements clau limiten el desen- situa per davant del debat que planteja la proposta eIDAS volupament d’aquests protocols. En primer lloc, cal estandar- 2.0 mitjançant un sistema que actualment està en el mer- ditzar la informació que s’ha de revelar sobre les dades i, en cat; tancarem amb els fonaments que han de permetre segon lloc, la informació que es vol acreditar s’ha de decidir desenvolupar un règim adient per a les ZKP, i acabarem d’antuvi. Aquests requisits tècnics mostren la dificultat d’im- amb les conclusions més rellevants. plementar i d’entendre aquestes eines, ja que demanen un coneixement avançat en criptografia i una forta inversió eco- nòmica per al seu desenvolupament (Bamberger et al., 2021). 1. Antecedents Quant a les garanties addicionals que han d’acompanyar 1.1. Proves de coneixement nul les ZKP, no són tècniques, sinó jurídiques. Formalment, les dades processades en la prova matemàtica són les matei- Les proves de coneixement nul permeten demostrar el xes que el valor d’entrada del protocol, per la qual cosa cal coneixement d’un valor determinat revelant només el la presumpció que la prova matemàtica té el mateix valor fet que es coneix aquella informació, la qual cosa permet que les dades originals abans de ser processades. De la implementar tres mesures recollides en l’article 25 del mateixa manera, cal que els protocols i el format de les da- RGPD, la seguretat, minimització i limitació a l’accessibi- des que s’han de tractar estiguin estandarditzats per tal de litat de les dades (Agència Espanyola de Protecció de Da- minimitzar els riscos d’error o de frau. No és estrany, doncs, des –AEPD–, 2020). D’aquesta manera, es podria acreditar que organismes d’estandardització com ISO/IEC 9798-56 ha- des d’una cartera d’identitat digital, sota l’exclusiu control gin proposat el desenvolupament d’esquemes d’autenticació de l’usuari, que es disposa d’una credencial que certifica que incorporin aquests protocols per fer-los confiables. 6. ISO/IEC 9798-5:2009 Information technology – Security techniques – Entity authentication – Part 5: Mechanisms using zero-knowledge techniques https://www.iso.org/standard/50456.html IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 4 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea 1.2. Cadenes de blocs En l’àmbit europeu, les cadenes de blocs les treballa l’Eu- ropean Blockchain Services Infrastructure (EBSI), que és Les cadenes de blocs són un protocol de programari i un una iniciativa conjunta de la Comissió Europea i el Parla- llibre de registre distribuït de transaccions, que pot actuar ment Europeu per desenvolupar una xarxa de serveis que com a substrat computacional global per processar qual- puguin millorar l’eficiència, la transparència i la confiança sevol tipus d’activitat digitalitzada (Swan, 2016). Jurídica- en els processos públics i privats. ment, en tractar-se de registres digitals, són per definició documents electrònics sota el Reglament eIDAS (Lyons, 1.3. Identitat digital sobirana Courcelas i Timsit, 2019). Això vol dir que a la informació ancorada en les cadenes de blocs no se li pot denegar La identitat sobirana (self-sovereign identity, SSI) és un validesa jurídica pel simple fet de la seva naturalesa elec- model de gestió d’identitat digital que neix dels entorns trònica d’acord amb l’article 46 eIDAS. de cadenes de blocs, atès que aquestes permeten eliminar els intermediaris i actuar com a registres descentralitzats Al seu torn, les cadenes de blocs són una aplicació de les i immutables per disseny (Schwalm i Alamillo Domingo, anomenades tecnologies de registre distribuït (distributed 2021, pàg. 90). El principal postulat del moviment SSI és ledger technology, DLT). La diferència és que DLT és un que els individus estiguin en possessió de les seves da- terme genèric que es refereix a qualsevol tecnologia que dis- des d’identitat i en conseqüència puguin escollir quines, tribueix i sincronitza registres digitals entre múltiples nodes amb qui, amb quina finalitat i durant quant de temps les (ordinadors, servidors, telèfons intel·ligents, etc.), mentre que comparteixen (Allen, 2016). Tot i això, els sistemes SSI no les cadenes de blocs són un tipus específic de DLT que uti- necessiten xarxes distribuïdes per a la seva construcció litza una estructura de dades enllaçades criptogràficament i (Lyons, Courcelas i Timsit, 2019, pàg. 6). que funcionen a manera de registre de tracte successiu, on la informació només es pot anar afegint i queda vinculada a El moviment SSI es presenta com una alternativa al model la darrera que s’ha incorporat (Ibáñez Jiménez, 2018); és el d’autenticació d’identitat federada o delegada en tercers, que es coneix com la immutabilitat de la cadena. que al seu torn és el model més desplegat mundialment (Reed i Preukschat, 2021, pàg. 8). Aquests sistemes per- Al marge de la immutabilitat, hi ha dues propietats addi- meten que els usuaris emprin una sola identitat per acce- cionals presents tant en les cadenes de blocs com en les dir a múltiples recursos i serveis en diferents dominis o DLT: la replicació per redundància de les dades entre tots organitzacions. És el cas quan el registre en un lloc web els nodes i la transparència, la qual cosa implica que la es fa mitjançant el compte d’una xarxa social en lloc de informació ancorada és accessible sense restricció: qual- crear-ne un de nou o s’empra un correu electrònic. sevol persona o dispositiu pot examinar les dades. Aques- ta característica, clau per evitar el frau juntament amb la El model anterior presenta quatre inconvenients. El immutabilitat de les cadenes, és el que genera tensió amb primer és que depèn d’un tercer que pot eliminar el el RGPD quant al principi de privacitat des del disseny i per compte si s’incompleix el contracte i fer perdre les dades defecte: article 25 RGPD, la minimització de dades, article dels serveis autenticats. El segon és que és vulnerable 5 RGPD, i el dret de supressió, article 17 RGPD. als atacs informàtics, ja que totes les dades estan en servidors centrals. El tercer inconvenient és que no és És en aquest escenari on es mostra la idoneïtat d’explorar interoperable, perquè el proveïdor d’identitats estructura l’ús de protocols ZKP per substituir les corresponents les dades segons el seu sistema. El quart és que permet declaracions electròniques d’atributs per derivacions el seguiment en línia, ja que el proveïdor d’identitats rep criptogràfiques que incrementin de manera efectiva la metadades cada vegada que s’accedeix a un recurs en privacitat i redueixin els costos de compliment per als línia. Com a resposta als models d’autenticació delegats responsables del tractament. Així ho assenyalava Alamillo sorgeix el model SSI, que a Europa es representa sota Domingo (2020, pàg. 129-130) en analitzar el règim jurídic dues visions: una que adopta part dels seus postulats, aplicable en un esquema d’identitat digital descentralitzat l’anomenada identitat digital descentralitzada, i l’altra, amb suport en tecnologies de registre distribuït. que és la identitat sobirana. IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 5 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea La identitat descentralitzada, visió del Reglament eIDAS tenen efectes jurídics fefaents i valor probatori, i, en con- 2.0, fa referència a la introducció d’una cartera d’identitat seqüència, que el règim jurídic de supervisió, de control i digital, una aplicació mòbil amb una interfície gràfica que de contingut obligatori dels prestadors sigui estricte. l’usuari pugui instal·lar-se en el dispositiu i amb la qual pugui interactuar (Schwalm i Alamillo Domingo, 2021). Ara bé, quant als sistemes d’identificació transfronterers, Aquesta aplicació és l’equivalent al servidor d’identitat, no hi ha cap obligació per part dels estats membre d’es- on l’usuari emmagatzema els documents declaratius de la tendre’n els efectes fora del seu territori i, per extensió, de seva identitat. El que es planteja és fugir d’una base de da- reconèixer els sistemes d’altres estats, la qual cosa implica des centralitzada i que cada usuari tingui els documents un fre en la cohesió del mercat únic digital. Per aquesta d’identitat sota el seu control. Aquest seria el cas del cer- raó, i amb motiu de la previsió continguda en l’article 49 tificat COVID digital, on cada autoritat sanitària entregava del Reglament eIDAS, el 3 de juny de 2021 es va publicar la a l’usuari les dades en relació amb la malaltia sense ne- proposta de modificació eIDAS 2.0, que preveia la creació cessitat de connectar-se amb els servidors de l’autoritat d’una cartera d’identitat digital europea a càrrec o per sanitària per comprovar la validesa de les dades. compte de l’Estat, l’EUDIW, i la infraestructura necessària per a la recopilació, emmagatzematge o divulgació de les Per identitat sobirana (Allen, 2016) s’ha d’entendre la dades d’identitat digital. identitat en sentit ampli, més enllà del registre civil. Això vol dir que l’identificador, el compte d’usuari, no depèn Altrament, el marc actual del Reglament eIDAS no cobreix de ningú més que d’ell. Per compte d’usuari ens referim la provisió d’atributs electrònics, com ara certificats mè- a l’identificador base en qualsevol servei, que típicament dics o qualificacions professionals, la qual cosa dificulta serà un compte de correu electrònic; posteriorment, garantir el reconeixement d’aquestes credencials en aquest compte es verificarà amb un telèfon, una signatura format electrònic en l’àmbit europeu.7 Consegüentment, electrònica o per altres mitjans. Aquest identificador, en la proposta eIDAS 2.0 porta la inclusió d’un nou servei últim terme, no depèn de l’usuari i, per tant, pot ser elimi- de confiança: les declaracions electròniques d’atributs. nat pel prestador amb la pèrdua de les dades associades. Aquestes són documents electrònics emesos i signats digitalment per una font de confiança, que es poden va- 1.4. La proposta eIDAS 2.0 lidar criptogràficament. Un exemple d’això és el certificat COVID digital, el QR del qual contenia la signatura de l’au- El Reglament eIDAS és una normativa de la Unió Europea toritat pública de salut corresponent. que estableix un marc jurídic comú per a la identificació electrònica i els serveis de confiança en les transaccions A més a més, per respondre a la dinàmica dels mercats i a electròniques. El seu objectiu és facilitar la interoperabi- l’evolució tecnològica, la proposta amplia la llista vigent de litat i la seguretat dels serveis digitals en el mercat únic serveis de confiança amb la prestació de serveis d’arxiu elec- europeu i fomentar la confiança dels ciutadans i de les trònic: els llibres majors electrònics. Aquests es plantegen empreses en l’ús de mitjans electrònics. com una combinació dels segells de temps de les dades i la seva seqüenciació, amb la certesa del creador de les dades, Així doncs, el Reglament eIDAS presenta dues parts molt de manera similar a la signatura electrònica. Aquest servei diferenciades: una que té a veure amb els sistemes de ges- de confiança es mostra com a element de suport per a la po- tió de la identitat transfronterers per garantir la intero- sada en comú de dades procedents de fonts descentralitza- perabilitat a tota la Unió i l’altra, els serveis de confiança. des per a solucions d’identitat descentralitzades i sobiranes. Els darrers són una col·lecció tancada de serveis públics que tracten una visió privatitzada de la prova electrònica: És en aquest marc en què les ZKP s’interrelacionen amb la signatura electrònica, el segell electrònic, el certificat els serveis de confiança ja existents, i els nous que la pro- digital, el registre electrònic i el lliurament electrònic posta eIDAS 2.0 introdueix per a la millora de la seguretat certificat. Això explica per què els serveis de confiança i privacitat, en permetre verificar la identitat o l’autenti- 7. Dicció literal de la proposta de modificació del Reglament eIDAS. Brussel·les, 3.6.2021 COM(2021) 281 final 2021/0136 (COD). IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 6 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea citat d’un document sense exposar dades sensibles, per 2.0 i a l’adopció de propostes com la del moviment d’identi- exemple, demostrar que es té un certificat digital vàlid tat digital sobirana, les quals van més enllà del que planteja sense mostrar-lo, o per signar un document sense revelar la proposta de modificació i que aquesta podria encloure. el contingut d’aquest, tot això des de l’EUDIW, i a la vegada emprar els llibres majors electrònics per tal de dissemi- 1.5. El projecte Hyperledger Indy nar el material criptogràfic i crear la prova. Sota aquesta visió, el febrer de 2023 la Comissió Europea va publicar la El model Hyperledger Indy (Hyperledger White Paper darrera esmena a la proposta de modificació del Reglament Working Group, 2018) és un exemple de solució tecnològi- eIDAS, la qual preveu la incorporació de les ZKP com a su- ca d’identitat digital que, d’una banda, integra els principis port a l’EUDIW i a les declaracions electròniques d’atributs. del moviment SSI i, de l’altra, permet complir amb la pro- posta de modificació del Reglament eIDAS. Al seu torn, Les proves de coneixement nul es defineixen en l’article va un pas més enllà en les propietats que es desitgen per 3 (5c) de l’esmena a la proposta de modificació com al nou sistema d’identitat digital europea en integrar en «aquells mètodes criptogràfics pels quals una tercera un mateix ecosistema una cartera d’identitat, les decla- part pot validar que una declaració determinada, basa- racions electròniques d’atributs sota la nomenclatura de da en una declaració electrònica d’atributs, que és en la credencials verificables, les tecnologies DLT i les proves cartera d’identitat digital europea de l’usuari, és vàlida, de coneixement nul. La unió de tots aquests elements, sense revelar al tercer cap dada relacionada amb aquella interrelacionats amb el RGPD, aporten una visió de pri- declaració electrònica d’atributs»; l’EUDIW es defineix vacitat reforçada no prevista ni per la proposta eIDAS 2.0 com «un mitjà d’identificació electrònic que emmagat- ni per l’EBSI, visió que Hyperledger Indy integra en el seu zema de manera segura, gestiona i valida dades relatives sistema a partir de tres pilars tecnològics principals. a la identitat i declaracions electròniques d’atributs per facilitar-les a terceres parts o a altres usuaris de l’EUDIW En primer lloc, les cadenes de blocs esdevenen el canal sota sol·licitud, i que permet la creació de signatures elec- per transmetre la informació a internet sense que aquesta tròniques qualificades i segells», segons l’article 3 (42); romangui sota el control o la custòdia d’una sola entitat. les declaracions electròniques d’atributs es defineixen com Així és com s’estableix la relació de confiança i es possibi- «declaracions en format electrònic que permeten la pre- lita que la validació que fa el receptor tingui lloc sense la sentació i l’autenticació d’atributs», segons l’article 3 (44). participació de l’emissor. D’aquesta manera es redueixen dos dels riscos dels sistemes actuals de delegació de l’au- D’altra banda, l’ús que es preveu de les ZKP és el que hi ha tenticació d’identitats, entre els quals el node d’interope- en l’article 6 bis 4 (6): «La cartera d’identitat digital euro- rabilitat eIDAS: la dependència d’un tercer per dur a terme pea haurà de facilitar, en particular, una interfície comuna la verificació i la traça de les metadades en els servidors per als seus usuaris o per a terceres parts, quan estigui del proveïdor d’identitats que es pugui emprar per a la disponible, per fer proves de coneixement nul a partir de creació de perfils de comportament. les dades d’identificació personal o de les declaracions electròniques d’atributs». Fora de les anteriors previsions En segon lloc, els identificadors descentralitzats, decentrali- a la proposta consolidada de l’eIDAS 2.0, no es fa cap zed identifier, o DID (W3C, 2022a), permeten crear un identi- referència al seu règim jurídic, com tampoc no se’n fa a ficador pseudònim ancorat a la xarxa sota l’exclusiu control l’arquitectura i al marc tècnic de referència de la cartera de l’usuari i sense la dependència d’un registre centralitzat, europea d’identitat digital,8 document adoptat pel grup proveïdor d’identitat o d’autoritat de certificació, a partir d’experts eIDAS a finals de gener de 2023. del qual es poden obtenir atributs d’identitat com ara una titulació universitària emesa directament a la cartera digital. Les deficiències apuntades fins al moment –la manca de desenvolupament del règim jurídic i de la infraestructura tèc- En tercer lloc, les credencials verificables, verifiable cre- nica de les proves de coneixement nul,– comporten un fre a dentials o VC (W3C, 2022b), són documents electrònics la descentralització de la identitat digital pretesa per l’eIDAS que contenen una o més declaracions asseverades per 8. Versió 1.0.0 https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/european-digital-identity-wallet-architecture-and-reference-framework IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 7 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea un emissor; en l’exemple anterior, seria el diploma acadè- tible d’ancorar-se en un registre distribuït, o bé només en mic en format electrònic. En aquest cas d’ús, el Ministeri el material criptogràfic generat per a la seva construcció. d’Universitats podria ser qui escrigués en una cadena de blocs quines universitats poden emetre títols. 2. El repte d’investigar el valor jurídic Una característica de les credencials verificables, present en l’estàndard tècnic VC adoptat pel World Wide Web de les proves de coneixement nul Consortium (W3C), i que incorpora Hyperledger Indy, és la La proposta eIDAS 2.0 planteja dos reptes jurídics: regular seva emissió, control, gestió i compartició mitjançant pro- les proves de coneixement nul i definir el seu paper com ves de coneixement nul. Això permet combinar múltiples a suport per a les declaracions electròniques d’atributs credencials de diversos emissors en una sola presentació i l’EUDIW. En la figura 1 es mostra un esquema amb la verificable sense revelar la credencial o l’identificador, la proposta eIDAS 2.0 i les proves de coneixement nul com possibilitat de mostrar de manera selectiva en una sola a eixos principals. L’objectiu és establir el marc legal ade- credencial atributs presents en diverses credencials, o bé quat per emprar protocols ZKP amb seguretat jurídica, la crear una credencial verificable derivada d’acord amb el qual cosa ha de permetre el desenvolupament de nous format establert per l’emissor, sense la necessitat de la sistemes d’identitat digital a la UE i facilitar la transició seva participació una vegada emeses les credencials. Això des de l’actual model on compartim dades fins a un model últim permet que la prova de coneixement nul sigui suscep- on es comparteixen proves de la seva existència. Figura 1. Interacció de la proposta de modificació del Reglament eIDAS, els components d’identitat digital sobirana i les proves de coneixement nul Font: elaboració pròpia IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 8 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea 2.1. Règim de producte en front de règim de servei funcionalitat d’emetre proves de coneixement nul o bé la seva escriptura en xarxes DLT, han de respondre per tal El principal repte en l’anàlisi de les ZKP és determinar que criptogràficament el seu servei doni una seguretat el marc regulador adequat per a aquests protocols. Un mínima. Per això és important que els productes estiguin règim d’activitat en què només un proveïdor de serveis certificats, certificació que es pot plantejar, en el cas de de confiança pugui emetre-les augmenta el risc de crear la cartera, en relació amb les certificacions de cibersegu- dependència en un prestador. Per tant, un pas inicial per retat contingudes en la proposta eIDAS 2.0 i, en el cas de definir el valor jurídic de les proves de coneixement nul és les declaracions electròniques d’atributs, vinculades a la establir una regulació de producte que permeti a l’usuari utilització de sistemes i de productes fiables per part dels generar aquestes proves. prestadors del servei de confiança. Una altra qüestió és que l’elecció del tipus de prova de 2.3. Governança del model de certificació coneixement nul estigui imposada pel proveïdor de l’EU- DIW, o que la declaració electrònica d’atributs només doni Una certificació de producte amb avaluació criptogràfica suport a un tipus de protocol criptogràfic. En aquests ha d’estar en plena sintonia amb els cossos d’estandardit- casos, la prova de coneixement nul quedarà absorbida per zació que es relacionen amb la proposta eIDAS 2.0 (ETSI, la regulació del servei sense perjudici de la responsabi- CEN i ISO), així com amb el reglament sobre cibersegure- litat del proveïdor, determinada per la seva elecció de la ta9 i l’esquema de certificació de ciberseguretat candidat tecnologia. Tot i aquesta variable, el règim fonamental no d’ENISA basat en criteris comuns, EUCC, perquè es pugui canvia, que és la necessitat d’un règim que certifiqui la connectar posteriorment amb el RGPD i les certificacions qualitat del producte mitjançant el control dels protocols en matèria de protecció de dades, d’acord amb el que criptogràfics que es fan servir per emetre la prova amb disposen els articles 42 i 43 del RGPD. Només així estaria certificacions basades en la família de normes ISO 25000, plenament justificada la intervenció pública per vetllar pel relatives a la creació d’un marc de treball comú per avalu- tràfic jurídic i garantir que el mercat únic no es fragmenta- ar la qualitat del producte programari. rà, atesa la naturalesa de les proves de coneixement nul, on la confiança en la seva seguretat ha de descansar necessà- 2.2. Actors interessats riament en tota una sèrie de garanties i de controls previs per certificar que la tecnologia funciona correctament. Aquest règim legal té impacte sobre el servei que doni l’Estat en l’emissió de l’EUDIW, però també pot passar que És amb aquest doble vessant, d’una banda una sòlida l’Estat no vulgui donar la funcionalitat de crear proves de activitat reguladora per determinar les regles de control, coneixement nul. És així com prestadors de carteres no fiabilitat i governança de les proves de coneixement nul, regulades i de declaracions electròniques d’atributs po- i de l’altra, el suport en instruments d’autoregulació de la den oferir en lliure concurrència competitiva aquest tipus indústria, que es pot assolir un marc de confiança amb de suport, però, en cas de no haver-hi un règim clar de les garanties adients per fomentar el seu ús entre tots els producte, haurien de respondre del risc en la incorporació actors involucrats: Estat, prestadors de serveis, usuaris i als seus serveis de proves de coneixement nul, o bé no receptors de proves de coneixement nul. donar aquest tipus de suport. 2.4. Determinació de regles d’equivalència Així doncs, els proveïdors de carteres d’identitat digital i de declaracions electròniques d’atributs són actors Definit el règim de producte i els mecanismes d’autoregu- interessats a definir un règim de producte, atès que per lació, resta avaluar les implicacions per als receptors de via d’elecció tecnològica, si és que decideixen incloure la les proves de coneixement nul. En última instància, són 9. Reglament (UE) 2019/881 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 d’abril de 2019, relatiu a ENISA (Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat) i a la certificació de la ciberseguretat de les tecnologies de la informació i la comunicació i pel qual es deroga el Reglament (UE) nº 526/2013 («Reglament sobre la Ciberseguretat»). DOUE núm. 151, de 7 de juny de 2019, pàg. 15-69 (55 pàg.). DOUE-L-2019-80998 IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 9 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea els qui assumeixen un risc elevat en acceptar-les quan han Conclusions de demostrar el compliment de les seves obligacions, com la d’identificar l’usuari a efectes de l’article 3 de la Llei La versió consolidada de la proposta eIDAS 2.0 aprovada 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capi- el febrer de 2023 no conté un règim jurídic que permeti tals i del finançament del terrorisme, o poder demostrar utilitzar proves de coneixement nul per a la construcció que s’està al corrent de les obligacions tributàries. de sistemes d’identitat digital a la UE amb la garantia de la seva validesa, de tal manera que el receptor de les dades Amb l’objectiu de reforçar la protecció als receptors de pugui acreditar el compliment de les seves obligacions les proves de coneixement nul, la clau de volta de tot el legals davant de l’autoritat supervisora. sistema és introduir en la proposta de modificació del Reglament eIDAS una regla d’equivalència substantiva, és Per respondre a la problemàtica anterior, hem posat les a dir, l’equivalència entre l’efecte jurídic d’una credencial bases per al desenvolupament d’un marc regulador recol- electrònica i la transformada criptogràficament en prova zat per tres pilars: una regulació de producte informàtic de coneixement nul, tal com proposaren Alamillo Domin- que es pugui instal·lar a l’EUDIW o actuï de manera inde- go, I.; Valero Torrijos, J.; Fortune, D.; Martin (2017, pàg. pendent; la definició d’una regla d’equivalència funcional 34). D’aquesta manera s’asseguren dos propòsits: primer, entre els efectes jurídics de la declaració electrònica que la presentació de la dada en format ZKP mantingui la d’atributs i les dades d’identificació de l’EUDIW amb la naturalesa de la credencial original perquè no pugui predi- seva transformació a les ZKP, i la imposició d’acceptar l’ús car-se’n una falsedat en document públic o privat (articles de les ZKP en determinats escenaris que cal definir. 392 i 395 CP); segon, que es pugui imposar l’obligació, en determinades circumstàncies, d’acceptar proves de El règim que es desenvolupi facilitarà l’estímul de debats, coneixement nul o, en sentit negatiu, la prohibició de re- com el paper que l’EBSI pot adoptar en el desplegament butjar proves de coneixement nul pel simple fet d’estar en de solucions d’identitat digital sobirana basades en cade- aquest format o per estar recolzades en altres sistemes nes de blocs, o com les ZKP poden contribuir a la tensió no regulats, com les DLT. que hi ha entre les cadenes de blocs i el RGPD. Al mateix temps, ha de participar a obrir noves perspectives sobre la Totes aquestes regles del sistema han d’anar dirigides a direcció que han de prendre els sistemes d’identitat digital construir un règim jurídic que permeti emprar proves de de la Unió Europea i el rol que els estats han d’assumir per coneixement nul; consegüentment, tant la part de la pro- no perdre la seva sobirania digital enfront del sector privat posta de l’eIDAS 2.0 relativa a l’EUDIW, com la del servei i equilibrar la seguretat pública, la privacitat dels usuaris i de confiança de declaracions electròniques d’atributs, la liberalització del mercat. han de tenir previsions normatives específiques a l’hora d’interrelacionar cadascun d’aquests objectes normatius, Reconeixements sense perjudici dels actes d’execució i de normalització tècnica que per raó de la seguretat i de l’interès públic Aquest treball ha estat realitzat en el marc del programa de pugui adoptar el legislador europeu. doctorat en Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 10 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea Referències bibliogràfiques AGÈNCIA ESPANYOLA DE PROTECCIÓ DE DADES (AEPD) (2020). «Cifrado y Privacidad IV: Pruebas de conocimiento cero» [en línia]. [Data de consulta: 26 febrer 2023]. Disponible a: https://www.aepd. es/es/prensa-y-comunicacion/blog/cifrado-privacidad-iv-pruebas-conocimiento-cero AGÈNCIA EUROPEA DE CIBERSEGURETAT (ENISA) (2022). Data protection engineering from theory to practice. Publications Office of the European Union, 40 pàg. DOI: https://doi.org/10.2824/09079 ALAMILLO DOMINGO, I.; VALERO TORRIJOS, J.; FORTUNE, D.; MARTIN, D. (2017). «Legal requirements and analysis of ID legislation and law enforcement aspects». ARIES H2020 D2.3, 55 pàg [en línia]. Disponible a: https://www.aries-project.eu/content/legal-requirements-and-analysis-id-legislation-and-law-enfor- cement-aspects-0 ALAMILLO DOMINGO, I. (2020). SSI eIDAS Legal Report. Comissió Europea, 144 pàg. [en línia]. Disponible a: https://joinup.ec.europa.eu/sites/default/files/document/2020-04/SSI_eIDAS_legal_report_final_0.pdf ALLEN, C. (2016). «The Path to Self-Sovereign Identity». Coin Desk [en línia]. [Data de consulta: 23 maig 2023]. Disponible a: https://www.coindesk.com/path-self-sovereign-identity BAMBERGER, K.A.; CANETTI, R.; GOLDWASSER, S.; WEXLER, R.; ZIMMERMAN, E. (2021). «Verification Dilemmas in Law and the Promise of Zero-Knowledge Proofs». Berkeley Technology Law Journal, vol. 37, núm. 1, 55 pàg. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3781082 BEN-SASSON, E.; BENTOV, I.; HORESH, Y.; RIABZEV, M. (2018). «Scalable, transparent, and post-quan- tum secure computational integrity». Eprint.Iacr.Org, 83 pàg., no. 693423, [en línia]. Disponible a: https://eprint.iacr.org/2018/046.pdf BEN-SASSON, E.; CHIESA, A.; GARMAN, C.; GREEN, M.; MIERS, I.; TROMER, E.; VIRZA, M. (2014.) «Ze- rocash: Decentralized anonymous payments from bitcoin». Proceedings - IEEE Symposium on Security and Privacy, pàg. 459-474. DOI: https://doi.org/10.1109/SP.2014.36 DE VASCONCELOS BARROS, M.; SCHARDONG, F.; FELIPE CUSTÓDIO, R. (2022). «Leveraging Self-So- vereign Identity, Blockchain, and Zero-Knowledge Proof to Build a Privacy-Preserving Vaccination Pass». SSRN Electronic Journal, vol. 5694, 10 pàg. DOI https://doi.org/10.2139/ssrn.4036226 GOLDWASSER, S.; MICALI, S.; RACKOFF, C. (1985). «Knowledge Complexity of Interactive Proof-Sys- tems». Conference Proceedings of the Annual ACM Symposium on Theory of Computing, pàg 291- 304. DOI https://doi.org/10.1145/22145.22178 HYPERLEDGER WHITE PAPER WORKING GROUP (2018). An Introduction to Hyperledger. Hyperledger [en línia]. [Data de consulta: 26 febrer 2023]. Disponible a: https://www.hyperledger.org/learn/white-papers IBÁÑEZ JIMÉNEZ, J.W. (2018). Blockchain: Primeras cuestiones en el ordenamiento español. Dykinson, 1ª ed., 192 pàg. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv346qc0 LYONS, T.; COURCELAS, L.; TIMSIT, K. (2019). «Blockchain and digital identity». EU BLOCKCHAIN AND FORUM, 27 pàg. [en línia]. Disponible a: https://www.eublockchainforum.eu/sites/default/files/report_identity_v0.9.4.pdf REED, D.; PREUKSCHAT, A. (2021). Self-Sovereign Identity. Manning. 1ª ed., 465 pàg. SCHWALM, S.; ALAMILLO DOMINGO, I. (2021). «Self-Sovereign-Identity & eIDAS: a Contradiction? Cha- llenges and Chances of eIDAS 2.0». European Review of Digital Administration & Law - Erdal, vol. 2, no. 2, pàg. 89-108. DOI: https://doi.org/10.53136/979125994752910 SWAN, M. (2016). «Blockchain Temporality: Smart Contract Time Specifiability with Blocktime BT - Rule Technologies. Research, Tools, and Applications». En: J.J. ALFERES, L. BERTOSSI, G. GOVERNATORI, P. FODOR i D. ROMAN (ed.). Rule Technologies. Research, Tools, and Applications. RuleML 2016. Lecture No- tes in Computer Science, vol 9718. Cham: Springer International Publishing, pàg. 184-196. DOI: https://doi. org/10.1007/978-3-319-42019-6_12 IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 11 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya https://idp.uoc.edu A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea W3C (2022a). «Decentralized Identifiers (DIDs) v1.0 Core architecture, data model, and representations». W3C [en línia]. [Data de consulta: 12 març 2023]. Disponible a: https://www.w3.org/TR/did-core/ W3C (2022b). «Verifiable Credentials Data Model v1.1». W3C [en línia]. [Data de consulta: 12 març 2023]. Disponible a: https://www.w3.org/TR/vc-data-model/. Citació recomanada RAMOS FERNÁNDEZ, Raül (2023). «A la recerca del règim jurídic de les proves de coneixement nul en la construcció de la identitat digital europea». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 38. UOC [Data de consulta: dd/mm/aa] http://dx.doi.org/10.7238/idp.v0i38.406131 Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los y comunicar-los públicament sempre que citeu el seu autor i la revista i la institució que els publica (IDP. Revista d’Internet, Dret i Política; UOC); no faci amb ells obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http:// creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Sobre l’autor Raül Ramos Fernández Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques raulramos@icasbd.org ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7344-6140 Advocat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Sabadell. Graduat en Dret, màster universitari en Advocacia i doctorand en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en Blockchain i Smart Contracts per la Universitat de Salamanca. Membre de la comissió de tecnologies de la informació i la comunicació de l’ICASBD, de l’àrea en Tecnologies en l’Advocacia del Consell de l’Advocacia Catalana i coordinador de la comissió de noves tecnologies de la Jove Advocacia de Catalunya. La seva línia d’investigació actual està centrada en l’anàlisi jurídica de les noves tecnologies aplicades a la identitat digital. IDP N.º 38 (octubre, 2023) I ISSN 1699-8154 12 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política 2023, Raül Ramos Fernández d’aquesta edició: 2023, Universitat Oberta de Catalunya