R E P O R T A T G E HISTÒRIA I GOIG 2023 29 DE GENER DE LA PUBLICITAT L’empresari Marc Martí conserva al seu museu la col·lecció d’arts gràfiques i publicitat més important de l’Estat “P er a mi no té sentit acumu- després, la marca Marc Martí és referent català lar coses a casa i que ningú dins el sector de la cartellera publicitària a les vegi. Un col·leccionista Catalunya: les banderoles, els anuncis dels busos i ha de ser generós, ha les parades, els cartells de les campanyes electo- d’explicar allò que té i que rals, la distribució porta a porta –la bustiada– i tothom pugui gaudir-ne”. totes les formes de producció i distribució de Marc Martí ho té claríssim. publicitat. Un pirulí –potser el format barceloní El col·leccionisme és més històric i emblemàtic– rep també els treballa- TEXT coneixement, pot servir per explicar el passat, dors i els visitants a la porta de l’empresa. Hi ha Toni Vall entendre d’on venim, historiar hàbits, costums, cartells dels nous concerts de Joaquín Sabina i modes, estètiques, simbolismes i tots els signifi- Hombres G i també un de lila que diu “Ser republi- cats ocults en els objectes i els papers vells. Els cana és ser feminista”. Javier Pérez Andújar té una objectes tenen vida i memòria, no em cansaré mai màxima preciosa: “El cartellisme és un dels arts de repetir-ho. I és un goig saber i comprovar que més bonics del món”. El museu de Marc Martí, al un col·leccionista tan il·lustre com Marc Martí, pis de dalt de la seva empresa, és un tresor. Un tre- precursor en l’arxivística i difusió de la seva fabu- sor que ell mateix m’ensenya i m’explica, acompa- losa col·lecció de publicitat i arts gràfiques, és de nyats de l’Alfons, el seu arxiver imprescindible, i la mateixa opinió. del Josep Valsells, botiguer d’El Col·leccionista, Només arribar a la seu de la seva empresa i proveïdor essencial del seu fons i gran amic. mirar-te de lluny l’edifici del carrer Pallars del Entro entortolligant el coll de tants estímuls que Poblenou, ja veus que el cartellisme és la seva vida. m’aclaparen tan sols passar per la porta del museu. Les lletres gegants de Calisay, els anuncis de I el primer que m’enamora és el cartell lluminós de Firestone i Michelin i els cartells lluminosos de bar Vinçon que van regalar al Marc quan la fabulosa decoren la façana. També hi ha una placa de l’avin- botiga del passeig de Gràcia va tancar, fa set anys. guda Alcalde Porcioles. Però està cap per avall. Més Quina meravella! Com aquell qui diu, no queda ni simbòlic impossible. El Marc va fundar l’empresa un pam de paret lliure. Però tots els elements estan que porta el seu nom el 1977 i al principi enganxa- disposats amb harmonia i bon gust. Quantes peces va ell mateix els cartells amb la moto, el pot d’aigua hi teniu? Ui, impossible saber-ho. “Jo diria que tres engomada i l’escombra. Avui, quaranta-cinc anys o quatre milions de peces”, s’aventura el Josep. Fotos: Cristina Calderer DIVERSITAT La col·lecció de Marc Martí està dedicada al món de la publicitat i les arts gràfiques, principalment catalanes i espanyoles, i ARADIUMENGE majoritàriament impreses sobre paper. Disposa de referències diferents, que van des del 1840 fins a l’actualitat, essencialment cartells de diversos formats, però també 1 llumins, calendaris, 1 ventalls, displays, xapes, pirulís, rellotges, navalles, obrecartes, postals, entre altres. Coses que cridin l’atenció? Les cadires de la històri- que formaven part de l’engranatge publicitari al ca cafeteria Moka. Cartells despenjats d’innombra- punt de venda. Potser van ser els taps corona –de bles bars, restaurants, benzineres, comerços, faça- les cerveses i refrescos– i les plaques de cava els que nes, aparadors... Objectes publicitaris de totes les van decantar-lo definitivament cap al col·leccionis- marques d’alimentació, cosmètica, automoció, me conscient. begudes, farmàcia, esport, espectacles... Ordenats Com gaudeixen ensenyant-me l’àlbum dedi- majoritàriament per temàtiques, però també per cat a les postals il·lustrades de Ramon Casas. El autors, com Ramon Casas i Cesc –per posar-ne tan Marc i l’Alfons podrien passar-se hores analit- UN CLÀSSIC BARCELONÍ sols dos exemples– o per formats: zant els missatges, les línies, l’estè- El cartell lluminós de llumins, calendaris, ventalls, dis- • tica, els recursos simbòlics... La Vinçon que van regalar al plays, xapes, pirulís, rellotges, xiu- quantitat d’informació que conté “Per a mi Marc Martí quan la botiga lets, navalles, obrecartes, llevataps, una simple postal publicitària en del passeig de Gràcia va sotagots, postals, ninots, opuscles... i cartells de tota mena, que sens dubte no té sentit què una dona jeu sobre una chaise longue amb una copa que regalima tancar, fa set anys. són la joia de la corona. “La col·lecció és privada, però té la acumular cava Codorníu. O amb el cartell polític i reivindicatiu de protesta clara voluntat de ser coneguda i gau- coses a casa contra l’empresonament, el consell dida per tothom que ens ho demani”, recalca Martí. En aquest sentit, ja han i que ningú de guerra i l’execució de Salvador Puig Antich. Imprès clandestina- fet nombroses col·laboracions amb institucions, publicacions i entitats les vegi” ment, amb impressió deficient i poques còpies: “És una peça històri- museístiques de tot el món. Sempre • ca, si t’enxampaven imprimint això de manera desinteressada. La col·lec- te n’anaves de pet a la garjola!” ció que veuen els meus ulls és, simplement i clara- Viure de la publicitat del present, empaperar ment, la col·lecció més important d’arts gràfiques i Barcelona amb anuncis plens d’idees, de creativi- publicitat de l’Estat. Però com va començar tot? Se tat, d’intencions. I, alhora, gaudir la publicitat del li fa difícil precisar-ho amb exactitud. De petit, amb passat, conservar-la, historiar-la, explicar-la. Pel molts germans a casa, li agradava molt anar a com- goig de col·leccionar-la i de cedir als altres el prar i fixar-se en els comerços i tots els elements coneixement que conté. Un cercle virtuós. 