R E P O R T A T G E 2023 19 DE FEBRER COLISEUM 100 ANYS DE VIDA Durant vuitanta anys va ser un dels cinemes imprescindibles de la ciutat. La seva cúpula va acollir l’Agrupació Dramàtica Adrià Gual i va sobreviure a la devastadora bomba de la Guerra Civil que va caure al seu davant TEXT_ Toni Vall / FOTO_ Dani Ríos Avui el Coliseum és una joia de Barcelona. Et venen a la memòria els temps en què has Convertit en teatre l’any 2006, gestionat des de fa vist entre aquelles parets el Batman de Tim molts anys pel Grup Balañá, està sortosament pro- Burton, Un món perfecte de Clint Eastwood, Mira C ent anys de vida i tot va néi- tegit a nivell patrimonial i arquitectònic. Entrar-hi qui parla i La casa Rússia. I també els llargs mesos xer gràcies a una promesa. és gairebé com entrar en un temps desaparegut de la amb Titanic omplint dia rere dia el pati de buta- L’empresari del cinema ciutat, una excepció, gairebé un privilegi que no ques. I també aquella nit memorable del 2008 Cataluña –el més còmode hauria de ser tal. Les columnes, el vestíbul, l’entrada amb Cómeme el coco negro, quan La Cubana va de Barcelona, en plena als mítics billars inferiors, la taquilla, la decoració decidir reposar el seu espectacle més memorable. plaça Catalunya–, Josep antiga, els poms i les portes de tota la vida. I ja a I, molt recentment, John Cleese fent desfilar amb Vives, i l’editor de la revista l’interior, de seguida entres a platea, la moqueta, les un monòleg el seu humor i recordant anècdotes Mundo Cinematográfico, butaques –també de tota la vida, no em fa recança dels anys fabulosos dels Monty Python. Josep Solà, van mantenir una acalorada tertúlia repetir l’expressió–, les llotges, els relleus superiors, Amb el projecte arquitectònic de Francesc de en què debatien sobre quina era la millor sala de la làmpara senyorial. I l’escenari, esclar. I si puges Paula Nebot, la decoració interior i exterior de cinema de la ciutat. No es van posar d’acord i les escales arribes als dos amfiteatres i veus totes les Fernández Casals i les figures i relleus noucentis- Solà, contrariat, va alçar al cel una promesa amb perspectives possibles, els cartells de la confiteria, tes de la façana a càrrec dels escultors Torra i forma de juguesca: construiria el millor cinema els lavabos –caballeros y señoras– i també el balcó Passani, el Coliseum va obrir les portes amb la ses- de Barcelona i d’Europa! Era forassenyat? El des d’on es veu la Gran Via a través dels llistons que sió inaugural del 10 d’octubre del 1923. El projecte temps va demostrar que no. subjecten les lletres lluminoses de la façana. havia costat 4.500.000 pessetes i el somni de Josep ARADIUMENGE 0 5 Solà es va fer realitat. Cinc pessetes a platea i amfi- La cançó de París, amb l’estrella del moment, JOIA ARQUITECTÒNICA L’edifici va ser projectat teatre, trenta-cinc a les llotges i una pesseta a gene- Maurice Chevalier, el 19 de setembre del 1929. Va per Francesc de Paula Nebot amb un estil ral són els preus d’aquella primera sessió que va ser el punt de partida d’uns anys de grans estrenes eclèctic, proper al moviment Beaux Arts francès. projectar un noticiari, un petit concert i una selec- a la pantalla del cinema de moda de la ciutat: Amb la decoració interior i exterior de ció de films curts: ¡A casarse tocan!, La moderna La desfilada de l’amor, Marroc, Montecarlo, Tabú, Fernández Casals i les figures i relleus Dalila i No és tan fàcil. Amb una capacitat de més La venus rossa, la primera versió d’Els deu mana- noucentistes de la façana a càrrec dels escultors de 1.800 localitats, el Coliseum aviat esdevindria ments, La Via Làctia, Desig... Les estrelles de Torra i Passani, el Coliseum va obrir les portes un referent per al públic benestant de la ciutat, que Hollywood desfilaven per la pantalla del amb la sessió inaugural del 10 d’octubre del 1923. s’hi trobaria com a casa gràcies, en bona part, al Coliseum amb tota naturalitat: Jeanette Originalment tenia 1.815 butaques; actualment saber fer i les atencions de l’empresari Casimir MacDonald, Harold Lloyd, Marlene Dietrich, té capacitat per a 1.689 persones. Convertit en Bori –l’amo de la mítica distribuïdora CB Films–, Gary Cooper, Carole Lombard, George Raft, Alice teatre l’any 2006 i gestionat des de fa molts anys que, amb instint visionari, de seguida va saber Faye... Desfilada que es va estroncar traumàtica- pel Grup Balañá, està protegit a nivell injectar al Coliseum una marca de fàbrica. Així, ment: la Guerra Civil va obligar a interrompre patrimonial i arquitectònic. patrocinis, exposicions, xerrades i actes paral·lels tota mena de programacions dins del terreny cul- van integrar-se a la personalitat del cinema. tural. Molts cinemes es van col·lectivitzar i el El pas del cinema mut al sonor va ser una revo- Coliseum no va ser una excepció. lució d’abast mundial. També es va notar al Es podia seguir projectant, però eren reposici- Coliseum. El primer film sonor projectat va ser ons, reestrenes i films de propaganda republica- R E P O R T A T G E 2023 19 DE FEBRER Arxiu Toni Va ll ESPAIS DESCONEGUTS A l’esquerra, de dalt a baix, una imatge de la Sala de les Lletres, l’habitació on es guarden les lletres gegants per fer els rètols lluminosos de la façana; la cúpula, avui en desús, i una fotografia feta des de la platea de l’actual teatre. A sobre d’aquestes línies, la façana del Coliseum als anys 50, durant l’estrena de Los diez mandamientos. na, sobretot russos, a l’avantguarda del gènere. l’habitació on es guarden les lletres gegants teatral de l’època. Ibsen, Ionesco, Brecht, Una curiositat: Frederica Montseny, el gener per fer els rètols lluminosos de la façana. Pedrolo, Brossa, Espriu i molts altres autors del 1937, va pronunciar-hi una xerrada centra- Amuntegades amb cura, les lletres esperen el dramàtics europeus moderns van entrar al da en l’anarquisme espanyol. És clar que si seu torn per formar part de les teatre català gràcies a la tossude- parlem del Coliseum i la Guerra Civil cal fer referència obligada al que va passar el 17 de paraules –de nit il·luminades– que han d’atreure l’atenció del • ria de Salvat i Capmany i els seus alumnes. Tot sota la cúpula del març del 1938. Una bomba llançada per l’exèr- ciutadà. Emblema insubstituï- Durant Coliseum, avui centenària. cit feixista italià va caure sobre un camió ple de munició i de trilita que circulava per la Gran ble del Coliseum, les lletres acumulen anys, carisma i tones els anys 60, Espàrtac, Rebeca, El lleopard, Mary Poppins, El Padrí II, Gandhi, Via, just davant del cinema, i la deflagració va d’història. l’Agrupació Memòries d’Àfrica... Les grans ser terrible. Van morir mig miler de persones. Les flames s’alçaven per sobre dels edificis i la I just a sobre hi ha el que potser és el lloc més fascinant: Dramàtica estrenes de Hollywood van conti- nuar formant part del patrimoni destrucció va ser total. Des del 2003 s’aixeca la cúpula. Avui en desús –quin Adrià Gual del Coliseum. Va ser el crític de just davant del teatre el memorial anomenat espai tan genial seria per a tea- va ocupar cinema Joan Francesc de Lasa Encaix, obra de Margarita Andreu. És un privilegi poder accedir a la zona tan- tre i música de petit format!–, va ser l’espai que va ocupar la cúpula qui, a compte del vint-i-cinquè aniversari del cinema, va deixar cada al públic del Coliseum, la zona superior. durant els anys seixanta • una sentència per a la posteritat: Són escales i passadissos que porten fins als l’Agrupació Dramàtica Adrià per molt que la ciutat canviï, per balcons superiors i l’antiga cabina de projec- Gual, dirigida per Ricard Salvat i Maria molt que canviïn els hàbits, els equipaments, ció del cinema. I també fins a dos espais amb Aurèlia Capmany i que va suposar una venta- les infraestructures culturals, “el Coliseum màgia. Un és l’anomenada Sala de les Lletres, da d’aire fresc dins el restrictiu panorama seguirà sent el Coliseum”. 