M E M Ò R I A H I S T Ò R I C A MUNTATGE La graderia de l’Estadi Olímpic en plena RETRAT DE GRUP Responsables sense identificar de la 2023 construcció l’agost de 1928. tramitació i l’execució de les obres de l’estadi. 5 DE FEBRER ELS ORÍGENS DE L’ESTADI O L’ Estadi Olímpic Lluís Companys. adequat que permeti no només organitzar amb la La troballa casual L’Estadi Olímpic de Montjuïc. L’Estadi de Montjuïc. El camp de més gran brillantor un cicle de jocs i concursos esportius, sinó reunir a l’estadi de la seva exposi- d’unes imatges dona l’Espanyol. L’Estadi de l’Exposició Universal del 1929. Al ció els grans valors internacionals de l’esport”. Fixem-nos, doncs, avui, detingudament, en la detalls històrics sobre llarg de gairebé cent anys (els compleix el 2029), són diversos construcció de l’estadi i en les imatges, segura- ment inèdites, que vaig trobar fa unes setmanes la construcció els noms –depenent dels anys i dels usos– amb què hem conegut el recinte espor- en una botiga de col·leccionisme de Barcelona. És un plec d’una cinquantena de fotografies de mida del gran equipament tiu immens que corona la muntanya de Montjuïc. petita o molt petita (6x7 cm, 10x6 cm i les més Aviat, a partir de mitjans d’agost, estarà a punt per grans 11x8 cm). La procedència és desconeguda i ser la casa del Futbol Club Barcelona mentre l’autor també. A banda de les imatges tenim olímpic barceloní, duren les obres de reforma i millora del Camp Nou. La construcció de l’estadi va durar dos anys, poques pistes, tan sols un parell tenen una discre- ta però valuosa anotació amb bolígraf al dors: inaugurat el 1929 des de l’abril del 1927 –el dia 5 es va col·locar la primera pedra– fins a la seva inauguració, el 20 de “Estadi, 17 d’agost de 1928”. A les fotos hi podem veure diverses parts del recinte en construcció, maig del 1929, amb motiu de l’Exposició les graderies, el terreny central, els reforços, els Universal i amb un doble esdeveniment, el partit fonaments... També un grup d’operaris treballant, de rugbi entre Espanya i Itàlia i el partit de futbol tant a l’interior com a l’exterior de l’estadi, i a la entre un combinat de jugadors catalans i l’equip pedrera que abastia les matèries primeres per a la britànic del Bolton Wanderers. Capacitat per a construcció. Són documents històrics de valor 60.000 espectadors i un cost total de 65 milions que contribueixen a explicar i emmarcar un equi- de pessetes. Així informava La Vanguardia el dia pament barceloní tan decisiu. Decisiu a molts de la col·locació de la primera pedra: “La idea nivells, tant esportiu com urbanístic i simbòlic. d’incloure al pla de l’Exposició la construcció d’un Dissenyat per l’arquitecte Pere Domènech i TEXT gran estadi obeeix al desig que les manifestacions, Roura, l’estadi es va idear en el marc d’un esdeve- Toni Vall atlètiques, que han cobrat als nostres dies un auge niment tan decisiu per a Barcelona com extraordinari, tinguin a la nostra ciutat un marc l’Exposició Universal del 1929. El veí estadi de la Arxiu Toni Vall ARADIUMENGE EXTRACCIÓ La pedrera propera a l’estadi d’on es van extreure les matèries primeres per a la construcció. 0 9 OLÍMPIC DE MONTJUÏC Fuixarda –dissenyat amb vista a una hipotètica i 200 metres en línia recta, que és i ha estat el desi- rellevant: després de l’intent frustrat per als Jocs no concretada candidatura de Barcelona als Jocs deràtum dels homes més versats en qüestions del 1924, la cursa per optar a la cita olímpica del Olímpics del 1924– es va inaugurar l’any 1921 i ja atlètiques en tots els congressos olympiques que 1936 podria prendre forma gràcies a la imponent s’havia quedat petit i antiquat davant una cita de s’estan celebrant d’un temps ençà. El nou estadi obra arquitectònica assolida. Tampoc podria ser. la rellevància de l’Exposició Universal. Al seu lli- tindrà una capacitat per a 60.000 persones i totes L’escollida va ser Berlín, en ple apogeu del nazis- bre L’estadi de Montjuïc (1929-1992), Juli Pernas i les seves dependències, diguem-ho, amb una me i a les portes de la Segona Guerra Mundial. El Joan Manuel Surroca expliquen que satisfacció profunda en honor de somni dels Jocs Olímpics a Barcelona, queda clar, la primera idea era construir l’estadi • l’arquitecte director, estan establer- ve de lluny i va ser moltíssims anys llargament A les fotos –conegut després com a Estadi tes com si l’obra estigués inspirada acariciat. Català –a l’avinguda Diagonal, al pels homes més eminents dels que Al llarg d’un segle l’estadi ha acollit tota mena costat d’on actualment hi ha el Palau de Pedralbes. Aquesta idea es va des- s’hi veuen dirigeixen l’acció olímpica. Les obres estan a punt de començar”. d’esdeveniments, sobretot esportius però també musicals. Esclar que un esdeveniment destaca estimar i es va optar per Montjuïc. L’emplaçament ideal, recalquen, ja diverses Amb una prosa tan recargolada i molt per sobre de la resta: fou seu oficial dels parts del antiga s’expressa La Vanguardia el Jocs Olímpics del 1992. Molts anys abans, l’esta- que es construiria sobre una extensa dia 27 de març del 1927. Pocs dies di havia de ser la seu de l’Olimpíada Popular del i molt antiga pedrera. La pedrera, sens dubte, que podem veure en una recinte en abans, el 23, ja s’anunciava quina havia de ser la personalitat opulenta 1936, però l’esclat de la Guerra Civil ho va estron- car. Durant la guerra va acollir els refugiats que de les fotos trobades i que seria també font de matèria primera per a construcció del projecte: “L’obra que es projecta realitzar al Parc de Montjuich ha de fugien de la repressió franquista i durant els anys de la dictadura va caure en desús, amb prou fei- la construcció del futur Estadi de • posseir un marc adequat, per la seva nes unes quantes finals de la Copa del l’Exposició. grandiositat, a les magnes demos- Generalísimo i els Jocs del Mediterrani del 1955. Què en deia la premsa de l’època? “A les reuni- tracions esportives i a totes les proves ulteriors Es va arribar a plantejar la seva demolició, però la ons preparatòries de l’Exposició ha brotat el pro- d’aquesta mateixa índole que puguin desenvolu- candidatura olímpica va ser un revulsiu, i amb pòsit de construir un nou estadi, el gran estadi par-se prenent com a base la utilització d’aquest una adequada i accidentada reforma –les famo- que necessita i es mereix Barcelona. Els plànols vast camp per a jocs atlètics i exercicis físics”. ses goteres del 1989 quan faltava poc per a la del futur estadi ja estan traçats, admirablement 68.728 espectadors, l’estadi més gran inauguració de la Copa del Món d’Atletisme– va ben traçats, a base dels millors càlculs, entre els d’Europa després del Wembley londinenc, recor- estar a punt per a la cerimònia d’obertura dels quals el de la pista, on es pugui córrer els 100 i els den Surroca i Pernas. I també fan un apunt molt Jocs el 25 de juliol del 1992. 