H I S T Ò R I A Fotos: Arxiu Toni Vall 2023 SCALA 26 DE MARÇ PENOMBRA I ESPECTACLE Fa 45 anys de l’atemptat a la famosa sala d’espectacles. Recordem aquell episodi i també la personalitat festiva del mític local barceloní TEXT_ Toni Vall L’Ajuntament de Barcelona va inaugurar fa unes setmanes –el 22 de febrer– un faristol com- ció d’explosius, Luis Muñoz va ser condemnat a dos anys i sis mesos per complicitat, i Rosa memoratiu a la cruïlla entre Consell de Cent i el López, a 5 mesos per encobriment. “E l cas Scala és un dels epi- passeig de Sant Joan per fer evident l’efemèride “Va ser una injustícia terrible –recorda sodis més foscos de la –45 anys d’aquell dia de gener– i fonamentar el Estanislau amb molt de pesar–. Tothom sabia que Transició a Catalunya”. record per a les quatre víctimes que van perdre allà hi havia una mà negra”. En efecte, no va trigar Qui ho té clar és Josep la vida per culpa dels, suposadament, còctels a sortir a la llum, gràcies en bona part a les investi- Maria Estanislau –prefe- Molotov que uns joves simpatitzants de la CNT gacions periodístiques, que les clavegueres de reix no desvelar el seu van llançar contra la façana de la Scala. Les vícti- l’Estat havien actuat sense escrúpols i que la mà nom real–, que va ser mes eren treballadors del local, tots quatre mili- negra era la de Joaquín Gambín, un confident de la militant de la CNT tants de la CNT: Bernabé Bravo Bejarano, Brigada Político-social de la Policia Nacional que durant el tardofranquisme i els primers anys de Ramón Egea Gómez, Juan Manuel López Masip s’havia infiltrat a la CNT i havia animat els joves la democràcia. Recorda perfectament aquell dia, i Diego Montoro Barajas. És clau la paraula militants a llançar els còctels contra la Scala. el diumenge 15 de gener de 1978. Recorda la suposadament. Si alguna cosa va quedar clara Gambín, que tenia tres sobrenoms d’allò més elo- manifestació sindicalista i anarquista pels car- amb el testimoni dels pèrits i les investigacions, qüents tots ells (el Grillo, el Rubio i el Legionario), rers de Barcelona, encesa però pacífica, amb els i també es va fer evident durant el judici –irregu- va ser detingut el 1980 a València, jutjat i també ànims carregats però amb la consciència tran- lar, per ser suaus– és que la destrucció que va condemnat a presó, però llavors el nom de la CNT quil·la. I recorda quan algú els va dir que havien patir el local –l’interior va quedar calcinat– no ja estava completament tacat de sang i desprestigi- atacat la Scala. La cantonada de Consell de Cent era possible que fos només el resultat dels explo- at. Aquest era justament, segons expliquen els que amb passeig de Sant Joan no formava part del sius llançats contra la façana, que, curiosament, coneixen bé el cas, l’objectiu de la Policia, animada recorregut d’aquella manifestació però va esde- va quedar gairebé intacta. Què va passar, doncs? decisivament pels alts càrrecs de l’Estat –amb el venir el blanc d’una acció delictiva que es con- Bé, està força clar que els joves declarats culpa- ministre Rodolfo Martín Villa al davant–: alimen- vertiria de seguida en una història mítica de la bles no van actuar per iniciativa pròpia. José tar la mala fama de l’anarquisme, un agent perillós crònica negra barcelonina i en un cas eterna- Cuevas, Xavier Cañadas i Arturo Palma van ser per al fràgil statu quo i per a un règim franquista ment irresolt que encara avui es manté en bona condemnats a disset anys de presó com a autors encara perfumat de poder i disposat a prendre’l part en la tenebra. d’un delicte d’homicidi involuntari i per fabrica- altre cop a la mínima que fos possible. 