P E R F I L KATHARINE HEPBURN 2023 25 DE JUNY EFE POLIFACÈTICA A sobre d’aquestes línies: Hepburn a bord d’un avió en una imatge d’arxiu, i en una imatge promocional. A l’esquerra, Spencer Tracy i Katharine Hepburn. A la dreta, l’actriu fotografiada l’any 1952 a Londres. Getty xa, Katharine Hepburn explicava que Tracy va morir als seus braços després d’una malaltia que l’havia consumit lentament. Quan això va passar, Hepburn va trucar a la dona de Tracy per donar-li la notícia i perquè el vinguessin a veure. Així va ser, així es va fer. La seva història d’amor ha pas- sat a la posteritat. Es van enamorar bojament al rodatge de La mujer del año i, com aquell qui diu, ja no es van separar mai més. Van rodar plegats vuit pel·lícu- les més, com El estado de la Unión, Mar de hierba, la famosíssima La costilla de Adán i la que segura- LA DONA ment és la més mítica de totes: Endevina qui ve a sopar, quan Tracy ja estava molt malalt. De fet, va morir només disset dies després d’acabar el rodatge. Hepburn mai va voler veure la pel·lícula: era massa dolorós. Ella mateixa va confessar que les llàgrimes més verdaderes que va vessar mai al IRREPETIBLE cinema van ser les d’aquella pel·lícula, quan Tracy, després de vèncer els recels i les suspicàci- es davant el fet que la seva filla s’hagués enamo- rat d’un home negre, pronuncia un discurs preci- ós sobre què és i què representa l’amor verdader i en contra del racisme. Els qui van presenciar la seva química durant els rodatges d’aquelles pel·lícules asseguren no El 29 de juny farà vint anys na dona que vol tenir haver-ho pogut oblidar mai. Era amor verdader, el “U ARADIUMENGE una carrera professio- que sentien l’un per l’altre. I un enorme respecte i de la mort de l’actriu, que nal verdadera no s’ha admiració professionals. Amor verdader, cal recal- va deixar un llegat artístic de casar ni ha de tenir car-ho, contra vent i marea. Mai va estar ben vista família. Ser actriu sig- la seva relació. Un home casat i amb fills cometent que admet poques nifica pensar cons- adulteri amb una companya de feina a qui ja se li tantment en tu matei- atribuïen idil·lis sonats amb altres partenaires comparacions xa i ¿com pots pensar com Cary Grant, James Stewart i Laurence 0 en els teus fills si penses tota l’estona en tu?” Ho Olivier. Però el més sonat de tots va ser amb 9 va dir unes quantes vegades la gran Katharine Howard Hughes, productor i magnat, obsessionat TEXT Toni Vall Hepburn. Quina sentència! Es pot interpretar de pels avions i de les drogues. Es van conèixer l’any diverses maneres, antagòniques fins i tot. Algú ho 1936 després d’un aterratge triomfal de Hughes interpretarà com un símptoma de feblesa i de amb la seva avioneta a prop del plató on Hepburn submissió, de resignació. Però per què no la rodava un film amb Cary Grant. Van estar junts interpretació contrària? Una apolo- entre dos i tres anys. “L’estimaves?”, gia de la independència de la dona, li va preguntar Barbara Walters en • Getty l’aposta decidida per trencar amb una entrevista del 1991. “M’agrada- allò que se n’espera. Allò que toca Va guanyar va”, va respondre l’actriu quasi perquè sí, perquè sempre s’ha fet sense immutar-se. I va afegir: “Però així, enfront del que a ella li dona la quatre no m’hi volia casar! Ho tenia clarís- gana. Dijous vinent, 29 de juny, farà vint anys de la mort de Hepburn. El Oscars a la sim”. Mai era mal moment per recalcar quins eren els seus sòlids seu llegat artístic admet poques comparacions i la seva marca com a millor actriu valors sobre el compromís amb ella mateixa i la seva independència res- dona independent i segura de si i no en va pecte de tot i de tothom. mateixa, trencadora de motlles i cotilles, s’inscriu no tan sols en la recollir cap Katharine Hepburn va guanyar quatre Oscars, sí, per Glòria d’un posteritat de la història del cinema, • dia (1933), tot just la seva tercera sinó sobretot en l’honor i la glòria pel·lícula; per Endevina qui ve a d’una dona irrepetible. sopar (1967), El león en invierno Va guanyar quatre Oscars a la millor actriu (1968) i En el estanque dorado (1981), la preciosa protagonista i no en va recollir cap. No li interes- pel·lícula quasi autobiogràfica de la relació tem- saven els premis. I sí, en canvi, la coherència. pestuosa que van mantenir Henry Fonda i la Sempre explicava que no en tenia ni idea de per seva filla Jane. Fidel a si mateixa, mai va trepit- què es va fer actriu, si a ella el que li agradava eren jar la gala dels Oscars. Bé, mai per recollir un els esports: tenis, patinatge, equitació, golf i, guardó. Va fer una sola excepció. L’any 1974 va sobretot, natació. Va nedar gairebé cada dia de la trencar la norma i va acceptar entregar l’Oscar a seva vida fins ben passats els vuitanta anys, quan un amic seu, el productor Lawrence Weingarten. el Parkinson ja l’havia corcat massa. Va viure fins La platea del Dorothy Chandler Pavilion de Los als 96 anys al seu apartament de Manhattan, que Angeles la va rebre dreta amb una sonora ovació. tenia decorat amb els objectes més importants de Ella, vestida amb jaqueta i pantalons, cap floritu- la seva vida: escultures i pintures regalades pels ra, va agrair els aplaudiments i va regalar una amics, un autoretrat, sis o set llars de foc –li perla a tots els assistents: “Han passat 41 anys Getty encantaven– i una foto de Spencer Tracy penjada des de la primera vegada que se suposava que en una de les parets. Va ser l’amor de la seva vida, havia de ser aquí entre vosaltres. Soc la prova un amor prohibit perquè Tracy estava casat i vivent que mai és tard per deixar de ser egoista i tenia fills. Al seu llibre de memòries Per mi matei- ser una mica més altruista”. 