M Ú S I C A “HE TROBAT EL SANT GRIAL DELS BEATLES!” Apareixen cinc entrades consecutives del concert que el quartet de Liverpool va fer l’any 1965 a Barcelona TEXT_ Toni Vall e trobat el Sant “H Grial!” M’ho envia 2023 per WhatsApp Miguel Navarro. Caram, 2 DE JULIOL penso, deu ser que l’ha envaït l’emoció per la imminent estrena de la nova pel·lícula d’Indiana Jones! I no, de seguida m’ho explica. Miguel Navarro és un dels grans experts i col·leccionistes de Beatles del país. Incansable ras- trejador, comerciant, intercanviador i fins i tot his- toriador. Ha escrit el llibre 18 horas de beatlemanía en Barcelona, o sigui que és un gran coneixedor de tot el que té a veure amb el mític concert del grup de Liverpool a la Monumental de Barcelona del 3 de juliol del 1965, ara just fa cinquanta-vuit anys. Doncs bé, quin és el Sant Grial, Miguel? “He tro- bat cinc entrades consecutives del concert!” Qui conegui una mica el món de la memorabilia dels Beatles sap que l’entrada del concert de la Monumental és una peça preuada pels col·leccio- nistes. Si està en bon estat –bon estat vol dir poc o gens arrugada, amb poques pèrdues de paper i amb la cara dels quatre membres del grup sence- res–, pot arribar a valdre fàcilment 500 euros. “Això és una troballa molt probablement única a escala mundial”, exclama Navarro. A què es refe- reix? Doncs al fet que és extremadament estrany que puguin aparèixer cinc entrades numerades de tres!” “Quasi em desmaio”, m’assegura. Es van dins la seva capsa original”. La segona caracterís- consecutivament de cap concert que els Beatles posar d’acord amb el preu i ara ja les té. De tica de la raresa, potser la més important, és que haguessin fet al món durant els escassament qua- moment, formen part de la seva col·lecció i medi- són cinc localitats de “seient de pista” –fila 11, tre anys que van durar les seves actuacions en ta si d’aquí dos anys potser poden formar part localitats de la 41 a la 45–, les més cares del con- directe. Recordem que, cansats de l’exigència de d’una eventual exposició amb motiu dels seixanta cert, 400 pessetes cadascuna. I hi van anar cinc les gires i l’assetjament dels fans, es van retirar anys del concert. Però per què és tan particular membres de la mateixa família. Pocs, molt pocs dels escenaris el 29 d’agost del 1966 després d’un aquesta troballa? Quina és la seva autèntica rare- casos semblants devien donar-se en aquella tarda concert al Candlestick Park de San Francisco. sa? Primer, el fet que les entrades d’esdeveni- de juliol a la Monumental. Navarro havia tingut abans dues entrades con- ments culturals sempre han estat un material secutives del concert i Pep Puvill –històric fotò- força efímer. Poca gent les conserva al llarg dels Dues mil pessetes del 1965 graf de la Nova Cançó i autor d’unes fotos memo- anys. Navarro en té una vuitantena d’inventaria- Parlo amb Pep Puvill, sempre encantat de recordar rables del concert de Barcelona– li va comentar des, o sigui que sap que existeixen. “La gent nor- aquells anys i traslladar la seva memòria cap un que probablement la seva germana Marta en malment les tirava, igual que les capses dels temps en què estava tot just foguejant-se en la foto- guardava tres d’aquell dia i que les buscaria. joguets, per exemple, i avui quines són les jogui- grafia, amb l’anhel d’esdevenir-ne professional. “Miguel, ja les ha trobat, però són cinc en comptes nes antigues més preuades? Exacte, les que són “Ens va convidar el meu cunyat, que era molt gene- CONCERT A LA MONUMENTAL. El 3 de juliol del 1965, els Beatles van fer l’únic concert de la seva història a Barcelona. L’actuació del quartet de Liverpool no va començar fins passades les dotze de la nit i va durar 35 minuts, repartits en 12 cançons. El concert el va presentar Torrebruno i els principals teloners van ser Los Sírex. Fotos: Pep Puvill ARADIUMENGE 1 1 rós”. Gastar-se dues mil pessetes del 1965 era un petit i el seu cunyat van presenciar l’espectacle regal fabulós, sens dubte. El seu cunyat era d’aquells “melenuts” –així els descrivia despectiva- Guillermo Giráldez, un destacat arquitecte barce- ment el règim i els seus mitjans afins– que el fran- loní, mort el març de l’any passat i conegut sobretot quisme veia no amb mals ulls, sinó amb molt mals per haver projectat la Facultat de Dret de la UB, ulls, i que van tocar el dia abans a Las Ventas de UN REGAL FABULÓS. El però també el polígon de Montbau, el primer pro- Madrid, diuen les cròniques que en un concert fotògraf Pep Puvill ha jecte de la UAB, una part important del barri de força més deslluït que el de la Monumental. A localitzat cinc localitats de Canyelles i la Facultat d’Econòmiques de la Barcelona, 18.000 entrades venudes, ple de gom a “seient de pista” –fila 11, Diagonal. Va ser company de generació d’Oriol gom. Poques, molt poques d’aquells milers d’entra- localitats de la 41 a la 45–, les Bohigas i de Josep Martorell i un gran amant de la des han sobreviscut al pas del temps. De tant en més cares del concert, 400 música, sobretot de la clàssica –tenia abonament al tant n’apareix alguna. El matrimoni Giráldez Puvill pessetes cadascuna. I hi van Liceu i el Palau–, però també estava obert a altres es va fer tips d’anar a concerts, recitals i òperes. anar cinc membres de la ritmes: “Va veure clar que al concert dels Beatles Tota la fabulosa paperassa resultant s’ha guardat mateixa família. s’hi havia d’anar”, exclama el Pep, que llavors tenia curosament durant quasi sis dècades. Però cap com 23 anys. Amb les seves dues germanes, el seu germà aquelles cinc entrades consecutives. 