QUADERNS ISSN (electrònic): 2014-2242 / www.cac.cat DEL CAC La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic i de suport a l’ensenyament i la recerca (1972-2022) Marta Civil i Serra Marta Rial Pan Tècnica Superior de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca Bibliotecària de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Marta.Civil@uab.cat Marta.Rial@uab.cat ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7288-4998 ORCID: https://orcid.org/0009-0001-8044-0844 Teresa Santos Prados Gestora de la col·lecció de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Teresa.Santos@uab.cat Article rebut el 2/7/23 i acceptat el 9/10/23 Com citar: Civil i Serra, M., Rial Pan, M. i Santos Prados, T. (2023). La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic, al suport de l’ensenyament i la recerca (1972-2022). Quaderns del CAC, 49, 27-36. doi: https://doi.org/10.34810/qcac49id420785 Resum Abstract La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Uni- The Communication Library and General Newspaper Archives versitat Autònoma de Barcelona (UAB), nascuda fa 50 anys i at the Autonomous University of Barcelona (UAB), founded 50 estretament vinculada a la Facultat de Ciències de la Comu- years ago and closely tied to the Faculty of Communication nicació (UAB) —degana dels estudis de comunicació a Cata- Studies (UAB) —the longest-standing communication studies lunya—, ha evolucionat com a actor actiu per als estudiants, programme in Catalonia— has evolved to become a key actor docents, investigadors, periodistes i la societat en general, al for students, teachers, researchers and journalists, and for so- compàs de la digitalització. ciety in general, keeping apace with digitalisation. L’article que presentem es proposa d’aprofundir en l’evo- This article sets out to further explore the evolution of this lució d’aquest equipament i en el coneixement de les seves facility and the knowledge in its collections, both of which have col·leccions, que l’han convertit en un referent en l’àmbit de made it a benchmark in the arena of university libraries and les biblioteques universitàries i també en matèria de suport a in support for teaching and scholarly research specialising in l’ensenyament i a la recerca científica especialitzada en comu- communication. The quality and uniqueness of the holdings nicació. La qualitat i la singularitat dels seus fons ens permeten, also provide a glimpse into a time period and a country. al mateix temps, entendre la història d’una època i d’un país. Keywords Paraules clau University libraries, communication research, communication Biblioteques universitàries, recerca en comunicació, formació en training, critical thinking, digital humanities, innovation. comunicació, pensament crític, humanitats digitals, innovació. 1. Introducció transformació d’informació en coneixement i un equipament específic que garanteixi la preservació en unes condicions Les biblioteques universitàries han estat tradicionalment ambientals òptimes. Les biblioteques universitàries també adscrites a institucions d’educació superior, amb unes han estat una font per al desenvolupament de recerques característiques pròpies, basades en la fusió de tres elements científiques, articles periodístics i suport a la docència i als fonamentals: un equip humà especialitzat per atendre plans d’estudis, amb un impacte directe no només durant i acompanyar l’ampli ventall de persones usuàries, uns l’etapa d’estudis de grau, màster o doctorat, sinó també en la fons bibliogràfics i documentals singulars que permeten la formació i l’aprenentatge al llarg de la vida. 27 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 (27-36) La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic M. Civil i Serra et al. Aquest article que presentem té com a objecte d’estudi la A juliol del 2023, aquesta col·lecció completa està formada Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), que al per 138.016 llibres, 17.547 tesis doctorals i treballs de recerca, llarg dels seus primers cinquanta anys d’existència (1972-2022) 29.263 documents audiovisuals i gràfics i 18.878 títols de s’ha convertit en un veritable motor, impuls i acompanyament publicacions periòdiques i revistes de comunicació, a més a la recerca, el desenvolupament, la transferència i la innovació de la col·lecció de documents en format digital, en constant en l’àmbit de les ciències de la comunicació. creixement (Servei de Biblioteques UAB, 2023). Tot i que definir què abraça el concepte de ciències de la En un segon nivell, ens hem basat en fonts primàries, amb sis comunicació en profunditat seria objecte d’un altre article, entrevistes personals a professionals vinculats amb la història sí que podem apuntar que per ciències de la comunicació de la biblioteca i hemeroteca. entenem el conjunt de disciplines científiques adscrites a les En primer lloc, Miquel de Moragas i Spà, catedràtic honorari ciències socials que estudien i analitzen el fenomen de la del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB); comunicació en sentit ampli, des de la comunicació social fundador de la Facultat de Ciències de la Comunicació i de fins al periodisme, passant per la història de la comunicació, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB); la comunicació institucional, el màrqueting, la publicitat, les degà de la facultat (1978-1980, 1982-1984), i vicerector de relacions públiques, la comunicació audiovisual, el cinema, Recerca (UAB) (1985-1989). També va ser fundador i primer els mitjans de comunicació, les polítiques de comunicació o director del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB) (1988-2009) l’economia de la comunicació, per citar-ne alguns exemples. i de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) (1997-2009), Amb el pas dels anys, la interdisciplinarietat i l’evolució de dues institucions amb permanent vincle de col·laboració amb la transformació digital han obligat també a ampliar la mirada aquesta biblioteca i hemeroteca universitàries. L’any 2019 feu a altres matèries que d’origen ens poden fer pensar que són donatiu del seu fons personal a la Biblioteca de Comunicació i més pròpies de les enginyeries i de la informàtica, com les Hemeroteca General (UAB). tecnologies de la informació i la comunicació, els videojocs També hem entrevistat Enric Marín, actual degà de la Facultat i, més recentment, la intel·ligència artificial, però que també de Ciències de la Comunicació (UAB) i secretari general de tenen un component que les apropa, indiscutiblement, a la l’Autònoma durant els anys 1998-2002; Jaume Soriano, comunicació social. coordinador de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca La investigació que presentem en aquest article té un doble General (UAB); Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de objectiu: d’una banda, analitzar el canvi que ha protagonitzat Comunicació i Hemeroteca General (UAB); Oskar Hernández- aquesta biblioteca universitària, nascuda com a equipament Pérez, gestor de l’Hemeroteca General (UAB), i Martín Becerra, públic obert a la societat i que evoluciona per adaptar-se a les professor de la Universidad Nacional de Quilmes (Argentina), necessitats contemporànies dels usuaris i usuàries als quals que aporta la seva experiència com a usuari de la biblioteca es dirigeix, i, de l’altra, presentar els seus fons documentals i i hemeroteca durant els seus anys de formació predoctoral estudiar-ne les característiques principals. a la UAB, a finals dels anys noranta. A més a més, hem Pel que fa a les col·leccions, el pilar fonamental el constitueixen consultat fonts secundàries (bibliogràfiques i hemerogràfiques els materials de suport a la docència i l’aprenentatge. A través documentals), recollides a l’apartat de referències. de la coordinació entre el professorat i l’equip humà de la Per al desenvolupament de l’article, hem estructurat el text biblioteca, s’aconsegueix incorporar a la col·lecció tota la en quatre apartats principals. El primer està dedicat als antece- bibliografia necessària per seguir les assignatures impartides dents i el context històric que van permetre la creació d’aquest des de la facultat. Es tracta d’una aposta institucional, a equipament universitari públic, pioner a Catalunya. El segon se consciència, per oferir igualtat d’oportunitats entre l’alumnat. centra en els fons propis de la Biblioteca de Comunicació i He- Aquesta col·lecció bàsica més orientada a la docència i meroteca General (UAB). A continuació, el tercer es focalitza en l’aprenentatge es complementa i s’enriqueix amb els fons l’evolució d’aquest equipament com a centre obert als usuaris. especials provinents de donatius institucionals o personals, Finalment, el quart i darrer apartat, de conclusions, també fa documents que permeten preservar i difondre la història i la l’esforç de detectar els reptes de futur principals, en un entorn cultura i que tenen en la singularitat el seu valor principal. canviant, on les biblioteques universitàries es converteixen en En ambdós casos es tracta d’eines que permeten especialitzar- espais de trobada i, alhora, poden ser entorns que faciliten les se millor, contrastar la informació i adquirir els coneixements i formacions innovadores i d’aprenentatge servei.1 habilitats necessaris per aprendre a ser crítics amb la informació, pel que fa tant al seguiment adequat durant el període de formació universitària com al futur exercici professional. 2. Antecedents i context històric Per aproximar-nos al nostre objecte d’estudi hem tingut en compte, en primer terme, la col·lecció completa que forma part La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) neix el 6 de juny de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), del 1968, en un context social de revolta continguda, marcat per a la qual hem pogut accedir per la vinculació laboral de les l’inici del tardofranquisme i els anhels de llibertat i democràcia autores. liderats per intel·lectuals i estudiants universitaris que actuaven 28 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 M. Civil i Serra et al. La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic a contracorrent, buscant els espais buits que deixava la censura La possibilitat dels estudiants de fer pràctiques curriculars i mirant també com defugir el control ideològic, els límits que a l’Hemeroteca era una oportunitat d’adquirir experiència imposava el règim i la influència que, al mateix temps, exercia professional en un context en el qual hi havia més estudiants l’Església en els diversos nivells del sistema educatiu. que no pas mitjans on poder fer pràctiques. A partir de la vertebració de les primeres quatre facultats “L’Hemeroteca va néixer com a servei auxiliar a la pràctica (Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques), en vigor periodística que estaven fent els alumnes de llicenciatura, i des del curs 1968-1969, la UAB va anar augmentant l’oferta això va permetre fer-la créixer en diversos gèneres periodístics”, de facultats amb nous ensenyaments universitaris oficials, recorda Miquel de Moragas i Spà, fundador de la Facultat de de manera progressiva, primer amb estudis en diverses Ciències de la Comunicació (UAB) i també de la Biblioteca de dependències de Barcelona i, posteriorment, amb el trasllat al Comunicació i Hemeroteca (UAB). Per a ell, un dels aspectes campus de Bellaterra, a Cerdanyola del Vallès, que va marcar més rellevants va ser la possibilitat de crear una biblioteca i la identitat d’aquesta nova universitat pública, que ja es va una hemeroteca des de zero i decidir, amb base científica i consolidar fora de l’entorn urbà. acadèmica, quines publicacions calia comprar, per anar- ne construint els fonaments, amb la mirada posada a poder 2.1 La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca garantir i mantenir col·leccions senceres al llarg del temps General (UAB), espai per al foment de la investigació (Moragas i Spà, 2023). especialitzada El primer llibre que es va comprar per a la Biblioteca de Amb la fundació de la Facultat de Ciències de la Informació (UAB) Comunicació va ser El espíritu del tiempo, d’Edgar Morin, el curs 1971-1972, s’implanta la llicenciatura de Periodisme, un volum dedicat a l’anàlisi dels mitjans de comunicació i la que, per primera vegada, passa a ser ensenyament universitari cultura de masses, escrit per un dels fundadors dels estudis oficial, gràcies al Decret 2478/1971 del Ministerio de Educación interdisciplinaris de la comunicació. Per a Miquel de Moragas y Ciencia (BOE, 16-10-1971). A la pràctica, aquesta nova oferta i Spà, l’elecció d’aquesta obra comportava en si mateixa una educativa suposarà la desaparició progressiva dels estudis que reflexió i una decisió acadèmica, perquè era un llibre “mal vist des del 1964 oferia l’Escola de Periodisme de l’Església a la en aquell temps per la sociologia més acadèmica i oficial”. Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.2 Quant als diaris, “l’encàrrec consistia a anar cada matí a un Un any més tard, el 1972, naixien, d’una banda, l’Hemeroteca quiosc de la Rambla [de Barcelona] i comprar-hi la premsa i la Biblioteca de Comunicació i, de l’altra, la llicenciatura de diària per a l’Hemeroteca: els diaris de Barcelona i també Publicitat, a la mateixa facultat, que inicialment havia ocupat Le Monde, l’International Herald Tribune i The Times, entre unes dependències al carrer de les Egipcíaques de Barcelona d’altres. Aquests exemplars que anàvem enquadernant formen (darrere de la Biblioteca de Catalunya i l’Institut d’Estudis part del fons de l’actual gran hemeroteca de la UAB” (Moragas Catalans, al barri del Raval) i que, a partir del mateix curs 1972- i Spà, 2010). 1973, ja es traslladaria al campus de Bellaterra (Moragas i Spà, La diversitat de gèneres periodístics és un factor que va ser 1992 i 2021). clau, i que avui ens ajuda a entendre la qualitat i el valor actuals Era una oportunitat per dibuixar una nova universitat de la Biblioteca i Hemeroteca, respecte d’altres biblioteques pública que anhelava viure en democràcia, plural, amb una universitàries de comunicació. “Encara que en un principi mirada posada a Europa, en models educatius sobretot de pogués semblar estrany, entraven aquí també publicacions més les universitats franceses, alemanyes, britàniques i italianes, enllà dels diaris d’informació general i les revistes científiques, i també de l’altra banda de l’Atlàntic, sobretot de Colòmbia, com la premsa especialitzada del cor, de viatges, d’automoció Mèxic, el Brasil, l’Argentina, Xile i el Perú. o la premsa local i comarcal. Són àmbits que potser no tenen En l’àmbit de la investigació, també hi havia la voluntat una consulta intensiva, però que gràcies a l’esforç de definició d’aprendre de centres de recerca de referència, com el d’aquell moment s’han pogut conservar. I cal dir que, gràcies Centro Internacional de Estudios Superiores de Comunicación a disposar d’aquest fons, a la UAB, amb el pas dels anys, para América Latina (CIESPAL), creat a Quito (Equador) per s’han defensat tesis [doctorals] sobre premsa del cor i també l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència premsa de proximitat” (Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca i la Cultura (UNESCO) el 1959; aquest centre es va convertir en de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), a Civil i Serra, model a seguir, per la seva recerca sobre comunicació col·lectiva, 2020). l’impacte en el desenvolupament regional del territori i l’esforç Si per als investigadors de l’àmbit de la medicina, la química per bastir ponts entre els coneixements pràctics de periodistes o la física, els laboratoris plens de provetes eren els seus espais professionals i la producció teòrica i acadèmica de professors d’experimentació, “les biblioteques, per als investigadors de i investigadors. La vinculació amb membres d’associacions les Humanitats i les Ciències Socials, eren el nostre laboratori, acadèmiques també va afavorir la projecció internacional per fer política científica” (Moragas i Spà, 2019). Així doncs, de la Facultat de Ciències de la Informació de l’Autònoma i, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca (UAB) va ser un per extensió, de la Biblioteca i l’Hemeroteca, des del primer gran referent sobretot per als investigadors llatinoamericans que moment. venien de visita temporal o feien estades de recerca al campus i 29 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic M. Civil i Serra et al. dedicaven part del seu temps a investigar a la sala de consulta. El creixent fons documental hemerogràfic i bibliogràfic de la “En canvi, els investigadors europeus tenien altres influències Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), però, teòriques i accés a tendències editorials europees de París i havia despertat, a mitjans dels anys noranta, una nova necessitat Milà; però no recordo haver estat en cap biblioteca universitària al campus: l’espai reservat a la Biblioteca i Hemeroteca s’estava a Europa, ni a la de Lugano (Suïssa), que tingués un fons quedant petit, i la pràctica diària feia imprescindible crear un llatino-europeu com el nostre; perquè a les altres biblioteques nou edifici que permetés recollir les necessitats, pensant no universitàries europees només hi trobaves producció europea només en el present, sinó sobretot en el futur. Aquesta petició i potser, només en algun cas, producció nord-americana” va ser defensada i aprovada com una de les línies prioritàries de (Moragas i Spà, 2023). l’equip del catedràtic Carles Solà, durant el seu primer mandat Entre el 1972 i el 1987, la Facultat de Dret va acollir la com a rector de la UAB (1994-1998). Biblioteca de Comunicació i l'aleshores anomenada Hemeroteca (UAB): inicialment, a la primera planta, i després, a la planta 2.2 L’aposta estratègica per un nou edifici i una nova baixa. A partir del 1987, es van traslladar al soterrani del denominació nou edifici de la Facultat de Ciències de la Informació, un El 1998 es van iniciar les obres del nou edifici de la biblioteca equipament que també incloïa aules, laboratoris per a les a la plaça Cívica, que culminarien amb la inauguració, el 8 pràctiques redaccionals i platós de ràdio i televisió, i que a partir d’abril del 2002, de la nova seu, fruit de l’aposta estratègica del 1994 canviaria el nom pel de Facultat de Ciències de la de l’equip de govern de la UAB per fusionar tres equipaments Comunicació (Berrio, 1997; Moragas i Spà, 2021). emblemàtics: la Biblioteca de Comunicació, l’Hemeroteca La formació de periodistes i publicitaris durant els anys setanta General i la Biblioteca General. i vuitanta del segle xx va suposar la consolidació del model Calia decidir el nom del nou edifici i, en una reunió de professional periodístic i acadèmic, que es va equiparar amb el l’equip de govern, l’aleshores secretari general i actual degà d’altres àmbits laborals de les ciències socials i les humanitats de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Enric Marín, que ja disposaven de reconeixement universitari previ, com va ajudar a albirar la solució, amb una proposta clara: “Sens el dret, les ciències polítiques, les ciències econòmiques, la dubte, el que hi ha aquí dins és la Biblioteca de Comunicació història o les filologies. i Hemeroteca General; per tant, aquesta ha de ser la nova En aquest context universitari, la Facultat de Ciències de la denominació” (Marín, 2023). “La voluntat de convertir l’actual Informació de la UAB era l’única facultat que impartia estudis edifici de la plaça Cívica en Biblioteca General el 1999 hauria universitaris de comunicació a Catalunya (Periodisme, des estat una equivocació irreparable” (Perona Páez, 2010). Així del 1971-1972, i Publicitat, des del 1972-1973; uns estudis, doncs, vist a distància, aquesta concreció en la definició del aquests últims, que vint anys més tard passarien a denominar- nom segurament ha estat un dels valors que ha acompanyat se Publicitat i Relacions Públiques). la projecció internacional d’aquest equipament científic entre A partir del curs 1992-1993, la UAB ampliaria l’oferta als l’àmbit docent i investigador. estudis de Comunicació Audiovisual, el mateix curs que la A partir d’aquest moment històric, amb el trasllat a la nova Universitat Pompeu Fabra encetava els seus ensenyaments de seu, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) les tres llicenciatures clàssiques de la comunicació: Periodisme, passa a custodiar la col·lecció local, la reserva i les tesis Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques.3 doctorals de tot el campus mentre s’han publicat en paper. Va ser un moment històric en el qual, a escala institucional, El nou equipament també acull la seu del Servei de Biblioteques es va intentar crear una biblioteca unificada de comunicació a (UAB) i de tres centres de recerca: el Centre Documental de Catalunya, entre totes les universitats, però no es va aconseguir: la Comunicació (CEDOC), integrat a l’estructura de la mateixa la Universitat Pompeu Fabra i, darrere seu, altres universitats, Biblioteca; l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB), i el Centre van voler crear la seva pròpia biblioteca, però aquesta idea es d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), que, a partir del 2018, es va traduir en un intent fallit, tal com recorda Miquel de Moragas converteix en Institut de Recerca de l’Esport (IRE-UAB).4 i Spà (2023). L’entrada al segle xxi ve acompanyada d’hàbits nous, que Si tornem a l’oferta educativa de l’Autònoma, no podem obligaran la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General oblidar que la Facultat de Ciències de la Comunicació també (UAB) a adaptar-se a entorns nous, arran de la transformació acabaria impartint els estudis de segon cicle de la llicenciatura digital, que permetrà ampliar l’accés en obert a la documentació de Documentació, a partir del curs 1999-2000, per un període disponible fins aleshores i s’encaminarà cap a un nou canvi concret de deu anys. estructural educatiu i de recerca, amb l’entrada a l’espai Amb la incorporació a l’espai europeu d’educació superior europeu d’educació superior (EEES) i l’espai europeu de recerca (EEES), el 2010, la facultat fa la transició per convertir les (EER), en vigor a partir del 2010. tres llicenciatures en els graus de Periodisme, Comunicació En l’àmbit de la recerca, la Budapest Open Access Initiative, Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques, i a partir del promoguda per l’Open Society Institute, el desembre del 2001, curs 2019-2020 amplia l’oferta amb els graus de Comunicació permetrà accelerar l’esforç internacional per l’accés obert a Interactiva i de Comunicació de les Organitzacions. internet, cosa que la Comissió Europea adopta com a prioritat. 30 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 M. Civil i Serra et al. La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic 2.3 Les línies de treball de la Biblioteca de Comunicació també són eines valuoses per a l’ensenyament i i Hemeroteca General (UAB), un servei públic obert a la l’aprenentatge. Els professors poden utilitzar materials societat d’aquestes col·leccions per millorar les seves classes i oferir La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), als estudiants una experiència d’aprenentatge més rica i com a membre integrant del Servei de Biblioteques (UAB),5 completa. participa en les seves set línies de treball principals. 4. Preservació del patrimoni cultural. Les biblioteques D’una banda, processa, conserva i difon els fons bibliogràfics i que acullen col·leccions especials també tenen un paper documentals de la UAB amb l’objectiu d’atendre les necessitats important en la preservació del patrimoni cultural. Aquestes docents, de recerca i d’innovació de la universitat. En segon biblioteques treballen per assegurar que els materials es lloc, organitza activitats i promou la difusió dels seus fons i conservin adequadament i estiguin disponibles per a les serveis (exposicions bibliogràfiques, cursos de formació per generacions futures. En fer-ho, contribueixen a la protecció als usuaris, novetats bibliogràfiques, guies de l’usuari, etc.). de la història i la cultura. Una tercera tasca que desenvolupa és la col·laboració en els projectes docents i en estratègies d’innovació. En quart lloc, Algunes de les col·leccions més destacades que formen part optimitza el suport a l’acreditació i l’avaluació de la recerca, de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) un aspecte fonamental per al personal docent i investigador en són les següents (en la descripció incorporem l’adreça de la consolidació de la seva carrera acadèmica professional. En consulta, sempre que existeixi): cinquè lloc, promou la implantació de la ciència oberta i l’open • Fons Marca: revistes principalment catalanes de temàtica data. En sisè lloc contribueix a la visibilitat de tota la producció artística i literària (1805-1960) (https://bit.ly/3PJZRQ2). científica de la UAB. I en setè i darrer lloc, promou la capacitació • Col·lecció local UAB: documents publicats per la Universitat de la comunitat en l’ús eficient i ètic de la informació, un aspecte Autònoma de Barcelona des de la seva creació (des del que permet a l’usuari formar-se en educació mediàtica i saber 1968 fins ara). ser crític a l’hora de consumir la informació que rep. • Tesis UAB: tesis llegides a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva creació. En un inici, en format paper, i actualment, en digital (https://ddd.uab.cat/ 3. Fons especials de la Biblioteca de Comunicació i collection/tesis). Hemeroteca General (UAB) • Fons Daniel Jones: llibres, revistes i dossiers temàtics sobre comunicació, reunits pel doctor Daniel Jones (1950-2007), Les col·leccions i els fons especials són recursos preuats per professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació a les biblioteques, i ofereixen un valor afegit significatiu a (UAB) i de la Facultat de Comunicació i Relacions l’experiència de recerca i aprenentatge dels usuaris. Brinden Internacionals Blanquerna (URL), així com investigador una perspectiva única sobre la història, la cultura i la societat, i expert en estructura i polítiques de comunicació (https:// són eines útils per a l’ensenyament, l’aprenentatge i la recerca. bit.ly/46gvEz7). A més a més, la gestió, conservació i difusió d’aquests materials • Fons Joaquim Romaguera: llibres, revistes i dossiers ajuda a protegir el patrimoni cultural per a les generacions temàtics sobre cinema reunits per l’escriptor, crític de futures (Santos, 2010; Farré Fiol i Gómez Escofet, 2013; Calvet cinema i investigador Joaquim Romaguera (1941-2006) Renedo, 2011; Camps i Miró, 1998). (https://bit.ly/3RFqJ6x). Algunes característiques que ofereixen aquestes col·leccions • Fons Miquel de Moragas i Spà: llibres, revistes, dossiers especials són: temàtics, manuscrits i documentació personal i professional 1. Contingut exclusiu. Les col·leccions especials solen incloure del catedràtic Miquel de Moragas i Spà (Barcelona, 1943), materials únics que no es troben en altres biblioteques: impulsor de la Facultat de Ciències de la Comunicació manuscrits, documents històrics, fotografies, mapes, (UAB) i de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca dibuixos o fons personals amb materials arxivístics que General (UAB). ofereixen una perspectiva única sobre la història, la cultura • Guions de Ràdio Barcelona: guions radiofònics amb la i la societat, i que ens permeten resseguir la vida i l’activitat programació diària de l’emissora EAJ-1 Radio España de de personatges. Barcelona, més tard anomenada Radio Barcelona (1925- 2. Recerca especialitzada. Les col·leccions especials són 1958) (https://bit.ly/46ACGhX). particularment útils per a la recerca especialitzada. • Guions de Radioteatro: guions de les obres teatrals emeses Els investigadors troben materials específics que els en l’espai radiofònic Radioteatro, de Ràdio Barcelona, dirigit permeten aprofundir en un tema concret i descobrir per Armand Blanch (19??-1981). detalls que altrament no trobarien disponibles. Això pot • Fons Fanzins: publicacions autoeditades i fetes amb ser particularment important per a àrees de recerca que pocs mitjans; si bé alguns fanzins són de producció requereixen accés a materials originals. individual, el gruix de la col·lecció està format per obres 3. Ensenyament i aprenentatge. Les col·leccions especials de creació col·lectiva; els continguts són heterogenis, però 31 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic M. Civil i Serra et al. comparteixen el fet d’abordar fenòmens i de visibilitzar de les publicacions, dels congressos científics, del contacte actors que no apareixen en altres mitjans de comunicació quotidià amb els mitjans de comunicació), estem també de l’època. protegint la font de la qual brolla el coneixement que arriba a la • Fons Mallorquí: obra creativa i documentació professional i nostra societat” (Balsebre, 2002). personal de l’escriptor, guionista i traductor José Mallorquí L’esforç per la preservació digital i l’aprenentatge vinculat en (1913-1972). l’àmbit de les humanitats va fer que l’any 2016 la UAB apostés • Fons Centre d’Estudis Olímpics (UAB): documentació per crear la Xarxa d’Humanitats Digitals, com a subxarxa de la especialitzada en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, Comunitat Orientada a Reptes Estratègics (CORE) de Patrimoni i en l’impacte de l’olimpisme en la societat (estudi de Cultural, amb la qual la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca les cerimònies i cobertures dels Jocs Olímpics, el valor General (UAB) comparteix àrea d’interès. econòmic i urbà a les ciutats, etc.). Un exemple destacat del treball de la Biblioteca en l’àmbit de les humanitats digitals és el projecte de l’Arxiu Sonor de Altres col·leccions destacades que es troben en fase de la Ràdio a Catalunya (https://arxiuradio.uab.cat), una iniciativa descripció i treball intern són les següents: de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) i la Biblioteca • Fons Nova Cançó: documentació recollida entre els anys de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) orientada a la seixanta i vuitanta per Josep Porter Moix, mànager d’aquest recopilació, descripció, preservació i difusió de fragments moviment artístic i cultural, de resistència, que durant sonors d’emissores catalanes i espanyoles presents a les l’època franquista va impulsar la creació i la divulgació bandes de radiodifusió a Catalunya i de les ràdios catalanes d’una cançó contemporània en llengua catalana. que distribueixen els seus continguts per internet. • Fons Arxiu de la Crida: documents procedents de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació 3.1 La singularitat de la secció del CEDOC, dins de la Catalanes, moviment catalanista nascut el 1981 i dissolt Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) el 1993. El Centre Documental de la Comunicació (CEDOC) és una • Fons administratiu La Voz de España: documentació secció de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General administrativa de l’estudi de doblatge La Voz de España (UAB) especialitzada en la recollida, classificació, conservació (1936-2010). i difusió de documents i materials per a l’anàlisi de la situació política contemporània a Catalunya i a Espanya. Totes aquestes col·leccions es van lligant, complementàries, El CEDOC va iniciar la seva trajectòria l’any 1973 recollint entre si, i ens permeten aprofundir en moviments polítics, les publicacions periòdiques clandestines que no podien ser socials o sindicals de cada moment i de cada època. A tall de consulta lliure a les biblioteques de la UAB. Aquesta tasca d’exemple, el fons de guions de ràdio de Ràdio Barcelona ens va ser iniciada pel professor Eugeni Giral, juntament amb el ajuda a veure i viure la història de la primera meitat del segle seu col·laborador Toni Estupiñà. En aquella època també es xx, de la mateixa manera que el fons Nova Cançó ens permet va començar la feina de documentació sobre els mitjans de aproximar-nos a un moviment cultural de lluita de final del comunicació, afavorida per la ubicació del centre a l’aleshores tardofranquisme i inici de la Transició. Facultat de Ciències de la Informació (UAB). És per aquest motiu També cal destacar el valor afegit que aporten les publicacions que es va anomenar Centre Documental de la Comunicació; pròpies de la Universitat Autònoma de Barcelona, generades avui en dia, la sigla CEDOC és el recordatori d’aquells inicis. dins del campus i que formen part del fons de la Biblioteca de La Transició i l’arribada de la democràcia, amb l’esclat Comunicació i Hemeroteca General (UAB). de les activitats dels partits polítics, sindicats, plataformes Amb motiu de la inauguració del nou edifici, l’any 2002, el i associacions, van orientar el CEDOC cap a la conservació, professor Armand Balsebre va reflexionar sobre el paper de preservació i difusió dels materials que aquestes organitzacions preservació patrimonial d’aquest equipament universitari: produeixen, que sovint tenen una vida molt efímera. Al mateix “En el fons documental de la Biblioteca i l’Hemeroteca tenim temps, el centre ha treballat en la recuperació dels testimonis dipositat el patrimoni de la nostra memòria històrica i del saber de les activitats polítiques del franquisme i de l’antifranquisme científic de la comunicació en el segle xx, precisament un segle com a antecedents de la Transició i la democràcia (Giral, 2010). que avui descrivim sense exageracions retòriques com el segle El volum més destacat de documentació del CEDOC té origen de la comunicació. Cal protegir-lo!, perquè aquí hi ha una part en els moviments antifranquistes, i té un valor especial perquè de nosaltres mateixos, professors, alumnes i investigadors de consta de publicacions originades en la clandestinitat. Els la comunicació. Aquest valor de tipus patrimonial coincideix documents recollits provenen d’organitzacions molt diverses: alhora amb un valor simbòlicament més important: protegint partits polítics, sindicats, associacions de veïns, organitzacions la conservació i el creixement del fons documental de la nostra no governamentals, entitats municipals i tota mena de Biblioteca i Hemeroteca, segell de la nostra identitat com a moviments socials. investigadors que processem informació, acumulem saber i El CEDOC aplega més de 45.000 documents. Destaquen, després el redistribuïm a la societat (a través de l’ensenyament, pel seu volum, els llibres (més de 21.000), les publicacions 32 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 M. Civil i Serra et al. La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic periòdiques (més de 9.000) i els cartells en paper (més de El COMTEC Centre forma part d’un projecte més ampli de 15.000), tot i que també s’hi conserven altres materials, com la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB), anomenat fullets o adhesius. Projecte COMTEC, centrat en la formació de docents i Pel que fa a les publicacions periòdiques, cal destacar la investigadors i de personal d’administració i serveis. També es col·lecció de premsa política catalana, bàsicament de l’època proposa ser un entorn i un espai de contacte amb empreses franquista i de la dècada dels anys seixanta i setanta del segle externes per fer demostracions o presentar nous productes. xx. Una part d’aquest fons està digitalitzada i és consultable en Orientat a la innovació docent de manera prioritària, el línia al Dipòsit Digital de Documents (DDD-UAB): https://ddd. COMTEC Centre coexisteix amb un ús espontani dels estudiants, uab.cat/collection/ppc. per fer-lo servir per elaborar un treball en grup, estudiar o fins i El fons Viladot, format per premsa antifranquista recollida pel tot trobar un entorn de descans. La voluntat és “connotar l’espai periodista Albert Viladot (1954-1993), és una part important al voltant de tres eixos: la realització d’activitats d’innovació, d’aquesta col·lecció de publicacions periòdiques (Culla, 1993). des de perspectives participatives i emprant metodologies de En relació amb la col·lecció de cartells polítics en paper, codisseny i cocreació” (Hernández-Pérez, 2022). més de 6.000 documents estan catalogats i digitalitzats “Bona part de l’èxit del projecte dependrà de saber integrar- i són consultables en línia al DDD-UAB: https://ddd.uab. lo en la rutina i estructura institucionals i d’incorporar la cat/collection/carpol. Aquesta col·lecció és una de les més innovació en la mateixa gestió”, afirma Tomàs Fabregat, cap destacades del CEDOC, i reflecteix principalment l’activitat de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) política dels anys de la transició democràtica espanyola. Recull (Fabregat, 2021). propaganda electoral dels diversos comicis (europeus, estatals, En la mateixa línia, Oskar Hernández-Pérez, gestor de autonòmics i locals), i publicitat de partits polítics, sindicats i l’Hemeroteca General (UAB), considera que “la transformació associacions de la societat civil. dels espais afavoreix la cocreació col·lectiva; d’aquesta manera, La col·lecció de cartells polítics és un fons viu que continua des de la biblioteca i hemeroteca posem les col·leccions creixent, tot i que amb noves metodologies. Avui en dia, els a disposició dels usuaris, perquè ells puguin participar en el cartells polítics són documents nadius digitals, i es recullen de codisseny de nous usos dels fons que tenim; perquè els espais manera automatitzada a través de la captura de les publicacions en si mateixos no són transformadors: cal connotar-los i que la dels partits polítics a les xarxes socials. El CEDOC continua així comunitat que els habita els senti com a propis” (Hernández- la tasca original de preservació i difusió d’aquesta documentació Pérez, 2023). de vida efímera.6 Per l’actual coordinador de la Biblioteca de Comunicació Altres col·leccions singulars, adscrites al CEDOC, són els i Hemeroteca General (UAB), Jaume Soriano, “la principal llibres de cartellisme, del Sàhara Occidental i el País Basc, els fortalesa de la Biblioteca és l’equip de persones que gestiona adhesius polítics (https://ddd.uab.cat/collection/adhpol) i els el servei i també les possibilitats que permet l’espai”. En arxius d’entitats com el Partit Socialista d’Alliberament Nacional relació amb les fites assolides, considera, com una de les més (PSAN) (https://ddd.uab.cat/record/168400) i el Partido del rellevants, “la capacitat de la Biblioteca per adaptar-se de Trabajo de España / Partit del Treball de Catalunya (PTE, PTC) forma àgil als canvis esdevinguts en el sistema científic dels (https://ddd.uab.cat/record/144582). darrers anys, especialment la incorporació del suport digital de literatura científica i els serveis per a la publicació en obert”. Entre els reptes pendents, Soriano considera l’optimització del 4. Un equipament obert a la societat fons hemerogràfic i les gestions iniciades per ampliar el fons amb material de maquinari i programari que permeti donar La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), servei a la docència i la recerca en videojocs. “D’altra banda, com la resta d’equipaments que formen part del Servei de penso que també seria interessant potenciar la col·laboració Biblioteques (UAB), ofereix accés obert i igualtat d’oportunitats amb altres institucions i centres de dins de la UAB i de fora per a tothom. el campus. L’exemple de la presentació del projecte de l’Arxiu A través de la reconversió d’una part de la segona planta en Sonor de la Ràdio a Catalunya, el 13 de febrer de 2023, que el COMTEC Centre, com a extensió d’un espai d’ús compartit es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, gràcies amb la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB), la també a la Societat Catalana de Comunicació, és el tipus Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) fa un d’activitats que cal seguir fent” (Soriano, 2023). pas més per obrir-se no només als estudiants de la facultat, D’altra banda, l’actual degà de la Facultat de Ciències de la sinó a la societat en general (Fabregat, 2021; Hernández-Pérez, Comunicació (UAB), Enric Marín, considera que “una cosa que no 2022). Es tracta d’un espai diàfan, amb tres àmbits destacats: ens atrevim a dir, però que és veritat, és que la nostra Biblioteca una àrea d’experimentació, un espai àgora (amb unes grades és, en temes comparatius, millor que moltes biblioteques de modulars movibles i equipament audiovisual) i un espai de comunicació universitàries americanes. Per quina raó? Som creació-cotreball, inaugurat l’abril del 2021, encara en període molt potents, com a biblioteca i hemeroteca universitàries en de pandèmia de la COVID-19. comunicació, perquè des de la nostra perspectiva europea —i 33 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic M. Civil i Serra et al. això és gràcies a Miquel de Moragas i Spà— hi ha recollides 5. Conclusions totes les tradicions europees i les de l’Amèrica Llatina (a més a més de les de l’Amèrica del Nord), i aquestes dues potes són En els darrers cinquanta anys, les biblioteques universitàries pràcticament inexistents a moltes biblioteques de comunicació es reestructuren des del punt de vista físic i social: deixen de dels Estats Units. Això és una cosa que de vegades no en som ser espais amb un fons a la prestatgeria física per passar a ser conscients i és el nostre fet diferencial: el que ens permet ser biblioteques que obren l’espai al territori, a la societat, amb la considerats el centre de documentació en comunicació de voluntat de ser útils i deure’s als usuaris que les volen consultar. referència del sud d’Europa; i això és indiscutible. I des del punt La reordenació de l’espai, amb sales diàfanes que s’adapten de vista estratègic, ara hauríem de ser sensibles a la innovació als usos múltiples i a la innovació docent, ha obligat també a en comunicació que ve del Pacífic” (Marín, 2023). replanificar, amb esforç, el lloc on guardar els fons físics que Per al professor i investigador Martín Becerra, de la —també— ocupen espai. Universidad Nacional de Quilmes (Argentina), expert en mitjans La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), de comunicació i indústries culturals, la Universitat Autònoma vinculada des del seu naixement a la Facultat de Ciències de de Barcelona va ser una oportunitat als anys vuitanta i noranta la Comunicació (UAB), ha aconseguit consolidar-se en un perí- del segle xx, perquè molts investigadors llatinoamericans fessin ode de cinc dècades (1972-2022) com a referent internacional una aposta personal per estudiar-hi el doctorat, ja que als seus en la recerca i els estudis de comunicació. L’encertada aposta països d’origen només es podien cursar estudis de llicenciatura històrica, des de l’origen, per construir un fons que recollís la di- i maestría (uns estudis a mig camí entre el màster i el doctorat versitat de pensaments i tendències europees i llatinoamerica- europeus). nes, a més a més de les nord-americanes, l’ha convertit en una “Tot el Servei de Biblioteques (UAB) —i en particular la biblioteca única, pel valor qualitatiu dels seus fons bibliogràfics, Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB)— va hemerogràfics i singulars. Caldrà veure si, entre els reptes de ser una espècie de temple, de santuari, que em va permetre futur, és capaç de recollir la producció científica d’interès que accedir a continguts que d’una altra manera eren impossibles. s’està elaborant a altres territoris, com l’Àsia i el Pacífic. L’any 1996-1997, quan jo vaig començar el postgrau a la Pel que fa a les col·leccions, caldrà mantenir la tasca de suport UAB, internet tot just començava i, per descomptat, la majoria a la docència i l’aprenentatge amb l’adquisició dels materials de de publicacions no estaven en línia. Bàsicament, sense curs, ara ja fonamentalment en format digital. Aquesta evolució aquesta quantitat enorme d’hores que vaig gaudir estant allà cap a una col·lecció eminentment digital permetrà alliberar a la Biblioteca no hagués pogut realitzar els meus estudis de uns espais que caldrà adaptar a les noves necessitats de la postgrau, perquè era, en aquell moment —i suposo que ho comunitat universitària. segueix essent avui en dia—, la biblioteca més ben equipada, I respecte a les col·leccions especials, se n’ha d’incentivar l’ús almenys a Iberoamèrica, en matèria de comunicació i amb com a base de treballs acadèmics i de recerca periodística. A un servei que recordo meravellós: necessitava un llibre i el més a més, caldrà estar alerta a les possibilitats que obrirà la sol·licitava, i al cap de pocs dies el llibre ja estava incorporat incorporació de la intel·ligència artificial en la gestió i la difusió al catàleg de la Biblioteca”. En aquest sentit, Martín Becerra dels fons patrimonials. Els avenços tecnològics han de servir també destaca que “l’accés a materials en diferents idiomes, per millorar la gestió de les col·leccions especials, agilitzant la amb tradicions de pensament diverses i autors i autores de descripció i classificació de la documentació, augmentant les pluralitat de perspectives va ser sempre enriquidor. A més, la opcions d’accessibilitat i establint relacions entre documents i Biblioteca era un lloc de trobada, de consulta i aprenentatge col·leccions d’una manera àgil i eficient. amb altres col·legues, amb qui compartíem lectures i les Aquesta evolució de la biblioteca no serà possible sense interpretacions que realitzàvem. I gràcies a la formació d’aquella comptar amb la implicació del personal, un equip humà cada època, molts investigadors llatinoamericans en comunicació vegada més multidisciplinari. Els programes de formació vam poder formar-nos a l’Autònoma i, de retorn als nostres permanent seran fonamentals per assegurar l’actualització de països, implantar estudis de doctorat a partir dels primers anys coneixements i capacitats que permetin a aquests treballadors 2000” (Becerra, 2023). Per a ell, la Biblioteca de Comunicació afrontar amb èxit els nous reptes. També serà cada vegada més i Hemeroteca General (UAB), juntament amb la biblioteca de necessari establir aliances amb altres serveis de la universitat, la Universidad de Buenos Aires i la de la Oxford University, així com altres agents externs. constitueixen els tres grans referents internacionals en l’àmbit L’esforç per haver aconseguit digitalitzar i posar en obert de les biblioteques universitàries especialitzades en ciències de els continguts dels fons de la Biblioteca de Comunicació i la comunicació al món. Hemeroteca General (UAB) permeten que aquest equipament L’aposta de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General científic continuï essent un referent com a servei obert a la (UAB) per acompanyar estudiants, docents, investigadors societat i que ofereix igualtat d’oportunitats. El treball en i periodistes en les seves tasques diàries continua vigent humanitats digitals també fa pensar que es podran obrir nous cinquanta anys més tard. camins en la preservació del patrimoni cultural i la transformació d’informació en coneixement. 34 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 M. Civil i Serra et al. La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic Finalment, cal continuar motivant estudiants, investigadors, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, la docents i periodistes a conèixer els fons documentals de la Biblioteca de Ciències Socials, la Biblioteca d’Humanitats Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB), i Cartoteca General, la Biblioteca de Medicina, la perquè els consultin i els analitzin, i aportin així noves mirades i Biblioteca de Veterinària, al campus de Bellaterra; la interpretacions sobre la història contemporània recent. Biblioteca Universitària de Sabadell, també de la UAB, i L’aposta innovadora perquè els usuaris puguin participar en el les biblioteques de les unitats docents de Medicina Vall codisseny de nous usos dels fons de la Biblioteca de Comunicació d’Hebron i Josep Laporte, de la UAB i a Barcelona i Hemeroteca General (UAB) ampliarà, sens dubte, l’actual 6. A Catalunya hi ha un altre centre de documentació política dimensió de servei públic d’aquest equipament universitari, de referència, el Pavelló de la República (Universitat de amb la generació de coneixement nou, que també retornarà a la Barcelona), també dedicat a documentació política però societat i ens permetrà assolir noves fites impensables fins ara. que s’ha centrat en continguts de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili, períodes històrics previs al que documenta el CEDOC Notes 1. Aprenentatge servei (APS) és una “proposta educativa a Referències través de la qual els estudiants es formen mitjançant la participació en un projecte orientat a resoldre una necessitat Balsebre, A. (2002). Un magatzem de paraules per a la real d’una comunitat i millorar, així, les condicions de vida recerca. Un espai obert per a la reflexió i el pensament. de les persones o la qualitat del medi ambient”. Aquest Biblioteca informacions, 25, 12. ISSN 1130-9318. tipus de formació que s’està implantant a la universitat a https://ddd.uab.cat/record/128911 través d’algunes assignatures és una manera de vincular Berrio, J. (1997). Organització de la recerca sobre comunicació els ensenyaments al territori, amb propostes tangibles, a Catalunya”. A J. Berrio, (dir.), Un segle de recerca on els alumnes aprenen a resoldre reptes socials actuals. sobre comunicació a Catalunya. Servei de Publicacions. Font: UAB [en línia] https://bit.ly/3F4fSeS Calvet Renedo, S. (2011). 40 anys de la Biblioteca de 2. A Catalunya els estudis de Periodisme havien començat Comunicació i Hemeroteca General. Biblioteca de el 1952, com a secció de l’Escuela Oficial de Periodismo, Comunicació i Hemeroteca General (UAB). fundada a Madrid el 1941. El maig del 1963 aquest https://ddd.uab.cat/record/71526 organisme va tancar les portes, i va començar un període Camps i Miró, T. (1998). El fons Marca. Biblioteca informacions, d’incertesa amb el risc que suposava que el país, en plena 18, 4-6. ISSN 1130-9318. dictadura, es quedés sense aquests estudis. Tanmateix, https://ddd.uab.cat/record/128653 aquesta situació també permetia la possibilitat d’organitzar Civil i Serra, M. (2020). Transferència de coneixement i accés uns estudis nous “fora del control directe del règim, i això obert. Entrevista a Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca és el que afortunadament ocorregué” amb la creació de de Comunicació i Hemeroteca General (UAB). Portal de l’Escola de Periodisme de l’Església a la Institució Cultural la Comunicació (InCom-UAB), 5 de maig. del Centre d’Influència Catòlica, fundats a Barcelona el bit.ly/3NzoWw7 1964 (Berrio, 1997:24). Culla, J. B. (1993). El Fons Albert Viladot, al CEDOC. 3. Posteriorment s’afegirien a l’oferta amb estudis de primer, Biblioteca Informacions, 5, 3. ISSN 1130-9318. segon o tercer cicle, de manera progressiva, la resta https://ddd.uab.cat/record/238485 d’universitats de Catalunya: les públiques Universitat de Fabregat, T. (2021). Repensar les Biblioteques: el COMTEC Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Centre. Biblioteca Informacions (26 d’abril). ISSN Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i 1130-9318. https://bit.ly/3QcIwkx Virgili i les privades Universitat Ramon Llull, Universitat Farré Fiol, C. i Gómez Escofet, J. (coords.) (2013). Col·leccions Abat Oliba CEU, Universitat Internacional de Catalunya, singulars a les biblioteques de la Universitat Autònoma Universitat Oberta de Catalunya i Universitat de Vic - de Barcelona. Servei de Publicacions de la Universitat Universitat Central de Catalunya. Autònoma de Barcelona. 4. Amb la transició del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB) https://ddd.uab.cat/record/107702 a l’Institut de Recerca de l’Esport (IRE-UAB), l’any 2018, Giral, E. (2010). El CEDOC. Biblioteca Informacions, 39, 22. la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) ISSN 1130-9318. https://ddd.uab.cat/record/129390 va passar a acollir tot el fons documental històric del CEO- Hernández-Pérez, O. (2022). Un curs de COMTEC Centre. UAB Biblioteca Informacions (6 d'octubre). ISSN 1130- 5. A juliol del 2023, el Servei de Biblioteques de la UAB 9318. https://bit.ly/3LLZdAq està format per una xarxa d’equipaments que treballen de manera coordinada: la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, 35 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023 La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB): 50 anys de servei públic M. Civil i Serra et al. Moragas Spà, M. de. (1992). Del carrer Egipcíaques al campus Entrevistes personals de Bellaterra: l’any 1987 es va inaugurar el nou edifici d’una facultat que vol evitar l’aïllament. Capçalera, 32, Becerra, Martín. Professor de la Universidad Nacional de 6-8. ISSN 2565-1099. https://bit.ly/3ZEHn8n Quilmes (Argentina). Entrevista telefònica, 01-07-2023. Moragas, M. de (2010). El primer llibre de la Biblioteca de Fabregat, Tomàs. Cap de la Biblioteca de Comunicació i Comunicació. Biblioteca informacions, 39, 10. ISSN Hemeroteca General (UAB). Entrevista presencial 1130-9318. https://ddd.uab.cat/record/129386 a Bellaterra, recollida a Civil i Serra, M. (2020): Moragas i Spà, M. de (2019). Discurs de Miquel de Moragas, “Transferència de coneixement i accés obert. Entrevista Premi Amic de les Biblioteques (UAB). Fundació Amics a Tomàs Fabregat, cap de la Biblioteca de Comunicació UAB, 28 de novembre. bit.ly/3JBWSXB i Hemeroteca General (UAB)” [En línia], a Portal de la Moragas i Spà, M. de (2021). Els primers anys. Estudis de Comunicació (InCom-UAB), 5 de maig. bit.ly/3NzoWw7 Comunicació a la UAB. Antecedents i inicis (1971- Hernández-Pérez, Oskar. Gestor de l’Hemeroteca General 1985). Universitat Autònoma de Barcelona. (UAB). Entrevista presencial a Bellaterra, 15-06-2023. Perona Páez, J. J. (2010). Simfonia de paraules, imatges i sons. Marín, Enric. Professor titular del Departament de Mitjans, Biblioteca informacions, 39, 11. ISSN 1130-9318. Comunicació i Cultura (UAB), actual degà de la Facultat https://ddd.uab.cat/record/129389 de Ciències de la Comunicació (UAB) i Secretari General Santos, T. (2010). Els fons especials de la Biblioteca de de la UAB durant els anys 1998-2002. Entrevista Comunicació i Hemeroteca General. Biblioteca presencial a Bellaterra, 17-05-2023. informacions, 39, 20, ISSN 1130-9318. Moragas i Spà, Miquel de. Catedràtic honorari del Departament Servei de Biblioteques (UAB) (2023). Biblioteca de Comunicació de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB). Entrevista i Hemeroteca General (UAB). Guies de les Biblioteques. presencial Bellaterra, 10 de maig de 2023. Servei de Biblioteques (UAB). https://bit.ly/48CfYrD Soriano, Jaume. Professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) i actual coordinador de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB). Entrevista en línia, Bellaterra, 15-05-2023. 36 Quaderns del CAC 49 - octubre del 2023