https://doi.org/10.5565/rev/tda.154 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) Presentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs* Ermengol Gassiot Ballbè1, David Garcia Casas2, Ignacio Clemente Conte3 © dels autors Les zones de muntanya i, especialment, humana sobre ells a processos molt re- les d’alta muntanya encarnen un dels ima- cents cronològicament parlant. D’altra ginaris típics de naturalesa verge i inalte- banda, fins fa molt poc temps, l’arqueolo- rada per part d’un món urbà que va esde- gia ha tendit a donar l’esquena a aquesta venir clarament hegemònic al llarg del mena d’espais que, en general, es conside- segle xx. Aquest imaginari es va traslladar raven poc propicis a la presència humana també a l’arqueologia, una disciplina fora de situacions excepcionals. En aquest científica que travessa una curiosa para- sentit, és simptomàtica l’anècdota que so- doxa: d’una banda, és una activitat pro- vint conta un dels autors d’aquest volum moguda i protagonitzada fonamental- sobre la sorpresa de la comissió que havia ment des del món urbà i, de l’altra, d’avaluar la seva sol·licitud del primer focalitza la seva mirada principalment en permís per prospectar una zona d’alta realitats externes a les ciutats, en el cas de muntanya dels Pirineus, en la qual algú les arqueologies prehistòriques de forma va arribar a afirmar que, més que restes gairebé exclusiva. Tornant a la muntanya, arqueològiques, anava a buscar bolets. la fortalesa i la vigència de la percepció A finals del segle xx els resultats d’al- dels espais montans i altimontans com a gunes recerques arqueològiques van co- paradigmes del medi natural és encara mençar a introduir matisos a aquesta pers- avui aclaparadora. En l’Estat espanyol, pectiva. Així, per citar-ne un exemple, els per exemple, una part important dels es- treballs pioners de Christine Rendu rea- pais naturals protegits es localitzen en zo- litzats als Pirineus sobre cabanes i tancats nes de muntanya i alta muntanya. Les de pastors a la Cerdanya oriental van to- disciplines ecològiques dediquen una par amb una realitat fins llavors descone- atenció especial a aquests mitjans i, gene- guda: la seva àmplia diversitat cronològica ralment, tendeixen a reduir l’afectació i la reocupació d’alguns llocs al llarg d’am- * Aquest volum s’ha editat en el marc del projecte de recerca PID2020-115205GB-I00 Las primeras co- munidades agropastorales de la vertiente sur del Pirineo central: Economía y paisaje (5600-4500 calANE), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN). 1. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria. ermengol.gassiot@uab.cat 2. Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT), CSIC. david.garcia-casas@incipit.csic.es 3. Archaeology of Social Dynamics. CSIC – Institución Milá y Fontanals de Estudios en Humanidades. ignacio@imf.csic.es Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26, p. 5-9 5 Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas, Presentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia Ignacio Clemente Conte de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs plis períodes de temps. S’obria així una de transferències entre com a mínim una finestra a la història d’una sèrie d’espais part dels grups que hi duen a terme pro- que generalment s’havien conceptualitzat grames de recerca. Això ha motivat que, com a inalterats per factors que no fossin al costat de la seva diversitat, aflorin ele- naturals. Paral·lelament, s’introduïen uns ments compartits que són resultat preci- actors nous en les històries de les zones de sament d’aquests diàlegs acadèmics, en muntanya i de les seves zones properes: la gran part succeïts sobre la marxa mentre de les persones que van explotar els seus es duien a terme aquestes recerques. estatges subalpins i alpins, en gran mesu- L’actual volum de la revista Treballs ra, encara que no exclusivament, mitjan- d’Arqueologia pretén reflectir aquesta çant activitats relacionades amb la rama- realitat, diversa i alhora similar. Fins a deria. Processos similars es reproduïen en quin punt l’arqueologia de muntanya i altres serralades europees com ara els Alps, alta muntanya adquireix personalitat prò- els Apenins, els Carpats o el Caucas du- pia dins la nostra disciplina és un aspecte rant els últims anys del segle xx i els pri- que requerirà temps i que possiblement mers del segle xxi. Al llarg de les dues úl- no acaba de tenir una resposta unívoca. times dècades aquestes regions han No obstant això, hi subjauen ja en l’actua- experimentat una activitat arqueològica litat algunes problemàtiques comunes i creixent, tant en nombre d’actuacions algunes iniciatives per resoldre-les que com d’equips implicats i de temàtiques mantenen nombrosos punts semblants. investigades. Com a conseqüència, ac- En general, a les àrees de muntanya la in- tualment s’està configurant una espècie formació arqueològica prèvia és notable- d’arqueologia de l’alta i mitjana munta- ment menor que en moltes altres regions nya europea que, malgrat la seva diversi- del continent. Això comporta la necessi- tat interna, comparteix llocs comuns. tat de construir registres arqueològics: El present volum pretén oferir una identificant llocs i materials, fixant cro- mirada a aquesta arqueologia de munta- nologies, establint tipologies i seqüències, nya i d’alta muntanya centrada en els Pi- etc. Sovint aquestes activitats es duen a rineus. Els motius per triar aquesta serra- terme des d’una perspectiva diacrònica, lada han estat diverses. Si bé és cert que es on el canvi al llarg de períodes temporals tracta de l’àmbit de recerca des de fa anys més o menys extensos acaba sent un dels dels editors del volum, les raons van més objectes buscats de coneixement. Un al- enllà. D’una banda, l’avenç de l’arqueolo- tre aspecte habitual és una perspectiva es- gia de muntanya i alta muntanya als Piri- pacial que va més enllà de posar el focus neus ha estat molt més acusat que en al- en llocs arqueològics concrets. Els mit- tres regions de muntanya europees i, jans d’alta muntanya acostumen a atreure especialment, de la península Ibèrica. una mirada sobre ells mateixos i provocar Progressivament, diversos equips de re- preguntes del tipus «com eren aquests es- cerca han orientat els seus interessos cap a pais?, s’hi podia viure?, van condicionar diversos àmbits de la serralada pirinenca, les formes de vida de les persones que els abastant-ne diverses zones i tractant-ne freqüentaven?, van ser modificats per diferents períodes cronològics. D’altra aquestes persones?». Respondre aquestes banda, des de fa anys, diverses trobades qüestions requereix aproximacions ar- i iniciatives han ofert espais d’intercanvi i queològiques que dediquin més atenció 6 Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26 Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas, Presentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia Ignacio Clemente Conte de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs al macroespai del que és habitual en la cronia també defineix el focus del treball nostra disciplina. Això ha propiciat que de David Garcia. En aquest cas, el tracta- l’anàlisi de l’espai extern als llocs arqueo- ment espacial se subordina a l’anàlisi de la lògics i la manera com aquests s’hi dispo- ramaderia, i la diacronia s’hi aborda a par- sen, creant territoris o paisatges, sigui una tir de la principal evidència empírica fita freqüent en els programes de recerca. d’aquesta en àmbits d’alta i mitjana mun- Estructurats en dos blocs, els treballs tanya pirinenca: els vestigis arquitectò- que conformen aquest volum reflecteixen nics de tancats, cabanyes i altres estructu- l’actual estat de la recerca arqueològica als res pastorals. Pirineus. En el primer s’hi agrupen aquells Com remarquen aquests tres articles, articles que presenten principalment una la prospecció arqueològica és una meto- reflexió teòrica, una exposició de la pro- dologia central en una bona part de les posta metodològica o una combinació de recerques en àrees de muntanya i alta totes dues, derivades dels programes de re- muntanya. De fet, els treballs en aquest cerca duts a terme des de fa cert temps. àmbit han requerit una anàlisi sobre Ermengol Gassiot et al. hi exposen una l’aplicació de sistemes de prospecció com discussió teòrica sobre el tractament de a eina per adquirir informació primària l’espai i l’anàlisi dels territoris pretèrits en sobre la presència humana en aquests en- l’arqueologia d’alta muntanya. En el seu torns. En aquest volum, Carine Calas- treball aborden la tensió entre l’interès trenc et al. il·lustren el procés d’actualit- per obtenir amplis registres macroespa- zació metodològica en curs durant les cials, en gran manera derivats de campa- prospeccions realitzades en àrees d’alta nyes de prospeccions i sondejos arqueolò- muntanya, un procés que es troba en ple gics, i també l’estudi més intens d’alguns desenvolupament i on l’aplicació cons- llocs específics mitjançant excavacions en tant de nous recursos obliga a dur a terme extensió. Sens dubte, aquestes qüestions una retrospecció constant sobre els proce- subjauen en algunes aplicacions de l’ar- diments que cal emprar-hi i les fites que queologia del paisatge i aniran aflorant cal resoldre-hi. progressivament. Enquadrant-se de ma- Completen aquesta primera secció nera explícita dins de l’«arqueologia del del volum dos treballs més que s’inscriuen paisatge», Lídia Colominas et al. ens pre- en l’estudi de vestigis arqueobotànics o senten una síntesi de l’estructuració meto- paleobotànics. L’anàlisi dels ecosistemes i dològica de les recerques portades a terme la seva variació en el temps, tant per part per l’Institut Català d’Arqueologia Clàs- de factors naturals com per la incidèn- sica sota la direcció de Josep Maria Palet. cia de l’activitat humana, és una preocu- Aquest treball ofereix una mostra molt pació constant en l’arqueologia de munta- clarificadora de com l’arqueologia de l’al- nya i alta muntanya. Això ha motivat que ta muntanya combina una perspectiva siguin habituals les col·laboracions inter- espacial àmplia amb un enfocament dia- disciplinàries i els programes transdisci- crònic mitjançant l’aplicació de metodo- plinaris de recerca. El treball presentat logies diverses, i no sempre habituals en per Marc Sánchez et al. reflecteix la parti- arqueologia, per resoldre els objectius cipació del Grup de Recerca en Àrees de plantejats. La construcció d’un marc ana- Muntanya i Paisatge, principalment des lític per abordar l’anàlisi de l’espai i la dia- de la geografia física i històrica, en diver- Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26 7 Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas, Presentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia Ignacio Clemente Conte de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs sos programes interdisciplinaris d’estudi del desenvolupament d’un programa de de l’ocupació humana d’espais d’alta recerca arqueològica que va tenir lloc du- muntanya al Pirineu català al llarg de rant anys a la serra d’Aralar, amb il· l’holocè. S’hi aborda, des d’una perspecti- lustracions dels reptes metodològics que va metodològica, l’estudi del foc com a ha comportat la seva implementació. El element de modificació dels paisatges ve- segon és l’únic treball d’aquest volum que getals al llarg del temps i el debat sobre escapa dels Pirineus i els seus voltants per l’origen natural o antròpic dels incendis centrar-se en una altra serralada penin­ que hi van ocórrer. Per part seva, David sular, el Sistema Central, i presentar, de Rodríguez presenta la metodologia de la manera sintètica, les aportacions dels pro- seva proposta d’arqueologia ambiental. grames d’estudis interdisciplinaris pali- El seu treball constitueix la primera pro- nològics i arqueològics. posta sistemàtica d’utilització dels fitòlits L’article d’Oriol Olesti et al., en can- de contextos arqueològics, tant dins com vi, se centra en l’estudi d’un territori de fora d’espais delimitats com a «jaciments» muntanya en un període específic. Con- per a la reconstrucció de la paleovegetació cretament, analitza el poblament de la i, en els seus propis termes, arribar a ca- Cerdanya en època ibèrica des de l’exca- racteritzar els paisatges culturals de l’alta vació d’assentaments del fons de vall i muntanya al llarg de l’holocè. aborda el tractament de les fonts històri- A la segona part del volum s’hi agru- ques amb la finalitat de comprendre l’or- pen treballs on es presenten exemples ganització territorial del període. Aquesta concrets de la recerca en àrees d’alta i mit- perspectiva d’anàlisi de l’espai pretèrit a jana muntanya. En tots, això no obstant, partir de l’estudi en profunditat de llocs s’hi incorpora una reflexió metodològica arqueològics específics també el trobem derivada de la pròpia recerca que il·lustra en el treball d’Alejandro Sierra et al. Com les aportacions d’aquests treballs per re- altres arqueologies situades en el marge soldre problemàtiques específiques que, de la tradició hegemònica en l’acadèmia, en gran mesura, són susceptibles de ser l’arqueologia de muntanya i alta munta- aplicades en altres contextos similars. Els nya replanteja premisses sovint assumi- treballs de Jose Antonio Mujika et al. i de des amb una base empírica poc sòlida i a José Antonio López són una bona mostra partir d’apriorismes. En aquest volum d’estudis amb una marcada perspectiva l’anàlisi de les restes arqueozoològiques diacrònica focalitzats en la comprensió de de l’assentament neolític de La Puyasca- l’ocupació humana en una àrea de mun- da assenyala que en aquesta època les tanya. En certa manera, reflecteixen enfo- pràctiques ramaderes no es corresponen caments propis de l’arqueologia de l’alta i amb el model transhumant que, encara mitjana muntanya, on les especialitzacions avui, una part rellevant d’arqueòlegs i ar- en períodes històrics concrets es dilueixen queòlogues assumeixen que va regir amb una certa freqüència (especialment si l’ocupació de les zones de muntanya des es comparen amb les arqueologies d’àm- de l’inici del neolític. En una posició si- bits amb més tradició), a fi d’analitzar pro- milar se situa també l’article d’Ignacio cessos de canvi en referència a la presència Clemente et al., amb la seva proposta humana en aquests espais. El primer dels d’anàlisi de materials calcaris d’una de les dos treballs ofereix una bona perspectiva fases del neolític antic de la cova de Cora 8 Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26 Ermengol Gassiot Ballbè, David Garcia Casas, Presentació. Mètodes i tècniques per a l’arqueologia Ignacio Clemente Conte de muntanya: aplicacions en àmbits pirinencs Trasito. Aquest text posa en relleu l’inte- per al conjunt de l’arqueologia, va crei- rès de l’observació d’uns materials que xent a poc a poc. Aquest increment en la habitualment han passat desapercebuts recerca ha motivat que el present volum en moltes excavacions i que aporten llum no pugui recollir el conjunt dels equips sobre la producció i l’ús d’instruments de que actualment duen a terme programes treball prehistòrics. de recerca arqueològica íntegrament en Després de dècades d’una certa pa- l’alta muntanya pirinenca. Esperem, no ràlisi, l’arqueologia de les zones de mun- obstant això, que aquesta mostra serveixi tanya i alta muntanya és actualment un al lector i a la lectora per formular-se una àmbit dinàmic de la nostra disciplina. El imatge de l’estat actual de l’arqueologia volum 26 de Treballs d’Arqueologia en les zones altes dels Pirineus i un re- pretén reflectir aquest dinamisme, que sum dels desenvolupaments teòrics i me- parteix d’una diversitat de plantejaments todològics de la nostra disciplina en i d’interessos teòrics i empírics, però àrees que, com les alpines i subalpines que, al seu torn, presenta elements pro- d’Europa, generalment es consideraven pers en moltes de les propostes. En tot marginals. Esperem, també, que d’aquí a just dues dècades els grups que realitzen pocs anys el seu contingut estigui desac- estudis en àrees d’alta muntanya s’han tualizat, símptoma de la bona salut de multiplicat, fet que il·lustra que l’interès l’arqueologia en àrees de muntanya i alta d’aquestes àrees, relativament marginals muntanya. Treballs d’Arqueologia, 2023, núm. 26 9