26 DIUMENGE, 8 D’OCTUBRE DEL 2023 ara societat OBITUARI A l’esquerra, el ballarí fent un espagat amb unes ballarines, en una pista de bàsquet, en una imatge cedida. En blanc i negre, Poppy Scott en plena actuació a Turquia. ARA Qui va ser Poppy Scott? Una història oculta de Barcelona El ballarí ha mort als 86 anys gairebé al saló de ball i el gimnàs lona. També fotos de ballarines i ba- Vaig conèixer també la Pepita, Reportatge llarins lleugers de roba de la històri- noranta-set anys i una energia im- ca cadena de locals de Bienvenido pressionant, alumna seva al club TONI VALL Ferrer, propietari del Mister Dollar, Iradier de Barcelona –també va tre- BARCELONA el Panam’s, l’Starlets i el New York, ballar als gimnasos Arsenal i Me- que animaven amb revista, cabaret tropolitan durant més de trenta mb les dolces melodies de i erotisme les nits grises dels anys anys–. Una feina que no va abando- A Stevie Wonder, Whitney setanta. I també fullets d’escoles de nar fins fa sis mesos, quan les forces Houston i Barry White, dansa on va treballar Poppy com a ja li van fallar definitivament i va els amics del Poppy l’aco- professor, la Hamelin a Diagonal haver de traslladar-se a una resi- miadaven amb una ceri- amb Ganduxer i la Cadaqués Cen- dència. “Era un mestre boníssim, mònia íntima i senzilla al tanatori ter, a Madrazo i Sant Eusebi. Ah! I amb un físic de persona de vint de la Ronda de Dalt. Un centenar de fotos com a coreògraf de les Cheer- anys”, diu la Pepita. persones contenien l’emoció i re- leaders del Barça de bàsquet. La seva família eren els seus cordaven Cornelius Scott, Poppy Encuriosit amb aquest devessall amics. Els que va fer a Barcelona per a tothom, que va morir el dia 3 de material gràfic, vaig escriure el des que va arribar a finals dels anys a Barcelona, als 86 anys: una vida seu nom a Google. I em va fer un so- setanta o primers vuitanta, un cop llarga i intensa, fecunda en amistats trac el cor. Poppy va morir el dia 3 i va donar per acabada la seva carre- i en experiències vitals. el dia 6 és el funeral. No podia deixar ra de ballarí per tot el món, al costat Era novaiorquès, la seva vida va de grans noms com Margot Fon- ser la música i el ball, als quals va en- teyn i Antonio Gades, per exemple. tregar sacrificis, amors i tota l’en- Descobriment trega i energia que li va proporcio- El somni fet realitat Dies després de la mort de nar el seu físic envejable. Durant El ball, des de ben petit, va ser el dos dies vaig estar capbussat en la l’artista van aparèixer unes fotos somni que omplia de sentit la seva història de la vida d’algú de qui mai en una botiga de col·leccionista vida. Al Nova York dels anys 30 i 40, no n’havia sentit a parlar abans. La Poppy ho tenia clar, volia ballar. història fascinant d’un ballarí i co- passar l’ocasió, hi havia d’anar. Vaig Amb l’oposició frontal del seu pa- reògraf que és també una història anar al funeral per saber més d’una re i el suport total de la seva mare, oculta d’una ciutat, Barcelona, dels vida fascinant. va tirar endavant i només cal escol- seus locals nocturns, del cabaret, la El primer enigma de seguida es va tar la Michi, la Carolina i la Cristina revista, el picant d’uns temps de resoldre. Me’l va explicar la Muntsa per saber com era: “Has portat mà- canvis, de revolucions. Però potser Alcañiz, alumna seva durant trenta gia a les nostres vides”, “Ens has en- que comenci pel principi. anys. Fa un temps, durant una esta- senyat a gaudir de la vida en pleni- Dijous, com quasi cada dia, vaig da llarga de Poppy a l’hospital, va en- tud”, “Eres dur i inflexible, però visitar la meva indispensable botiga carregar a una amistat seva que li cui- quina sensibilitat tenies”, “Penalit- de tresors, El Col·leccionista, la bo- dés el pis. Amb bona intenció, aques- zaves la mediocritat i premiaves tiga del Josep Valsells, a Còrsega ta persona va voler posar-hi tant l’esforç i la tenacitat”. amb Enric Granados. “Mira’t això”: d’ordre que va desfer-se d’objectes i La seva frase de capçalera era: un feix de revistes, programes de mà documents de tota la vida del balla- “Sempre s’ha de competir contra un i fotografies d’artistes de cabaret, de rí. Entre ells, està clar que hi ha les fo- mateix”. Perfeccionista, exigent, transformistes, actors, ballarins... tos que ara són a les meves mans. Hi optimista, “eres lliure, estimaves la Fotos autografiades i dedicades a un ha una cosa que no quadra. Si això va bellesa, l’elegància, quin privilegi tal Poppy. I un àlbum de fotos per- passar fa temps, com és possible la coexistir amb tu”. Quin privilegi sonals, fotos d’actuacions de ball i casualitat que dijous passat apare- també, per a un periodista, conèixer dansa per tot el món: Turquia, Milà, guessin a la botiga, just dos dies des- la seva història. Una història oculta, Beirut, Atenes, el Caire, Nàpols i prés de la seva mort? No hi ha mane- com tantes altres que val la pena també al Teatre Victòria de Barce- ra de treure’n l’entrellat, em temo. desvelar.e