ara DISSABTE, 7 DE GENER DEL 2023 29 cultura Pla, Nadal i Lampedusa, que tot canviï i res canviï Pere Gimferrer arriba amb tres fundes d’ulleres American Express no, sisplau. Em Crònica deu haver vist cara de milionari. Penso en Barba, en la seva pel·lícu- TONI VALL la, en les seves paradoxes i en com el BARCELONA trobo a faltar. Et dono Fementida, un collaret com a penyora: crida l’atenció el títol er a la seva sensacional d’un dels cinc finalistes del Pla. Quin P pel·lícula Aspectes i per- sonatges de Barcelona 1964, el fabulós Carles Barba es va colar al sopar del premi Nadal d’aquell any al Ritz. En un gloriós color veiem Gui- llermo Díaz Plaja, Tomás Salvador, bon homenatge a Carme Riera i el seu Te deix, amor, la mar com a pe- nyora. Riera va guanyar el Pla l’any 1994, però no amb tan poètic títol, si- nó amb Dins el darrer blau. Veig ar- ribar Riera i saluda afectuosament Pere Gimferrer, que deambula pels Luis Romero, Camilo José Cela, Jo- passadissos i sales nobles amb una sep Maria Espinàs i el seu cunyat bossa de Chanel i les seves tres fun- Néstor Luján, a més de Sempronio, des d’ulleres. L’obertura recent del cronista imprescindible de Barce- restaurant Amar fa que el còctel de lona i segurament sense parangó. benvinguda s’hagi traslladat a la Sa- “Els homes de lletres”, diu Barba la Dalí. Nom amb solera, sens dubte. amb el seu verb clarivident i mor- “Que tot canviï perquè tot continuï daç, i retrata l’esdeveniment litera- igual”, és Guillem Terribas qui no ri amb tot luxe d’adjectius per re- pot evitar la citació lampedusiana. calcar-ne la sofisticació i l’exclusi- El llibreter de la 22 de Girona llueix vitat, sobretot, val a dir-ho, a la Bar- a la solapa la seva Creu de Sant Jor- celona de grans contrastos i di. El seu col·lega Lluís Morral, de la desigualtats de mitjans dels anys Laie, ha optat per una insígnia amb 60. Encara faltaven quatre anys per el logo de la llibreria. Joan Safont em al naixement del premi Josep Pla, recorda que avui es compleixen vint sempre concedit –juntament amb anys des que Hèctor Bofill va recollir el Nadal– el dia de Reis. el Pla i es va proclamar “imparable” Fa uns quants anys, en una con- junt amb els seus col·legues de gene- versa informal –abans o després ració Manuel Forcano –avui mem- d’una entrevista–, el gran Espinàs bre del jurat– i Sebastià Alzamora, em deia que no entenia per què el a qui veig aparèixer per la porta. premi Josep Pla havia perdut la no- També llueixen els cabells platejats menclatura original: “Premi de pro- de Gerard Quintana. “Els Reis s’han sa Josep Pla”. Espinàs deu estar portat bé?”: quina millor pregunta content, perquè ja fa alguns anys les per trencar el gel? “Doncs avui pen- cròniques periodístiques han recu- Isona Passola i so en Sol i de dol”, improvisa un peri- perat la vella definició amb la parau- Gerard odista. I per què? Doncs per la temà- la prosa, que a ell tant li agrada. Quintana es tica de les obres candidates, tot són Quan vull pagar amb targeta el taxi van trobar solituds i dols, homenatges als esti- que em porta a l’Hotel Palace – ja fa abans de la mats que ja no hi són. El Pla i el Na- anys que no es diu oficialment cerimònia. dal, els dols, Lampedusa i que tot (o Ritz–, la taxista em diu que amb CRISTINA CALDERER res) canviï.e