26 DIUMENGE, 12 DE MARÇ DEL 2023 ara societat BARCELONA La Francesca Valls, de 100 anys, en fa 20 que va a la universitat per seguir aprenent. PERE VIRGILI Vida de Francesca Valls, bar. No es van separar mai més. Ca- sament el 1948, dos fills, i noces d’or. “He de donar-te les gràcies, amb tu he sigut molt feliç”, li va dir el Lluís universitària als 100 anys quan el càncer ja era irreversible. Ho recorda i se li esquerda la veu. Entre tants tresors guardats a la memòria, hi ha aquell dia que van Testimoni de la Segona República, recorda perfectament l’enterrament anar al Palau i van sortir trasbalsats després d’escoltar el gran violinista de Macià i els bombardejos de la Guerra Civil a Barcelona rus David Oistrakh interpretar el Concert per a violí i orquestra de Beethoven. O el dia que el Lluís va cords de cent anys de vida com aquell Va estudiar fins als onze anys al voler marxar sense escoltar la resta Reportatge qui en té trenta, i es mou amb la lleu- Memòria Col·legi Nostra Senyora del Carme, del repertori: la Primera simfonia de geresa de qui n’acaba de fer seixanta. Fa desfilar molt religiós. No oblida que al costat Brahms l’havia commogut profun- TONI VALL Cent anys, sí. La Francesca Valls i hi havia un col·legi de capellans per dament. Avui la Francesca l’escolta BARCELONA Farnós va néixer al Perelló el dia 13 de els records de a nens i tenien prohibit no tan sols sovint. I plora. La música ha sigut fo- setembre del 1922. Viu des de fa se- cent anys parlar-hi, sinó també mirar-los. Quin namental en la seva vida. I no pot l 14 d’abril del 1931 la tanta-cinc anys al seu pis de lloguer de vida com canvi tan impressionant va arribar deixar de mencionar l’empremta de E Francesca Valls era a la Rambla. No s’esborra de la seva memòria l’ambi- ent de joia que hi va veu- re. Les ampolles de cava, les flors, la gent cantant d’alegria. S’acabava de proclamar la Segona República. El 27 del carrer de Balmes. El mateix on va anar a viure quan es va casar, el 1948. La vista ja no li permet cosir, però sí que llegeix en format electrònic per- què la lletra és més grossa: “Si no lle- geixo, rebento!” La casa és plena de llibres, a poc a poc els va regalant als aquell qui en té trenta Aprendre Va començar just després al mític Institut Escola Pi i Margall. Allà passa de no poder mirar-los a tenir-ne un assegut al pu- pitre del costat. Són els anys de la Se- gona República i l’Institut Escola ro- man encara avui com una proesa educativa precursora i visionària. la grandíssima soprano Graciela Pa- reto, tieta del seu marit i presència d’influx perenne. Fa poc el seu fill la va acompanyar al Liceu a fer dona- ció de la documentació sobre Pareto que havia guardat amb cura. Va ser un dia feliç. de desembre del 1933 la Francesca amics, als nets i als besnets. La seva és a anar a la Evoca la companyonia que hi havia, La història de la Francesca resta- era al passeig de Colom, entre la gen- una història extraordinària. facultat al la comunió, el joc, la bona entesa: ria incompleta sense parlar de la uni- tada –diuen que un milió de persones Feia molts anys que la Guillermi- quedar-se “Com hi he pensat després del terri- versitat. Fa vint anys que hi va. Va ser van sortir al carrer– que acomiadava na Motta em parlava de la seva ami- viuda ara fa ble cas de Sallent, quina pena tan im- un estímul al quedar-se viuda i ja no Francesc Macià, mort dos dies abans. ga Paquita. Una amistat heretada de vint anys mensa”. L’empremta d’aquells anys podria prescindir-ne. Classes, estu- Durant els terribles dies de març del la seva mare: “L’hauries de conèixer, de joventut és fonda i inesborrable. dis, xerrades, conferències. Apren- 1938, la Francesca vivia a la Gran Via, t’encantarà”. El 10 de desembre l’An- I l’ha conservat i l’ha fet créixer, dre més, sense parar, tal com el seu una mica més enllà de la plaça d’Es- na Pagès va publicar a l’ARA un arti- també com a presidenta de l’Asso- pare li va ensenyar. Ha fet així noves panya. Els bombardejos sobre Barce- cle en què celebrava haver conegut la ciació d’Amics de l’Institut Escola. amistats que han pres el relleu de les lona van durar uns quants dies. Una Francesca i haver-la portat a una xer- Amb premi de la Generalitat inclòs, que han anat marxant. Dos fills, cinc bomba va matar una amiga seva del rada a la universitat. No puc esperar l’any 2007. nets i vuit besnets. Una hèrnia de hiat col·legi quan intentava protegir la se- més. I després de passar un empipa- que no empipa gaire i una mica d’ar- va germana petita. Volien trobar-la dor covid, em deixa que la visiti. Un L’estímul de la universitat trosi. Dorm poc i malament –“passo i van arribar fins a l’Hospital Clínic. dia la doctora li va dir que viuria fins Als divuit anys, la Francesca va en- les nits fent guàrdia i el cap belluga En un llarg passadís s’hi acumulaven als 103 anys. “Perdoni, però el meu trar a treballar en una fàbrica de ga- sempre”–. Va a comprar, es cuina els les bosses plenes de restes humanes. pla és fins als 105”, va etzibar-li. Pot- letes. Allà l’esposa del seu cap li va dir àpats i està ben cuidada per tothom, A l’arribar a casa, colpida, morta de ser és el sentit de l’humor la fórmula Paquita per primera vegada. Fins lla- pels amics i familiars del seu estimat por, va vomitar i durant tres dies no de la seva longevitat. O la loquacitat, vors era la Cisca o la Cisqueta. Porta- Perelló. I sempre pensa en els mes- es va poder moure del llit. “Tinc bo- o tal vegada ser tan positiva, amb tan- va quatre anys d’amistat amb el Llu- tres, en com són d’importants i com na memòria, oi?” Doncs sí, n’hi ha ta trempera. “Sempre he tingut ganes ís, amic d’amics. “Festejàvem, però és d’important estimar-los i que ells per presumir-ne. I esclata a riure: d’aprendre més, m’ho va ensenyar el jo era una mica poca-solta, ell se’n va estimin els alumnes. “Ai, estic com una cabra!” meu pare”. D’ell, entre altres coses, se cansar i ens vam deixar de veure”. “¿Creus que has tingut una vida La Francesca té una memòria pro- li va quedar enganxada la passió per Tot va canviar el 27 d’abril del 1941. feliç, Paquita?” digiosa i no és tan sols aquest el seu la música; i de la mare, modista i bro- Cada diumenge tocava concert al Pa- “No em puc queixar”. prodigi. Camina, parla i pensa ràpid. dadora, la traça per cosir. Ella s’ha fet lau de la Música i aquell dia el Lluís, Gràcies, Paquita, quin privilegi Com una exhalació. Fa desfilar els re- sempre la seva roba. cansat de la distància, la va anar a tro- haver-te conegut.e