ara DILLUNS, 10 D’ABRIL DEL 2023 15 actualitat INCIVISME El “Tourists go home” arriba al barri del Carmel Centenars de joves s’apleguen cada nit a les bateries antiaèries esclar, però també hi ha l’altra: la del dels que en tenen vint-i-pocs. Al- Crònica Carmel, Horta, Montbau, la Vall Aglomeració guns que passegen el gos i molts d’Hebron, Canyelles... Molts turistes aspirants a influencer que enre- TONI VALL La Guàrdia Urbana fa estona que gistren vídeos amb l’ego pujat de BARCELONA contempla l’aglomeració creixent. s’assabenten to. Instagram és el rei de la festa. No para d’arribar gent i es detecten d’aquest Té gràcia la varietat gastronò- píndoles de suspicàcia. Noten la fe- indret a mica: incomptables packs de cer- –What’s the plan for today? rum d’un porro i volen esbrinar d’on través vesa, refrescos, pizza, wok, molt –I’m just going to the cliff. prové. Fan baixar gent de les bara- d’Instagram de japonès, infinita varietat de nes, pedres altes i llocs semiperillo- snacks i sobres d’embotit. El se- afanejo el Whatsapp del sos. I controlen la ingesta d’alcohol nyor Condis del Carmel deu estar T noi britànic que viatja al meu costat al bus 22 abarrotat de joves es- trangers que es dirigei- xen al Turó de la Rovira, al barri del Carmel. Anomenen cliff el turó, i singularment els búnquers de la perquè no sigui dit. Els pregunto si preveuen desallotjar com els últims dies. Dependrà de l’afluència, però tot apunta que sens dubte. “Els ve- ïns estan farts del merder i que els truquin al timbre perquè els deixin entrar al lavabo”. Caram, si fan ai- encantadíssim. Hi ha qui fins i tot porta estovalles com qui va de pícnic i tovallola com qui va a la platja. No se sent ni un trist acord de reggaeton. Deuen haver-hi la tira d’altaveus camuflats, però, esclar, la policia intimida. Guerra Civil que han esdevingut en- xò trobo que encara són prou cívics. M’enrecordo del final de Bar- clavament essencial per al turisme celona nit d’estiu, quan Àlex jove amb ganes de festa. Un penya- Varietat gastronòmica Monner i Luis Fernández es re- segat a Barcelona? Bé, afegeix èpica, Si un s’atura a llegir els faristols que concilien just sobre el terra que mítica i estètica al maldecap que l’Ajuntament ha instal·lat pot apren- estic trepitjant, amb la teranyi- avui té l’Ajuntament. Els veïns es- dre que allò no és cap búnquer, sinó na de l’Eixample de fons i l’Ho- tan fins al capdamunt de les farres, una bateria antiaèria pensada per tel Vela encara més al fons. En- la música a tot drap, la pixera noc- disparar i abatre avions de l’armada cara no han desallotjat, tenen turna, l’alcohol i la gresca. Ja fa uns feixista italiana i alemanya que so- paciència. “Si no volen que els quants dies que és una de les carpe- brevolava la ciutat amb terribles ide- fem fora, per què ens han fet ve- tes calentes que hi ha sobre la tau- es de bombardeig. Hi ha dues o tres nir?” La sinceritat del policia és la. Hi ha una mica de control d’accés famílies que trenquen l’harmonia entendridora.e per als vehicles –caminant hi arriba tot Déu–, i la Guàrdia Urbana vigi- la els excessos i la música alta i, arri- bada una hora, amb l’aforament complet, procedeix a desallotjar. Pregunto a en Jean-François, l’Elodie i en Dénis com s’han assa- bentat que val la pena arribar-se al Turó de la Rovira. Em miren com si fos un marcià. “Home, però si Ins- tagram en va ple!” Ah, d’acord! A la Marcela n’hi ha parlat una amiga que hi va venir fa tres setmanes. Li ha semblat una idea genial com a pla romàntic amb el seu xicot. Porten una bossa a rebentar d’ampolles de Heineken. “Em diuen que s’hi lliga fàcilment”, recalca en Johnny. És complicat sentir llengua oriünda mentre fas el camí de pujada després que el bus et deixi a mig quilòmetre del lloc clau. Neteja millorable pels camins de terra costa amunt. Plàs- tics i llaunes que fa mitja vida que són allà. ¿Un podia imaginar-se fa deu, vint o trenta anys que un dia en una paret de pedra del carrer del Tu- ró de la Rovira apareixeria una pin- tada de “Tourists go home”? La veig davant meu, ja no és una idea impen- sable. És la pura realitat. “Un altre pla fabulós per a l’estiu és anar a la Costa Brava”, sento dar- rere meu en idioma local. Caram, no tan sols venen Erasmus, també hi ha pijos. La vista és fabulosa; per més que soni a evidència, així és. “Si jo anés fora a fer turisme i hi hagués un lloc així també hi aniria”. No es pot dir més clar ni de manera més elo- qüent, realista i lògica. L’skyline de Barcelona es divisa esplendorós i hi pots observar les dues bandes de la ciutat. Té èxit la que mira cap al mar, Grups de joves, molts d’ells turistes, al Turó de la Rovira. PAU DE LA CALLE