ara DIJOUS, 15 DE JUNY DEL 2023 27 cultura i oci Estils “Tengui, falti”: ra. Rafí ha volgut que el llibre sigui TONI VALL també la història d’aquesta xocolate- BARCELONA ra amb seu al carrer de l’Hospital de Barcelona, i inclou un molt docu- l’eterna joventut engui, falti”, “Ten- mentat inventari de totes les col·lec- “T gui, falti”. La can- tarella continua sentint-se. Des de mitjans del segle XIX, els cromos són una estructura d’estat a casa nostra. Potser la més arrelada i longeva de totes les tradi- dels cromos cions de cromos de Boix. Una proe- sa, ja que moltes no havien estat mai datades abans amb l’exactitud que Rafí ha aconseguit. Hi ha dues xoco- lateres molt conegudes, Amatller –encara avui en actiu– i Juncosa, que van llançar al mercat dotzenes de cions col·leccionistes que coneixem –filatèlia, numismàtica, postals, dis- El llibre ‘La febre dels cromos’ repassa la història col·leccions de cromos diferents. Boix ha quedat una mica en segon ter- cos...– Una prova vivent són les aglo- d’aquesta tradició publicitària i col·leccionista me malgrat que, tal com insisteix Ra- meracions que cada diumenge es fí, va ser la primera i, a més a més, pre- produeixen als voltants del mercat cursora –l’any 1894– en un detall tan de Sant Antoni i que han provocat revolucionari com incloure el cromo malestar entre comerciants que, per dins l’embolcall de la xocolata. Abans culpa de la multitud, veuen limitat d’això, era el botiguer qui feia entre- l’accés dels clients als establiments. ga del sobre de cromos quan el client És una tradició molt popular però adquiria la rajola de xocolata. Tota poc historiada. Hi ha alguns volums una revolució, en efecte, a nivell de i catàlegs editats però de poc tiratge, màrqueting, publicitat i fidelització. poc representatius. Amb l’afany de El llibre, en efecte, és tot un cara- posar fil a l’agulla, Josep-Manuel Ra- mel per als col·leccionistes. Així ho fí i Roig acaba de publicar el llibre La confirma Josep Maria Llavorsí, gran febre dels cromos (Comanegra), un es- col·leccionista de cromos de totes les tudi històric molt documentat sobre èpoques, especialitzat en àlbums dels la importància dels cromos a molts anys cinquanta i seixanta i singular- nivells d’incidència. Des de l’ús publi- ment en el que segurament és el rei citari a l’afany col·leccionista, passant del col·leccionisme de cromos: el fut- pels vessants estètic i didàctic. A més bol. “Els que tenim inoculat aquest vi- a més, inclou també una història de- rus valorem i agraïm molt tots els es- tallada de Xocolates Boix, empresa forços per historiar, documentar i precursora a Catalunya en l’edició i classificar la nostra passió. I així tam- distribució de les col·leccions de cro- bé es pot incidir en el completisme. mos. Les xocolateres, sí, segurament És a dir, l’afany per completar col·lec- el gremi empresarial amb més arrela- ment en aquest terreny. Un terreny, s’afanya a destacar Rafí, que convé Importància desvincular de seguida únicament del El llibre és un estudi històric món infantil. Amb la seva recerca aporta proves que ja des dels inicis els molt documentat sobre la cromos estaven singularment adre- importància dels cromos çats al públic adult. Entrant ja en ma- tèria, ¿com s’explicaria, si no, que cions i adquirir aquelles que no tens moltes de les empreses que utilitza- i que, per algun motiu, se’t resistei- ven els cromos com a element publi- xen. L’esport, assenyala Rafí, és un citari preferent fossin alimentàries, dels temes històrics dels cromos jun- farmacèutiques, tabacaleres, etc.? tament amb la natura i la història, i el futbol, esclar, el rei. ¿Exemples de Pulsió col·leccionista la seva pervivència i rellevància soci- D’on sorgeix el projecte del llibre? al? Doncs no cal anar gaire lluny en Doncs com tantes altres coses, i en- el temps. L’últim Mundial de futbol, cara més si ens referim al món dels el de Qatar, es pot explicar també a cromos, de la infància. De petit, els través de la fal·lera pels cromos. Tant avis li van regalar a Rafí un plec de a casa nostra com, per exemple, a l’Ar- cromos vells –d’història, de natura- gentina, on hi va haver un conat de lesa, de grans personatges– i, en lloc descontentament social quan va fa- de jugar-hi, se’ls va guardar. Molts llar el subministrament dels cromos anys després va ensopegar-hi i li va de Messi i companyia. No oblidem néixer la pulsió col·leccionista. A que allà el futbol és, sense exagerar, partir d’aquell episodi d’infància va una estructura d’estat. començar a comprar i completar “La fal·lera per l’intercanvi i acon- col·leccions de cromos antics. Va ser seguir completar les col·leccions és llavors, amb el contacte amb altres una estructura transversal entre ge- aficionats, quan es va adonar que no neracions i entre pares i fills”, recal- existien obres referencials que ex- ca. I amplia la idea: “Fa cent cinquan- pliquessin la importància dels cro- ta anys que els cromos existeixen a mos. Amb un llarg període d’investi- casa nostra, i són una realitat trans- gació i recerca, de consulta d’arxius versal que no hi entén de classes so- i hemeroteques, Rafí ha aconseguit cials, econòmiques i culturals”. De completar aquest llibre: la història fet, va més enllà i assenyala els cro- del cromo a casa nostra. mos com a substitutiu de l’escolarit- Quin és l’origen? El situa en l’Ex- zació o com una realitat didàctica pa- posició Universal de París de 1878, un ral·lela a l’educació oficial: “L’escola- aparador de moltes tendències cultu- rització obligatòria és una realitat rals, també de la publicitat. És llavors força recent, el coneixement ha ar- quan empresaris i comercials cata- ribat a les classes populars –sovint no lans s’adonen que el cromo és un mit- escolaritzades– a través dels cromos, jà publicitari de primera magnitud, fàcils de col·leccionar i, per norma un mètode molt interessant de capta- general, assequibles econòmica- ció de clients, que convindria expor- ment”. Tota una estructura sociolò- tar. Així, Xocolates Boix, per exemple, A dalt, alguns dels cromos que apareixen al llibre. A baix, una cantonada a prop del gica que explica molt sobre com som s’hi emmiralla i n’esdevé precurso- mercat de Sant Antoni, amb gent intercanviant cromos. LA FEBRE DELS CROMOS (COMANEGRA) / PERE VIRGILI i d’on venim.e