28 DIVENDRES, 21 DE JULIOL DEL 2023 ara cultura i oci ‘MEMORABILIA’ ¿Un clauer i un adhesiu poden explicar la història de TV3? La CCMA ha generat al llarg dels anys un cabal ingent de marxandatge corporatiu també molt sovint pensat per per- bre programes i sèries de TV3. Tam- TONI VALL sistir, que les empreses ideen i di- Guardià bé amb les cassets, els discos i els BARCELONA fonen amb intencions publicitàri- Xavier CD. Una col·lecció bonica és la dels es i de fidelització de marca. Doncs ninots de PVC de sèries infantils Com oblidar el Vostè jutja!És aquell la història de Televisió de Catalunya Terrades, com Els bobobobs, Història de Cata- programa mític de Joaquim Maria i de Catalunya Ràdio –enguany cap- antic lunya, El món màgic del màgic Bruf- Puyal –emès per TV3 entre 1985 i bussades en la celebració dels qua- treballador fi, Kiu i els seus amics i el Club Su- 1987– en què un dilema ètic es dis- ranta anys– també pot explicar-se a de TV3, té per3, esclar, potser el rei del mar- cutia en format de judici fictici. Hi través dels objectes i els papers que un gran arxiu xandatge! Els ninotets del Petri, la havia un jutge, el recordat Rafeques la seva imatge corporativa i els seus Noti, la Nets i el Tomàtic. Però tam- de Carles Canut, i el veredicte programes han generat al llarg dels bé els pins, el guant –una peça de l’emetia un jurat popular. Si en for- anys. Al meu arxiu de documentació Present col·leccionista difícil de trobar–, la maves part t’enduies a casa una pla- periodística i publicitària en tinc un Actualment casset de Clubifaximàtic, tota mena ca de bronze a tall de recordatori bon grapat. de revistes i butlletins, i el Mic, es- commemoratiu. Pensant en aquell Adhesius, bolígrafs, postals, en- bona part del clar, l’estrella més recent del Club. programa, a vegades m’he pregun- cenedors, clauers, cendrers, tasses, marxandatge Els discos i el peluix del Mic són un tat què se n’ha fet, d’aquelles pla- moneders, tota mena de comple- de la cadena imprescindible a totes les botigues ques. Algú les conserva, encara? ments de roba, pins, xapes, rellot- està dedicat de joguines! Què n’han fet els familiars? Doncs ges, jocs de taula, ninotets... Es po- a ‘Eufòria’ Els objectes i els papers són tes- bé, avui, trenta-cinc anys després, si dria fer una gran col·lecció només timonis de l’existència de sèries i ets nostàlgic o una mica fetitxista, amb els llibres que s’han editat so- programes històrics. Blanc o negre, pots comprar una d’aquestes pla- Tres pics i repicó, Tres i l’astròleg, ques del Vostè jutja a Todoco- Nissaga de poder, Àgora, Dos quarts lección.net per dotze eu- de Bachs, Dit i fet o Filiprim, potser ros. I si el teu pressupost el programa que més marxandatge és més limitat, què et va generar: postals, ninots, un joc sembla un adhesiu de taula, revistes i les seves fabulo- del programa per ses agendes anuals, injectades amb cinquanta cèn- la personalitat dels seus irrepeti- tims? És el mar- bles guionistes, Perich, Tom i Ro- xandatge, sí, el meu. La creativitat visual i el dis- material pro- seny gràfic són, de fet, un altre dels mocional, so- mèrits essencials del marxandatge vint efímer però corporatiu que avui ens ocupa. Ai- xí, els vells clauers i adhesius amb els diferents logotips de Cata- lunya Ràdio, TV3 i el canal 33 expliquen l’evolució i la història de la casa i també són testimonis gràfics de primera. I com oblidar, per cert, aquell separa- dor de continguts mu- sical amb els tres mis- tos ballarins! Un arxiu encara per fer Un llunyà capítol del pro- grama Toc de llum, que amb càpsules treia partit de l’impressionant arxiu d’imat- ges de TV3, ens presentava Xa- vier Terrades, interventor dels in- formatius de la casa i guardià d’una important col·lecció d’objectes i papers de TV3 i Catalunya Rà- dio. Retirat de la tele des del 2014, m’explica que con- jectes més previsibles, val la pena serva com un tresor la mencionar un tovalló de paper amb col·lecció. Treballador de el rebut que el periodista Carles TV3 des d’abans de la Bosch –director de Balseros i Bicicle- primera emissió, Terra- ta cullera poma i ànima durant molts des va tenir la vista de anys del 30 minuts– va signar per llo- conservar una mostra gar uns camells per arribar a l’Afga- molt representativa del nistan en temps de la intervenció mi- marxandatge que l’emis- litar soviètica al país del Pròxim Ori- sora anava generant grà- ent. “M’hauria agradat que es pogués cies sobretot al departa- fer un arxiu, un museu o alguna co- ment de màrqueting i a les sa similar, però no vaig detectar mai iniciatives particulars dels di- la intenció de fer-ho possible”, la- versos programes. ¿Algunes jo- menta. Per sort, la col·lecció particu- ies del seu arxiu? A banda dels ob- lar Terrades continua intacta. ara DIVENDRES, 21 DE JULIOL DEL 2023 29 cultura i oci OBSERVATORI JORGE CORRALES PERIODISTA Arrugues d’‘influencer’ e gran vull ser influen- “D cer”. Aquesta frase ater- reix milers de pares cada dia. Els meus fills enca- ra no s’han pronunciat al respecte, però temo el dia que ho facin. Un analista assegurava la setmana passada que, segons les dades, hi ha més possibilitats que un nen o nena es faci futbolista de Prime- ra Divisió que no pas que es guanyi la vida com a youtuber. Tot i això, l’altre dia vaig descobrir que la frase “De gran vull ser influencer” feia un gir més. Era en un àpat amb amics i una parella de fotògrafs van comentar que acabaven de completar una campanya publicitària amb una influencer de 92 anys. Per descomptat, em vaig imaginar una influencer de 92 anys amb els cabells canosos, una manteta sobre les cames i una tassa de te a les mans. Res més lluny de la realitat. La senyora de 92 anys complia tots els requisits d’una influ- encer: roba perfectament escollida, postu- res de model i uns cabells blaus al vent en un descapotable a joc. Tornant de l’àpat vaig fer una cerca breu i vaig trobar que no era l’única influencer d’edat avançada. A cada país n’hi ha una. O un. No era cap casualitat, era un feno- men global. Aleshores se’m va acudir que això era Articles de marxandatge de una altra conquesta d’internet. Ens hem TV3: des d’un puzzle de la habituat a veure-ho tot des de la bellesa. sèrie Kiu i els seus amics fins a Qualsevol element de la societat és, poten- ninos de PVC del Dragui de la cialment, una fotografia per a les xarxes so- sèrie d’animació Història de cials. Per això, potser, Catalunya o el Petri. També el els bars de la meva guant del Super3 i un cub de Canvi ciutat ja no són llocs Rubik amb el logo de TV3. “Ens hem foscos on ofegar les FOTOS CEDIDES PER TONI VALL habituat a penes. Ara tenen les parets plenes de co- veure-ho tot lors i una bonica tipo- des de la bellesa. grafia per poder ser Qualsevol instagramejables. element de Amb tot, en una se- res, samarretes... la societat és, gona volta als meus També hi pots comprar pensaments, una idea els llibres de Crims i Ja potencialment, em va assaltar: la be- t’ho faràs, els DVD de Merlí una fotografia llesa s’ha vulgaritzat, i Cites, tasses de l’Està passant per a les xarxes però en el bon sentit. i una bona gamma de tasses i sa- socials” El que abans perta- marretes de l’extint FAQS. Ah! I nyia a uns quants pa- unes sabatilles d’El búnquer, de Ca- trons de bellesa (generalment joves, blancs talunya Ràdio. Cal tenir present que i genèticament descendents de Venus i TVC va tenir durant anys botiga fí- Apol·lo), ara pertany a la plebs: a dones de sica pròpia. La recordo com si fos 92 anys, a joves amb acne o a noies que no- ahir, a la Diagonal, entre Via Augus- més caben dins d’una XL. Ara tots podem ta i el carrer Minerva. ser bells. La Biblioteca de Catalunya s’ha Com a pare, el que realment em sedueix Esther Garcia Marquès, respon- rents programes de TV3 han anat volgut afegir a la celebració dels és el següent pas lògic. Si tot és bell, res és sable de l’arxiu corporatiu, adminis- guanyant amb els anys i que s’han quaranta anys de TV3 i Catalunya bell. Si tots som influencers guapíssims, nin- tratiu i de gestió de Televisió de Ca- quedat entre les parets de l’edifici de Ràdio amb un tuit de fa poc en què gú no ho és. Com ha demostrat mil vegades talunya, m’explica que des de fa dos Sant Joan Despí. “No creiem que revela que té una mostra represen- la història de l’estètica, no hi ha res millor o tres anys s’han començat a aplegar aquesta tasca sigui estrictament de tativa del marxandatge de la corpo- per acabar amb un estil que generalitzar-lo aquesta mena de documents i ob- l’arxiu corporatiu, però vèiem que, ració. M’ho explica Mercè Comas, fins a fer-lo vulgar. jectes. Encara avui la mostra guar- per desgràcia, cap departament ho del servei d’accés i obtenció de do- Potser, així, la dictadura del cuquisme dada –encara no inventariada ni va fer des de l’inici i que si no ho co- cuments. Són fulletons, butlletins, s’acabarà aviat. Tant de bo, d’aquí uns anys, descrita– és anecdòtica i es nodreix mençàvem a fer moltes coses es per- adhesius i alguna revista que for- pugui recordar als meus fills que un dia van de les donacions fetes sobretot per drien”. Garcia em recorda que la men part de la Unitat Gràfica de la voler ser influencers i ells se’n riguin, com treballadors de la casa que troben web de la CCMA té una pestanya Biblioteca en l’apartat d’objectes i quan els parlo de les pessetes o dels telèfons un objecte i el porten per conservar- que és la botiga virtual. L’oferta ac- papers efímers catalogats en el fons fixos. Serà només un vestigi del passat, igual lo. Una aportació recent? La guardi- tual es concreta bàsicament en to- anònim. És a dir, que se’n desconeix que els bars foscos de la meva ciutat. ola d’El gran dictat. També en for- ta mena de gadgets d’Eufòria: xan- la procedència: segurament són men part els trofeus que els dife- cletes, auriculars, carregadors, gor- fruit de donacions.e