Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 87 (3): 143-146. 2023 143 ISSN 2013-3987 (online edition) NOTA BREU nota breu Thalictrum macrocarpum (Ranunculaceae) a Catalunya Thalictrum macrocarpum (Ranunculaceae) in Catalonia Moisès Guardiola Bufí* * Unitat de Botànica. Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. Facultat de Ciències. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193, Bellaterra. A/e: guardiola.moises@gmail.com Rebut: 06.09.2023. Acceptat: 07.09.2023. Publicat: 30.09.2023 Thalictrum macrocarpum Gren. és un endemisme pirinenc dels Pyrénées-Atlantiques) a l’oest, i al vessant ibèric es co- que, entre altres característiques, es distingeix fàcilment d’al- neix d’escasses localitats d’Aragó i de Navarra properes a la tres congèneres per ser una planta robusta, amb flors pedicel· frontera francesa: capçaleres dels rius Esca, Veral i Aragón lades en branques divaricades, i per la presència d’aquenis (Montserrat, 1986) i el port de Somport (Gómez et al., 2023). sèssils grossos, de més de 8 mm, i fulles basals robustes (Fig. A Catalunya no ha estat mai indicat (Bolòs & Vigo, 1984; 1a-c). Es distribueix principalment al vessant francès de la Bolòs et al., 2005; Sáez & Aymerich, 2021; Font, 2023), tot i serralada, des de la capçalera del riu Salat (al departament de que segons el SIFlore (http://siflore.fcbn.fr [Data de consulta: l’Ariège) a l’est, fins a la capçalera de l’Apoura (departament juliol 2023], Just et al. 2015) hi ha citacions relativament pro- peres a la vall d’Aran (municipis de Boutx, Cier-de-Luchon, Oô, Saint-Béat) i al Pallars Sobirà (diverses observacions a la Réserve domaniale du Mont Valier). a b c Figura 1. Thalictrum macrocarpum: a) port general; b) detall de les fulles i aquenis; c) detall dels aquenis. DOI: 10.2436/20.1502.01.153 Butlletí ICHN 87 (3), 2023 144 M. GUARDIOLA BUFI NOTA BREU Figura 2. Distribució de les noves localitats Thalictrum macrocarpum a Catalunya en quadrícules UTM de 1 km2 (quadrats vermells). Als sectors central i occidental sud del Pirineu es consi- tecció de flora: categoria vulnerable al Catálogo de Especies dera un tàxon molt rar, mentre que als sectors central i oc- Amenazadas en Aragón (Boletín Oficial de Aragón, de 23 de cidental nord es considera escàs i rar respectivament, tot i septiembre de 2005); inclosa al Listado Navarro de Especies que en aquests dos darrers sectors hi ha citacions antigues de Flora Silvestre en Régimen de Protección Especial (DE- que no han estat confirmades modernament (http://www.at- CRETO FORAL 254/2019, de 16 de octubre); inclòs a l’Art. lasflorapyrenaea.eu [Data de consulta: juliol 2023]). Tot això 1 (espèces végétales menacées) al Midi-Pyrénées (Arrêté fa que estigui inclòs en diversos llistats territorials de pro- du 30 décembre 2004) i a les Listes préliminaires de flore Butlletí ICHN 87 (3), 2023 THALICTRUM MACROCARPUM (RANUNCULACEAE) A CATALUNYA 145 NOTA BREU a b c Figura 3. Hàbitat on s’han localitzat poblacions de Thalictrum macrocarpum a Catalunya: a) marges de cursos d’aigua engorjats; b) fissures de rocs aparentment secs; c) replans de roc. vasculaire, d’habitats et de fonge déterminants des Znieff de Aquestes troballes són fortuïtes en el marc d’una carto- l’Ariège, Haute-Garonne, Hautes-Pyrénées (Remaury et al., grafia dels hàbitats que inclou només les valls dels rius Fred, 2004.). Montgosso, Raspamala, Clavera, Marimanya, Llançanes i Durant el treball de camp de la Cartografia digital dels Cireres, però no s’han explorat detalladament tots els hàbi- hàbitats CORINE i HIC del Parc Natural de l’Alt Pirineu a tats favorables per a la presència T. macrocarpum d’aquestes escala 1:10.000 a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, valls. Això fa que sigui versemblant la seva presència en al- hem trobat tres poblacions de Thalictrum macrocarpum en tres indrets d’aquest sector, o bé en altres punts propers a la territori català, totes dins dels límits del Parc Natural de l’Alt frontera francesa, en gorges humides i frescals amb substrats Pirineu (Fig. 2). calcaris de la capçalera de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, però també hi ha hàbitat favorable a diversos sectors Thalictrum macrocarpum Gren. de la Val d’Aran. Pallars Sobirà: Barranc de Rocablanca, sota el Pletiu de Ro- Dues de les tres poblacions trobades, les del barranc de cablanca, Alt Àneu, CH4233, 1880 m, fissures de roques Cernalles i la de sobre el bosc de Raspamala, són al marge es- calcàries humides en una cascada engorjada, 19-VII-2023 i querre del riu Noguera Pallaresa i relativament properes a la 20-VII-2023, M. Guardiola (Fig. 3a). Barranc de Cernalles, frontera francesa, però la població del barranc de Rocablanca Alt Àneu, CH4138, 2200-2230 m, fissures de roques calcàri- es troba més allunyada d’ella, al marge dret del riu Noguera es en un tram engorjat, 25-VII-2023, M. Guardiola (Fig. 3b). Pallaresa (Fig. 2). Malgrat que no hem fet un cens detallat Sobre el Bosc de Raspamala, Alt Àneu, CH4137, 2115 m, (alguns sectors són força inaccessibles), les poblacions estan fissures de roques calcàries obagues, 25-VII-2023, M. Guar- formades per pocs individus: una vintena al barranc de Roca- diola (Fig. 3c). blanca, un centenar al barranc de Cernalles (formant diversos Butlletí ICHN 87 (3), 2023 146 M. GUARDIOLA BUFI NOTA BREU petits nuclis), i menys d’una desena sobre el bosc de Raspa- Bolòs, O., Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora mala. L’hàbitat allà on hem vist més exemplars és en fissures manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic. Barcelona. de roca calcària o herbassars megafòrbics propers a cursos 1310 p. d’aigua engorjats (Fig. 3a), ja sigui al voltant de cascades Font, X. 2023. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat d’aigua o en parets més o menys humides i obagues, tot i que de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html també hi ha individus que creixen en fissures de rocs apa- [Data de consulta: juliol 2023] rentment secs (Fig. 3b) o replans de roca (Fig. 3c). Aquests Gómez, D., Mateo, G., Mercadal, N., Montserrat, P. & Sesé, J. A. hàbitats són semblants als reportats per Montserrat (1986). (eds.). 2023. Atlas de la Flora de Aragón. Instituto Pirenaico de Tot i que aquest autor restringeix la distribució de l’espècie Ecología-Departamento de MedioAmbiente del Gobierno de a un interval que va dels 1500 als 1800 m d’altitud, i poste- Aragón. Disponible a: http://www.ipe.csic.es/floragon [Data de riorment Villar (1988) l’incrementa fins a 2100 m, nosaltres consulta: juliol 2023] l’hem trobat entre els 1880 i els 2230 m. Just, A., Gourvil, J., Millet, J., Boullet, V., Milon, T., Mandon, I. & Amb les dades actuals, segons les categories i criteris de la Dutrève, B. 2015. SIFlore, a dataset of geographical distribution Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació of vascular plants covering five centuries of knowledge in France: Results of a collaborative project coordinated by the de la Natura i dels Recursos Naturals (UICN, 2012a), a Ca- Federation of the National Botanical Conservatories. PhytoKeys, talunya es podria qualificar com a “En Perill” EN D. Ara bé, 56: 47-60. aplicant una correcció regional i nacional (UICN, 2012b) la Montserrat P. 1986. Thalictrum L. In Castroviejo, S., M. Laínz, G. categoria es rebaixa a VU° D1+2, ja que la recolonització des López González, P. Montserrat, F. Muñoz Garmendia, J. Paiva de poblacions franceses és possible. No hem detectat ame- & L. Villar (eds.). Flora iberica I. Lycopodiaceae-Papaveraceae: naces importants a cap de les poblacions, a banda d’algun 387-401. CSIC. Madrid. individu parcialment depredat, possiblement per isards. Remaury, M., Largier, G. & Flipo, S. 2004. Annexe 1 ter : Listes préliminaires de flore vasculaire, d’habitats et de fonge déterminants - Modernisation des Znieff en Midi-Pyrénées. Agraïments DIRENmp / CBP-CBNmp / CRENMP. 57 p. Sáez, L. & Aymerich, P. 2021. An Annotated Checkist of the Part d’aquestes troballes han estat realitzades en el marc Vascular Plants of Catalonia:(northeastern Iberian Peninsula). Ed. Kit-book Serveis Editorials. Barcelona. 717 p. d’un projecte de cartografia d’hàbitats del Parc Natural de UICN. 2012. Categorías y Criterios de la Lista Roja de la UICN: l’Alt Pirineu finançat pel Departament d’Acció Climàtica, Versión 3.1. Ed. 2. Gland, Suiza y Cambridge, ReinoUnido: Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. UICN. vi + 34 p. UICN. 2012b. Directrices para el uso de los Criterios de la Lista Roja de la UICN a nivel regional y nacional: Versión 4.0. Gland, Bibliografia Suiza y Cambridge, Reino Unido: UICN. iii + 43 p. Villar, L. 1988. El elemento endémico en la flora del Pirineo Bolòs, O. & Vigo, J. 1984. Flora dels Països Catalans. Vol. I. occidental español, Monografias del Instituto Pirenenaico de Editorial Barcino. Barcelona. 736 p. Ecología, 4: 371-382. Butlletí ICHN 87 (3), 2023