Jordi Vidal1 33 2023 Pàgs. 123-135 DOI 10.21001/rap.2023.33.7 Universitat de Lleida ISSN 1131-883-X ISSN electrònic 2385-4723 www.rap.udl.cat L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat (1903-1904) Stele of Meša. First translations into Catalan and the controversy on its authenticity (1903- 1904) En aquest article presentem i analitzem dos manuscrits This article presents and analyses two unpublished man- inèdits de l’erudit barceloní Josep Brunet i Bellet. Els dos ma- uscripts by Josep Brunet i Bellet dating respectively to 1903 nuscrits, datats el 1903 i el 1904, respectivament, contenen and 1904 that represent two of the oldest translations of the dues de les traduccions més antigues al català de l’estela de Meša stele into Catalan. This article also compares Brunet’s Meša. Alhora, comparem les traduccions de Brunet amb una translations with another anonymous translation published altra traducció anònima publicada a La Veu de Catalunya, tam- in 1903 in La Veu de Catalunya. Finally, the study delves into bé el 1903. Finalment, analitzem les denúncies plantejades tant the allegations raised by both Brunet and the author of the per Brunet com per l’autor de l’article de La Veu de Catalunya al La Veu de Catalunya article regarding the authenticity of the voltant de l’autenticitat de l’estela.1 stele. Paraules clau: Josep Brunet, epigrafia semítica nord-occi- Keywords: Josep Brunet, Northwestern Semitic inscrip- dental, Moab, estudis bíblics. tions, Moab, Biblical studies. 1. Article escrit en el marc del projecte de recerca PID2020-114676GB-I00, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. 123 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat Introducció nya o el Regne Unit, on es van publicar gran quan- titat de treballs, tant acadèmics com periodístics, L’estela de Meša és, sens dubte, una de les tro- dedicats a la troballa (Graham 1989: 79 i ss.). A balles arqueològiques més important de les que Catalunya, en canvi, la situació va ser una altra. s’han realitzat mai al Pròxim Orient. Es tracta De fet, els tres documents que presentem aquí, d’una estela de basalt negre, erigida cap a l’any dos d’ells inèdits, són els més antics que hem lo- 840 a.n.e., que conté una llarga inscripció (34 lí- calitzat sobre l’estela i tots tres daten del 1903 i el nies conservades) en llengua moabita i alfabet ca- 1904, és a dir, són més de trenta anys posteriors al naneu. Allà, el rei Meša de Moab celebrava haver seu descobriment. Els tres són interessants, però, alliberat el seu país del jou que els havia imposat perquè contenen les primeres traduccions al cata- Omrí d’Israel. A més, també es referia al saqueig là de l’estela. D’una banda, tenim dos manuscrits de valuosos objectes de culte provinents d’un que hem identificat al llegat de Josep Brunet i Be- santuari de Yahweh a Nebó, així com a la realit- llet (Barcelona, 1818 – 1905), dipositat a l’Arxiu zació de diferents obres públiques a Moab. L’es- Històric de la Ciutat de Barcelona (Vidal 2021), tela narra, de fet, tot un seguit d’esdeveniments i que contenen dues traduccions de la inscripció que transcorren paral·lels als recollits a 2 Reis 3. realitzades pel mateix Brunet (fig. 2), i, de l’altra, Aquesta proximitat amb el text bíblic i la història un article publicat a La Veu de Catalunya, dividit antiga d’Israel explica l’enorme interès que va ge- en dues parts (30/08/1903, p. 1-2, i 02/09/1903, p. nerar el seu descobriment. 2). L’article no va signat i conté una traducció de El primer occidental que va veure l’estela al seu la inscripció, així com una discussió detallada en emplaçament original de Dhiban (Jordània) (fig. la qual se’n qüestiona l’autenticitat. Tal com veu- 1) va ser el missioner alemany Frederick A. Klein rem en el darrer apartat d’aquest treball, és molt el 1868. Malauradament, les disputes desferma- probable que l’autor d’aquell article anònim tam- des entre potències occidentals per fer-se amb la bé fos Brunet. peça, així com la intervenció de les autoritats oto- Per desgràcia, però, cap dels tres treballs són manes de la regió, van portar alguns membres de obres pròpiament acadèmiques ni tampoc tra- la tribu beduïna dels Banî Hamîdi a destruir el duccions fetes a partir de la inscripció moabita monument. Per sort, l’orientalista francès Char- original, sinó de versions angleses i franceses mo- les Clermont-Ganneau havia aconseguit un calc dernes. Brunet no era en cap cas un historiador o de la inscripció abans que fos destruïda, gràcies un filòleg, sinó un bibliòfil i un erudit, propietari al qual, i a la recuperació d’alguns fragments, d’una de les millors biblioteques privades de Bar- l’estela va poder ser parcialment reconstruïda, tal celona i molt interessat en la història antiga, un com es pot admirar avui dia al Museu del Louvre tema sobre el qual va publicar diferents obres de (Horn 1986; Graham 1989). qualitat desigual (p. ex., Brunet 1885; 1892; 1900; El descobriment i l’estudi de l’estela de Meša va per a una aproximació a la figura de Brunet, ve- tenir un fort ressò en països com França, Alema- geu Vidal 2012). Certament, més enllà de Brunet, Figura 1. Localització de Dhiban (Jordània), on estava emplaçada originàriament l’estela de Meša (Google Earth). 124 Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat piques d’un esborrany, més que no pas d’un text acabat, tal com ho indiquen l’ús inconsistent d’ac- cents i signes de puntuació o la transcripció poc acurada de noms propis i topònims. Altrament, Brunet va seguir la numeració de les línies consig- nada per Ginsburg, però va modificar arbitrària- ment els límits de moltes de les línies en funció de l’espai disponible a la quartilla. A banda, Brunet va mirar de simplificar la traducció de Ginsburg, per la qual cosa va eliminar totes les notes a peu de pàgina i algunes paraules o expressions que li semblaven innecessàries. També va ometre els pa- rèntesis amb què Ginsburg introduïa aclariments o assenyalava les llacunes del text original (fig. 3). La segona traducció de Brunet (en endavant, B2) data del mes de febrer de 1904 (AHCB3-288 5D11-1/03). En aquesta ocasió, però, es basava en una traducció de l’hebraista Adolf Neubauer, pu- blicada dins de la segona sèrie de Records of the Past (Neubauer 1889). Aquest nou text de Brunet Figura 2. Retrat de Josep Brunet tenia característiques molt semblants a les de B1: i Bellet (Wikimedia Commons). ús inconsistent d’accents i signes de puntuació, supressió de l’aparell crític i dels parèntesis i clau- dàtors, transcripció poc acurada de noms propis a la Catalunya de principis del segle XX existien i topònims, modificacions arbitràries en els límits bons hebraistes que haurien estat perfectament d’algunes línies de la inscripció, etc. Les diferèn- capaços d’oferir un estudi detallat i filològicament cies principals entre B1 i B2 s’expliquen pel seu rigorós de l’estela de Meša. Ens referim a figures punt de partida diferent. Així, cal tenir en compte com Francesc Barjau (Manresa, 1852 – Barcelona, que la traducció de Neubauer és més d’una dè- 1938), Joan Baptista Codina (Sabadell, 1860 – Bar- cada posterior a la de Ginsburg. Això vol dir que celona, 1923) o Frederic Clascar (Santa Coloma de Neubauer es va poder beneficiar de noves investi- Farners, 1873 – Barcelona, 1919), entre d’altres. gacions sobre l’estela de Meša que permetien un Amb tot, cap d’ells estava especialment interessat coneixement més acurat de la inscripció. Una im- en l’epigrafia semítica nord-occidental, un camp portància especial va tenir, sobretot, la nova edi- que quedava lluny dels seus interessos principals ció de la inscripció publicada per Rudolf Smend i en àmbits com la traducció de l’Antic Testament Albert Socin. Els autors van fer una estada de dot- o l’estudi de l’hebreu medieval (Soldevila 1938; ze dies al Museu del Louvre el 1875 per col·lacio- Roca 1962; Mas 2005; Massot 2012). Així doncs, nar el text de l’estela. El resultat va ser un treball el poc ressò que va tenir el descobriment i l’estu- de recerca amb aportacions destacades, sobretot di de l’estela de Meša, i el fet que fos un erudit pel que fa a qüestions epigràfiques (Smend i So- com Brunet l’encarregat de donar-la a conèixer a cin 1886), i que va servir de base per a la traduc- casa nostra, són bons indicadors de l’escassíssima ció de Neubauer. presència de l’arqueologia i la història antiga del Finalment, la tercera traducció és el text anò- Pròxim Orient en el panorama acadèmic i cultural nim publicat a La Veu de Catalunya (en endavant, català de principis del segle XX. LVC) els dies 30 d’agost i 3 de setembre de 1903. Segons afirma el mateix autor, aquesta traducció Les primeres traduccions al català es basava en dos textos francesos, un de Charles de l’estela de Meša Clermont-Ganneau i un altre d’Ernest Renan, dues de les principals autoritats en l’estudi de La primera traducció de Brunet (en enda- l’estela de Meša (Clermont-Ganneau 1870; Renan vant, B1) data del mes d’agost de 1903 (AHCB3- 1891: 303-305). Tot i que l’autor de LVC potser no 288/5D11-3/05). Es tractava d’una versió bastant n’era conscient, el cert és que Clermont-Ganneau literal de la traducció que el biblista Christian Da- i Renan van escriure dues crítiques molt contun- vid Ginsburg havia publicat el 1878 dins de la pri- dents a l’obra de Smend i Socin que havia servit mera sèrie de Records of the Past (Ginsburg 1878), de base per a la traducció de Neubauer i, per tant, que, al seu torn, no era res més que una versió de B2 (Clermont-Ganneau 1887; Renan 1887). De abreujada d’una obra prèvia de l’autor (Ginsburg fet, la comparació entre B2 i LVC permet apreci- 1871). El text de Brunet té les característiques tí- ar com, efectivament, algunes propostes de Cler- Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 125 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat mont-Ganneau i Renan s’allunyaven molt de les ció de noms propis i topònims, que mira d’asse- realitzades per Smend i Socin. Val a dir, a més, nyalar amb cura les llacunes textuals existents en que LVC és la traducció menys literal de les tres. la inscripció i que fins i tot inclou un breu aparat Així, per exemple, si la comparem amb la versió crític. Certament, no es tracta d’una traducció publicada per Renan el 1891, s’aprecien algunes acadèmica, però té el mèrit d’haver posat a l’abast diferències significatives en la transcripció de to- dels lectors catalans de l’època una traducció més pònims i antropònims, la divisió dels paràgrafs, la que digna d’un dels textos extrabíblics més im- restitució d’algunes llacunes textuals, etc. portants localitzats al Pròxim Orient. En qualsevol cas, LVC és, sens dubte, i des d’un A continuació, i abans d’analitzar la polèmica punt de vista estrictament literari, la millor de les sobre l’autenticitat de la peça, oferim les trans- tres traduccions catalanes de l’estela de Meša que cripcions de B1, B2 i LVC, acompanyades de les presentem en aquest article. Així, mentre que B1 traduccions angleses i francesa en les quals es i B2 eren simples materials de treball de Brunet, basen. La comparació de les diferents versions LVC és un text polit, escrit en català prenorma- ha de permetre apreciar les característiques bà- tiu, ben organitzat, correcte sintàcticament, amb siques de les versions catalanes que hem exposat menys incongruències pel que fa a la translitera- fins aquí. Ginsburg (1871) B1 1. I, Mesha, am son of Chemoshgad, King of 1. Mesha jo so fill de Chemoshgat Rey Moab, the 2. Dibonite. My father reigned over Moab thirty 2. de Moab lo Dibonita. Mon pare regna en years, and I reign- Moab trenta any [sic] y jo regné 3. ed after my father. And I erected this stone to 3. despues de mon pare. Y jo erigí aquesta pedra Chemosh at Korcha, (a stone of) á Chemosh en Korcha – pedra de – 4. (sa)lvation, for he saved me from all despoi- 4. salvacio puig me salvá de tot pillatge y me lers, and let me see my desire upon all my ene- deixá veurer mon desitg sobre tots mos enemic- mies. hs 5. Now Om(r)i, King of Israel, he oppressed 5. Donchs Omrí Rey de Israel oprimi molts anys Moab many days, for Chemosh was angry with perque Chemosh estaba enfadat ab sa his 6. l(a)nd. His son succeeded him, and he also 6. terra. Son fill lo succehi y també digué jo vull said, I will oppress Moab. In my days he said, oprimir Moab. En mos días digué (Let us go) 7. and I will see my desire on him and his house, 7. Anem y fere ma voluntat en ell y sa casa, é and Israel said, I shall destroy it for ever. Now Israel digué jo ho destruiré per sempre. Luego Omri took the land Omrí prengue la terra 8. Medeba, and (the enemy) occupied it (in his 8. Medeba y lo enemich la ocupá en sos días y days and in) the days of his sons, forty years. los días de son fill, quaranta anys. Y Chemosh And Chemosh (had mercy) tingué compassió d’ella 9. on it in my days; and I built Baal Meon, and 9. en mos días, y jo edifiqué Baal Meon y vaig fer made therein the ditch, and I (built) hi lo fosso y edifique 10. Kirjathaim. For the men of Gad dwelled in 10. Kirjathaim. Perque la gent de Gad habitaba the land (Atar)oth from of old, and the K(ing of en la terra de Ataroth desde antich y lo Rey de I)srael, fortified Israel fortificá 11. A(t)aroth, and I assaulted the wall and captu- 11. Ataroth y jo assalté la muralla y mate tots los red it, and killed all the w(arriors of) guerrers de la muralla per lo 12. the wall, for the well-pleasing of Chemosh 12. bon gust de Khemosh y Moab y aparte de allí and Moab; and I removed from it all the spoil, tota despulla y lo oferí devant and (of- 13. ferred) it before Chemosh in Kirjath; and I 13. Chemosh en Kirjath y vaig posar dintre los placed therein the men of Siran and the me(n of) homens de Siran y los homens de 14. Mochrath. And Chemosh said to me, Go, 14. Mochrath. Y Chemosh me digué ves pren take Nebo against Israel. (And I) Nebo contra Israel 15. went in the night, and I fought against it 15. Y jo ané de nit y batalle contra d’ell de la from the break of dawn till noon, and I took sortida de la aurora fins al mitj dia 16. it, and slew in all seven thousand (men, but I 16. y ho vaig pendrer y maté en total set mil ho- did not kill) the wom- mens y no mate las donas 126 Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat 17. en (and ma)idens, for (I) devoted (them) to 17. ni minyonas perque las oferí á Ashtar Che- Ashtar-Chemosh; and I took from it mosh y li vaig pendrer 18. (the ves)sels of Jehovah and offered them be- 18. las vaxellas de Jehovah y las oferí devant fore Chemosh. And the King of Israel fortif(ied) Chemosh y lo Rey de Israel fortificá 19. Jahaz, and occupied it when he made war 19. Jahaz, y la ocupá quand feu guerra contra against me; and Chemosh drove him out before mí; y Chemosh la va traurer (me, and) 20. I took from Moab two hundred men, all its 20. devant meu; y jo vaig pendrer de Moab dos- poor, and placed them in Jahaz, and took it cents homens, tots pobres y los coloqué en 21. to annex it to Dibon. I built Korcha, the wall 21. Jahaz per anexionar á Dibon. Edifiqué Korc- of the forest, and the wall ha, la muralla de la selva y muralla 22. of the city, and I built the gates thereof, and I 22. de la ciutat hi edifique portals y torras built the towers thereof, and I 23. built the palace, and I made the prisons for 23. y construi lo palau y vaig fer dintre de ella the crim(inal)s with(in the) presons per los criminals 24. wall. And there was no cistern in the wall in 24. Y no hi habia cisterna dintre de Korcha y Korcha, and I said to all the people, Make for vaig dir á tot lo poble, Feu vosaltres mateixos yourselves 25. every man a cistern in his house. And I dug 25. cada un una cisterna en sa casa y excave lo the ditch, for Korcha with the (chosen) men of fosso de Korcha ab homens escullits de 26. (I)srael. I built Aroer, and I made the road 26. Israel. Edifiqué Aroer y vaig fer lo camí á across the Arnon, travers del Arnon 27. I built Beth-Bamoth, for it was destroyed; I 27. Construí Beth-Bamoth que estaba destruhida built Bezer, for it was cu(t down) y edifiqué Bezer tirada á terra 28. by the armed men of Dibon, for all Dibon 28. per los homens armats de Dibon perque tota was now loyal; and I reign(ed) Dibon Dibon [sic] era are leyal y regné 29. from Bikran, which I added to my land, and 29. desde Bikran que junté á ma terra y edifiqué I bui(lt) 30. (Beth-Gamel), and Beth-Diblathaim, and 30. Beth Gamel y Bleth-Diblatham [sic] y Bet- Beth-Baal-Meon, and I placed there the p(oor) h-Baal-Meon y posé allí los pobres 31. (people of) the land. And as to Horonaim 31. gent de la terra. Y en quand Horanaim la (the men of Edom) dwelt therein (on the descent gent de Edom habitaba allí per descendencia from of old). antigua 32. And Chemosh said to me, Go down, make 32. y Chemosh me digué Ves fes guerra contra war against Horonaim, and ta(ke it. And I as- Horonaim y prenlo. Y jo lo assalté saulted it), 33. (And I took it for) Chemosh (restored i)t in 33. y vaig pendrer perque Chemosh lo restaura my days. Wherefore I ma(de) ... en mon temps per lo que vaig fer... 34. ...year ... and I... 34. ... any ... y Jo ... Neubauer (1889) B2 1. I, Mesha son of Chemosh-melech King of 1. Jo Mesha fill de Chemosh-melech, Rey de Moab the Di- Moab lo Dibonita 2. bonite. My father reigned over Moab thirty 2. Mon pare regna en Moab trenta anys jo reg- years and I reig- 3. ned after my father. I made this monument to 3. no despues mon pare. Jo he fet aquest monu- Chemosh at Korkhah. A monument of Sal- ment a Chemosh en Korkhan [sic]. Monument de sal- 4. vation, for he saved me from all invaders, and 4. vació perque me salvá de tots invasors y me let me see my desire upon all my enemies. Omr- deixa veurer mon desitj sobre tots mos enemigos 5. i [was] King of Israel, and he oppressed Moab 5. Omrí era rey de Israel y oprimí Moab molt many days, for Chemosh was angry with his temps perque Chemosh estaba quexos de la terra 6. land. His son followed him, and he also said: 6. Son fill ho seguí y també va dir: jo oprimire I shall oppress Moab. In my days Chemosh said Moab. En mos dias Chemosh digué Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 127 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat 7. I will my desire on him and his house. And 7. Jo satisfaré mon desitj sobre ell y sa casa. Israel surely perished for ever. Omri took the land Y Israel segurament morirá per sempre. Omrí of pregne [sic] la 8. Medeba, and [Israel] dwelt in it during his 8. terra de Medeva é – Israel – habita en ella days and half of the days of his son, altogether durant sos dias y la mitat dels dias de son fill tot forty years. But there dwelt in it just quaranta anys. Pero allí hi habitá 9. Chemosh in my days. I built Baal-Meon and 9. en mos días Chemosh. Jo construí Baal-Meon made therein the ditches: I built y en ell hi vaig fer los fossos: Jo edifiqué 10. Kirjathain: the men of Gad dwelled in the 10. Kiriathain: los homens de Gad habitaban en land of Ataroth from old, and built there the la terra de Ataroth de molt temps y edificá allí King of 11. Israel Ataroth; and I made war against the 11. lo rey de Israel Ataroth y feu guerra contra la town and seized it. And I slew all the [people of] ciutat y la va pendrer y mata tota la gent 12. the town, for the pleasure of Chemosh and 12. de la ciutat per satisfacció de Chemosh y Moab: I captured from there the Arel of Doda Moab y prengué de allí lo Arel de Doda y la porta and tore 13. him before Chemosh in Kerioth: And I pla- 13. devant Chemosh en Kerioth: Y sentá dintre ced therein the men of Srn and the men la gent de Sen [sic] y los homens 14. of Mkhrth. And Chemosh said to me, Go sei- 14. de Menkrth [sic]. Y Chemosh me digue, ves, ze Nebo upon Israel: and pren Nebo sobre Israel y 15. I went in the night and fought against it from 15. jo ané a la nit y combatí contra ell desde la the break of dawn till noon: and I took punta del dia fins á la vesprada y la vaig 16. it, and slew all, 7000 men, [boys?], women, 16. pendrer y mate 7000 homens, noys, donas, [girls], donsellas 17. and female slaves, for to Ashtar-Chemosh 17. y donas esclavas per Ashtar Chemosh los de- I devoted them. And I took from it the Arels of diqué. Y prengué de alli los Arels de Jehová y los Jahveh and tore them before Chemosh. And the porte devant Chemosh. Y lo rey de Israel edificá King of Israel built 18. Jahaz, and dwelt in it, whilst he waged war 18. Jahaz y habitá en ella mentres feu guerra against me; Chemosh drove him out before me. contra mi: Chemosh lo apartá de devant meu y And jo 19. I took from Moab 200 men, all chiefs, and 19. vaig pendrer de Moab 200 homens, tots que- transported them to Jahaz, which I took fes, y los transporté á Jahaz que jo vaig pendrer 20. to add to it Dibon. I built Korkhah, the wall 20. per juntar á Dibon. Jo edifique Korkhan of the forest and the wall [sic], la muralla dels boscos y la muralla 21. of the citadel: I built its gates and I built its 21. de la ciutadela, construí sas portas y sas tor- towers. And res y 22. I built the house of Moloch, and I made slui- 22. edifiqué la casa de Moloch y vaig fer compor- ces of the water ditches in the middle tas als canals de aygua, en mitj 23. of the town. And there was no cistern in the 23. de la ciutat y no hi habia cap cisterna dintre middle of the town of Korkhah, and I said to all la ciutat de Korkhan [sic] y vaig dir á tothom the people, Make for 24. yourselves every man a cistern in his house. 24. Feu cada un de vosaltres una cisterna en sa And I dug the canals for Korkhah by means of casa y jo excavare los canals per medi de preso- the prisoners ners 25. of Israel. I built Aroer and I made the road in 25. de Israel. Jo edifique Aroer y vaig fer lo cami [the province of] the Arnon. [And] en la província de Arnon y 26. I built Beth-Bamoth, for it was destroyed. I 26. edifiqué Bet-Bamoth [sic] que estaba des- built Bezer, for in ruins truit, edifique Bezer que estaba en ruinas 27. [it was. And all the chiefs] of Dibon were 50, 27. Y tots los quefes de Dibon eran 50 per tot for all Dibon is subject; and I placed Dibon es subjectat; y jo posé 28. one hundred [chiefs] in the towns which I 28. cent quefes en las ciutats que jo junte á la added to the land: I built terra; jo edifiqué 29. Beth-Medeba and Beth-Diblathain and 29. Beth-Medeva [sic] y Beth-Diblathain y Bet- Beth-Ball-Meon and transported thereto the h-Baal-Meon y transporte allí los ganaders [shepherds (?) ... 128 Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat 30. and the pastors] of the flocks of the land. 30. y los pastors y los ramats de la terra. Y á Ho- And at Horonaim dwelt there... ronaim, habitan allí... 31. ... And Chemosh said to me, Go down, make 31.2 ... y Chemosh habitaren alli durant mos dias war upon Horonaim. I went down [and made jo sorti de allí... war] 32. Y jo ... 32. ... And Chemosh dwelt in it during my days. I went up from thence... 33. ... And I... Renan 1891 LVC C’est moi qui suis Mésa, fils de Camosgad, roi de Jo soch Mesa fill de Camosgad, rey de Moab, el Moab, le Daibonite. Mon père a régné sur Moab Daibonita. trente années, et moi j’ai régné après mon père. »El meu pare ha regnat en Moab trenta anys; y jo Et j’ai fait ce bâmat pour Camos dans Qarha, en he regnat després del meu pare. souvenir de ma délivrance; car il m’a sauvé de »Y he construit aquet «bamat» per Camos dins de tous les agresseurs et m’a permis de regarder avec Qarha3 perque m’ha salvat dels agressors y m’ha dédain tous mes ennemis. permés mirar ab desdeny als meus enemichs. Omri fut roi d’Israël, et opprima Moab pendant »Omri va ser rey d’Israel y va oprimir a Moab de longs jours, parce que Camos était irrité contre durant molt temps, perque Camos estava irritat sa terre. Et son fils lui succéda, et il dit, lui aussi: contra’l seu poble. “J’opprimerai Moab en mes jours, je lui comman- »Y va succeirlo el seu fill, y també va dir: jo derai et je l’humilierai, lui et sa maison”. Et Israël oprimiré a Moab, y el manaré y l’humiliaré, a ell a été ruiné, ruiné pour toujours. Et Omri s’était y a la seva casa. emparé de la terre de Médeba, et il y demeura, »Y Israel va ser arruinat pera sempre més. [lui et son fils, et] son fils vécut quarante ans, et » Y Omri’s va acullir a la terra de Medeba y hi va Camos l’a [fait périr] de mon temps. viure. Son fill va viure quaranta anys, y Camos Alors je bâtis Baal-Méon, et j’y fis des piscines, et l’ha (fet morir) en el meu temps. je construisis Qiriathaïm. »Alashoras he edificat Baal Meon y hi he fet Et les hommes de Gad demeuraient dans le pays y he construit Qiriathaim. d’Ataroth dapuis un temps immémorial, et le roi »Y els homes de Gad vivían en el país d’(Ataro)th d’Israël avait construit pour lui la ville d’Ataroth. desde temps inmemorial, y el rey d’Israel s’havía J’attaquai la ville et je la pris, et je tuai tout le peu- fet pera ell la ciutat d’Ataroth. ple de la ville, en spectacle à Camos et à Moab, »Jo vaig atacar la ciutat, y la vaig perdre [sic], y et j’emportai de là l’Ariel de Davdo, et je le traînai vaig matar a tots els habitants de la ciutat en ho- à terre devant la face de Camos à Qerioth, et j’y locauste a Camos y a Moab, y m’en vaig empor- transportai les hommes de Saron et les hommes tar l’Ariel (?) de David, y el vaig arrossegar per de Maharouth. terra devant de Camos, a Qerioth, y hi vaig fer Et Camos me dit: “Va! prends Nébo sur Israël”. transportar als homes de Saron y als homes de Et j’allai de nuit, et je combattis contre la ville Marabouth (?) depuis le lever de l’aube jusqu’à midi, et je la »Y Camos m’ha dit: ves, y pren Nebah d’Israel. pris; et je tuai tout, savoir sept mille hommes et »Y hi vaig anar de nit, y vaig lluitar contra la enfants, et des femmes libres, et des jeunes filles, ciutat desde la matinada fins a mitgdia, y la vaig et des esclaves, que je consacrai à Astar-Camos; pendre. et j’emportai de là les vases de Iahvé, et je les traî- »Y vaig matar a tothom, és a saber: set mil nai à terre devant la face de Camos. homes, y las donas (lliures) y las esclavas que vaig consagrar a Astar-Camos, y me’n vaig emportar els vasos de Jehovah y els vaig arrossegar per terra devant de Camos. 2. Brunet no va traduir la línea 31 del text de Neubauer i va modificar la numeració de les dues línies següents. 3. Nota al peu al text original: “Els espays en blanch son paraulas que faltan en l’inscripció original”. Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 129 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat Et le roi d’Israël avait bâti Iahas, et il y résidait »Y Camos se’l va treure del devant; jo vaig lors de sa guerre contre moi. Et Camos le chassa pendre de Moab doscents homes entre tots, y de devant ma face: je pris de Moab deux cents els vaig fer pujar a Yahas y la vaig pendre pera hommes en tout; je les fis monter à Iahas, et je la anexionarla a Daibon. pris pour ajouter à Daibon. »Jo he sigut el que ha construit Qarha, la C’est moi qui ai construit Qarha, le mur des muralla dels boscos y la muralla de . Jo he forêts et le mur de la colline. J’ai bâti ses portes, fet las portas y he edificat las torras. He fet cons- et j’ai bâti ses tours. J’ai bâti le palais du roi, et truir el palau del Rey y he construit las presons j’ai construit les réservoirs d’eau dans l’intérieur de al mitg de la ciutat. de la ville. »Y no hi havía pous dins de la ciutat, dins de Et il n’y avait pas de citerne dans l’intérieur de la Qarha; y vaig dir a tot el poble que cadascú ville, dans Qarha; et je dis à tout le peuple: “Fai- fassi un pou a casa seva. Y he fet comunicar als tes-vous une citerne chacun dans sa maison”, et conductes d’aigua per Qarha (ab els captius?) j’ai creusé les conduits d’eau pour Qarha, avec d’Israel. des captifs d’Israël. »Jo soch el que he edificat Aroer, y qui ha fet C’est moi qui ai construit Aroër, et qui ai fait el camí del Arnon. Jo soch el que ha edificat la route de l’Arnon. C’est moi qui ai construit Beth-Bamoth, que estava destruida (?), y jo soch Beth-Bamoth, qui était détruite. C’est moi qui qui ha construit Bosor que Daibon ai construit Bosor, qui était en ruine... Daibon... cinquanta, perque tot Daibon m’está sotmés. cinquante, car tout Daibon m’est soumis. Et j’ai »Y he arribat fins al centenar ab las ciutats que rempli le nombre de cent avec les villes que j’ai he anexionat a la terra (de Moab). ajoutées à la terre [de Moab]. »Y he sigut jo qui ha construit Beth-Diblat- Et c’est moi qui ai construit... Beth-Diblathaïm haim, y Beth-Baal Meon, y ha enlairat la le et Beth-Baal-Meon, et j’ai élevé là le... la terre. la terra. Y Horonaim, ahont residía Et Horonaïm, où résidait... Et Camos me dit: Y Camos m’ha dit: baixa y lluita contra Horo- “Descends et combats contre Horonaïm” Camos, naim. dans mes jours... l’année... »Camos, en el meu temps l’any...» La polèmica sobre l’autenticitat defensava que l’estela de Meša era, efectivament, de l’estela una falsificació. LVC resumia els plantejaments de Löwy a partir de dos arguments principals. El pri- Més enllà de qüestions filològiques o epigràfi- mer, de tipus epigràfic, es basava en un presumpte ques, el cert és que aquells primers treballs cata- coneixement deficient de l’alfabet cananeu per part lans sobre l’estela de Meša van tenir un altre de- de l’autor de la falsificació. El segon era de tipus nominador comú. Així, tant Brunet com LVC van filològic i denunciava l’existència de suposats ana- manifestar dubtes seriosos al voltant de l’auten- cronismes lèxics al llarg del text. ticitat de l’estela. En aquest sentit, Brunet va ser Tanmateix, i lluny d’acceptar de manera acrí- qui es va expressar de forma més contundent. En tica els arguments de Löwy, l’autor de LVC es va una carta dirigida a l’arqueòleg Pelegrí Casades esforçar per fer una presentació equilibrada de i Gramatxes, i publicada més tard dins d’una de la qüestió. De fet, una part substancial del text les seves obres, Brunet afirmava que tant l’estela se centra en la figura del ja esmentat orientalis- de Meša com la inscripció de Siloè eren epígrafs ta francès Clermont-Ganneau, el responsable inventats, veritables «fraus arqueológichs» perpe- principal que l’estela fos adquirida pel Museu trats per investigadors sense escrúpols amb la fina- del Louvre (fig. 4). Segons es recull a l’article, litat de «consolidar algunas de sas teorías» (Brunet Clermont-Ganneau rebutjava les impugnacions 1900: 5). Malauradament, no explicava quines ra- de Löwy a partir de dos arguments principals. ons el portaven a defensar aquells plantejaments. D’una banda, li retreia la manca d’una formació L’article de La Veu de Catalunya és més interes- acadèmica adequada que l’acredités per valorar sant i explícit sobre aquesta qüestió. Aquest treball l’autenticitat de l’estela de Meša amb autoritat i anònim es feia ressò d’una publicació recent del criteri científic. El fet de no ser expert en epigrafia rabí angloaustríac Albert Löwy (Löwy 1903),4 qui cananea ni en filologia semítica nord-occidental, segons Clermont-Ganneau, invalidava les seves crítiques al tipus d’escriptura i al lèxic emprat a l’estela. El segon argument esgrimit per l’orienta- 4. L’autor esmenta l’existència de treballs previs de Löwy lista francès també era molt senzill i directe. Així, sobre aquesta qüestió. Probablement es refereix a Löwy mentre que només eren aficionats o erudits com 1887. 130 Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat Figura 3. Primera pàgina del manuscrit que conté la traducció de Brunet de 1903 (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Löwy (o Brunet) els que negaven l’autenticitat de marges de l’acadèmia. Malgrat tot, l’autor de LVC l’estela, els veritables especialistes, entre els quals concloïa el seu treball amb un interrogant i pre- destacava la figura d’Ernest Renan, no tenien cap feria deixar oberta la possibilitat que l’estela de dubte sobre el valor historicoarqueològic de la Meša fos, efectivament, una falsificació. peça. D’aquesta forma, Clermont-Ganneau s’es- Val a dir que la discussió sobre l’autenticitat forçava a deixar clar que plantejaments com el de de l’estela s’ha mantingut viva fins avui dia a par- Löwy eren meres excentricitats sorgides des dels tir d’uns paràmetres molt similars als descrits per Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 131 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat Figura 4. Còpia de l’estela de Meša a partir dels calcs obtinguts per Clermont-Ganneau (Wikimedia Commons). 132 Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat Clermont-Ganneau el 1903, és a dir, amb dos pols res divines de Kemosh i Yahweh, la importància oposats. D’una banda, hi ha l’àmbit acadèmic, de la inscripció a l’hora d’establir la història de majoritàriament convençut de l’autenticitat de l’alfabet cananeu, el possible esment del rei Da- la peça, i, de l’altra, tot un seguit de personatges vid, etc. El silenci de Brunet i de LVC, està clar, perifèrics, més o menys excèntrics, que periòdi- s’explica precisament a partir dels dubtes que te- cament la posen en dubte. Així, el 1945 una de les nien sobre l’autenticitat de l’estela. Des del seu principals figures de l’arqueologia bíblica i de la punt de vista, no tenia cap sentit entrar a valorar filologia semítica, William F. Albright, es va veure el contingut de la inscripció, ja que sospitaven obligat a escriure un article (Albright 1945) per que es tractava d’una falsificació moderna. Així rebatre les noves crítiques, ara plantejades per doncs, aquells primers treballs catalans sobre Abraham Shalom Yahuda (Yahuda 1944). Allà, l’estela de Meša no van tractar la peça com si Albright defensava l’autenticitat de l’estela amb fos una font històrica, sinó més aviat com una un argument contundent. El 1868, l’any en què curiositat pseudoarqueològica. es va descobrir la peça, el coneixement que es te- nia de l’alfabet cananeu del segle IX a.n.e. era tan Consideracions finals: va ser Brunet deficient que era del tot impossible que ningú, i l’autor de LVC? molt menys un falsificador, es pogués haver in- ventat una inscripció d’aquelles característiques. Al principi de l’article ja avançàvem la possibi- Quan es va trobar l’estela de Meša, les inscripci- litat que Brunet fos també l’autor de l’article anò- ons hebrees o cananees més antigues que es co- nim publicat a La Veu de Catalunya. Certament, neixien eren del segle VI a.n.e., i utilitzaven un B1 i B2 presenten unes característiques molt dife- signari diferent del de la inscripció moabita. Tro- rents de les de LVC. Tanmateix, aquelles diferèn- balles posteriors, com l’estela de Kilamuwa (KAI cies poden molt bé no ser el resultat d’una autoria 24), la inscripció de Hazael a Arslan Tash (KAI diferent. En realitat, es poden explicar fàcilment 232) o l’estela de Ben-Hadad (KAI 201) van ser- pel fet que B1 i B2 són notes personals de Brunet i vir per demostrar que l’alfabet emprat en el text es basen en les traduccions de Ginsburg i Neuba- de Meša era el típic alfabet cananeu dels segles uer, mentre que LVC és un treball acurat, pensat IX-VIII a.n.e. Era del tot impossible, concloïa Al- per ser publicat i que es basa en la traducció de bright, que un falsificador hagués estat capaç de Clermont-Ganneau i Renan. reproduir amb exactitud l’epigrafia cananea de En canvi, hi ha dos indicis prou rellevants l’època sense disposar de cap paral·lel que li servís que ens porten a pensar que Brunet va ser també com a model. Tanmateix, i malgrat esforços com l’autor de LVC. En aquest sentit, cal destacar en els de Clermont-Ganneau i Albright, encara avui primera instància la qüestió cronològica. B1, B2 apareixen periòdicament nous escrits pseudoaca- i LVC es van escriure entre l’agost de 1903 i el fe- dèmics que, amb més o menys enginy, segueixen brer de 1904. Sembla inversemblant que, després defensant que l’estela és una falsificació.5 de tres dècades d’un silenci pràcticament absolut En qualsevol cas, queda clar que, tot i l’ab- sobre l’estela de Meša, de cop i volta sorgissin a sència d’especialistes catalans en epigrafia se- Catalunya dos autors diferents interessats en l’es- mítica nord-occidental, B1, B2 i LVC demostren tudi de la peça i que, a més, compartissin un punt que dins dels ambients cultes de la Catalunya de de vista molt similar sobre la seva autenticitat. principis del segle XX es coneixien i se seguien Però molt més important encara és el segon in- amb certa atenció les discussions acadèmiques dici al qual fèiem referència. Al final del manus- al voltant d’una peça excepcional com l’estela de crit que conté B1 llegim la següent anotació de Meša. Amb tot, també queda clar que l’aspecte Brunet: que més els interessava era el de la seva autenti- citat. Ni Brunet ni LVC van entrar a valorar altres Fins aquí l’inscripció de la Stela. qüestions rellevants relacionades amb l’estela, i En un altre article reunim las impugnacions que fa el Dr. Loewy a l’autenticitat de la stela, y la defensa que són les que més van cridar l’atenció als es- que’n fan els arqueólechs francesos. pecialistes de l’època: el seu valor per confirmar o qüestionar la informació recollida a 2 Reis 3, No hem estat capaços de localitzar cap treball la menció d’un santuari de Yahweh a Nebo fins monogràfic sobre l’estela de Meša entre la biblio- aleshores desconegut, l’equiparació de les figu- grafia de Brunet. Tanmateix, el resum de l’article que s’anuncia al final de B1 encaixa perfectament amb el contingut de l’article publicat a La Veu de Catalunya. Ja vèiem en l’apartat anterior que allà 5. Vegeu, per exemple, els treballs autopublicats i difo- sos a través de la xarxa de Davide Ventura (https://www. l’autor, més enllà de la traducció de l’estela, feia academia.edu/49198464/The_Mesha_Stele_a_Reappraisal_ referència a les denúncies de Löwy sobre la seva of_a_Forgery; últim accés: 17/07/2023). autenticitat i a la dura resposta de Clermont-Gan- Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 133 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat neau. Creiem, per tant, que l’anotació de Brunet ventura Ubach i Marc de Castellví, entre d’altres, al final de B1 l’acredita com l’autor de LVC. estaven dedicats en cos i ànima a la traducció al En definitiva, això vol dir que a principis del català de l’Antic Testament a partir dels textos ori- segle XX la difusió a Catalunya de les investiga- ginals (Ferrer 2009) i no pas a una tasca percebu- cions sobre una de les peces arqueològiques més da com a secundària, com ara l’estudi de les fonts importants mai trobada al Pròxim Orient va ser extrabíbliques que s’estaven recuperant al Pròxim duta a terme exclusivament per un erudit com Orient. En definitiva, doncs, va ser el context cul- Brunet. Aquest fet, fins a cert punt sorprenent, tural català de l’època el que explica que només s’explica, d’una banda, pel poc interès que exis- un erudit com Brunet esmercés els seus esforços tia aleshores a casa nostra pel desenvolupament per donar a conèixer a Catalunya el contingut i de l’arqueologia en general (Gracia 2018: 36), i les discussions desfermades al voltant de l’estela per l’arqueologia del Pròxim Orient en particular. de Meša. Aquest és, sens dubte, el seu gran mèrit. Aquella era una disciplina percebuda com a exò- tica i que no formava part de la tradició cultural i acadèmica del país (Vidal 2016), i, de l’altra, cal Jordi Vidal tenir en compte que si bé els estudis bíblics sí que Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana estaven arrelats a Catalunya, els seus interessos Universitat Autònoma de Barcelona de recerca no passaven en cap cas per l’estudi de Jordi.Vidal.Palomino@uab.cat fonts extrabíbliques com l’estela de Meša. Biblis- Data de recepció: 24/07/2023 tes com Frederic Clascar o, més endavant, Bona- Data d’acceptació: 14/09/2023 Bibliografia Fonts documentals Clermont-Ganneau, C. (1887). La stèle de Mésa, examen critique du texte. Journal Asiatique, 9: 72- AHCB3-288/5D11-3/05. Fons de Josep Brunet i 112. Bellet. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Ferrer, J. (2009). Aproximació panoràmica a les AHCB3-288 5D11-1/03. Fons de Josep Brunet i traduccions bíbliques catalanes de començament Bellet. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. del segle XX. A: Ortín, M., i Pujol, D. (eds.). Llen- gua literària i traducció (1890-1939). Punctum & Anònim (1903). La Stela de Mesa. ¿Altra falsifica- Trilcat. Lleida: 35-50. ció al Louvre? La Veu de Catalunya [30/08/1903: 1-2] [03/09/1903: 2]. Ginsburg, C. D. (1871). The Moabite Stone. 2d ed. Reeves & Turner. Londres. KAI: Donner, H., Röllig, W. (1962-1964). Kana- anäische und aramäische Inschriften. Harras- Ginsburg, C. D. (1878). The Moabite Stone. A: sowitz. Wiesbaden. Birch, S. (ed.). Records of the past: being English Translations of the Assyrian and Egyptian Mon- Fonts bibliogràfiques uments, 11: Assyrian Texts. Samuel Bagster and Sons. Londres: 163-168. Albright, W. F. (1945). Is the Mesha Inscription a Forgery? The Jewish Quarterly Review, 35/3: 247-250. Gracia, F. (2018). La construcción de una identi- dad nacional. Arqueología, patrimonio y nacio- Brunet, J. (1885). Egipte, Assyria y Babilonia. La nalismo en Cataluña (1850-1939). Universitat de Renaixença. Barcelona. Barcelona. Barcelona. Brunet, J. (1892). La creu. Els monuments megalí- Graham, M. P. (1989). The Discovery and Recons- tics. L’Avenç. Barcelona. truction of the Mesha Inscription. A: Dearman, A. (ed.). Studies in the Mesha Inscription and Moab. Brunet, J. (1900). Los Hetheus. Jaume Vives. Bar- Scholars Press. Atlanta: 41-92. celona. Horn, S. (1986). Why the Moabite Stone Was Clermont-Ganneau, C. (1870). La stele de Dhiban Blown to Pieces. Biblical Archaeology Review, 12: ou stele de Mesa, roi de Moab. J. Baudry. Paris. 50-61. 134 Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 J. Vidal, L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat Löwy. A. (1887). The Apocryphal Character of the Roca, P. (1962). Un filòleg sabadellenc. El Dr. Joan Moabite Stone. Scottish Review, 9: 215-245. Baptista Codina i Formosa (1860-1923). Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell. Löwy, A. (1903). Die Echtheit der Moabitischen Inschrift im Louvre. Holzhausen. Viena. Smend, R., Socin, A. (1886). Die Inschrift des Kö- nigs Mesa von Moab. J. C. B. Mohr. Friburg. Mas, J. M. (2005). Frederic Clascar i Sanou: entre l’ortodòxia i la política. Publicacions de l’Abadia Soldevila, F. (1938). El professor Barjau. Revista de Montserrat. Barcelona. de Catalunya, 83: 225-227. Massot, J. (2012). Frederic Clascar i Sanou. Sem- Vidal, J. (2012). Josep Brunet i Bellet y el origen blança biogràfica. Institut d’Estudis Catalans. del interés por la asiriología en Cataluña. Aula Barcelona. Orientalis, 30: 372-380. Neubauer, A. (1889). The Moabite Stone. A: Say- Vidal, J. (2016). L’orientalisme antic a Catalunya. ce, A. H. (ed.). Records of the past: being English Afers, 85: 605-630. Translations of the Ancient Monuments of Egypt and Western Asia. New Series, Vol. 2. Samuel Vidal, J. (2021). El llegat orientalístic de Josep Bagster and Sons. Londres: 194-203. Brunet i Bellet a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Bar- celona. A: Feliu, L.; Millet, A.; Vidal, J. (ed.). “Sen- Renan, E. (1887). L’inscription de Mésa. Journal tido de un empeño”. Homenatge a Gregorio del Olmo des Savants, 1887: 158-164. Lete. Universitat de Barcelona. Barcelona: 541-561. Renan, E. (1891). Histoire du peuple d’Israël, 2. Yahuda, A. S. (1944). The Story of a Forgery and Calmann Lévy. Paris. the Mēša Inscription. The Jewish Quarterly Re- view, 35/2: 139-164. Revista d’Arqueologia de Ponent 33, 2023, 123-135, ISSN 1131-883-X, ISSN electrònic 2385-4723, DOI 10.21001/rap.2023.33.7 135