Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, 18 (2023), p. 105-126 ISSN (ed. impresa): 1138-5561 ISSN (ed. electrònica): 2013-4029 DOI: 10.2436/20.1006.01.87 https://revistes.iec.cat/index.php/tamid «Los libros históricos del Antiguo Testamento», una obra inèdita d’Eduard Bosch Bellver Jordi Vidal Palomino Universitat Autònoma de Barcelona. ORCID: 0000-0001-5405-0140 Rebut: 28.12.2022 — Acceptat: 06.06.2023 Resum. En aquest treball presentem un manuscrit inèdit del biblista català Eduard Bosch Bellver (1921-2004). Tot i que el text no té títol ni data d’edició, hem pogut determinar que es tracta dels apunts de Bosch redactats amb motiu d’un curs d’estiu celebrat al Centre Borja el 1981 i titulat «Los libros históricos del Antiguo Testamento». El manuscrit reflecteix la proximitat de Bosch als postulats teòrics de l’exegesi historicocrítica, un corrent renovador predominant a Europa en aquells anys, que ell va introduir a les classes al Seminari de Barcelona. Paraules clau: exegesi historicocrítica, hipòtesi documentària, Escola de les For- mes, antic Israel «Los libros históricos del Antiguo Testamento» (Historical Books of the Old Testament), an unpublished work by Eduard Bosch Bellver Abstract. In this paper, we present an unpublished manuscript by the Catalan bib- lical scholar Eduard Bosch Bellver (1921-2004). Although the text is untitled and Correspondència: Jordi Vidal Palomino. Universitat Autònoma de Barcelona, Departa- ment de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. ES-08193 Bellaterra. UE. Tel.: 00 34 935 868 342. A/e: Jordi.Vidal.Palomino@uab.cat. 106 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino undated, we have been able to determine that it consists of the notes Bosch wrote for a summer course called «Los libros históricos del Antiguo Testamento» (Historical Books of the Old Testament), given at the Borja Centre in 1981. The manuscript shows Bosch’s proximity to the theoretical postulates of historical-critical exegesis, a new historiographical trend that was predominant in Europe at the time and which he himself incorporated into classes at the Barcelona Seminary. Keywords: historical-critical exegesis, documentary hypothesis, form criticism, Ancient Israel 1. Eduard Bosch Bellver, biblista El sacerdot Eduard Bosch Bellver (Barcelona, 1921 - Vallvidrera, 2004) fou un destacat biblista català del segle passat, bon representant de l’anome- nada escola historicocrítica. Tanmateix, gairebé vint anys després de la seva mort, la seva figura està relegada a un oblit acadèmic gairebé absolut. Els motius que ajuden a explicar aquest oblit es deuen, en bona mesura, a la seva escassa producció bibliogràfica. Tot i això, en aquest treball presentem un extens manuscrit inèdit de Bosch que potser contribuirà a reivindicar la im- portància de la seva tasca. La formació acadèmica de Bosch en l’àmbit dels estudis bíblics va ser no- table gràcies a les seves estades en alguns dels centres internacionals més im- portants relacionats amb aquests estudis. El 1947 es va llicenciar en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, amb la qualificació de magna cum lau- de. Després es traslladà al Pontifici Institut Bíblic (PIB) de Roma, on va obte- nir la llicenciatura en ciències bíbliques el 1950, amb la qualificació de cum laude.1 Tot seguit va iniciar una recerca sobre el concepte de l’elecció de l’antic Israel per tal d’obtenir el grau de doctor. No obstant això, la publicació d’una obra de Harold Henry Rowley sobre aquest mateix tema el va portar a aban- donar el projecte.2 Durant els cursos de 1956-1957 i 1959-1960 completà la seva formació a l’École Biblique et Archéologique Française (EBAF) de Jerusalem i a la Casa de Santiago d’aquella mateixa ciutat, institució de la Conferència 1. Eduard Bosch Bellver, expedient d’ordes, Arxiu Diocesà de Barcelona. 2. Rowley, 1950. «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 107 Episcopal Espanyola fundada el 1955 per Maximino Romero de Lema que tenia com a missió principal intentar millorar la formació bíblica dels sacerdots espanyols.3 La seva estada en aquests centres, especialment al PIB i a l’EBAF, va ser clau, ja que li va permetre entrar en contacte directe amb els corrents exegètics més moderns, basats en els postulats historico- crítics. Entre les principals fites de la seva carrera acadèmica cal destacar el seu nomenament com a professor de formació religiosa a les facultats de Dret i de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Aquest nomenament va tenir lloc el 1958, en substitució del canonge Lluís Urpí Carbonell. Bosch es va mantenir en el càrrec fins al 1971.4 Així mateix, el 1965 va ser nomenat professor auxi- liar de llengua hebrea del Seminari de Barcelona, i el 1970 professor adjunt de Sagrada Escriptura i llengua hebrea de la Facultat de Teologia Sant Pacià, de Barcelona.5 Finalment, durant els darrers anys de la seva vida va ser el rec- tor de la parròquia de la Puríssima Concepció, també a la Ciutat Comtal (1988-1998). Certament, tal com apuntàvem al principi, la producció bibliogràfica de Bosch no fou gaire extensa. En aquest sentit, més enllà d’alguns treballs acadèmics i articles de divulgació,6 cal destacar el seu paper com a membre del comitè de traducció del projecte de La Sagrada Biblia de l’editorial Montaner y Simón,7 així com la redacció de diverses entrades de la Gran enciclopedia Larousse i la seva actuació com a censor eclesiàstic.8 Finalment, cal esmentar la gran quantitat de conferències i cursos que va dictar a dife- rents institucions religioses catalanes, cosa que demostra clarament la prio- ritat que va donar a la tasca docent per davant de la recerca. La seva escassa bibliografia atorga encara més valor al manuscrit que presentem en aquest article, que resulta del tot indispensable per analitzar el pensament de Bosch en relació amb els estudis de l’Antic Testament i la història antiga d’Israel. 3. Sánchez i Calvo, 2015. 4. Expedient «Eduard Bosch Bellver», Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. 5. «Mn. Eduard Bosch Bellver», 2004. 6. Vegeu, per exemple, Bosch, 1963, 1969a, 1969b i 1969c. 7. Els altres membres del comitè foren Félix Puzo, Ramon Cunill, Luis Brates i Rafael Jiménez (Borràs, Solà i Torelló, 1979, p. 74). 8. Sopena, 2015, p. 91. 108 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino Taula 1 Conferències i cursos impartits per Eduard Bosch Bellver Títol Data Lloc Font Auditori del Sanato- Promesa del reden- Diario de Barcelona 21/12/1952 ri-clínica de Nostra tor (21/12/1952), p. 18 Senyora de la Mercè Lo que el suburbio La Vanguardia Española espera de las religio­ 02/03/1957 La Balmesiana (03/03/1957), p. 22 sas L’Antic Testament, Germinabit, núm. 62 preparació a l’Evan- ?/?/1959 Castellterçol (1959), p. 19 geli Centro de Influencia Diario de Barcelona Estudios bíblicos 30/01/1959 Católica Femenina (30/01/1959), p. 30 La Pascua del pueblo de Dios. La Vanguardia Española Comentario a frag- 24/02/1959 La Balmesiana (24/02/1959), p. 19 mentos escogidos del Éxodo El misterio pascual de Jesucristo. Co- La Vanguardia Española mentario a fragmen- 26/02/1959 La Balmesiana (26/02/1959), p. 18 tos escogidos de la Carta a los Hebreos Centro de Influencia Diario de Barcelona María en la Biblia 17/04/1959 Católica Femenina (17/04/1959), p. 24 La historia primi- Colegio Mayor His- tiva en la Biblia: La Vanguardia Española 04/02/1960 panoamericano «Fray Cuadros de historia (04/02/1960), p. 16 Junípero Serra» primitiva La Biblia es un con- junto de libros que La Vanguardia Española 08/11/1960 Círculo Medina tienen a Dios por (08/11/1960), p. 28 autor «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 109 Qué disposiciones ha de tener el cris- La Vanguardia Española tiano al entrar en 06/12/1960 Círculo Medina (06/12/1960), p. 29 contacto con el libro santo La Vanguardia Española Mensaje de la Biblia 09/01/1961 La Presentación (03/01/1961), p. 30 Diario de Barcelona 07, 12 i Centro de Influencia (07/02/1963), p. 32; Estudios bíblicos 28/02/1963 Católica Femenina (12/02/1963), p. 39; (28/02/1963), p. 35 Delegación Provin- Conferencias bí- 9, 10, 11 i La Vanguardia Española cial de la Sección blicas 12/03/1964 (05/03/1964), p. 25 Femenina Iniciación bíblica: La Vanguardia Española El sermón de la 02/11/1964 La Presentación (30/10/1964), p. 30 montaña Iniciación al Ad- Iglesia del Santísimo Diario de Barcelona 29/11/1964 viento Sacramento (27/11/1964), p. 39 Delegación Provin- Hoja Oficial de la Conferencias bí- 29, 30 i cial de la Sección Provincia de Barcelona blicas 31/03/1966 Femenina (28/03/1966), p. 11 Abraham, hombre de fe. Revelación del La Vanguardia Española 20/02/1967 Seminario Conciliar Dios personal y res- (15/02/1967), p. 26 puesta del hombre La bona notícia de Casal Parroquial de La Vanguardia Española Jesús, el Messies, Fill ?/03/1967 Rubí (02/03/1967), p. 39 de Déu Curso de Iniciación La Vanguardia Española 1968-1969 La Balmesiana Bíblica (26/10/1968), p. 34 Instituto de Ciencias Curso de Sagrada Sagradas para reli­ La Vanguardia Española 1969-1970 Escritura giosas «Mater Imma- (30/09/1969), p. 31 culata» 110 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino Curso de Sagrada La Vanguardia Española Escritura: Mensaje y 1969-1970 La Balmesiana (19/10/1969), p. 30; Personalidad de San (05/11/1969), p. 28 Pablo Curso de Iniciación La Vanguardia Española Bíblica: los Profetas 1972-1973 La Balmesiana (06/10/1972), p. 25 de Israel Instituto de Ciencias Curso de Historia Sagradas para reli­ La Vanguardia Española 1973-1974 de la Salvación giosas «Mater Imma- (16/10/1973), p. 27 culata» Curso de Sagrada La Vanguardia Española 1977-1978 La Balmesiana Escritura (26/10/1977), p. 22 Curso de Intro- La Vanguardia ducción al Antiguo 1978-1979 Facultat de Teologia (15/10/1978), p. 15 Testamento 11, 18, El Mensaje de Jesús Parròquia de Maria La Vanguardia 25/01 i 1 i en parábolas Reina (05/01/1979), p. 22 8/02/1979 Centre Diocesà Preparació per al 12 i La Vanguardia d’Acolliment i d’In- Nadal 19/12/1979 (06/12/1979), p. 47 formació Religiosa Els llibres històrics 29/06-11 Centre Borja, Sant La Vanguardia de l’Antic Testament /07/1981 Cugat del Vallès (07/05/1981), p. 42 Els llibres històrics Centre d’Estudis La Vanguardia 1981-1982 de l’Antic Testament Pastorals (22/08/1981), p. 23 Aspectos humanos de la personalidad Adoración Nocturna La Vanguardia 22/12/1982 de Jesús Nazareno Femenina Española (22/12/1982), p. 53 según San Mateo Els llibres històrics Centre d’Estudis La Vanguardia 1984-1985 de l’Antic Testament Pastorals (02/10/1984), p. 53 Adoración Nocturna La Vanguardia Iniciación a la Biblia 21/12/1985 Femenina Española (21/12/1985), p. 57 21 i Los profetas, ¿cuál Centre de Creixe- La Vanguardia 28/10, 4, i es su mensaje? ment Personal (11/10/1987), p. 64 11/11/1987 Font: Elaboració pròpia. «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 111 2. L’origen del manuscrit El text de Bosch que presentem en aquest article és una còpia mecanogra- fiada de 256 pàgines, sense títol ni data, que es conserva a la biblioteca del Centre Borja (Sant Cugat del Vallès). Per tant, el manuscrit no aporta cap dada sobre quins n’eren l’origen i la funció. Tanmateix, com veurem, hi ha in- dicis suficients per suposar que es tractava del text que Bosch va escriure amb motiu d’un curs d’estiu que la Facultat de Teologia de Catalunya va celebrar al Centre Borja entre el 29 de juny i l’11 de juliol de 1981.9 CURSO DE VERANO DE LA FACULTAD DE TEOLOGÍA DE BAR- CELONA. Del 29 de junio al 11 de julio, en el Casal Borja de Sant Cugat del Vallés, con los siguientes temas y profesores: “L’Església de l’Esperit de Jesucrist”, por Victor Codina; “Els llibres històrics de l’Antic Testament” por Eduard Bosch; “El misteri eclesial”, por Ramón Pou y Héctor Vall; “L’Església en el món”, por Joan Estruch y Modest Prats; “L’Eucaristía” [sic], por Pere Tena; “Els Evangelis Sinòptics”, por Oriol Tuñí; “Moral se­ xual”, por Josep Tubau; y “La celebración litúrgica”, por Josep Aldazabal. Para más información y matrícula: Secretarías de la Facultad: Sant Fran- cesc de Borja, teléfono 674.11.50 y Sant Pacià, teléfono 254.16.00, de lunes a vier­nes, de 9 a 1 de la mañana. Figura 1. Transcripció de la notícia periodística sobre el curs que donà origen al manuscrit de Bosch. Font: La Vanguardia (07/05/1981), p. 42. En aquell curs, Bosch es va encarregar de la docència de l’assignatura «Los libros históricos del Antiguo Testamento», un tema que encaixa exacta- ment amb el contingut del manuscrit, per la qual cosa ens sembla raonable referir-nos a aquesta obra amb el títol de l’assignatura que li va donar origen. A més, això explicaria que la còpia disponible es conservi precisament a la biblioteca del Centre Borja, on es va impartir el curs d’estiu esmentat. Així 9. És probable que, poc temps després, Bosch utilitzés el text en un altre curs amb el mateix títol impartit també el 1981 a Barcelona i organitzat pel Centre d’Estudis Pastorals i l’Associació Bíblica de Catalunya (La Vanguardia [22/08/1981], p. 23). 112 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino mateix, la data del 1981 resulta coherent amb la bibliografia citada per Bosch al llarg del text, on cap treball és posterior a aquest any, com veurem a l’apar- tat següent. D’altra banda, la lectura atenta del manuscrit confirma que es tractava d’uns apunts de classe que en cap cas estaven destinats a ser publicats o, com a mínim, no sense haver-los sotmès abans a una revisió profunda. En aquest sentit, cal notar, per exemple, que el text, encara que està escrit en castellà, conté algunes pàgines en català (p. 192-197 i 250-253), la llengua materna de l’autor. Alhora, la redacció del treball sovint planteja problemes de coherència i conté nombroses errades. Vegem-ne alguns exemples. A la p. 47 llegim que «Canaán era superior en cultura a los cananeos» (per «is- raelitas»); a la p. 176 s’afirma que, després del diluvi, la humanitat va proli- ferar a partir dels «tres higos [per «hijos»] de Noé»; a la p. 183 es descriu el carro de Jahvè, «conocido» (per «conducido») per quatre criatures fantàsti- ques; a la p. 184 s’informa que, després de la caiguda de Jerusalem el 587 a. de la n. e., molts habitants de Judà van ser deportats a «Babilonia para un templo [per «tiempo»] considerable»; a la p. 46 s’aŀludeix a les exca­ vacions de «Catherine Cannion» (per «Kathleen Kenyon») a Jericó; a la p. 222, el biblista noruec Sigmund Mowinckel apareix citat com a «Sig- mund Mobinkel», etc. Una altra de les característiques del manuscrit de Bosch és la manca de co- herència a l’hora de citar noms propis antics. Dos exemples seran suficients per tal d’iŀlustrar aquesta problemàtica. Així, el nom assiri de Tiglat-Pilèsser apareix també com a Teglatfileser (p. 118), Tiglar-Pileser (p. 129, 137 i 138), Teglatfalasar (p. 131), Tiglatpileser (p. 131), Tglar Pileser (p. 135-136) o Ti- glath-pileser (p. 251-253). Un cas similar es repeteix amb el nom babilònic de Nabucodonosor, també esmentat com a Nebucadnezzar (p. 182, 184 i 188), Mebucadnezzar (p. 188), Nebuchadnezzar (p. 254-255) o Nebutcanetsar (p. 202). D’altra banda, Bosch va fer servir sovint expressions coŀloquials per a ex- plicar determinats conceptes, situacions o personatges bíblics i del Pròxim Orient. Així, per exemple, considerava que Tutmosis III va ser una «especie de Napoleón» (p. 14); descrivia el jutge Samsó com un veritable «Tarzán israeli- ta» (p. 59); afirmava que al final dels seus dies «Salomón estaba un poco “chocho”» (p. 79); considerava que el fet de ser el primogènit va fer que Esaú vencés «el primer “round”» en la seva pugna amb Jacob (p. 92); assenyalava que els pecats d’Israel en temps de la monarquia no podien netejar-se «ni si- quiera con el más poderoso detergente» (p. 150); informava que la tradició ha «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 113 tendit a presentar Jeremies com «un profeta “llorón”» (p. 161), o comparava la influència cultural de l’heŀlenisme a Palestina amb l’actual presència america- na a l’Orient Mitjà, visible a través dels «anuncios de la Pepsi-Cola» o de les «películas de Hollywood» (p. 244). És obvi que aquest tipus de comentaris, típics del registre oral utilitzat en una classe, resulten poc comuns en un text acadèmic. Encara esmentarem un darrer element que confirma el caràcter informal del manuscrit de Bosch. Ens estem referint a les citacions bibliogràfiques, sempre esquemàtiques, incompletes o, a voltes, inexistents. Un exemple de citació esquemàtica el trobem a les p. 26 i 214, on Bosch donava el nom de l’autor i l’obra a què feia referència. Més sovint, es va limitar a esmentar el nom de l’autor i les pàgines, tot ometent el títol de l’obra (p. ex. p. 170). Altres vegades consignava citacions literals esmentant l’autor, però no l’obra ni les pàgines (p. ex. p. 214). Finalment, en alguns casos va oferir citacions literals de les quals simplement deia que pertanyien a «un rabino de nuestro tiempo» (p. 3), a «otros autores» (p. 18), a «un autor actual» (p. 22 ) o a «un autor moderno» (p. 211). A l’apartat següent tornarem sobre aquesta qües- tió. En qualsevol cas, creiem que hi ha prou elements per concloure que el manuscrit de Bosch conservat al Centre Borja són els apunts que l’au- tor va utilitzar durant el curs d’estiu de 1981 sobre els llibres històrics de l’Antic Testament. Era, doncs, un material didàctic d’ús particular, que no sembla que tingués intenció de publicar, però que té el valor de perme- tre’ns conèixer les seves idees sobre les qüestions tractades al llarg de l’assigna­ tura. 3. Contingut i fonts del manuscrit «Los libros históricos del Antiguo Testamento» consta de divuit capítols i deu taules cronològiques. Tot i això, i en contra del que es podria esperar a partir del títol de l’obra, la veritat és que el material s’organitza al voltant de blocs temàtics i no pas a partir de l’ordre estricte dels llibres bíblics analit- zats. 114 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino Taula 2 Continguts de «Los libros históricos del Antiguo Testamento» I. La historia sagrada de Israel 1-5 II. Los comienzos de Israel 6-20 III. La revelación de Dios y la respuesta de Israel 21-35 IV. La tierra prometida 36-50 V. La pugna entre la fe y la cultura 51-65 VI. Israel, una nación como las demás naciones 66-80 VII. La épica nacional de Israel 81-94 VIII. El movimiento profético de Israel 95-111 IX. La caída del reino del norte 112-129 X. Alianza de Judá con la muerte 130-144 XI. El descubrimiento de la Torah mosaica 145-160 XII. Destrucción de la nación 161-170 XIII. Junto a los canales de Babilonia 171-180 XIV. El sacerdote Ezequiel 181-197 XV. Un reino de sacerdotes 198-213 XVI. Las alabanzas de Israel 214-223 XVII. El comienzo de la sabiduría 224-240 XVIII. El drama incompleto 241-249 Esquemas cronológicos Font: Elaboració pròpia. Bosch va estructurar l’obra al voltant de tres eixos concrets: els temes his- tòrics, les qüestions teològiques i l’exegesi bíblica. En aquest sentit, els apar- tats històrics normalment serveixen com a marc interpretatiu per a les discus- sions teològiques i exegètiques, que són les que ocupen un espai més gran dins del text, amb llargues digressions sobre temes com les fonts del Pentateuc, el concepte d’Aliança, l’elecció d’Israel o el significat del moviment profètic. Només reben un tractament més extens aquells episodis històrics considerats clau per entendre la trajectòria de l’antic Israel i la conformació de la seva fe. Des del punt de vista cronològic, l’obra abraça des del segon miŀlenni a. de la n. e. fins a l’època heŀlenística. És a dir, des de l’etapa patriarcal i l’Èxode (Pentateuc) fins a la data de composició dels darrers llibres de l’Antic Testa- ment analitzats per Bosch (Jonàs, Ester, Primer llibre dels Macabeus, Segon llibre dels Macabeus, Daniel). «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 115 Pel que fa a les fonts utilitzades per a la redacció del manuscrit, la veritat és que, com dèiem, Bosch va ser molt poc explícit sobre aquesta qüestió. Com que es tracta d’un text que no estava destinat a ser publicat, l’autor moltes vegades es referí a les seves fonts de manera imprecisa. De fet, al llarg de les 256 pàgines del text, Bosch tan sols va citar de forma més o menys completa un total de catorze referències bibliogràfiques, que repassem a continuació. En primera instància, esmentava quatre edicions de la Bíblia, una de cata- lana, dues de castellanes i una d’anglesa: la Bíblia de Montserrat (p. 1), la Bi- blia de Jerusalén (p. 7), la traducció de Nacar-Colunga (p. 179) i la Revised Standard Version of the Bible (p. 125). En aquest apartat en concret sorprèn que no esmentés en cap moment la traducció publicada per l’editorial Monta- ner y Simón en què ell havia participat. Per a les fonts extrabíbliques, va fer servir l’antologia clàssica de James B. Pritchard10 (p. 224 i 236), així com la seva traducció parcial al castellà11 (p. 13). Més enllà de les fonts primàries, són dues les obres més esmentades per Bosch. La primera és Theologie des Alten Testaments, de Gerhard von Rad, a la qual es refereix tres vegades (p. 2, 39 i 214). En aquest sentit, cal notar que, de manera una mica sorprenent, Bosch no citava l’original alemany ni la traduc- ció castellana de l’obra de Von Rad,12 sinó la versió francesa. El segon treball més utilitzat per Bosch va ser La historia de Israel, de John Bright, al qual també es va referir tres vegades (p. 70, 171 i 172). De fet, al llarg del text és fà- cil constatar que Bosch va utilitzar Von Rad com a guia prioritària per a les qüestions teològiques i exegètiques, i Bright per als temes pròpiament histò- rics. A banda d’aquests dos treballs, la resta de citacions eren aŀlusions de caràc- ter puntual que miraven d’iŀlustrar temes concrets. Així, es referia a una obra de Deissler per analitzar el procés de creació del Pentateuc (p. 174);13 a un ar- ticle de Roland de Vaux14 i un llibre d’André Parrot15 sobre la formació de les sagues patriarcals (p. 7), a un treball de Mircea Eliade16 per estudiar la relació 10. Pritchard, 1950. 11. Pritchard, 1966. 12. Rad, 1975. 13. Deissler, 1966. 14. De Vaux, 1946, 1948 i 1949. 15. Parrot, 1962. 16. Eliade, 1971. 116 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino històrica entre Jahvè i Israel (p. 214), a una monografia de Pierre Grelot17 so- bre la importància de l’Èxode en la tradició històrica hebrea (p. 163), i a un comentari de Samuel Terrien18 sobre el llibre de Job (p. 234). Tal com s’aprecia en el repàs que acabem de fer, la majoria de les obres es- mentades per Bosch eren o bé originals francesos o bé traduccions franceses. La seva predilecció evident per la tradició francesa d’estudis bíblics devia de ser conseqüència directa de les estades que va fer a la dècada de 1950 a l’EBAF. Aquesta institució, fundada el 1890 pel pare Marie-Joseph Lagrange, va ser des del primer moment el centre d’estudis bíblics més innovador i ober- turista dins l’àmbit catòlic. Compromesa amb l’ús de la filologia semítica, la història de l’antic Pròxim Orient, la geografia i l’arqueologia com a fonts au- xiliars per a l’estudi de la Bíblia, l’EBAF recollia molts dels plantejaments de l’escola historicocrítica alemanya, i va possibilitar una exegesi catòlica moder- na, allunyada dels postulats apologètics i concordistes més conservadors.19 La qualitat de la docència i de la investigació que s’hi duien a terme va fer que al- guns biblistes catalans, entre els quals Bosch mateix, hi completessin la seva formació, per la qual cosa la influència dels seus plantejaments a la ciència bí- blica catalana és més que notable, tal com queda reflectit a «Los libros históri- cos del Antiguo Testamento». 4. Bosch i la historiografia de l’antic Israel Des del punt de vista historiogràfic, el manuscrit de Bosch aborda amb detall quatre dels temes principals de discussió al voltant de la història antiga d’Israel: la formació del Pentateuc, l’origen d’Israel, el problema de la con- questa i la monarquia unida. Tot seguit, analitzarem les idees de Bosch sobre aquests quatre temes. Pel que fa a l’origen del Pentateuc, diverses necrològiques de Bosch, escri- tes per deixebles i coŀlegues seus, coincideixen a l’hora d’assenyalar que era un seguidor ferm de la teoria documentària de Wellhausen i de l’Escola de les Formes (Formgeschichtliche Schule) de Hermann Gunkel, unes propostes teò- 17. Grelot, 1963. 18. Terrien, 1963. 19. Sobre la importància de l’École Biblique, vegeu, entre d’altres, Murphy-O’Connor, 1990; Vesco, 1990; García Cordero, 1991; Montagnes, 2004. «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 117 riques noves en aquell moment que va conèixer gràcies als seus estudis al PIB i l’EBAF i que, segons aquestes necrològiques, dificultaren el seu accés a la do- cència a la Facultat de Teologia de Barcelona, on es consideraven massa mo- dernes, radicals i polèmiques.20 La veritat és que el manuscrit que aquí analitzem confirma plenament aquesta qüestió. Bosch, tot i que no citava en cap moment Wellhausen, sí que va fer referències contínues a la hipòtesi documentària, i reconeixia el caràcter complex i compost del Pentateuc. De fet, més que Wellhausen, Bosch seguia la versió de la hipòtesi documentària de Von Rad, i acceptava al peu de la lle- tra les seves propostes sobre l’origen i la cronologia de les quatre fonts que teò- ricament es trobaven a l’origen dels primers llibres de l’Antic Testament: font J (segle x), font E (segle ix), font D (segle vii) i font P (segle vi) (p. 7). Pocs anys abans que Bosch escrivís «Los libros históricos del Antiguo Tes- tamento» es van publicar diverses obres que criticaven la hipòtesi documentà- ria, especialment la datació de les quatre fonts proposada per Von Rad, alhora que posaven en relleu la dificultat evident a l’hora de distingir les possibles fonts en determinats passatges bíblics.21 Les crítiques plantejades en el seu mo- ment per autors com John Van Seters, Hans Heinrich Schmid o Rolf Rend­- torff amb el temps van obrir la porta a la superació i a l’abandonament de la teoria documentària, com a mínim, tal com l’havien formulada Wellhausen i Von Rad. Tot i això, la veritat és que Bosch no va citar cap d’aquestes obres ni es va fer ressò d’aquell rebuig incipient a la teoria documentària. Únicament va manifestar en alguns moments les dificultats que ell mateix trobava a l’ho- ra de distingir entre les fonts J i E (p. 19 i 116). Pel que fa a l’Escola de les Formes, encara que Bosch tampoc no va citar Gunkel al llarg del manuscrit, sí que va demostrar el seu interès pels concep- tes desenvolupats per aquell autor sobre la necessitat de determinar a quin gè- nere literari pertanyien les unitats bàsiques del Pentateuc (contes, mites, sa- gues, llegendes, etc.) i quin era el medi vital de cadascuna de les formes literàries (Sitz im Leben).22 Concretament, Bosch va recórrer a l’Escola de les Formes per descriure la configuració definitiva dels relats relacionats amb l’Èxode (p. 32-33), així com per establir quina havia estat la funció original 20. Ferrer, 2004; Sánchez Bosch, 2005. 21. Van Seters, 1975; Schmid, 1976; Rendtorff, 1976. 22. Vegeu, per exemple, Gunkel, 1895. 118 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino dels salms, d’acord amb les propostes de Sigmund Mowinckel, un altre dels representants principals de l’Escola de les Formes23 (p. 216). Pel que fa a l’origen d’Israel, Bosch es mostrava partidari, encara que sense citar-ne l’autor, de la vella hipòtesi d’Albright24 segons la qual els patriarques hebreus pertanyien a l’ètnia amorrea. La proposta d’Albright (i de Bosch) vin- culava el periple d’Abraham des d’Ur fins a Canaan amb les migracions amorrees de finals del tercer i principis del segon miŀlenni a. de la n. e., ben testificades a la documentació cuneïforme (p. 10). Així mateix, Bosch celebra- va, de nou sense citar-les, les teories de Cyrus Gordon i Ephraim Speiser sobre els paraŀlelismes existents entre les tauletes cuneïformes de Nuzi i determinats costums socials i legals relacionats amb els patriarques, tal com apareixen des- crits al llibre del Gènesi (p. 10-11).25 Aquells plantejaments de Gordon i Spei- ser foren utilitzats en el seu moment com a prova de la fiabilitat històrica de les sagues patriarcals. En qualsevol cas, és probable que Bosch no conegués directament els treballs d’Albright, Gordon i Speiser, sinó únicament la seva menció a la Historia de Israel de John Bright que utilitzava com a guia. Encara pel que fa a l’origen d’Israel, Bosch abordava la controvertida qües- tió de la història de Jahvè. En aquest sentit, afirmava que l’anomenada «hipó- tesis quenita» li semblava una «hipótesis muy atractiva», tot i que es mostrava prudent a l’hora d’acceptar-la completament (p. 19). Aquesta hipòtesi defen- sava que l’origen històric de Jahvè no es trobava al territori d’Israel, sinó més al sud, a les muntanyes quenites, a la regió de Madian. La hipòtesi va ser plan- tejada per primera vegada per F. W. Ghillany, sota el pseudònim de Richard von der Alm,26 i fou acceptada per figures tan destacades com Eduard Meyer,27 Gerhard von Rad,28 Martin Noth,29 Manfred Weippert30 i Moshe Weinfeld.31 Tot i això, també va comptar amb veus crítiques, com les de Roland de Vaux, que la va definir com «une hypothèse indémontrable».32 23. Mowinckel, 1921-1924. 24. Albright, 1961. Per a una discussió sobre aquesta teoria vegeu, per exemple, Fin- kelstein, 2007. 25. Gordon, 1940; Speiser, 1963. 26. Alm, 1862. 27. Meyer, 1881. 28. Rad, 1975, p. 18-21. 29. Noth, 1948, p. 150-151. 30. Weippert, 1967. 31. Weinfeld, 1987. 32. De Vaux, 1969. «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 119 Bosch també va analitzar la qüestió de la relació entre les cartes d’Amarna i el text bíblic. Amb la frase «algunos autores han pensado que las cartas des- criben los hechos del libro de Josué» (p. 43), es referia de manera tàcita als tre- balls d’autors com Archibald H. Sayce, Claude R. Conder, Fritz Hommel o Albert T. Olmstead, entre d’altres,33 els quals, efectivament, van veure en els textos d’Amarna una confirmació extrabíblica dels relats de la conquesta de Canaan. Tanmateix, Bosch creia que «esto difícilmente puede ser admitido». D’aquesta manera, s’allunyava dels postulats maximalistes per alinear-se al costat de la majoria d’especialistes, que coincideixen a l’hora de descartar que la documentació amarniana contingui informació relacionada amb el relat bíblic de la conquesta de Canaan.34 Més confusa era la seva postura sobre els habiru i la seva possible relació històrica amb els hebreus. Així, els dedicava un apartat monogràfic (p. 11), on els definia com «un pueblo poco brillante». Més endavant, però, i de manera una mica sorprenent, afirmava que en realitat no eren un poble, sinó «una clase social». Per tant, Bosch aparentment acceptava les dues teories antitèti- ques existents al voltant dels habiru. D’una banda, en qualificar-los com a «pueblo», es feia ressò de les primeres reaccions d’autors com Heinrich Zim- mern, Claude R. Conder o Hugo Winckler, que ràpidament van identificar els habiru amb els hebreus.35 Les raons que van portar a plantejar aquesta identificació eren la similitud fonètica entre tots dos vocables, així com el fet que les cartes d’Amarna recollissin notícies d’atacs de bandes d’habiru a ciu- tats cananees, uns atacs que recordaven molt els protagonitzats pels israelites al llibre de Josuè. De l’altra, en definir-los com a «clase social» sense una iden- titat ètnica concreta, Bosch es feia ressò de les tendències més recents, que in- terpretaven el terme habiru no com un poble o entitat ètnica, sinó com un apeŀlatiu per a designar persones apartades del seu context social, generalment per motius polítics o econòmics. Aquests habiru actuaven com a bandolers i mercenaris, i no tenien una connexió directa o immediata amb els hebreus històrics.36 Tot i això, Bosch acabava l’apartat afirmant que «el marco de vida de los Habiru coincide con el marco de vida de los patriarcas», amb la qual cosa admetia l’existència d’una correlació històrica entre habiru i hebreus. 33. Conder, 1893; Sayce, 1894 i 1895; Hommel, 1897; Olmstead, 1931. 34. Vegeu, per exemple, Liverani, 1998, p. 15 i s. 35. Zimmern, 1890; Conder, 1890; Winckler, 1897. 36. Lewy, 1927; Landsberger, 1929; Bottéro, 1955; Greenberg, 1955. 120 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino D’aquesta manera, semblava fer marxa enrere i es distanciava dels corrents més renovadors en l’estudi d’aquesta qüestió. Queda clar, per tant, que Bosch va intentar combinar sense èxit dues interpretacions irreconciliables sobre la naturalesa dels habiru. Pel que fa a l’aparició de les tribus d’Israel a Canaan, Bosch fou un ferm partidari de la hipòtesi de la conquesta, defensada per William F. Albright i els seus deixebles.37 En aquest sentit, l’argument clau que el portava a decan- tar-se per aquesta hipòtesi és que, segons ell, havia estat confirmada per l’ar- queologia: «existen muchas pruebas arqueológicas que apoyan la tradición de que los israelitas hicieron un asalto decisivo contra la región montañosa cana- nea en la última parte del siglo xiii» (p. 45). Certament, reconeixia que les ex- cavacions de Judith Marquet-Krause a Ai i de Kathleen Kenyon a Jericó des- mentien la literalitat de Josuè, 6-8 sobre la conquesta d’ambdues ciutats. Tanmateix, considerava que les dades obtingudes en altres jaciments com Ha- zor, Laquish o Betel eren suficients per a mantenir la vigència de la hipòtesi de la conquesta: «hay muchas pruebas en favor de la afirmación central del li- bro de Josué, de que en el siglo xiii los israelitas, probablemente capitaneados por las tribus de José y Benjamín, fueron victoriosos en arrebatar una buena parte de territorio de la región montañosa central de los cananeos» (p. 46). Bosch també va fer referència a la hipòtesi de la infiltració, plantejada pels que ell anomenava «historiadores críticos» (p. 45). Aquests historiadors crí- tics, que no esmentava, eren Albrecht Alt i Martin Noth, els quals van propo- sar que les tribus israelites, lluny de protagonitzar una conquesta militar del territori, en realitat van portar a terme un assentament a Canaan de caràcter pacífic i dilatat en el temps.38 Per contra, Bosch no feia cap referència a la ter- cera gran teoria que existia en aquells moments sobre l’aparició d’Israel a Ca- naan. Ens referim a la hipòtesi de la revolta camperola, plantejada per George E. Mendenhall i Norman Gottwald,39 segons la qual l’emergència d’Israel es va produir com a conseqüència de la revolta de poblacions camperoles contra les autoritats cananees. L’absència de qualsevol referència a aquesta proposta en el manuscrit de Bosch s’explica segurament per raons cronològiques, ja que el llibre de Gottwald, on s’exposa aquesta proposta de manera orgànica i siste- 37. Albright, 1935 i 1939. 38. Alt, 1925; Noth, 1930. 39. Mendenhall, 1962; Gottwald, 1979. «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 121 màtica, es va publicar només dos anys abans del manuscrit de Bosch i els seus plantejaments gairebé no havien començat a discutir-se en l’àmbit acadèmic. Finalment, i pel que fa a la monarquia unida, Bosch, per raons cronològi- ques òbvies, no es va fer ressò de la controvèrsia generada durant les dècades de 1980 i 1990 al voltant de la historicitat de Saül, David i Salomó.40 Així, doncs, la narració històrica de Bosch sobre el segle x a. de la n. e. era perfecta- ment canònica, basada en les informacions recollides als llibres de Samuel i dels Reis. D’aquesta manera, no dubtava a l’hora d’acceptar que Israel va as- solir la unitat nacional sota el lideratge de Saül, gràcies a l’existència d’una conjuntura internacional favorable, sense interferències dels grans imperis (p. 66 i s.). Alhora, també reconeixia la historicitat dels regnats de David i Sa- lomó, creadors d’un veritable imperi regional «que se extendía desde las mon- tañas del Líbano a los mismos bordes de Egipto, desde el Mediterráneo hasta el desierto de Arabia» (p. 72). Certament, Bosch es va referir a alguns dels problemes que plantejaven les fonts bíbliques relacionades amb la monarquia unida. Així, per exemple, a les p. 66 i 71 es feia ressò del Segon llibre de Samuel 21,19, un passatge on s’afirmava que el botxí de Goliat havia estat Elhanan i no pas David, com pretenia el Primer llibre de Samuel 17. També a la p. 71 reconeixia l’existèn- cia de dues versions diferents i contradictòries sobre l’entrada de David a la cort de Saül (1Sa 16 i 1Sa 17). Tanmateix, considerava que es tractava de pro- blemes menors, mers «embellecimientos legendarios y teológicos», del tot in- suficients per qüestionar la veracitat essencial dels relats sobre la monarquia unida. Alhora, convé ressaltar la reivindicació que Bosch va fer de la figura de Saül, així com la duresa amb què, de vegades, es referia a David i Salomó. Pel que fa a Saül, Bosch considerava que la imatge negativa recollida pel primer llibre de Samuel era el resultat de «la parcialidad de los historiadores de las tri- bus del Sur», embrancats en la «glorificación de David» (p. 67). Per a Bosch, només seria possible una valoració més equilibrada de la figura de Saül si dis- poséssim d’una «narración histórica de un círculo dominado por la simpatía hacia Saúl» (p. 67). Evidentment, aquesta narració no existeix. Malgrat tot, a partir del material disponible, Bosch es va esforçar a rehabilitar la figura del primer rei d’Israel, que definia com un líder «capaz de inspirar gran devoción 40. Vegeu, entre d’altres, Lemche, 1988; Thompson, 1992; Davies, 1992; Whitelam, 1996. 122 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino y confianza a sus contemporáneos», com un hàbil militar i com un polític ta- lentós que posà els fonaments per al desenvolupament posterior d’Israel. Tam- bé exaltava la seva virtut religiosa, ja que «a pesar de todas sus debilidades, era un hombre de fe sincera y apasionada, era un yavista convencido» que «quería servir a Yahweh de todo corazón» (p. 68). Bosch concloïa la seva anàlisi amb una frase una mica coŀloquial, però molt significativa: «Ni David fue tanto, ni Saúl tan poco» (p. 67). Bosch reconeixia David com «uno de los más grandes jefes militares y un gran estadista», «el arquitecto de la nación y el campeón real de la fe de Israel» (p. 71). Però s’esforçava per fugir de la descripció hagiogràfica, alhora que cri- dava l’atenció sobre les seves «debilidades» (p. 75), i afirmava que en la vellesa es convertí en una «una figura patética, de corazón roto, exhausto» (p. 74). Una situació similar es repeteix amb Salomó. En aquest sentit, Bosch denun- ciava que la historiografia deuteronomista el descrivia de forma poc realista, car el presentava com el «más grande de todos los reyes de la tierra por sus ri- quezas y su sabiduría», una visió que considerava tenyida «con cristales de co- lor rosa» (p. 77). En realitat, segons Bosch, Salomó va ser un monarca «ambi- cioso y egoísta por naturaleza» (p. 77), que va imposar sobre els seus súbdits «duras medidas de explotación» i un «opresivo programa de trabajos forzados» (p. 78) per poder complir amb els seus ambiciosos projectes arquitectònics i imperials. És interessant remarcar que aquesta visió particular de Bosch sobre els tres primers reis d’Israel es basava només de manera parcial en les idees de John Bright, l’autor que, com dèiem, va utilitzar com a guia per confegir els apar- tats històrics del seu text. En aquest sentit, Bright, com Bosch, no dubtà a l’hora de tractar alguns dels aspectes més controvertits de les biografies de David i Salomó. Tanmateix, en cap moment mirà de rehabilitar la figura de Saül, per la qual cosa en aquest punt concret podem constatar una oberta discrepància entre Bosch i el seu historiador de referència. 5. Consideracions finals En una obra recent, el biblista Jordi Cervera ha definit Bosch com el dar- rer representant de l’antiga escola bíblica catalana, una figura de transició que, amb la seva jubilació el 1992, va donar pas a una nova generació de pro- fessors postconciliars (Armand Puig, Ignasi Ricart, Jordi Latorre, Claustre Solé, Joan Ramon Marí, Agustí Borrell, Ramon Ribera, Damià Roure, Sa- «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 123 muel Sais, etc.).41 Nosaltres creiem, però, que en realitat Bosch ha de ser con- siderat com un pioner en la superació dels paradigmes apologètics i concor- distes que fins aleshores havien caracteritzat l’estudi de la Bíblia, com a mínim a la Facultat de Teologia de Barcelona. Gràcies sobretot a la seva for- mació internacional adquirida al PIB i a l’EBAF, Bosch va ser l’encarregat d’introduir els postulats de l’exegesi historicocrítica a Catalunya, uns postu- lats que llavors encara eren vistos amb recels als cercles catòlics més conserva- dors i que, segons Jordi Sánchez Bosch, van dificultar, com a mínim en un primer moment, la seva progressió acadèmica al Seminari de Barcelona.42 La seva aposta decidida i ferma per idees com la teoria documentària de Wellhau- sen i Von Rad i la Formgeschichtliche Schule de Gunkel i Mowinckel va su- posar una gran notícia per a l’escola bíblica catalana, ja que va permetre l’en- trada al Seminari dels corrents exegètics més moderns que ja feia anys que dominaven el panorama acadèmic dels principals centres d’estudis bíblics in- ternacionals. Certament, la tasca de Bosch es va centrar molt més en la do- cència que no pas en la investigació, per la qual cosa el significat del seu tre- ball gairebé no es pot rastrejar a escala bibliogràfica. Afortunadament, «Los libros históricos del Antiguo Testamento» ens ofereix el testimoni perfecte de la tasca exegètica renovadora de Bosch, una tasca que cal reivindicar. Bibliografia Albright, William F. «Abram the Hebrew: A New Archaeological Interpre- tation». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 163 (1961), p. 36-54. — «Archaeology and the Date of the Hebrew Conquest of Palestine». Bulle- tin of the American Schools of Oriental Research, 58 (1935), p. 10-18. — «The Israelite Conquest of Canaan in the Light of Archaeology». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 74 (1939), p. 11-23. Alm, Richard von der. Theologische Briefe an die Gebildeten der deutschen Na- tion. i. Leipzig: Otto Wigard, 1862, p. 320-322 i 480-483. Alt, Albrecht. Die Landnahme der Israeliten in Palästina. Leipzig: Druckerei der Werkgemeinschaft, 1925. 41. Cervera, 2017, p. 117. 42. Sánchez Bosch, 2005, p. 209. 124 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino Borràs, Antoni; Solà, Francesc de P.; Torelló, Josep M. Escriptors jesuïtes de Catalunya: Bibliografia 1931-1976. Sant Cugat del Vallès: Facultats de Filosofia i Teologia Sant Francesc de Borja, 1979. Bosch, Eduard. «Absalón, hijo de David». Historia y Vida, 10 (1969a), p. 16- 17. — «Débora, un líder que salva a Israel». Historia y Vida, 11 (1969b), p. 36-37. — «Helí, o el fracaso de la hierocracia». Historia y Vida, 12 (1969c), p. 104- 105. — «Jueves Santo, eucaristía, fraternidad». Diario de Barcelona (11 abril 1963), p. 56. Bottéro, Jean. Le problème des Habiru. París: Impr. Nationale, 1955. Bright, John. La historia de Israel. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1966. Cervera, Jordi. Mestres catalans de l’exegesi historicocrítica. Barcelona: Publi- cacions de l’Abadia de Montserrat, 2017. Conder, Claude R. «Monumental Notice of Hebrew Victories». Palestine Exploration Quarterly, 22 (1890), p. 326-329. — The Tell Amarna Tablets. Londres: Palestine Exploration Fund, 1893. Davies, Philip R. In Search of Ancient Israel. Sheffield: Sheffield Academic Press, 1992. De Vaux, Roland. «Les patriarches hébreux et les découvertes modernes». Revue Biblique, 53 (1946), p. 321-348; 55 (1948), p. 321-347, i 56 (1949), p. 5-36. — «Sur l’origine Kénite ou Madianite du Yahwisme». Eretz Israel, 9 (1969), p. 28-32. Deissler, Alfons. El Antiguo Testamento y la moderna exégesis católica. Barce- lona: Herder, 1966. Eliade, Mircea. Cosmos and History. Nova York: Harper & Row, 1971. Ferrer, Joan. «Mn. Eduard Bosch, biblista». Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya, 83 (2004), p. 46-47. Finkelstein, Israel. «Patriarchs, Exodus, Conquest: Fact or Fiction?». En: Schmidt, Brian B. (ed.). The Quest for the Historical Israel. Leiden: Brill, 2007, p. 41-56. García Cordero, Maximiliano. «Centenario de “l’École Biblique” de Jeru- salén». Salmanticensis, 38 (1991), p. 225-236. Gordon, Cyrus H. «Biblical Customs and the Nuzu Tablets». The Biblical Archaeologist, 3 (1940), p. 1-12. Gottwald, Norman. The Tribes of Yahweh: A Sociology of the Religion of Liberated Israel, 1250-1050 B.C.E. Maryknoll: Orbis Books, 1979. «Los libros históricos del Antiguo Testamento» Tamid, 18 (2023), p. 105-126 125 Greenberg, Moshe. The Hab/piru. New Haven: American Oriental Society, 1955. Grelot, Pierre. Introduction aux livres saints. París: Librairie Classique E. Be- lin, 1963. Gunkel, Hermann. Schöpfung und Chaos in Urzeit und Endzeit. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 1895. Hommel, Fritz. Die altisraelitische Überlieferung in inschriftlicher Beleuchtung. Múnic: Hermann Lukaschik, 1897. Landsberger, Benno. «Habiru und Lulahhu». Kleinasiatische Forschungen, 1 (1929), p. 321-334. Lemche, Niels P. Ancient Israel: A New History of Israelite Society. Sheffield: JSOT Press, 1988. Lewy, Julius. «Habiru und Hebräer». Orientalistische Literaturzeitung, 30 (1927), p. 738-746 i 825-833. Liverani, Mario. Le lettere di el-Amarna. Vol. 1: Le lettere dei «Piccoli Re». Brescia: Paideia, 1998. Mendenhall, George E. «The Hebrew Conquest of Palestine». Biblical Archaeologist, 25 (1962), p. 66-87. Meyer, Eduard. «Kritik der Berichte über die Eroberung Palästinas». Zeitschrift für die alttestamentliche Wissenschaft, 1 (1881), p. 117-146. «Mn. Eduard Bosch Bellver». Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona, 144 (2004), p. 20-21. Montagnes, Bernard. Marie-Joseph Lagrange: Une biographie critique. París: Cerf, 2004. Mowinckel, Sigmund. Psalmenstudien I-VI. Christiania: Dybwad, 1921-1924. Murphy-O’Connor, Jerome. The École Biblique and the New Testament: A Cen- tury of Scholarship (1890-1990). Friburg: Vandenhoeck & Ruprecht, 1990. Noth, Martin. Das System der Zwölf Stämme Israels. Stuttgart: Kohlhammer, 1930. — «Der Gottesberg und die Midianiter». En: Überlieferungsgeschichte des Pen- tateuch. Stuttgart: Kohlhammer, 1948, p. 150-151. Olmstead, Albert T. History of Palestine and Syria to the Macedonian Con- quest. Nova York: Charles Scribner’s Sons, 1931. Parrot, André. Abraham et son temps. Neuchâtel: Delachaux & Niestlé, 1962. Pritchard, James B. (ed.). Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Tes- tament. Princeton: Princeton University Press, 1950. — La sabiduría del Antiguo Oriente. Barcelona: Garriga, 1966. 126 Tamid, 18 (2023), p. 105-126 Jordi Vidal Palomino Rad, Gerhard von. Teología del Antiguo Testamento. Salamanca: Sígueme, 1975. 2 v. — Theologie des Alten Testaments. Múnic: Kaiser Verlag, 1957-1960. 2 v. Rendtorff, Rolf. Das überlieferungsgeschichtliche Problem des Pentateuch. Berlín: De Gruyter, 1976. Rowley, Harold Henry. The Biblical Doctrine of Election. Londres: Lutter- worth, 1950. Sánchez Bosch, Jordi. «Eduard Bosch (Barcelona, 1921 - Vallvidrera, Bar- celona, 2004)». Revista Catalana de Teologia, 30 (2005), p. 209-210. Sánchez Caro, José Manuel; Calvo Gómez, José Antonio (ed.). La Casa de Santiago en Jerusalén: El Instituto Español Bíblico y Arqueológico en Tierra Santa. Estella: Verbo Divino, 2015. Sayce, Archibald H. The «Higher Criticism» and the Verdict of the Monuments. Londres: Society for Promoting Christian Knowledge, 1894. — Patriarchal Palestine. Londres: Society for Promoting Christian Knowl- edge, 1895. Schmid, Hans Heinrich. Der sogenannte Jahwist. Beobachtungen und Fragen zur Pentateuchforschung. Zúric: Theologischer Verlag, 1976. Sopena, Mireia. «Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta». Represura, 1 (2015), p. 66-92. Speiser, Ephraim A. Genesis. Nova York: Doubleday & Company, 1963. Terrien, Samuel. Job. Neuchâtel: Delachaux & Niestlé, 1963. Thompson, Thomas L. Early History of the Israelite People. Leiden: Brill, 1992. Van Seters, John. Abraham in History and Tradition. New Haven: Yale Uni- versity Press, 1975. Vesco, Jean-Luc. L’Ancien Testament. Cent ans d’exégèse à l’École biblique. Pa- rís: J. Gabalda, 1990. Weinfeld, Moshe. «The Tribal League at Sinai». En: Hanson, Paul D.; Mc- Bride, Dean S.; Miller, Patrick D. (ed.). Ancient Israelite Religion. Essays in Honor of Frank Moore Cross. Filadèlfia: Fortress Press, 1987, p. 303-314. Weippert, Manfred. Die Landnahme der israelitischen Stämme in der neueren wissenschaftlichen. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 1967. Whitelam, Keith W. The Invention of Ancient Israel. Londres: Routledge, 1996. Winckler, Hugo. «Die Hebräer in den Tell-Amarna-Briefen». En: Semitic studies in memory of Alexander Kohut. Berlín: S. Calvary & Co, 1897, p. 605-609. Zimmern, Heinrich. «Palästina um das Jahr 1400 vor Chr. nach neuen Que- llen». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 13 (1890), p. 133-147.