patrimoni arqueologia Arqueologia tocant el cel EL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI S’ASSOCIA A PARATGES NATURALS D’ALTÍSSIM VALOR, PERÒ TAMBÉ AMAGA UNA LLARGA I INTERESSANT HISTÒRIA HUMANA Ermengol Gassiot > TEXt i fotografia Quan mirem els Pirineus i els seus metien intuir que darrere aquest silenci Per això es va procedir a realitzar data­ imponents pics rascant el cel i, enca­ s’hi amagava tot un patrimoni arqueo­ cions de Carboni 14 d’algunes de les ra ara, gran part de l’any tacats de neu, lògic inèdit. restes recuperades. En alguns casos, les ens costa pensar que aquests paisatges En aquest context, el programa de característiques d’alguns objectes, com imponents amaguin també una interes­ recerca dut a terme pel GAAM va in­ ara la ceràmica Terra sigilatta d’època ro­ sant història humana. Des de fa milers tentar resoldre quatre preguntes ben mana, va permetre també inferir la seva d’anys, els Pirineus no són només uns senzilles. La primera era bastant òb­ antiguitat de manera aproximada. Final­ meravellosos paratges naturals. Diver­ via: «No hi ha jaciments arqueològics ment, l’excavació en extensió d’alguns ses poblacions els han freqüentat al llarg perquè aquestes muntanyes són massa jaciments ha permès aprofundir el seu de diverses èpoques de l’any, tant els inhòspites perquè en el passat hi hagu­ coneixement. fons de les seves valls d’origen glacial és hagut presència humana o, simple­ Per una banda, s’ha pogut constatar com les seves crestes i cims. ment, perquè els i les arqueòlogues no que generalment sota uns determinats L’any 2004, promogut per la direc­ els hem buscat?». Fa vint anys la seva vestigis visibles des de la superfície s’hi ció del Parc Nacional d’Aigüestortes i resposta no era gens clara. Per resoldre- amaguen superposades diverses fases Estany de Sant Maurici, el Grup d’Arq­ la es va dissenyar la prospecció arque­ cronològiques, de manera similar a com ueologia de l’Alta Muntanya (GAAM), ològica de gran part de la superfície del succeeix en els nuclis antics de moltes de la Universitat Autònoma de Barce­ Parc Nacional. Membres del GAAM poblacions catalanes. Per l’altra, s’ha lona i el Consell Superior de Recerques van pentinar valls, vessants, circs glaci­ pogut avançar en el coneixement de la Científiques (CSIC), va començar una als i, fins i tot, carenes i cims a la recerca vida de les persones que van donar lloc recerca arqueològica en una de les zo­ d’indicis arqueològics: restes d’antigues a aquestes restes: quines activitats duien nes més abruptes del Pirineu català sota construccions, art rupestre, materials en a terme, què menjaven, com van aprofi­ la mirada escèptica d’una part d’arque­ superfície com ara eines de pedra, res­ tar i alterar els ecosistemes d’alta mun­ òlegs. Ara, gairebé vint anys més tard, tes de ceràmica i qualsevol altra traça de tanya, com es relacionaven amb altres l’arqueologia de l’alta muntanya s’ha fet presència humana en el passat. comunitats de la plana, etc. un lloc a la disciplina i ens permet veure Un cop localitzades les primeres el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany evidències arqueològiques, de seguida Desenes de restes arqueològiques. de Sant Maurici des d’una perspectiva van sorgir noves preguntes, com ara: En l’actualitat, al Parc Nacional d’Ai­ nova: la del patrimoni arqueològic i les «Són gaire antigues?» «De quina època güestortes i Estany de Sant Maurici es històries que s’amaguen entre les seves són?». La resposta es va aconseguir fent coneixen uns 375 llocs amb restes ar­ muntanyes. petits sondejos, és a dir, excavacions queològiques. Principalment, són restes d’extensió reduïda, amb la finalitat de de construccions en pedra seca: des de Començar gairebé de zero. L’any definir la cronologia d’aquests indicis. murs i altres construccions aïllades fins 2004 no hi havia documentat cap jaci­ a autèntics conjunts de diversos tancats ment arqueològic a les quasi 40.000 ha i cabanes. També són nombrosos els del Parc Nacional d’Aigüestortes i aprofitaments de petites cavitats i, Estany de Sant Maurici. Només les sobretot, de petits abrics a la base troballes de ceràmica prehistòrica i de blocs erràtics de grans dimensi­ dues pedres de llamp per part de dos ons: bivacs, en termes dels escaladors. guardes de Boí, Jaume i Juanito, per­ Sovint en aquests abrics la presència de Recipients de ceràmica de l’edat del bronze, trobats per Jaume Perelada a inicis dels anys 2000. 58 > g ar ona-nog ueres 6 tic. Corresponen als vestigis de l’apro­ fitament d’alguns abrics per sobre els 2.300 metres d’altitud per part de grups de caçadors i recol·lectors després del darrer període glacial. Possiblement, freqüentaven les zones altes en època estival per caçar-hi animals com ara ca­ bres i isards, com testimonia la troballa de puntes de fletxa i altres eines de sílex relacionades amb el processament de la carn.L’arqueologia del Parc Nacio­ nal aporta altres sorpreses. Una és la gran quantitat de jaciments de final del neolític, de fa entre 5.400 i 4.400 anys. Aquesta dada fa pensar que en aquella època s’intensificà l’aprofitament de les pastures d’altitud, fet que coinci­ deix amb les dades de l’evolució de la vegetació, on s’observa un increment de la petjada humana en l’obertura del bosc mitjançant cremes controlades. A l’edat del bronze, la història tornà a canviar: variaren els indrets d’assen­ tament humà, van aparèixer restes de possibles cases –com ara les localitza­ des al Portarró aquest estiu– i sovin­ tejaven els amagatalls de recipients de ceràmica amb una intenció encara desconeguda. Dins d’aquesta història que a poc restes de petits murs indica que es van dueix entre els 2.000 i 2.400 metres, a poc surt de l’anonimat, crida tam­ aprofitar com a resguard en el passat. coincidint amb l’actual límit superior bé l’atenció la gran quantitat d’assen­ Una resta present a diversos indrets és del bosc. La majoria dels jaciments taments d’època medieval. Alguns l’art rupestre, concretament de gravats. s’emplacen a zones de prat o als seus d’aquests són de grans dimensions, com Finalment, destaca també la troballa de voltants i a prop de l’aigua de rius i per exemple el Despoblat de Casano­ fins a cinc dipòsits d’entre un i cinc re­ estanys. Les seves característiques i ves o Casesnoves. Amb més de dotze cipients de ceràmica de l’edat de bronze les seves localitzacions fan pensar que petites cases, nombrosos tancats i pos­ –fa uns 3.500 anys–, així com de frag­ molts d’ells són antics assentaments ra­ siblement una petita església, aquest as­ ments de sílex tallat d’època prehistòrica maders. En molts casos, les seves cons­ sentament que tenia un camí empedrat en crestes i carenes per sobre els 2.700 truccions deixen entreveure la presèn­ en alguns trams que hi arribava des de metres d’altitud. cia de tancats per bestiar. Taüll ens remarca que les esglésies de Les restes es localitzen a totes les No obstant això, no tots els jaci­ la Vall de Boí possiblement van existir zones prospectades i a diferents alti­ ments es relacionen amb l’activitat de gràcies a la riquesa que en aquella èpo­ tuds, des dels fons de les valls fins als pastores i pastors al llarg del temps. Els ca va aportar l’explotació de la munta­ 2.880 metres d’altitud. No obstant més antics tenen entre 10.000 i 8.500 nya. Per alguna raó desconeguda, es va això, la concentració més gran es pro­ anys d’antiguitat i pertanyen al mesolí­ abandonar a mitjan segle XIII  A dalt, l’Abric de les Obagues de Ratera el primer any de la seva excavació. Aquest jaciment, situat a 2.320 metres, ha proporcionat una seqüència arqueològica de 10.000 anys de durada. A baix, excavació d’una construcció de fa 3.800 anys (edat del bronze) durant l’estiu de l’any 2023, prop del port del Portarró, a 2.280 metres d’altitud. ga r ona - nogu e r e s 6 > 59