Núm. 21 • desembre de 2023 • Preu: 12€ P O R TA D A M E D I U M ✒ Núm. 21- Any XX Ferran Rella. desembre de 2023 President del Consell Director: Ferran Rella i Foro L’aigua que flueix. Cultural de les Valls d’Àneu Consell de redacció: Rut Martínez, Francesc Rodríguez i Laura Grimau 40 anys al servei de la cultura pirinenca CONTINGUTS Textos: Llorenç Prats, Juli Mauri, Xavier Garcia Pujades, Fundación Mapfre, Ermengol Gassiot, Pere Izquierdo, Queralt Solé, Jesús Alturo, Tània Alaix, Jordi Ullés, Xavier Roige, Camila del Marmol, Aurel·li Barrull, Federica Ravera, Cristina Castellà, Andreu Steinbeck deia: com podem viure Loncà, Geoffroy Lourdou, Carme Cruelles, Neus sense les nostres vides?, sense el Pujol, Xavier Sunyer, Marta Blázquez, Ramon Alaró, nostre passat?, com sabrem que José Enrique, Gargallo, INS. Joaquim Morelló, Miquel som nosaltres mateixos? Què pas- Font, Miquel Torres, Josep M. Soler, Eva Sancho, sarà si et despertes per la nit i saps José López, Laura Grimau, Rut Martínez, Francesc que el salze no hi és? Pots viure Rodriguez, Ferran Rella sense el salze? No, no pots, el Geografia pedagògica salze ets tu mateix. Fotografies i il·lustracions: Rut Solé, Eduard Mulà, Mola camí de Dorve, fonament del John Steinbeck, Josep Guinovart, Juli Mauri, Fons familiar Hotel paisatge, testimoni glaciar petrifi- premi Nobel de Literatura 1962 Cardós, Ilse Bing, GAAM, Sabina Lapiedra, Pere de cat admirant l’embassament de la Prada (MMB), Queralt Solé, Iltirta, Família Torrassa. Pretèrit i present Cabeceran, Arxiu Corona d’Aragó, Archivo Ducal de Foto: Rut Solé Medinaceli, Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista L’aigua flueix i ho amara tot. Aquest de Catalunya, Real Acadèmia de la Història, Institut és el sentit metafòric de la cultura. Amatller d’Art Hispànic, Université Bordeaux Foto: Eduard Mulà i Estevan Montaigne, Llibreria La fatal, Martina Manyà, Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, Mirmanda, Fons Carme Cruelles, Josep M. Turon, Joan Blanco, Xavier Sunyer, Biblioteca Pública d’Esterri d’Àneu, Fons CurtÀneu, Fons Jose Enrique S ignificatives paraules de l’escriptor estatunidenc Steinbeck per comprendre que l’agost del 1983, una quinzenada de joves vam crear el Consell Cultural amb l’objectiu clar de dinamitzar la C O N T R A terra d’Àneu a través del patrimoni cultural i natural, de mostrar com una geografia emotiva, una Gargalló, Ins. J.Morelló, Arxiu familiar Jaume geografia sentimental que tan bé descrivien Machado i Ortega, respectivament, ens conforma, ens Minguell, Arxiu Miquel Torres, Eva Sancho, Fons modifica i ens transforma però que no és determinista, influeix però no obliga que deia Humbold. Rafael López Ros, Laura Grimau, Ferran Rella, Arxiu Canastrell per a dragues de Casa Carrera d’Esterri d’Àneu. Un paisatge que en definitiva és la manifestació d’un territori: geografia, educació, vivència. d’Imatges Joan Blanco del Consell Cultural de les Foto: Rut Solé Mentre creixíem, mentre l’entitat feia anys i caminava eixamplant marges com el riu escoltant-lo, Valls d’Àneu mirant-lo als ulls per aprendre, s’anaven perfilant les línies mestres d’actuació que confluïren en la recuperació, conservació i restitució del Patrimoni, en la vocació de servei als altres, l’ètica i el Els articles publicats a Nabius expressen sola- desig alteritat i, en la necessària i imprescindible vocació pedagògica, la transcendència didàctica ment l’opinió dels seus autors. de les nostres accions: paisatge pedagògic que imparteix lliçons de civilització. Es tracta, com Aquest número ha comptat narrava Giono en el conte del pastor i el bosc de glans, de desencadenar una simfonia en la terra Preu de l’exemplar: 12,00 € amb el suport de: cuidada. Producció gràfica: Raül Valls - Press Okedi SL Impressió: Impremta Barnola SL D’aquella llavor, doncs, d’aquells titubejants inicis en naixia l’Arxiu Històric, l’Ecomuseu, el Camp Dipòsit legal: L-1110-2004 d’Aprenentatge, les Trobades d’Escriptors al Pirineu, la descoberta del Castell de València, l’Arxiu Adreça de l’editor: d’Imatges que avui porta el nom de l’amic d’Àneu Joan Blanco, el Dansàneu estel·lar que aquest Consell Cultural de les Valls d’Àneu, any ha celebrat la 32èna edició. És cultura, una acció sostinguda, perdurable que contribueix a la Av. Joaquim Morelló, 3, baixos millora social de tots i que dóna consistència individual però sobretot col·lectiva i que té el sentit 25580 Esterri d’Àneu tel.: 973 626 316 al·legòric de l’aigua que flueix i ho amara tot tal com Hesse explica en la seua obra magna E-mail: consell@aneu.cat Siddhartha. Web: www.aneu.cat Llegiu, l’Atlas literari de la terra del professor Eduardo Martínez de Pisón, llibre del qual aquesta I la col·laboració de: presentació n’és deutora i se’n comprendrà la necessitat de conjuntar esforços perquè algú reculli el fruit del paisatge. Deixeu-vos transformar pel patrimoni i la cultura, impregneu-vos-en, entreu-hi Municipis sense invair, sapigueu ser respectuosos a on sou, a allò que som i el que volem ser. Creu de Premi Nacional aneuencs Sant Jordi de Cultura 2016 2021 21/2023 3 R A S T E L L N A B I U S 2 1 / 2 0 2 3 R A S T E L L D A N S À N E U M E D I U M Dansàneu Magazin. Rut Martínez Ribot 66 L’aigua que flueix. 40 anys al servei de la cultura Pirinenca. Ferran Rella 3 Llengua, identitat i comunicació. Llorenç Prats 6 La biofília, una “malaltia” tendrament natural que ens apropa a la biodiversitat. Juli Mauri 8 A N A V I D I À L E G S L’estoledor. Neus Pujol 92 Del Puig Major a les Valls d’Àneu, de la mar salada al Pirineu axial. 94 Conversa amb Cinto Gabriel Torres. Hoteler d’estirp amb compromís social, cultural, Mossèn Antoni Maria Alcover, històries i recorregut d’amor lingüístic. ecològic i polític a Cardós. Xavier Garcia Pujades. Periodista 12 Ferran Rella Calendari Anavi. Xavier Sunyer 100 V I S T A I R E El gust per la lectura. Setmana de la lectura a la Biblioteca Pública 102 d’Esterri d’Àneu. Marta Blázquez Una intensa mirada fotogràfica. Ilse Bing 22 Llegir, escriure, pensar i viure són experiències inseparables. 104 Muntanyes amb història: els gravats de la Vall d’Àssua. 26 L'Aula d'Extensió Universitària. FR/CCVÀ Ermengol Gassiot 30 8ª edició del Curtàneu 2023, evolucionem. Ramon Alaró 106 El Museu Marítim de Barcelona, on la mar arriba al Pirineu. Pere Izquierdo Refranys i meteorologia popular de les Valls d’Àneu i del Pirineu 108 català occidental. José Enrique Gargallo On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra 34 Indrets geològics de les Valls d’Àneu. Calendari naturalista, lingüístic 112 Civil a Catalunya. Queralt Solé i literari 2024. Francesc Rodríguez Mostra de català preliterari a la Ribagorça. 38 Premi Sambori. L’INS Joaquim Morelló de les Valls d’Àneu 114 Jesús Alturo i Tània Alaix Una casualitat que ha esdevingut passió: Joan Cosme Fondevila. 115 Salvem les barreres arquitectòniques: obrim consciències. Miquel Font 43 Jordi Ullés Capsir Àngels, de Santa Maria d’Àneu, a l’Urgell, de la mà del pintor al fresc: 120 Jaume Minguell i Miret (1955). Miquel Torres Les festes del foc al Pirineu. Tesi doctoral de Mireia Guil. 45 Xavier Roigé i Camila del Marmol Viatge agronòmic a la Catalunya de Ponent. (1915). 124 Josep Maria Soler i Coll L I T T E R A Migdiades divines. Aurel·li Barrull 50 R E T R A T S Dones de la muntanya. Cròniques de pagesia i ruralitats. 51 Pigments fugitius. Eva Sancho 132 Federica Ravera La Pintura mural romànica a la Vall de Boí. Cristina Castellà 53 Veritables ficcions. Fons Rafael López Ros. 140 José López Quan el patrimoni és un relat. Andreu Loncà 55 Arribar i molre, les velles indústries ens parlen de nou. 56 Ferran Rella G R Í P I A Mirmanda, un projecte afronterer. Geoffroy Lourdou 57 Activitats 2023. Laura Grimau 147 Poesia. Carme Cruelles 61 4 NABIUS 21/2023 5 V I S TA I R E ✒ Els gravats de la Vall d’Àssua Ermengol Gassiot Ballbé. Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, Universitat de Barcelona Una prospecció arqueològica en un mal país i Exactament, en què consisteixen els gravats de una muntanya gravada amb milers d’imatges la Vall d’Àssua? Fotos: GAAM. Dibuixos: Sabina Lapedra El treball de camp realitzat els anys 2019 i Per la temàtica de l’element representat, es 2020 va consistir en la prospecció arqueològica poden agrupar en 5 categories. La primera i potser del Solà de Saurí. L’indret es tracta d’un terreny més cridanera agrupa aquells gravats que repre- abrupte i rocallós que actualment configura un ter- senten persones. En molts casos es tracta d’indivi- Muntanyes amb història: reny principalment erm on, a la part baixa, s’hi conserven encara algunes bordes. La inclinació dus armats, ja sigui a peu o a dalt d’un cavall, que en ocasions participen en escenes de lluita (figures de tot el vessant és molt pronunciada. De fet, un 3 i 4). Puntualment hi ha també músics que sempre els gravats de la Vall d’Àssua total del 82% de la superfície presenta una incli- nació superior al 50%, superant en alguns punts el 200%. La prospecció es va planificar amb una pri- toquen un sac de gemecs o cornamusa i personat- ges que, per la seua indumentària, recorden la imatge que tenim d’un “bufó” (figura 6). Completen mera finalitat de localitzar roques amb gravats, situar-les de forma precisa en un mapa, descriure i inventariar el seu contin- gut i delimitar la seua àrea de dispersió. Com a segon objectiu es va fixar poder assignar una antiguitat al conjunt de gra- vats. Aquest segon punt passava, en pri- mer lloc, per tractar de definir si es tracta- va d’un conjunt cronològicament homogeni i, segonament, determinar l’è- poca o les èpoques de realització dels gravats. La prospecció d’un terreny tant difícil va suposar reptes per a l’arqueologia, fins i tot pel GAAM, un equip de recerca amb àmplia Una descoberta feta des del territori experiència en zones de muntanya. Per una banda, va caldre definir una metodologia Darrere uns avellaners, un cavaller amb d’inspecció de la superfície condicionada a una espècie de barret i una llança gravat a la les característiques del terreny, que en mol- penya. Més enllà, un cavall. Una mica més tes ocasions no permetien realitzar un pen- enllà, dos soldats amb llança que sembla que tinat per transectes (figura 1). Per l’altra, la lluiten entre si. I una guineu o un animal sem- troballa d’una gran quantitat de gravats en blant corrent. I un altre cavaller. I una ballesta. I un “país tant dolent” va evidenciar que .... Imatges com aquestes va veure la Maria de espais que, a priori s’haurien considerat Llessuï la tardor de l’any 2018. Poc més tard, sense cap valor arqueològic, també poden altres veïnes i veïns de la vall d’Àssua moguts ser interessants des d’un punt de vista de la Figura 1. Desplaçament durant els treballs per la curiositat i l’interès van començar a bus- recerca i patrimonial. Sobre aquesta base, de prospecció per un terreny molt exposat. car més gravats similars i els van trobar. De es van adaptar els procediments de pros- seguida van contactar el Grup d’Arqueologia de pecció arqueològica que, en tot moment l’Alta Muntanya (GAAM) i vaig anar a veure el van comptar amb un acurat sistema de que em pensava que serien un o dos panells de registre documental i de geoposicionament gravats rupestres, semblants als que hi ha a (Figura 2). molts llocs del Pirineu. Una mica en la línia dels Malgrat les dificultats, les prospeccions Figura 3. Exemple dels treballs de que quasi vint anys abans havíem documentat a arqueològiques realitzades van tenir uns resul- redibuixat, en aquest cas a partir sota del Forat de la Guineu, a Esterri d’Àneu. En tats espectaculars. L’any 2019 van permetre dels gravats de la Roca 21. aquest cas, la realitat va superar les expectati- localitzar 260 roques que contenien poc més de ves. 2000 gravats. L’any següent, se’n van documentar el conjunt alguna escena de cacera (figura 5) i d’al- A partir d’aquí, va iniciar el procés de docu- més, de tal manera que actualment es coneixen 372 tres, més complexes, on s’hi intueixen individus en mentació de l’art rupestre de la vall d’Àssua, roques que contenen al voltant de 3940 gravats. castells o edificacions. Alguns d’aquests gravats concretament dels gravats del Solà de Saurí, Tots ells es localitzen dispersos al llarg de 4 Km. de tenen un gran detall i permeten distingir clarament que va tenir lloc en dues fases a la tardor dels vessant, amb altituds que se situen entre els 1250 i la indumentària de la persona: vestits, cotes de anys 2019 i 2020. En tots dos casos les va 2000 m. snm. si bé la gran majoria es concentren malla, armes, corretjams de les muntures, barrets i finançar el Departament de Cultura de la per sota els 1700 m snm. La magnitud de la desco- cascs, escuts, etc. També és freqüent la represen- Generalitat de Catalunya i les van dur a terme berta ha fet que la Generalitat de Catalunya hagi tació de barbes i genitals que indiquen el sexe membres del GAAM amb la participació activa declarat la zona com a Bé Cultural d’Interès masculí d’una part dels individus. Els personatges Figura 2. Treballs de documentació fotogràfica i d’alguns dels veïns i veïnes que els havien Nacional (BCIN), la màxima figura de protecció del clarament femenins, en canvi, tenen una presència ▼ amb GPS de precisió centimètrica. començat a trobar uns mesos endarrere. patrimoni cultural. anecdòtica. 26 NABIUS 21/2023 27 V I S TA I R E Els gravats de la Vall d’Àssua Un segon grup són els gravats zoomorfs, que Una impressionant representació de la Baixa contenen figures d’animals. Majoritàriament són Edat Mitjana o inicis d’Època Moderna, el sentit cavalls sense el genet. També apareixen alguns de la qual encara no és clar. ocells, principalment amb cues llargues i cossos grans que podrien ser faisans o paons, alguna gui- La presència d’una quantitat tant gran de gra- neu (figura 7) i potser algun llop. Destaca, no obs- vats en una zona de difícil accés i relativament tant, l’absència d’ovelles, cabres i de qualsevol marginal de les excepcionals pastures de les mun- bèstia associada a l’activitat ramadera, que tant tanyes de Saurí i Llessuí genera múltiples interro- important ha sigut durant els darrers segles en gants. Un és la cronologia. Un altre és el seu o els aquesta zona del Pallars Sobirà. En la representa- seus significats. Donada l’orientació dels darrers ció de persones passa exactament el mateix. Un segles de la vall d’Àssua, on la ramaderia extensi- altre conjunt agrupa els gravats d’armes i instru- va d’ovelles ha condicionat el paisatge, és com- ments musicals. Les primeres, molt més habituals, prensible que la primera explicació del seu sentit consisteixen en llances, fletxes, ballestes, arcs i per part dels veïns de la vall fos atribuir-los al món espases. Els instruments musicals sempre són cor- dels pastors. De fet, en alguns indrets dels Pirineus namuses. En el cas de les fletxes és cridaner el cas hi ha gravats amb motius habituals en l’imaginari d’un panell on n’hi ha representades prop d’un cen- simbòlic dels pastors al voltant de camins que por- Figura 6. Representacions antropomorfes tenar de diferents tipus. També en aquest àmbit, el ten a assentaments ramaders, com passa a la vall amb indumentària diversa. predomini d’elements militars és novament molt de Casanoves de Taüll. Aquesta opció sembla molt evident. poc plausible a la vall d’Àssua: en els gravats no hi A banda d’algunes poques inscripcions, com- apareix cap motiu clarament relacionat amb els la seua forma. Les peülles dels cavalls, els cossos i pleten els gravats un seguit de representacions ramats i el guiatge del bestiar. Destaca, per contra, les cares de les persones, les cornamuses, els d’elements geomètrics, com ara estrelles i penta- el clar predomini d’una iconografia militar amb la ocells i els símbols reprodueixen sempre el mateix cles, línies paral·leles, quadrícules i elements arbo- representació de soldats, armes i lluita, junt amb patró. Les característiques de les armes i de la indu- riformes. Dins d’aquest grup hi ha alguns elements escenes de cacera i de joglars. mentària ens situen a les acaballes de l’Edat religiosos, com ara creus, algun Sagrat Cor i algun El que sí que és segur és que la gran majoria Mitjana o, com a molt tard, el s. XVI. Una de les Nus de Salomó. Finalment, hi ha traços gravats dels gravats són de la mateixa època. Únicament poques inscripcions presents, transcrita pel profes- que defineixen formes irreconeixibles a primer cop una part molt petita s’ha fet posteriorment; alguns sor Ramon Martí de la Universitat Autònoma de d’ull i a l’espera d’estudis més profunds. fins i tot a inicis del s. XX. La resta dels gravats Barcelona, confirma aquest aspecte en afirmar, en comparteixen la mateixa tècnica de realització: una una roca amb més gravats, que “Aquest any del Figura 4. Dues escenes complexes amb representacions mili- incisió molt fina realitzada amb algun objecte afilat Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s’exposa a la tars i on s’observa el solapament de gravats. Es detalla la roca de metall. Per l’altra, hi ha una clara homogeneïtat terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot”. (R-) i la figura (F-). De la llança de la figura 3 de la roca 223 s’ha estilística tant en els elements representats com en retallat la seua part inferior, que és més llarga. Figura 7. Representació zoomorfa, possiblement una guineu. Figura 5. Representacions antropomorfes en escenes de cacera. S’aprecien llurs indumentàries, i en alguns casos les barbes i genitals, armes i aus. 28 NABIUS 21/2023 29 PUBLICACIONS DEL CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D’ÀNEU PUBLICACIONS DEL CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D’ÀNEU COL·LECCIÓ QUADERNS REVISTA NABIUS Núm. 1 desembre 2004 Núm. 2 desembre 2005 Núm. 3 desembre 2006 Núm. 4 desembre 2007 Núm. 5 desembre 2008 Núm. 6 desembre 2009 COL·LECCIÓ LÍNIA CONSELL T NOVETA COL·LECCIÓ PETITS QUADERNS Núm. 7 desembre 2010 Núm. 8 juliol 2011 Núm. 9 desembre 2011 Núm. 10 desembre 2012 Núm. 11 desembre 2013 Núm. 12 desembre 2014 Especial 20 anys Dansàneu COL·LECCIÓ Núm. 13 desembre 2015 Núm. 14 desembre 2016 Núm. 15 desembre 2017 Núm. 16 desembre 2018 Núm. 17 desembre 2019 Núm. 18 desembre 2020 DANSÀNEU PUBLICACIONS REVISTA ÀRNICA COL·LECCIÓ ARXIU D’IMATGES Núm. 19 desembre 2021 Núm. 20 desembre 2022 Núm. 1 juliol 2020 Núm. 2 juliol 2021 Núm. 3 juliol 2022 Núm. 4 juliol 2023 Algunes publicacions editades en col·laboració AUDIOVISUALS 154 NABIUS U L L A D E S Rut Solé 1/60 sec f/20, ISO 25OO 45mm Canastrell xicarró de vímet utilitzat pels pescador de riu per a guardar-hi els esquers, especialment dragues (cuques de capsa). Fons Casa Carrera d’Esterri d’Àneu.