BIBLIOTECA DE MEDICINA

SALES DE TREBALL EN GRUP
A la primera planta de la biblioteca s’han habilitat 4 sales de treball en grup:

Sales de treball en grup

• Sala 1 i 4: hi poden treballar fins a 6 persones
• Sala 2 i 3: on s’hi poden estar fins a 4 persones

Totes les sales es poden prestar i també reservar. El préstec és de 2 hores i es podran fer servir de 8.30 a 20.00 h de dilluns a divendres.

Àrea de silenci i estudi individual

ÀREA DE SILENCI I ESTUDI INDIVIDUAL
A la primera planta de la biblioteca s’ha fet un tancament de vidre que ha permès la creació d’un espai on els usuaris poden estudiar amb les condicions idònies de silenci i tranquil·litat.

ESPAIS INDIVIDUALS PER A L’ESTUDI
Zona destinada a l’estudi i treball individual ubicada dins l’àrea de silenci, a la planta 1 de la biblioteca.

En aquesta zona s’han habilitat 13 llocs d’estudi, amb taules separades per panells i amb endolls per connectar dispositius informàtics, amb l’objectiu que els usuaris disposin d’una àrea de treball individualitzat.

Espais individuals per a l’estudi

Aquests espais es poden utilitzar durant les hores d’obertura de la biblioteca i, per tal que sigui efectiu, es prega els usuaris que mantinguin un silenci absolut.

COMPRA DE 2 ORDINADORS PORTÀRTILS
La biblioteca ha comprat 2 portàtils, la qual cosa incrementa a 6 els ordinadors portàtils que els usuaris poden agafar en préstec.

Els nous ordinadors HP ProBook 640 G1 inclouen el programari estàndard de la UAB (Windows 7 i Microsoft Office 2010). També disposen d’accés a Internet a través de la xarxa sense fils de la UAB.

BIBLIOTECA DE SOCIALS

Espai per a la consulta i lectura de la premsa econòmica

AMPLIACIÓ D’ENDOLLS
S’han posat més endolls a la planta -2. Amb aquesta ampliació totes les taules d’aquesta planta disposen de connexió elèctrica. Una millora que permet ampliar la zona de treball amb portàtils personals o de préstec.

Espai per a la consulta i lectura de l’enquesta

ESPAIS DE LECTURA I CONSULTA
S’han creat diversos espais habilitats per a la consulta i lectura de les següents temàtiques:

Espai per a la consulta del fons bibliogràfic d’ajuda per a trobar feina

• Premsa econòmica
• Resultats de l’enquesta
• Fons bibliogràfic que serveix d’ajuda per a trobar feina

ESPAI PER A LA PRESENTACIÓ DE LLIBRES

Zona habilitada per a les presentacions

S’ha creat una zona habilitada especialment per a la presentació de llibres així com per a la celebració de taules rodones relacionades amb aquest tipus d’actes i d’altres vinculats amb les diferents exposicions virtuals o presencials que es fan periòdicament a la Biblioteca.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Nova sala de formació a la planta -1

NOVA SALA DE FORMACIÓ
S’ha dissenyat un nou espai de formació per 24 persones a la planta -1, amb nou mobiliari i tres endolls per taula per facilitar les connexions múltiples. També s’ha posat retolació a la sala contigua de treball en grup.

CLIMATITZACIÓ SALA DE FORMACIÓ I SALA D’ORDINADORS

La climatització d’aquests espais permetrà gaudir d’una temperatura adient per afavorir la concentració de formadors i estudiants.

Tancament de vidre escala d’accés a la planta -1

TANCAMENT DE VIDRE A L’ESCALA D’ACCÉS A PLANTA -1
Per tal de millorar el silenci, s’ha fet un tancament de vidre sobre l’escala que dóna accés a la planta -1

DETECCIÓ DE PRESÈNCIA A LES LLUERNES
S’han instal·lat detectors de presència a les lluernes de les sales de lectura amb la finalitat d’augmentar l’estalvi energètic.

Nova retolació de la sala d’estudi a la planta -1

ENDOLLS ESPAI MAPES
Nous endolls per poder treballar connectat a la xarxa a la zona de mapes.

CARREGAR DISPOSITIUS MÒBILS
S’ha comprat un nou armari de 12 consignes per carregar dispositius mòbils i s’han adquirit carregadors amb connexió microusb, iphone 5 i iphone 6.

COMPRA DE 3 ORDINADORS PORTÀTILS
La biblioteca ha comprat tres portàtils per tal d’incrementar la xifra d’ordinadors que els usuaris poden agafar en préstec. Els nous ordinadors inclouen el programari estàndard de la UAB (Windows 7 i Microsoft Office 2010). També disposen d’accés a Internet a través de la xarxa sense fils de la UAB.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Espai de préstec després de la remodelació

REMODELACIÓ DE L’ESPAI DE PRÉSTEC
Amb la finalitat de fer-lo més funcional i més amigable s’ha abaixat una part del taulell de préstec, s’ha ampliat la zona de pas de carretons, s’ha recol·locat la bústia externa i s’ha adequat el corresponent despatx.

NOUS ARMARIS MÒBILS
Adquisició i instal·lació d’armaris mòbils que amplien la capacitat del dipòsit en 1.500 metres lineals

Ampliació del dipòsit amb nous armaris mòbils

INSTAL·LACIÓ ENDOLLS
Nous endolls a les sales de treball de l’edifici L per a ús del públic

IL.LUMINACIÓ LED
Renovació de la il·luminació de la segona planta de l’edifici L amb sistema LED que permet un estalvi energètic estimat en un 70%.

Renovació de la il·luminació amb sistema LED

CARREGADOR DE TARGETES
Instal·lació d’un carregador de targetes a l’espai de fotocòpies de la sala de revistes.

ADQUISICIÓ D’UN ARMARI EXPOSITOR
S’ha comprat un expositor exclusivament destinat als fons de la Càtedra José Saramago i del Prémio Pontiero.

BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA DE SABADELL

Nous espais de treball individual

ÀREA DE SILENCI I ESTUDI INDIVIDUAL
Les millores que s’han fet han anat encaminades sobretot a reduir el soroll a la planta principal i a l’altell de la biblioteca. S’han creat nous cartells de “Silenci” que reforcen els que ja hi havia i s’han col·locat separadors a 12 taules, el que ha permès la creació de 48 espais de treball individual.

NOVES CONNEXIONS ELÈCTRIQUES
S’han electrificat dues taules on ara és possible endollar ordinadors portàtils, a més d’instal·lar 8 endolls per a recàrrega de dispositius.

És la primera vegada que es convoca aquest premi, únic en les seves característiques a Espanya, i que té com a objectiu destacar públicament els projectes teòrics més innovadors que puguin tenir major aplicació pràctica en l’àmbit empresarial entre els treballs dels estudiants universitaris d’universitats espanyoles (Treball Final de Màster o Treball Final de Grau).

El Jurat, integrat per representants d’empreses del sector de la Informació (Doc6, EBSCO, Elsevier, GreenData, keensoft, libnova i ProQuest) i pel Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), va avaluar prop de 50 projectes i va decidir per unanimitat atorgar el segon premi al nostre company pel seu projecte final de Màster “Conducta informacional colaborativa en grupos completamente en línea: estudio de caso en las aulas del Campus Virtual de la UOC” (consulta’l al repositori institucional de la UOC). El primer i tercer premis van ser per treballs de la UCM i de la UB, respectivament.

L’acte de lliurament de premis va tenir lloc en el decurs de la jornada Actualiza-T, organitzada conjuntament per la SEDIC i la UCM el passat 9 de desembre de 2014 a Madrid (visualitza la gravació a YouTube, amb el breu discurs de l’Oskar al minutatge 1:52:23).

Els temes de fons de la recerca són la conducta informacional, la col·laboració i el treball en equip. El treball en equip i en xarxa estructura gran part dels processos, tasques i dinàmiques que es desenvolupen avui en dia dins de les organitzacions: la naturalesa intrínsecament cooperativa del treball en grup genera noves relacions amb la informació que es manifesten en conductes informacionals col·laboratives en els processos de cerca, recuperació, ús i difusió de la informació.

El projecte d’investigació va tenir com a objectiu estudiar un cas específic de conducta informacional col·laborativa en grups completament en línia que es van constituir, van desenvolupar la seva activitat i es van dissoldre en l’entorn virtual d’aprenentatge del Campus de la UOC.

Metodològicament, es va desenvolupar un enfocament analític multidimensional construït a partir d’un sistema de factors interrelacionats en tres dimensions: comunicativa, tecnològic-informacional i social. Es va dur a terme un estudi de camp amb el propòsit de recollir dades sobre les pràctiques informacionals col·laboratives de tres grups completament en línia emprant tècniques qualitatives (etnometodològiques) i també tècniques quantitatives. Els resultats d’aquesta recerca emfatitzen la influència dels factors relacionals (estil de lideratge, grau de cohesió grupal, normes internes del grup) en el desenvolupament de pràctiques informacionals col·laboratives més efectives.

Unitat Tècnica i de Projectes

Per tal d’afavorir la incorporació de la producció científica al repositori institucional, el Dipòsit Digital de Documents de la UAB (DDD http://ddd.uab.cat),  i donar compliment a la Política institucional de la UAB sobre accés obert (2012), que recull les indicacions de la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación (Ley 14/2011) i els diferents requisits dels ajuts de recerca, s’ha posat en funcionament el sistema d’autoarxiu de documents, amb la col·laboració de l’Àrea de Gestió de la Recerca i el Servei de Biblioteques.

Des del passat octubre la comunitat universitària pot lliurar de manera autònoma el text complet dels seus documents. A través d’Ein@ (Entorn d’Introducció Normalitzat d’Activitats de Recerca), l’aplicació que permet la gestió del currículum normalitzat, es poden incorporar articles de revistes i a través dels formularis (habilitats específicament al DDD) presentacions a congressos, working papers, capítols de llibres, etc.

A l’apartat Com lliurar del DDD es poden consultar les instruccions a seguir (http://serveis.uab.cat/ddd/content/com-lliurar).

Els grups o centres de recerca poden contactar amb la seva biblioteca de referència per col·laborar en la gestió de la seva producció científica. A més, poden agrupar i visualitzar aquests documents en un portal propi del grup.

Tota la producció científica publicada en obert al DDD passa per un procés de revisió a càrrec de les biblioteques. Aquest procés implica tant la revisió de les dades bibliogràfiques com de les condicions associades als drets d’autor i d’explotació.

En aquests dos mesos de funcionament s’han pujat un total de 123 articles a través d’Ein@ i uns quaranta documents mitjançant els formularis (articles de revista, llibres i comunicacions a congressos). Tots aquests documents ja es poden consultar al DDD i, a més, hi ha un centenar en procés de revisió. Cal dir que 114 documents han estat desestimats per problemes de drets d’autor amb les revistes, que encara continuen reticents a canviar el seu model de negoci.

Des del Servei de Biblioteques animem a tota la comunitat universitària UAB a què difongui els resultats de la recerca de manera permanent, gratuïta i lliure de restriccions, per tal d’afavorir la seva accessibilitat, visibilitat i impacte.

Per a més informació us podeu posar en contacte amb la vostra biblioteca de refèrencia o directament escrivint a l’adreça de correu ddd.bib@uab.cat.

Anna Hernández Frey
Unitat Tècnica i de Projectes

El préstec consorciat (PUC) és un servei gratuït que permet als usuaris de les biblioteques de les institucions membres del Consorci sol·licitar i tenir en préstec documents d’una altra biblioteca del CSUC. Les biblioteques universitàries participants en el PUC són la UB, la UAB, la UPC, la UPF, la UdG, la UdL, la URV, la UOC, la URL, la UVIC-UCC i la Biblioteca de Catalunya.

Els usuaris d’aquest servei poden sol·licitar els documents via web, a través de la interfície PUC o bé presencialment en la biblioteca on pertanyen els documents (PUC in situ).
Són usuaris d’aquest servei els membres de les institucions del CSUC que pertanyen a les següents tipologies:

• Estudiants de grau
• Estudiants de postgrau, de màster i doctorands.
• Personal docent i investigador de les universitats i usuaris de la Biblioteca de Catalunya.
• Personal d’administració i serveis de les universitats i treballadors de la Biblioteca de Catalunya.
• Altres usuaris autoritzats per la seva institució per a fer ús d’aquest servei.

Quants documents i per quants dies:

Els grans avantatges d’aquest servei són:

• El PUC posa directament a disposició de l’usuari 11 millions d’exemplars a través del CCUC
• Permet als usuaris demanar prestats materials d’altres biblioteques del CSUC
• És un servei gratuït
• Està obert a la comunitat acadèmica i de recerca del CSUC

El procediment d’aquest servei és molt senzill i transparent:
L’usuari entra a la interfície del sistema PUC a: http://puc.cbuc.cat. Quan troba el document desitjat fa la petició indicant a quina institució pertany i en quina biblioteca de la seva institució vol recollir-lo. En aquest moment el sistema comprova si el document està disponible per a ser prestat i que no pertanyi a la institució de l’usuari, demana a aquest una identificació i comprova en el catàleg local que té accés al servei, sense bloquejos, després, el sistema genera la petició del document al catàleg propietari.

El personal de la institució propietària del document rep la petició, prepara el document per a ser enviat i informa al sistema que ja ha estat enviat. Quan la institució de l’usuari rep el document a través del servei de missatgeria, informa de la seva recepció al sistema i col·loca el document en els prestatges de documents pendents de ser recollits. El sistema genera automàticament un missatge a l’usuari i li informa que disposa de 4 dies per recollir el document. Un cop l’usuari ha recollit el document, el sistema guarda el préstec realitzat i el tracta com tots els altres préstecs locals aplicant els avisos i reclamacions que corresponguin. Quan l’usuari torna el document, el sistema informa al bibliotecari a quina institució pertany i aquest el prepara per a la seva devolució pel servei de missatgeria. Quan la institució propietària del document el rep, informa al sistema, s’esborra el préstec a l’usuari i es torna el document al estat original.

La UAB és una de les institucions del CSUC que més utilitza el PUC, ocupa un dels primers llocs com a institució subministradora de les peticions PUC, ja que ha deixat en préstec a les altres institucions un total de 9.518 documents i també ocupa un dels primers llocs com a institució peticionària, ja que ha sol·licitat a les altres institucions PUC un total de 10.336, segons dades del l’any 2013.

Marina Carbonell
Coordinadora Suport i Serveis als usuaris
Biblioteca d’Humanitats. Servei de Biblioteques UAB

BIBLIOTEQUES UAB A L’ENTORN DEL 1714

Exposicions presencials i virtuals
Setembre – octubre 2014
http://pagines.uab.cat/biblioteques1714

Cal esmentar les exposicions muntades per la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, la Biblioteca de Ciències Socials i la Biblioteca d’Humanitats i la Cartoteca, per commemorar el Tricentenari de l’11 de setembre de 1714. Tot un recull d’articles, recursos i eines bibliogràfiques per conèixer el llegat d’una societat molt viva, comprendre el significat d’una desfeta i afavorir la reflexió sobre el nostre futur.

Per poder portar a terme aquesta exposició col·lectiva es va comptar amb l’inestimable ajuda dels professors: Lluís Roura i Aulinas, del Departament d’Història Moderna i Contemporània; Sebastià Solé i Cot, del Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques; Agustí Nieto-Galán, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), i Francesc Xavier Vall Solaz, del Departament de Filologia Catalana. Tots ells hi van col·laborar amb diversos articles que podeu llegir a la web de l’exposició i que donen una visió dels fets històrics del 1714.

També hem de destacar l’ajut del Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya (SIBHIL·LA) que ha col·laborat amb una extensa bibliografia sobre els esdeveniments del 1714.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona
Exposició presencial
Setembre 2014

Conjuntament amb l’exposició del Tricentenari, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia va fer una ressenya presencial de l’exposició «Salvadoriana: el gabinet de curiositats de Barcelona», organitzada per l’Institut Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es va inaugurar el mes de maig de 2014 i es pot visitar fins l’abril de 2016.

 Salvadoriana pretén mostrar i redescobrir un tresor del patrimoni científic de Barcelona que durant molt de temps ha estat amagat al públic: el gabinet de curiositats de la natura. Aquesta col·lecció és fruit de la passió naturalista de diverses generacions de la família Salvador per reunir i catalogar, a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de Barcelona, tot allò que els despertava la seva curiositat.

Mitjançant un vídeo il·lustratiu, exhibit a la vitrina petita de la Biblioteca, vam poder fer-nos una idea d’aquesta interessant mostra que recrea el que eren els gabinets de curiositats dels segles XVII i XVIII, on totes les peces apareixien etiquetades i classificades sistemàticament amb l’objectiu de comprendre i explicar la natura.

Ciència i poesia
Exposició presencial i virtual
Octubre – novembre 2014
http://pagines.uab.cat/cienciaipoesia/

Coincidint amb el 14è Festival Nacional de Poesia que es va celebrar a Sant Cugat el proppassat mes d’octubre, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia va muntar una exposició que, amb el títol «Ciència i poesia», feia una selecció de poemes que tenen la ciència com a font d’inspiració.  L’objectiu era mostrar les diferents interpretacions que el llenguatge poètic fa del món científic, des de l’antiguitat fins a l’era actual.

L’exposició abasta una àmplia mostra de diverses formes de fer poesia científica: des de la visió atomista de Demòcrit i Empèdocles, divulgada per Titus Lucreci (94 aC – 55 aC) a la seva obra De rerum natura, fins  a l’experimentació visual i mètrica que el professor David Jou, catedràtic de Física de la UAB, presenta en els seus poemes El nombre π, La taula periòdica i Rellotge de sorra… passant pel paral·lelisme entre les matemàtiques i l’art en el poema El binomio de Newton es tan bello como la Venus de Milo de Fernando Pessoa (1888-1935) o la descripció de Rafael Alberti (1902-1999) sobre la bellesa i aplicacions del número φ [phi] en el seu poema A la divina proporción. Fins a vint-i-dos personatges, amb un recull de la seva obra i biografia que podeu trobar a l’adreça web assenyalada.

L’exposició presencial es va repartir entre les vitrines de l’entrada de la biblioteca, el hall i la sala general. A més dels poemes exhibits, també es van poder veure una sèrie de vídeos on es recita poesia científica, un recull de poemes sobre matemàtiques a partir de la conferència de Xavier Xarles La poesia de les matemàtiques, així com un muntatge planetari amb poemes d’Assumpció Forcada. Per acabar, a la sala general, es van desplegar poemes dedicats a personatges del món de la ciència.

Any Internacional de la Cristal·lografia 2014
Inclou tres exposicions presencials i virtuals
http://pagines.uab.cat/cristallografia2014/
http://ddd.uab.cat/record/115679

 Organitzat conjuntament per la UNESCO i per la Unió Internacional de Cristal·lografia (IUCr),  l’Any Internacional de la Cristal·lografia 2014 (IYCr2014) commemora el centenari del descobriment de la difracció de raigs X, un avenç que va permetre l’estudi detallat de la matèria cristal·lina.

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia, amb el suport de l’Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia del Departament de Geologia, ha participat en aquests actes commemoratius organitzant tres exposicions: la primera va ser presentada a finals del 2013 amb el títol La cristal·lografia i els premis Nobel.  La segona, que vam poder gaudir de forma presencial durant els mesos de març i abril de 2014, es va fonamentar en La cristal·lografia i les tècniques de la difracció. La tercera i última tanca l’any 2014  i en parlem tot seguit:

On són els cristalls?
Exposició presencial i virtual
Desembre 2014 – gener 2015
http://pagines.uab.cat/cristallografia2014/

Els cristalls estan presents en el éssers vius, a l’aigua, a les roques, als aliments, als fàrmacs, a les noves tecnologies i a tots elements que envolten la nostra vida quotidiana: al despertador, al dentífric, a la xocolata de l’esmorzar, al maquillatge, al telèfon mòbil… Vivim, doncs, en un món ple de cristalls. Alguns són prou grans per ser observats a ull nu, en d’altres són microscòpics. Les seves propietats varien segons l’ordenament dels seus àtoms, la seva composició química i la seva estructura interna. Fins i tot, un mateix element com l’aigua pot adoptar diverses formes cristal·lines: en congelar-se dóna lloc a cristalls de gel, i el gel té menor densitat que l’aigua líquida, particularitat d’una gran transcendència a nivell geològic i biològic.

L’exposició On són els cristalls?, muntada a les vitrines de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, és un reflex d’aquesta quotidianitat, representada per  un ventall de materials i d’objectes que ens fan adonar de l’existència d’aquests cristalls i de la seva importància, encara que no en siguem conscients.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans.  Presentació de llibre de Júlia Lladós.
Exposició presencial i virtual
Octubre-novembre 2014
Acte de presentació del llibre el 28 d’octubre 2014
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/transgenics

Els aliments transgènics són, avui per avui, objecte d’una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seves repercussions en la salut dels consumidors. Atesa la controvèrsia, cal mantenir una actitud amatent.

Aquesta exposició, que es va configurar a l’entorn de la presentació del llibre de Júlia Lladós Els transgènics i la seva patentabilitat. Les repercussions per als drets humans, fa palès que, amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre els aspectes dels drets de la propietat intel·lectual relacionats amb el comerç el 1995, els transgènics esdevenen un bé d’interès privat, patentable sense reserves. Per això, l’aparició de l’esmentat tractat, fa ja més d’una dècada, posa en perill el compliment d’aquells instruments de protecció de la diversitat biològica dirigits a garantir la seguretat en la biotecnologia moderna.

Cinquè premi de recerca en drets humans, el llibre de Júlia Lladós és un motiu per a la reflexió i representa el pas de la seva autora de la Ciència Política al Dret. Graduada en Ciències Polítiques, amb dos màsters i una visió global dels drets humans després de la seva estada a les Nacions Unides, Júlia Lladós treballa actualment en el doctorat sobre «Sustainability, European Law and Food Waste Prevention» en l’àmbit del Centre d’Estudis de Drets Humans i es membre de l’equip de la càtedra Jean Monnet que ocupa la doctora Maria Teresa Freixes de la UAB.

Per últim, cal destacar que l’acte de presentació del llibre es va fer a la sala de catàlegs de la Biblioteca el passat 28 d’octubre, amb la presencia de l’autora,  Júlia Lladós Vila, a càrrec de:

• El doctor Lluís Tort Bardolet, vicerector de Projectes Estratègics i Planificació de la UAB.
Ÿ• El senyor Miquel Puig i Roig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
ŸŸ• La doctora Maria Teresa Freixes Sanjuán, catedràtica del Departament de Ciència Política i Dret Públic. Àrea de Dret Constitucional  de la UAB.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Cinema: crítica, filosofia, estètica
Exposició presencial
Juliol – setembre 2014

El cinema permet observar situacions que no tenen res a veure amb l’experiència quotidiana. La recreació d’aquests mons és possible mitjançant els trucatges que els tècnics d’efectes especials són capaços d’elaborar. Es tracti d’un espai familiar, estrany, fictici o real, l’estètica que el descriu serveix per a presentar l’acció geogràfica, social i dramàtica, i és determinant per a crear l’atmosfera apropiada. L’ús de la llum i el color, el decorat, el tractament dels indrets… són les eines que fan que un mateix indret pugui aparèixer en diferents gèneres.

Aquesta exposició, que vam poder gaudir durant els mesos d’estiu, la van conformar diverses monografies i revistes especialitzades, així com alguns DVD relatius als aspectes més teòrics de l’art cinematogràfic. La mostra va incloure autors consagrats com J. Aumont, D. Bordwell, F. Casetti, M. Cousins, G. Deleuze, S.M. Eisenstein, J.L. Godard, R. Gubern, S. Kracauer, C. Metz, J. Mitry i S. Zunzunegui, entre d’altres.

A les vitrines de la BCHG vam veure un recull de 42 llibres, 10 revistes i 5 DVD provinents dels fons bibliogràfics de la biblioteca, un dels més importants de Catalunya sobre aquesta matèria, comparable al de la Filmoteca de la Generalitat. Podeu sol·licitar un llistat dels documents exposats  mitjançant el servei Pregunt@.

Guions
Exposició presencial
Setembre 2014

El guió és el text en el qual s’exposa, amb els detalls necessaris per a la seva realització, el contingut d’una pel·lícula o d’un programa de ràdio o televisió.  Inclou el text més les indicacions tècniques per tal que es pugui dur a terme, però és invisible pel públic. No ens adonem, però és l’estructura sobre la qual es crea qualsevol programa o pel·lícula. 

Aquesta exposició presencial va aplegar documents sobre diferents tipus de tècniques de guió segons el mitjà i el format: cinema, ràdio o televisió i per a una sèrie, una pel·lícula o un programa. També va comptar amb una petita mostra de guions premiats i les seves pel·lícules, així com guions de ràdio i televisió. Podeu solicitar un llistat dels documents exposats mitjançant el servei Pregunt@.

El procés sobiranista
Exposició presencial i virtual
Desembre 2014 – gener 2015
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2014/12/04/exposicio-sobre-el-proces-sobiranista/​

Des de l’any 2006, data en que es va aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya, i els posteriors recursos presentats davant el Tribunal Constitucional amb sentència de l’any 2010, són molts els materials editats sobre la situació política a Catalunya. El CEDOC (Centre Documental de la Comunicació)  ha anat incorporant al seu fons una gran part dels documents publicats sobre aquest tema: informes i dictàmens, programes electorals, llibres i DVD.

Aquesta exposició, que tanca l’any 2014 i enceta el 2015, mostra una selecció dels materials que la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General ha anant recollint des de l’any 2005 fins ara sobre el procés sobiranista. Es pot demanar un llistat dels documents al servei Pregunt@.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Bimil·lenari d’August
Exposició presencial i virtual
Juliol – setembre 2014
http://pagines.uab.cat/august/

El 19 d’agost de l’any 14 va morir el primer emperador romà, August (63 aC – 14 dC). Adoptat pel seu oncle Juli Cèsar, August (Cèsar Octavi August) va continuar la tasca política del seu predecessor i va consolidar el que aquest no va poder assolir: la forja d’un nou sistema polític autocràtic que anomenem imperi. La seva habilitat política, capacitat de convicció i ambició, junt amb la necessitat de Roma de tenir pau després de les turbulències dels darrers temps de la república, van ser factors determinants del seu èxit polític.

Des del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb la Biblioteca d’Humanitats, es va realitzat aquesta exposició per tal de commemorar el bimil·lenari d’aquesta mort. Projectes i activitats realitzades a l’entorn d’August –una figura cabdal per la història de Roma, l’imperi i les seves províncies, particularment Hispània–  van donar l’oportunitat de conèixer més sobre el seu llegat.

Homenatge a Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
Exposició presencial i virtual
Setembre – octubre 2014
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/2014/09/26/amadeu-jesus-soberanas-i-lleo-1938-2014-en-homenatge/

Aquesta exposició es va fer en homenatge al professor Amadeu Soberanas, catedràtic del Departament de Filologia Francesa i Romànica de la Facultat de Lletres de la UAB (1990-2008), que va morir el mes d’abril. Editor, lexicògraf, bibliògraf, erudit i, per damunt de tot, professor, Soberanas va impartir classes d’història de la llengua, lingüística romànica i història de l’escriptura. Des de la seva incorporació a la UAB va formar part del Grup de Lexicografia i Diacronia.

La Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats va acollir una exposició bibliogràfica sobre els treballs de Soberanas en els diversos àmbits d’investigació, així com una selecció de la seva generosa donació a aquesta Biblioteca. La mostra va estar coordinada pel professor Jordi Cerdà i Subirachs.

Agitada calma antes de la tormenta
Bewegte Ruhe vor dem Sturm
Exposició presencial
Setembre – octubre 2014

Exposició didàctica organitzada pel Fòrum Cultural d’Àustria amb motiu dels actes commemoratius del centenari de la Primera Guerra Mundial.
La sala de revistes de la Biblioteca d’Humanitats va exposar 11 panells amb fotos i textos bilingües per presentar els principals corrents culturals, socials i artístics d’Àustria abans de l’esclat de la Guerra: la Secessió Vienesa, el modernisme, la psicoanàlisi, la dodecafonía, la cultura del cafè, els moviments feministes, el sionisme, el pacifisme …

Homenatge a Paco Ibáñez
Exposició presencial
Octubre 2014 

L’Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals), la càtedra José Agustín Goytisolo, Cultura en Viu, el Centre de Recursos Pedagògics del Prat de Llobregat i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat van organitzat un acte d’homenatge el proppassat 15 d’octubre al cantautor Paco Ibáñez, en reconeixement a la seva tasca divulgadora de la poesia hispànica.

L’equip format per Antoni Rossell, director de projecte (UAB);  Susanna Rafart, sotsdirectora i coordinadora del pla didàctic (Centre de Recursos Pedagògics del Prat de Llobregat);  María Elena García López, professora de l’IES Júlia Minguell de Badalona; i professors de diverses escoles i instituts, ha elaborat una sèrie de recursos didàctics amb l’objectiu que els alumnes coneguin d’una manera molt més àgil i ràpida el patrimoni literari hispànic en les seves diferents llengües mitjançant la música i l’expressió oral.

La Biblioteca d’Humanitats va col·laborar en l’elaboració de l’exposició bibliogràfica a les vitrines de la Sala de Revistes. En ella es van poder veure alguns treballs de Paco Ibáñez al costat dels poemes originals. Clicant aquí trobareu fotografies de l’exposició i el text de l’article «Paco Ibáñez: de la literatura i la seva música (de la teoria a la pràctica)», escrit pel professor Antoni Rossell.

Filosofia Oriental, Ciències Contemplatives i Psicologia  Transpersonal
Exposició presencial i virtual
Octubre 2014
http://pagines.uab.cat/filosofiaoriental/

Dins la psicologia, la psicologia transpersonal porta més de quatre dècades posant  l’atenció en les ciències contemplatives i en la filosofia oriental. Aquest corrent neix arran de l’interès d’un grup de psicòlegs, psiquiatres i psicoterapeutes (entre els quals Abraham Maslow i el psiquiatre Stanislav Grof) per expandir el marc de la psicologia humanista –més enllà del centre d’atenció sobre el jo— a l’estudi de la dimensió espiritual i trascendent de la naturalesa humana i de l’existència. Els seus fundadors pretenien integrar les tradicions místiques occidentals i orientals dins la psicologia científica moderna. L’orientació transpersonal sorgeix, doncs, de la trobada entre la psicologia occidental (en particular de les escoles psicoanalítica, jungiana, humanista i existencial) i les tradicions contemplatives d’Orient (especialment el budisme zen, el taoisme i l’hinduisme).

Aquesta exposició, realitzada amb la col·laboració d’Iker Puente i David Casacuberta, del Departament de Filosofia de la UAB, a la Biblioteca d’Humanitats pretén animar a filòsofs, psicòlegs, intel·lectuals, científics i creadors a interessar-se per les ciències contemplatives, la psicologia transpersonal i la filosofia oriental trascendint les etiquetes.

La Sibil·la: so, imatge, litúrgia, escena
Exposició presencial i virtual
Novembre 2014
http://pagines.uab.cat/sibila      

Exposició realitzada a la Biblioteca d’Humanitats amb motiu del Simposi Internacional «La Sibil·la. So. Imatge. Litúrgia. Escena» a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB els dies 20 i 21 de novembre de 2014, organitzat pel Departament d’Art i Musicologia.

Què és la Sibil·la? Quins són els seus orígens? Quin simbolisme té aquesta figura i el seu cant? D’ençà que l’any 2010 la interpretació del «Cant de la Sibil·la» a l’Illa de Mallorca esdevingué part del patrimoni de la UNESCO, aquest personatge de la mitologia grega i romana s’ha posat d’actualitat.

Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consulats per a conèixer el futur. Les seves profecies eren manifestades sempre en estat de trànsit i expressades en hexàmetres que es transmetien per escrit. El «Cant de la Sibil·la» és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’edat Mitjana. Malgrat que va ser prohibit al segle XVI, es va seguir representant durant la missa de la Nit de Nadal a totes les esglésies de Mallorca i a l’Alguer. Catalunya i el País Valencià l’han anat recuperant darrerament. Inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.

El Simposi Internacional va ser organitzat pels professors de la UAB Maricarmen Gómez i Eduardo Carrero, a la sala d’actes de la Facultat de Filosofia i Lletres. S’hi van poder escoltar també les ponències d’experts de diverses universitats. L’acte va finalitzar amb una reunió de treball de l’equip del projecte d’investigació «El patrimonio artístico y cultural como motor de desarrollo social y económico: El Canto de la Sibila».

Filosofia i justícia
Exposició presencial
Novembre 2014
http://blogs.uab.cat/bhfilosofia/2014/11/07/jornada-mundial-de-la-filosofia-2014-la-justicia/

Durant el mes de novembre, la Biblioteca d’Humanitats va acollir al vestíbul de l’edifici l’exposició bibliogràfica «Jornada Mundial de la Filosofia 2014: la justícia». Aquesta exposició es va organitzar amb motiu de la celebració de la Jornada Mundial de la Filosofia el dia 21 de novembre, que enguany va estar dedicada a la justícia.

Aquesta jornada internacional, liderada per la UNESCO, se celebra des del 2002 i es va instituir per a destacar la importància d’aquesta disciplina, especialment entre la gent jove, i també per a subratllar que «la filosofia és una disciplina que estimula el pensament crític i independent i es capaç de treballar per a una millor entesa en el món en promoure la pau i la tolerància».

L’exposició va estar integrada per monografies dedicades a la justícia, des de l’antiguitat fins a l’actualitat. Així mateix, atès que el tema de la justícia apareix sovint en la literatura, la mostra es va completar amb obres de reconeguts autors que han fet de la justícia una constant de moltes de les seves creacions, com Dostoievski i Kafka. Finalment, es van incloure també unes quantes pel·lícules en les quals aquest tema d’alguna manera hi és present.

Figures artístiques o la màquina de la veritat
Exposició presencial
Novembre – desembre 2014

Com cada any, l’Archivium Lullianum, un grup de recerca adscrit al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, va organitzar una jornada acadèmica de celebració dedicada a Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316). Enguany va ser la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB la que va acollir aquest acte, que va tenir lloc el dijous 27 de novembre.

Aquesta jornada commemorativa, que pretén difondre i recordar l’obra i el pensament d’aquest intel·lectual entre els estudiants universitaris, va ser complementada amb una exposició bibliogràfica a la Biblioteca d’Humanitats. Amb el títol «Figures artístiques o la màquina de la veritat» la mostra va estar dedicada a les figures del mètode racionalista del beat Ramon Llull i a les referències literàries de la seva obra.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia – Servei de Biblioteques

Cartocat

Cartocat es un geoportal, basat en l’estructura IDE (Infraestructura de Dades Espacials), que permet cercar mapes antics digitalitzats de l’àmbit territorial català. Es tracta d’una iniciativa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i l’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, que recull col·leccions digitalitzades de la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. En total, més de 3.300 mapes, dels quals 295 estan georeferenciats.

La cerca es pot realitzar sota dos conceptes, el lloc i la temàtica, a la caixa superior. La línia cronològica serveix per delimitar els anys de cerca. Els resultats d’aquests paràmetres apareixen llistats a la banda esquerra i al mapa de la part dreta apareix l’abast territorial del registre escollit. La visualització i descàrrega del mapa es realitza a través de l’enllaç del títol, que porta al repositori on es troba allotjat el document.

Per aquells mapes georeferenciats, el registre incorpora un enllaç que permet visualitzar-los damunt del mapa actual i veure’ls en 3D sobre Google Earth.

Podeu consultar Cartocat a la següent adreça: http://www.cartocat.cat

Beta Portal ICGC

El Beta Portal ICGC recull diversos prototips i projectes en fase de desenvolupament que duu a terme el grup GeoStarters (@GeoStarters). GeoStarters és el “grup de desenvolupament de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya focalitzat en la innovació i prototipatge de productes i serveis sobre geoinformació”, com ells mateixos es defineixen. En el portal trobareu múltiples aplicacions, aquí us esmentarem dues d’elles:

Visor de canvis urbanístics:
el visor de canvis urbanístic permet comparar simultàniament l’evolució urbanística d’un lloc a través dels ortofotomapes de diferents anys, i també amb el mapa topogràfic i amb el de planejament urbanístic. El topònim es localitza a partir d’un cercador i és pot configurar el nombre de finestres de la visualització amb aquells elements que siguin de més interès. També existeix la possibilitat d’incorporar altres capes a partir de serveis WMS.

Instamaps:
Instamaps és una senzilla aplicació que permet crear mapes a partir de geoinformació pròpia, dibuixant directament les dades o important dades obertes externes, provinents d’altres organismes o institucions. Permet escollir entre diversos tipus de cartografia de base, de simbolització, etc. Finalment, el mapa obtingut es pot compartir (opcionalment) a la galeria de mapes del propi Instamaps.

Podeu consultar el Beta Portal ICGC a la següent adreça: http://betaportal.icgc.cat/

Com podeu comprovar, les novetats en cartografia digital es produeixen tant en cartografia antiga com en nous serveis d’informació geogràfica. Si necessiteu més informació sobre algun aspecte concret dels recursos comentats, sobre d’altres dels que desconeixeu el funcionament, o cerqueu nous recursos cartogràfics a la xarxa i necessiteu ajuda, no dubteu a contactar amb la Cartoteca General i fer-nos arribar els vostres dubtes.

Marta Gil
Cartoteca General

Efectivament, les polítiques expansionistes de les monarquies medievals europees van tenir una gran incidència en la pràctica veterinària. Aquesta expansió, impulsada en el Baixa Edat Mitjana, influeix en la renovació dels sistemes productius agroalimentaris, i en la utilització del cavall com a instrument fonamental de guerra i de símbol d’estatus social. Inicialment, l’estament nobiliari mostra una necessitat de capacitació pel seu exercici de classe dirigent, que veurà, en la recuperació de la veterinària clàssica, un instrument de prestigi i recurs per exercir l’art de la guerra i la pràctica de la caça (Cifuentes et al., 1999, 75-76).

Però, a part de la capacitació dels nobles, es requerien de practicants que exercicin la professió. Els veterinaris medievals s’originaren a partir de dos camins diferents: el ferrador i el hipiatra -terme d’arrel grega que denomina els encarregats de la salut dels cavalls. Una vinculació que es mantindria al llarg dels segles fins ben entrat el XIX. A les ciutats peninsulars medievals, la veterinària va ser de les primeres professions que es van regular, amb caràcter voluntari i amb orientacions benèfiques i religioses.

Concretament, durant el segle XIII apareixen a la Corona d’Aragó les primeres associacions de veterinaris dins el “Gremi de Ferrers, Manescals i Platers” a la Ciutat de València, el 1298. Cal tenir en compte, que la terminologia professional dels practicants veterinaris canvia segons el territori en que ens trobem: pels professionals veterinaris de la Corona de Castella, el terme que identifica la seva pràctica és l’albeiteria, i albéitars els seus practicants -arrel àrab “baytar”-; mentre que en els regnes de la Corona d’Aragó parlarem de manescalia, i de manescals o menescals quan ens referim als veterinaris d’aquest reialme -arrel germànica “Marh (cavall) + “Shalk” (cuidador), (Ferragud, 2012). Els veterinaris reials de les corts aragoneses i castellanes també es distingien per les seves funcions. Mentre el mariscal major catalanoaragonès tenia per objectiu atendre l’estabulació, doma, alimentació i sanitat dels cavalls, els del regne de Castella complien unes funcions primordialment militars (Cordero, 2004, 234).

A meitat del XIV, els manescals ja regulaven la seva activitat amb unes ordenances que beneficiaven la pràctica professional. Va ser el pas previ a l’aparició dels gremis. Progressivament, les associacions de cada branca laboral es van anar constituint amb una participació obligatòria, i adquirint un pes econòmic , polític, i gestionant l’ordenament de la professió veterinària medieval. Mereix un capítol a part l’exercici de la manescalia a l’ordre de les corts reials, que comportava un control sanitari i de taxació dels èquids, presents en els camps de batalla, i que els monarques havien de donar compte als propietaris en cas de pèrdua, prèvia taxació per part del manescal encarregat.

L’ensenyament de la veterinària es feia a través d’aprenentatge entre mestre i alumne a través del contracte d’afermament. L’aprenent, rebia nocions sobre l’art de la veterinària i ferradura per part del manescal, el qual li oferia allotjament, roba i menjar en contraprestació al seu treball. La formació, que durava uns quatre anys, li donava dret a obtenir la categoria d’oficial. Un cop passats dos anys mes, l’aspirant podria presentar-se al tribunal examinador per passar les proves de mestre manescal o albeitar (Ferragud, 2012).

La difusió de la manescalia medieval es portà a terme a través d’una important activitat manuscrita i bibliogràfica. De tipus més erudit, adreçada a nobles i reis; o pràctic, indicada per mossos i cuidadors d’estables. En el darrer cas, són habituals els receptaris que passen de ma en mà, i de pares a fills. Sovint, amb la necessitat de regular la professió, apareixien, al final dels documents, uns qüestionaris adreçats als futurs veterinaris. Preceptivament, els estudiants de l’art de la manescalia, havien de superar-los per poder exercir la professió de salut animal.

Els consells municipals de la Corona d’Aragó, arbitraren cap a mitjans del XV, que els aspirants a manescal fossin examinats de forma obligatòria, mitjançant un tribunal format per ciutadans, cavallers, cirurgians i metges universitaris. La presència de metges en els tribunals veterinaris, cal considerar-la com a símptoma de la unitat doctrinal en els diferents aspectes relacionats amb la salut humana i animal. (Cifuentes et al., 1999, 94).

Progressivament, els reis van voler controlar els tribunals professionals nomenant examinadors majors, vers el 1450, que amb els Reis Catòlics es reconvertirien en el Real Tribunal de Protoalbeyterato (Pragmàtica de 13 Abril de 1500). Amb aquesta disposició es definia l’albeiteria com a “arte liberal y científico“(Cordero, 2004, 249). Durant l’Edat Moderna, les autoritats del Protoalbeiterat van haver de coexistir amb l’intrusisme, tolerat, portat a terme per practicants del món rural, així com la prohibició expressa en l’exercici de la pràctica veterinària per part de jueus i moros (Zarzoso, 2002, 109-111).

Ja en el segle XVIII, en el sistema formatiu veterinari, coexistia una formació centralitzada, amb “examinadors” delegats, que actuaven en nom del rei, amb els que autoritzaven el propis gremis dels reialmes que configuraven l’imperi espanyol, i que seguien mantenint una penetració social important. La manca de regulació dels títols d’albéitar, comportava deficiències en la professió i un creixent intrusisme per professionals poc qualificats. Felip V, va intentar normalitzar la professió veterinària, promulgant una Ordenanza (1722), i la Real Provisión de Arte Veterinaria (1794) en la que es declarava ” que a los Albeytares, aunque fuesen herradores, y no a estos sin ser Albéytares, de les debía reputar y tener como Profesores de Arte Liberal y científico” (Herrero, 1984, 26-28).

El corrent il.lustrat que envaí Europa, feu que el 1792 es creés la primera Escuela de Veterinaria a Madrid, per part del català Segimón Malats i Codina. Aquest, ja havia conegut l’obra de Claude Bourgelat, amb la fundació, el 1761, de la primera faculat veterinària europea: l’Ecole Vétérinaire de Lyon. Però aquesta escola no va comportar l’eliminació dels estudis regulats per l’antic Protolabeiterat. Manescals i veterinaris van coexistir durant anys. El 1825 es començà a legislar en contra del Protoalbeiterat, i el 1835, amb el canvi de Escuela a Facultad a Madrid, s’elimina definitivament l’exercici del Tribunal de Protolabeyterato, i les proves avaluatives d’aspirants a veterinària a cada regió espanyola (Herrero, 1990, 213-250).

A la Biblioteca de Veterinària UAB, hem tingut l’oportunitat d’adqurir un dels títols de “Maestro Albeytar”, atorgat al sr. Jose Roca el 6 de Juliol de 1818, en ple debat entre Escuela veterinaria i Tribunal de Protolabeiterat, per part del Maestro Albeytar y Herrador Josef Marull i Camps. En el document, que trobareu digitalitzat al final d’aquesta notícia, es pot llegir que se li han fet les preguntes corresponents a l’art de l’albeiteria, el deure que té d’obediència al mestre que l’ha examinat, i la necessitat de tenir al seu càrrec als aprenents i oficials que se li presentin. Així mateix haurà de tenir “… todos los libros mas precisos de Albeyteria, como tambien el Estuche completo, con todos los instrumentos precisos de su arte de Albeyteria, bajo la pena de diez libras en que incurirá dicho Maestro aquí expressado, cada vez que se hallare sin lo prevenido …“. Es demostra doncs com, l’exercici de la veterinària, tant medieval com moderna, estava estretament vinculada al món del llibre, tant com eina de suport a l’exercici professional, com d’avaluació als coneixements apresos i impartits en la pràctica diària.

Aquesta coexistència de diferents sistemes de capacitació en salut animal a Espanya, va comportar un endarreriment de la professió, respecte l’exercida en altres països europeus. Fins ben entrat el segle XX, els coneixements veterinaris espanyols no es van poder impulsar i posar al nivell que la demanda social reclamava amb intensitat.

Accés al document digitalitzat:

Títol de ferrador i albeitar (veterinari) concedit a José Roca, a Reus, el 6 de Juliol de 1818, i expedit per D. Josef Marull, y Camps, mestre Albeytar i ferrador.- Al f. [1], escut reial de Ferran VII ; al f. [2], segell sec de Jose Marull, protoalbeytar de Catalunya.- Acompanyat del certificat del registre del “Título de Maestro Albeytar en el Manual de Registro de la Subdelegación del Superior Tribunal del Real Proto Albeiterato en el Principado” de Catalunya per Josep Pons y Torner, el 3 de juliol de 1828 (f. [3])

Fonts consultades:

Cifuentes, Lluís, Ferragud, Carmel, García Ballester, Luís. “Els menescals i l’art de la menescalia a la Corona d’Aragó durant la Baixa Edat Mitjana”. Dins: Història de la Ramaderia i la Veterinària als Països Catalans: IV Col· loqui d’Història. CEHI. Publicacions de la Universitat de Barcelona (1999): 75-98.

Cordero del Campillo, Miguel. “De équidos y albéitares en la España Medieval cristiana”. Dins: Escritos dedicados a José Maria Fernández Catón. Centro de Estudios e Investigación” San Isidoro” (2004): 227-251.

Ferragud, Carmel . “L’art de la menescalia i els seus practicants a la Baixa Edat Mitjana”, Temes de Sciència.cat. http://www.sciencia.cat/biblioteca/temes/menescalia.htm. Consulta 14-11-2014

Herrero Rojo, Máximo. La Veterinaria en la antigüedad: creación del Real Tribunal del Protoalbeiterato de Castilla. Junta de Castilla y León, 1990.

Herrero Rojo, Máximo. La Albeyteria española en el siglo XVIII. Graficas Cervantes, 1984

Zarzoso, Alfons. “Animals i menescalia a la Catalunya del segle XVIII.” Dins: Actes de la VI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica (2002): 107-118.

Zarzoso, Alfons. “Medicina para animales en la Cataluña del siglo XVIII: una práctica médica plural”. Asclepio. (2007) 59 (1): 101-130.    http://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/viewArticle/219. Consulta 10-11-2014

Vicenç Allué Blanch
Cap de Biblioteca de Veterinària UAB

Enguany el Servei de Biblioteques ha participat per primera vegada en la International Open Access Week que ha celebrat la seva vuitena edició del 20 al 26 d’octubre.

Universitats, centres i institucions de tot el món, edició rere edició, organitzen diverses accions encaminades a sensibilitzar els diferents agents implicats en la producció científica sobre les repercussions i beneficis que comporta per a tota la societat tenir accés públic i gratuït als resultats de la recerca. L’accés obert maximitza la inversió feta en recerca i n’incrementa el seu ús.

Durant aquesta setmana totes les biblioteques de la UAB han portat a terme la sessió: Producció científica: la visibilitat de la recerca adreçada al personal docent i investigador i als estudiants de doctorat de la UAB. El seu objectiu era donar a conèixer què és l’accés obert a la informació, els beneficis que comporta per l’investigador i la societat i com publicar al Dipòsit Digital de Documents de la UAB ¹ la  seva producció científica o la del seu grup de recerca.

L’organització d’aquestes xerrades va suscitar interès i van comptar amb un centenar d’inscripcions. La principal novetat tractada va ser la posada en funcionament dels formularis d’autoarxiu, a través d’Ein@ o del propi DDD, per tal que el PDI pugui publicar fàcilment al DDD. Les xerrades van esdevenir, a més a més, un espai de participació on els assistents van poder intercanviar informació i compartir dubtes en relació a la recerca portada a terme a la nostra universitat. Podem concloure que les sessions van valorar-se molt positivament i en pocs dies les peticions d’incorporació de documents i de creació de nous portals pels grups de recerca o instituts al DDD es van veure incrementades amb escreix.

Paral·lelament el Servei de Biblioteques va impulsar i va treballar en la creació d’una pàgina web dedicada a l’accés obert que es va inaugurar a mitjans d’octubre. El portal pretén ser una eina per estar al dia de les novetats i de les actuacions que es porten a terme a la UAB.

En la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación i en la Política Institucional d’Accés Obert de la UAB  tenim els marcs legals que garanteixen l’accés permanent, gratuït i lliure de restriccions als continguts científics i acadèmics amb l’objectiu d’afavorir l’accessibilitat, la visibilitat i l’impacte de la recerca científica. En aquest context la Universitat ha creat una Comissió d’Accés Obert liderada pel Vicerectorat d’Investigació que té com a missió l’establiment i assoliment d’un Pla d’Actuacions per l’Accés Obert a la Universitat.

Esperem que aquest petit homenatge a l’accés obert sigui la primera d’un seguit d’actuacions encaminades a reforçar el nostre compromís pel que fa al retiment de la recerca a la societat.

Carme Besson
Gestora de Suport a la Docència i la Recerca
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

 ¹1r repositori d’Espanya, 4t d’Europa i 11è del món d’un total de 1.983 repositoris avaluats segons el darrer informe del Laboratori de Cibermetría del CSIC de juliol de 2014.

Una de les línies estratègiques d’aquest pla era “Innovar i comunicar els serveis d’acord amb les necessitats de les diferents tipologies d’usuaris”. Des de l’inici, la voluntat del Servei de Biblioteques va ser incloure les tecnologies mòbils com un element d’innovació i de fer present les biblioteques i els seus serveis a les “butxaques” dels usuaris, assumint que l’ús de serveis mòbils està completament integrat en la vida dels estudiants.

En paral·lel amb aquesta voluntat del Servei de Biblioteques, des de l’Àrea de Planificació de Serveis d’Informació (APSI) es va convocar el Concurs SmartUAB per tal que els estudiants fessin propostes de quines aplicacions de l’àmbit UAB els agradaria poder consultar per mòbil. Una de les dues propostes guanyadores va ser la consulta del catàleg de les biblioteques.

Aquesta sinèrgia entre els dos àmbits ha fet possible el disseny de l’aplicació de consulta del catàleg. El 2013 es va posar en funcionament una primera versió de l’aplicació i el primer trimestre de 2014, una segona versió més completa, que inclou la identificació de l’usuari i la interacció directa amb el catàleg.

Les funcionalitats que inclou l’APP són:

• Fer una cerca al catàleg per paraula clau i veure els 50 primers resultats ordenats per rellevància.
• Desar la referència bibliogràfica (títol, localització i topogràfic) i veure la disponibilitat dels exemplars
• Llegir el codi QR dels registres del catàleg
• Accedir a “El meu compte” i consultar les reserves o préstecs
• Fer reserves de documents
• Renovar els préstecs
• Consultar els llibres de préstec consorciat (PUC) prestats per l’usuari

L’aplicació és gratuïta, i inicialment s’ha desenvolupat en català i està disponible per al sistema operatiu Android.

L’adreça de descàrrega és https://play.google.com/stor/app/details?id=com.uab

A octubre de 2014, el nombre de descàrregues de l’aplicació supera les 1.600 i té una valoració de 3,5 sobre 5.

També relacionat amb la tecnologia mòbil, des de l’APSI i en col·laboració amb Google, s’ha desenvolupat un projecte per tal de que l’usuari pugui visualitzar la seva posició dins els edificis de la Universitat. L’usuari té la posibilitat de consultar els mapes interiors, podent ubicar d’aquesta manera espais del seu interés.Cal dir que la UAB va ser una de les 5 primeres universitats mundials en disposar d’aquest Servei, extès a altres entorns com aeroports o centres comercials.

Vegeu exemple:

El proper pas en la mobilització de serveis a les biblioteques és la consulta de la web del Servei. Hem de destacar que les estadístíques de consulta indiquen que un percentatge significatiu de les visites que rep la pàgina web es fan des d’aplicatius mòbils (tauletes o telèfons), percentatge que s’incrementa anualment, tot i que a l’actualitat el contingut de la web no està adaptat a aquesta navegació ni a la visualització en pantalles petites.

Biblioteques americanes xifren les visites que reben per mòbil en un 30%, amb la qual cosa queda clar que és una tendència que anirà en augment i que cal ser-hi present.

Vegeu gràfic d’evolució de consultes i sistemes operatius de mòbil 2012-2014:

Des del Servei de Biblioteques estem treballant per poder disposar d’una web mòbil que inclogui els principals serveis que oferim als usuaris.

Juan Antonio Martínez
Àrea de Planificació de Sistemes d’Informació

Núria Casaldàliga
Servei de Biblioteques

Va ser professor del Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB fins l’any 2002 i després de la Facultat de Comunicació Blanquerna. També fou col·laborador de les revistes Anàlisi i Trípodos. Al llarg de la seva vida professional va formar una important biblioteca especialitzada en comunicació.

La Dra. Isabel Fernández Alonso, professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, amiga de Daniel ha estat la representant de la família encarregada de portar a terme la donació de la biblioteca particular del professor Daniel Jones. És qui també ha creat un grup de recerca que porta el seu nom amb la intenció que se’l recordi com un rellevant investigador de la comunicació http://grupodanieljones.org/daniel-jones/

El fons documental està format per llibres i revistes de l’àmbit de la comunicació en el sentit més ampli, aproximadament uns 5.000 llibres, col·leccions de revistes i una important quantitat de dossiers temàtics. Cal destacar que aquest fons inclou documents antics, de finals del segle XIX i principis del segle XX que demostren la seva faceta de bibliòfil. La temàtica dels documents és molt variada: història del llibre i de la impremta, església i mitjans, història dels mitjans a Amèrica Llatina, biografies de prohoms de la comunicació, grups de comunicació, congressos, llibres de teoria i crítica, industria cultural, estructura i política de la comunicació, etc.

Durant el temps que hem estat seleccionant aquesta documentació ens hem adonat que el professor Daniel Jones havia dedicat gran part de la seva vida a cercar aquests documents per les llibreries i llibreters de vell a fi d’aconseguir obres que sense perseverança és impossible aplegar.

Amb la incorporació d’aquesta documentació, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General augmenta considerablement el seu fons en quantitat i qualitat. Podrà proporcionar als investigadors de la història de la comunicació una documentació molt valuosa que completa la ja existent. Finalment, volem agrair a la Dra. Isabel Fernández Alonso el seu interès per fer donació d’aquest fons bibliogràfic a la UAB.

M. Antònia Galceran
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General