BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes 2015
Exposició presencial i virtual
Maig 2015
http://blogs.uab.cat/bctotestudiants/2015/05/07/dia-internacional-de-la-fascinacio-per-les-plantes-2015/

El passat 18 de maig es va celebrar el Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes 2015 a escala internacional (Organització Europea per la Ciència de les Plantes, EPSO). Per commemorar-ho, la Unitat de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Biociències va muntar a la Biblioteca una exposició on es van poder observar diferents tipus de llavors i de plantes, mètodes de germinació, cultius in vitro i hidropònics, així com una col·lecció de monografies i algunes revistes centrades en la investigació sobre fisiologia vegetal.

La mostra, que va restar a les vitrines durant tot el mes de maig, va permetre veure en directe el desenvolupament d’algunes de les plantes exhibides.

La ciència d’Alícia
Exposició presencial i virtual
Maig 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alicia

En commemoració del 150è aniversari de la publicació d’Alícia al país de les meravelles, la BCT va fer al vestíbul un muntatge ben singular per tal de destacar la rellevància d’aquesta obra literària. L’exposició es va centrar en tres eixos:

• Una selecció de llibres per aprofundir en els aspectes matemàtics d’aquesta obra.
• Publicacions sobre matemàtiques recreatives, problemes i divertiments lògics de Lewis Carroll, l’autor d’Alícia.
• La influència posterior d’Alícia en les obres d’altres autors.

Ciència pel camí
Exposició presencial i virtual
Juny-juliol 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/

Aquesta exposició, muntada al vestíbul de la BCT, mostra una selecció del fons bibliogràfic de la biblioteca relatiu a aquells llibres de divulgació, d’història i de ficció científiques que us poden aportar coneixements i, alhora, entretenir. Des de fa tres estius, coincidint amb el final de curs, s’escull un tema i s’escenifica per tal de donar a conèixer als usuaris aquests autors, així com recomanar la lectura dels seus llibres.

L’exposició presencial remet a la pàgina web Ciència per llegir, que amplia el seu contingut de forma permanent. Aquest any, a més, s’ha fet coincidir l’exposició a la vitrina exterior amb la selecció de 12 investigadors reconeguts pel seu paper com a divulgadors. La seva biografia, obres comentades i més dades sobre la seva trajectòria professional en el món de la divulgació científica es poden consultar a la web esmentada.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Protecció legal a les víctimes de violència de gènere
Presentació dels llibres:
Protección de las víctimas de violencia de género en la Unión Europea
La orden europea de protección. Su aplicación a las víctimas de violencia de género
Exposició presencial i virtual
Maig-juliol 2015
www.bib.uab.cat/socials/exposicions/violenciagenere

El dia 28 de maig la Biblioteca de Ciències Socials va acollir la presentació d’aquestes dues obres. Editats sota la direcció de Teresa Freixes Sanjuán, catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Laura Roman Martín, professora de Dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV), ambdós llibres són resultat del projecte europeu Epogender, finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Daphne III.

Paral·lelament a aquest acte, la BCS va preparar una pàgina web sobre els dos llibres i la seva temàtica i va muntar una exposició presencial que inclou una àmplia selecció bibliogràfica dels fons de la biblioteca al voltant d’aquesta matèria.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Homosexualitat en els mitjans
Exposició presencial
Maig-juny 2015

Amb motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia,  la BCHB va organitzar una exposició per tal de promoure la reflexió sobre la imatge que els mitjans reflecteixen del col·lectiu LGTB.

Llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules i documentals de temàtica gai així com revistes i portades de publicacions generals que han tractat el tema van conformar l’exposició i van fer palesa la influència dels mitjans de comunicació i la publicitat sobre com la societat reacciona davant aquest col·lectiu. Podeu consultar aquí la llista dels documents exposats.

Sèries de culte, culte a les sèries
Exposició presencial
Juliol-setembre 2015

En els mitjans s’acostuma a dir que un programa és de culte quan, independentment de criteris objectius de qualitat, es seguit amb devoció per un públic més o menys reduït. Pot ser una sèrie de gran qualitat o pot ser fins i tot considerada dolenta però, sigui com sigui, no podem deixar de veure-la. Són mostres artístiques minoritàries que desperten el fervor quasi religiós d’uns quants seguidors en principi però que, amb el pas del temps, poden arribar a tenir un públic massiu.

Aquesta exposició de la BCHG recull una selecció subjectiu d’algunes sèries considerades de culte, així com d’altres que també han gaudit d’una certa popularitat.

Podeu demanar al servei Pregunt@ la llista dels títols exposats i d’altres que per manca d’espai no es van poder exposar.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Arxiu Occità, 20 anys d’occità a la UAB
Exposició presencial i virtual
Maig 2015
http://grupsderecerca.uab.cat/occita/content/20%C3%A8-aniversari

Durant el mes de maig van tenir lloc les vintenes Jornades Occitanes que organitza l’Arxiu Occità (Institut d’Estudis Medievals) de la UAB. La Biblioteca d’Humanitats ha col·laborat activament amb l’Arxiu durant aquestes dues dècades i, per celebrar-ho, es van programar diversos actes commemoratius.

L’exposició va ser inaugurada amb la lectura de poemes per part de poetes llatinoamericans. Conferències, col·loquis, concerts de música occitana i una selecció bibliogràfica a les vitrines de l’entrada de la BH van completar les jornades dedicades a aquesta temàtica. Podeu veure el programa d’actes que es van realitzar a la Web de l’Arxiu Occità.

100 anys revista literària Orpheu
Exposició presencial
Maig 2015
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/?s=orpheu

El Centro de Língua Portuguesa Camões de Barcelona, en col·laboració amb la Biblioteca d’Humanitats, va oferir una mostra bibliogràfica per conmemorar els 100 anys de la revista literària Orpheu.

L’exposició, que es va ubicar a la segona planta, s’inaugurà el 5 de maig amb la lectura de poemes per part de Sandra Boto del Centro Camões, i va concloure el 19 de maig amb la xerrada «La Generació d’Orpheu» a càrrec de Fàtima Freitas, professora de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, especialista en poesia portuguesa del segle XX i autora d’una antologia poètica d’Orpheu.

Joan Veny, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Exposició presencial
Juny 2015

Òmnium Cultural ha concedit aquest any el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al filòleg Joan Veny i Clar. Amb aquest motiu, durant el proppassat mes de juny, la Biblioteca d’Humanitats va exposar una selecció de l’obra del filòleg a les vitrines de la planta baixa.

Joan Veny, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, té una àmplia obra d’investigació en dialectologia i història de la llengua. Col·labora en la redacció de l’Atlas linguistique roman (del qual és president) i de l’Atlas linguarum Europae. En l’àmbit català dirigeix l’Atles lingüístic del domini català, investigació bàsica que té ja quatre volums publicats.

Consum responsable: un canvi de paradigma
Exposició presencial i virtual
Juny-setembre 2015
http://pagines.uab.cat/consumresponsable

Una exposició per apropar al públic la veu d’especialistes que volen donar resposta a moltes preguntes sobre el cost ambiental i social del consum actual –majoritàriament depredador i contaminant– i oferir eines per tal de practicar un consum responsable.

El material exposat es va articular en tres blocs temàtics: ambiental, econòmic i el consum com a eina del ciutadà. També s’hi va incloure la mirada filosòfica d’autors com Jean Giono o David H. Thoreau, aquest darrer considerat l’inspirador del moviment que actualment es coneix com a simplicitat voluntària.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

El workshop “From Cabinet to Internet: Digitising Natural History and Medical Manuscripts“, celebrat a Londres del 27 al 28 d’Abril de 2015, i organitzat conjuntament per The Linnean Society of London i la University of Exeter (UK), va tractar diferents projectes vinculats amb la digitalització dels manuscrits relatius a història natural i mèdica, dels segles XVI al XIX.

Els coordinadors d’aquestes jornades van mostrar la importància d’organitzar col·leccions diversificades en objectes i formats per l’estudi de la història de la ciència. A fi d’entendre les pràctiques i xarxes científiques que es van donar a partir del s. XVI a Occident, cada cop més s’estan utilitzant eines tecnològiques que faciliten l’estudi textual. Aquest conjunt de tècniques és el que es coneix com a Humanitats Digitals (Digital Humanities).

Per diferents països europeus, però especialment al Regne Unit, que compta amb una llarga tradició d’arxius sobre història de la ciència, s’ha desenvolupat l’edició, indexació i digitalització de manuscrits i correspondència científica per fer-la abastable als historiadors de la ciència. Aquestes col·leccions digitals, que es caracteritzen per incorporar diferents gèneres i formats (llibres, cartes, escrits, imatges, col·leccions d’espècies dissecades), s’integren d’una manera lògica i ordenada, facilitant la visió de tot el conjunt. Vindria a tenir un paral·lelisme amb el Gabinets de Curiositats de l’Edat Moderna, on es mostraven objectes de tot el món conegut en un microcosmos especial d’una sala.

Al llarg de les jornades es van assenyalar tres trets que caracteritzen les col·leccions digitals en història de la ciència: a) navegabilitat, cercables i localitzables; b) establiment de seqüències de la documentació (historicitat) ; c) desenvolupament de tècniques d’arqueologia de la informació per identificar les traces que han deixat els usuaris contemporanis o posteriors al material objecte de la col·lecció (contextualització).

Les humanitats digitals han canviat la manera en que els investigadors aborden els estudis històrics, a través de les cartes i manuscrits. Les edicions digitals venen acompanyades amb metadades que enriqueixen els continguts, facilitant les possibilitats de les cerques en la descripció dels registres. El format digital ha permès fer accessibles detalls que d’altra manera eren difícilment detectables, com les anotacions marginals.

Per altra banda, moltes de les activitats de descripció i identificació s’han fet a través de crowdsourcing. Una activitat col·laborativa que fomenta la participació tant de personal acadèmic i investigador com de públic interessat en els diferents àmbits objecte de l’estudi d’història de la ciència.

Entre els projectes més interessants presentats durant les dues sessions destaquem els seguents: The Linnean Collections (Linnean Society of London) ; The Linnaean correspondence (Swedish Linnaeus Society, Uppsala, Centre international d’étude du XVIIIe siècle, Ferney-Voltaire)  ; Casebooks Projects (University Cambridge, Bodelian Libraries) ; The Alfred Russel Wallace Correspondence Project (Natural History Museum London) ; The Joseph Hooker Correspondence Project (Kew Royal Botanic Gardens (Uk)  ; Cultures of Knowledge Project (Bodleian Libraries, Melon Foundation, Oxford University) ; Physicians Correspondence of the German Speaking Territories, 1500 1700 (Universität Würzburg, Bayerische Akademie der Wissenschaften,Union der deutschen Akademien der Wissenschaften)  ; i els projectes de transcipció en línia: Transcribe Bentham (University of Central London) , i Transcriptorium, en el que participa la Univ. Politècnica de València.

Les sessions en vídeo s’han publicat recentment i les podeu consultar a través de la plataforma vimeo:

Introduction, Staffan Müller-Wille, University of Exeter

La UAB ha signat un acord amb l’historiador Martí Gelabertó per incorporar la seva col·lecció de 180 mapes i plànols de la Catalunya dels segles XVII i XVIII a la Cartoteca General de la Universitat.

L’acord ha estat signat per Gelabertó i pel rector de la UAB, Ferran Sancho, en un acte que ha comptat també amb la presència de Xavier Ribes, comissionat del rector per a la Societat de la Informació; Joan Carbonell, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres; Joan Gómez Escofet, director del Servei de Biblioteques; Pau Alegre, coordinador de la Cartoteca General; Núria Gallart i Margarita Freixas, cap i coordinadora, respectivament, de la Biblioteca d’Humanitats; Ignasi Fernández Terricabras, excoordinador de la Biblioteca d’Humanitats; i Albert Pèlachs, secretari acadèmic del Departament de Geografia.

La Col·lecció Martí Gelabertó de mapes històrics consta fonamentalment de mapes i plànols dels segles XVII i XVIII de Catalunya, tant de tot el Principat com de determinades ciutats. També de plantes de fortaleses militars i de vistes de ciutats de l’època, perquè molts van ser dibuixats amb ocasió dels conflictes bèl·lics que van assolar Catalunya entre 1640 i 1714. Constitueixen una eina de gran valor no només per a l’estudi de la història de la cartografia sinó per a d’altres especialitats en les quals el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB ha destacat, com ara la història de la guerra o l’estudi de la percepció del territori en època moderna. La Col·lecció, a més, serà digitalitzada properament.

Centre de recerca històrica

La Col·lecció Martí Gelabertó passarà a enriquir el fons de la Cartoteca General de la UAB (situada a la Biblioteca d’Humanitats), que té el seu origen en el treball del Departament de Geografia des de l’any 1973 i la seva missió és preservar, difondre i facilitar l’ús a estudiants i investigadors de documentació cartogràfica en qualsevol suport. La Col·lecció Gelabertó permetrà que la Cartoteca, a més de ser un centre especialitzat en les darreres tècniques cartogràfiques com sempre ha estat, esdevingui també un centre d’investigació històrica.

Martí Gelabertó Vilagran, doctor en història per la UAB, ha estat professor de la Universitat Marc Bloch d’Estraburg i de la Universitat del Franc-Comtat de Besançon, així com investigador adscrit a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Les seves principals investigacions fan referència a la religiositat dels diferents grups socials a la Catalunya dels segles XVI i XVII Sobre aquest temes ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i obres com La palabra del predicador. Contrarreforma y superstición en Cataluña (siglos XVII-XVIII) (Lleida, 2005).

Notícia extreta de UAB Sala de premsa

L’Institut Germans Trias és un centre CERCA, centre públic de recerca català que té per objectiu contribuir a la millora de la salut de les persones a través del coneixement científic i de la seva transferència. Acreditat com a centre d’excel·lència per l’Instituto de Salud Carlos III, i paraigua de l’activitat investigadora de l’Hospital Germans Trias (HUGTP).

L’IGTP està ubicat al Campus Can Ruti de Badalona, on està fortament connectat amb la resta d’institucions que hi fan recerca: Institut Català d’Oncologia (ICO), Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Institut Guttmann, Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), Fundació Lluita contra la Sida (FLS), Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC), Banc de Sang i Teixits (BST) i Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT).

L’activitat de recerca de l’IGTP es distribueix en 8 àrees, que suposen mig miler de publicacions científiques anuals en prestigioses revistes científiques. Aquestes àrees són:

• Ciències del comportament i Abús de substàncies
• Immunologia i inflamació
• Malalties del cor, vasculars i respiratòries
• Malalties infeccioses
• Malalties endocrino-metabòliques, de l’os i renals
• Fetge i aparell digestiu
• Càncer
• Neurociències

A més, l’Institut disposa de múltiples plataformes tecnològiques i unitats que donen un suport imprescindible als investigadors.

El DDD és l’eina que recopila, gestiona, difon i preserva la producció científica, docent i institucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest dipòsit permet emmagatzemar la recerca publicada per la institució, en accés obert, visible i localitzable per a la comunitat científica internacional.

El dipòsit de la producció científica al DDD permet gaudir d’una sèrie d’avantatges:

• Reunir la producció científica de la institució en un sol dipòsit
• Augment de la visibilitat i l’accés als resultats de la recerca
• Accés al text complet de la recerca
• Compliment de la legislació espanyola i europea vigent
• Accés permanent a la recerca dipositada
• Eines de valor afegit

Mitjançant aquest conveni de col·laboració, signat pel rector de la UAB i pel director científic de l’IGTP, la UAB posa a disposició de l’IGTP el DDD per a la difusió en accés obert de les publicacions científiques de l’IGTP que hagin obtingut les autoritzacions necessàries.

Marta Jordán
Biblioteca de Medicina

La Mercè ha treballat a la Biblioteca d’Humanitats durant quaranta dos anys. Imagineu-vos. Des que va entrar a treballar com administrativa a la llavors petita Biblioteca de Lletres a finals dels anys setanta fins ara mateix, com a gestora de la Col·lecció de la Biblioteca d’Humanitats des de l’any 1999 fins el dia de la seva jubilació.

Les biblioteques han canviat moltíssim durant aquests anys. De quan els usuaris demanaven els llibres al taulell i els anàvem a buscar als dipòsits perquè tot el fons era d’accés tancat fins ara, l’era digital en què tots notem com la Biblioteca Digital ens empeny i ens reforça. De quan la Biblioteca de Lletres era tan petita fins als dos edificis que ara la conformen. De quan eren unes poques persones les que hi treballaven fins a la quarantena que hi treballem actualment. Canvis d’edificis, canvis d’estratègies, canvis de formes de treballar, canvis de formats i formes, de professors, de contactes i de companys. La Mercè forma part d’una generació de professionals que ha assistit a una metamorfosi espectacular de les nostres biblioteques i que ha participat molt activament en que aquesta evolució fos possible. Amb rigor, paciència i, això ho sabeu tots els que la coneixeu, amb el seu bon humor, la seva gestualitat i l’expressivitat amb què et pot explicar la tasca que et toca fer o qualsevol de les seves anècdotes, que en té a cabassos. La seva professionalitat és de les que deixen petjada, com també ho és el seu tarannà i el seu carisma. Nosaltres, els seus companys, la trobarem molt a faltar. La trobem molt a faltar.

La Mercè ja està jubilada. Ara li toca gaudir de la vida, encara més. Vol viatjar (és una gran aventurera), fer classes per a adults (en el fons sempre ha volgut ser mestra, com la seva mare), aprendre a fer petites obres d’artesania (és una artista), ballar (és una gran ballarina), fer cursos de tot tipus de coses (és molt curiosa), fins i tot farà de jardinera. Sembrarà, empeltarà, podarà i regarà les plantes, perquè creixin cap al cel amb força, amb tot el color i l’alegria. Com ho ha fet sempre, amb tot.

Dia 10 d’abril de 2015, cap a les cinc de la tarda, Biblioteca d’Humanitats de la UAB. La festa ha estat un èxit total. Com tot el que la Mercè toca.

Gràcies, Mercè.

Ana Escañuela
Biblioteca d’Humanitats

Amb el lema “La biblioteca, més del que imagines!” les biblioteques de la UAB es posicionen com un aliat permanent en tot el cicle d’aprenentatge, docència i recerca, alhora que col·laboren proactivament en l’assoliment dels objectius d’excel·lència de la Universitat.

Totes les actuacions descrites passen per treballar conjuntament amb diverses àrees de la UAB.

El pla proposa 18 objectius estratègics que es despleguen en tot un seguit d’actuacions agrupades en cinc eixos:

1. Aprenentatge i Docència, amb actuacions de suport a l’alumnat i al professorat en tot el cicle formatiu per tal de contribuir d’una banda, a l’èxit acadèmic de l’alumnat, oferint-los una formació a mida en tot el seu itinerari acadèmic i professional que fomenti les seves habilitats informacionals i, d’altra banda, contribuir a l’excel·lència de la docència, donant suport a la creació dels materials docents.

2. Recerca, un eix que posa l’èmfasi en donar suport al PDI i als grups i centres d’investigació en tot el cicle de la recerca, i inclou la recollida de la producció científica de la UAB i la seva difusió, la promoció de l’accés obert i el suport en matèria de propietat intel·lectual.

3. Espais i Recursos és l’eix que cerca la millora de l’experiència de l’usuari en l’ús dels recursos i serveis que es posen a la seva disposició i que inclouen infraestructures i serveis electrònics; espais i equipaments, de consulta i d’estudi i també els recursos documentals que donen suport a la docència i a la recerca de la Universitat. A més a més de col·laborar amb diverses àrees de la UAB, es treballarà conjuntament amb el CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya).

4. Comunicació i Promoció agrupa un seguit d’objectius i actuacions per fer més eficaç la comunicació amb els usuaris perquè comunicar-nos amb ells és essencial no només per informar-los dels nostres serveis i activitats, sinó també per copsar les seves necessitats i recollir el feedback que ens proporcionen, a través dels canals més utilitzats, i per afavorir la imatge de la biblioteca com la d’un aliat permanent. L’assaig de noves oportunitats de finançament és també un element clau per seguir assegurant un servei rellevant i de qualitat.

5. Equip i Gestió és el darrer eix, que té cura del creixement professional de l’equip del personal del Servei de Biblioteques. Les actuacions descrites en aquest pla estratègic pivoten al voltant de les persones que les han de dur a terme. L’entorn econòmic actual no fa preveure que l’equip humà que ha de gestionar l’assoliment dels objectius s’incrementi en nombre, per tant, hem de cercar que el creixement necessari s’aconsegueixi amb la simplificació dels processos i circuits, amb la flexibilitat organitzativa i amb les innovacions tècniques que es vagin introduint. El sistema de gestió de la qualitat centrat en la millora continuada ha de seguir evolucionant, per trobar noves i millors maneres de fer les coses.

S’han establert indicadors de seguiment per poder retre comptes anualment dels avenços duts a terme.

En aquest sentit, cal assenyalar l’àmplia trajectòria del Servei de Biblioteques en temes de planificació, ja que aquest és el seu quart pla estratègic. El nivell d’acompliment del pla anterior (2011-2014) va ser molt alt, va superar el 90% malgrat que el seu desplegament va coincidir de ple amb la crisi econòmica i pressupostària que ha patit el nostre país i la nostra universitat.

Podeu consultar el nou Pla estratègic a http://ddd.uab.cat/record/43712, on també trobareu els plans anteriors i els resultats assolits.

Catalunya és un dels pocs països europeus que encara desconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Des de l’edició que Felip Pedrell va dur a terme el 1908 del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (actual Biblioteca Nacional de Catalunya), fins a l’edició el 2007 del primer volum de la sèrie Inventaris dels Fons musicals de Catalunya dedicat del fons musical de la catedral-basílica de Terrassa (TerC), hem trigat pràcticament cent anys a posar en marxa un projecte pensat en la recuperació sistemàtica de la riquesa musical que encara roman en nombrosos arxius catalans.

Posar el fil a l’agulla, també des de la universitat, al procés de recuperació de la memòria musical dels nostres avantpassats és, doncs, un dels reptes musicològics que el nostre país encara tenia pendents. Des dels estudis de grau de Musicologia podem transmetre als estudiants la consciència d’aquesta urgència, bo i comunicant-los la il·lusió de participar en un projecte centrat en la recuperació del patrimoni musical que encara roman desatès, oblidat i ignorat en dipòsits documentals i zones de reserva de nombrosos arxius i biblioteques sense que hom presti atenció al valor artístic que contenen.

El projecte IFMuC el vam endegar en el si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona a partir del curs acadèmic 2001-2002, quan els estudis de musicologia eren els de la titulació d’Història i Ciències de la Música. A partir de 2003, el projecte IFMuC ha comptat amb tres projectes de recerca del Micinn (2003-2006, 2007-2010, 2011-2014) per sufragar les despeses d’infraestructura, equipament, dietes i viatges per dur a terme a aquesta labor inicial.(1)

Ara, després de l’experiència de catorze cursos acadèmics, i gràcies a de les pràctiques integrades de les assignatures de Patrimoni Musical i Practicum d’Arxivística, impartides a la universitat i, sobretot, en els propis arxius que custodien els fons, podem dir, a la llum dels resultats publicats en els darrers set anys, no només que hem aconseguit endegar aquesta labor amb entusiasme i voluntat de servei al nostre país –així com a la comunitat científica i artística nacional i internacional–, sinó que ja podem mostrar els resultats d’aquest projecte a través del nou web de patrimoni musical, operatiu des de principis de 2015 des del portal Shibil·la (2)

La posta en marxa del nou web acompleix la funció de permetre l’accés immediat a la totalitat dels registres catalogràfics de les bases de dades IFMuC, a fi de facilitar-ne la consulta.

2. Objectius i beneficis

El projecte IFMuC té l’objectiu de convertir el repertori musical dels fons catalogats en una biblioteca digital, de manera que tots els ciutadans puguin accedir fàcilment a aquests grans volums de coneixement. Dins l’àmbit del patrimoni musical català existeixen grans volums de partitures antigues, conservades de forma manuscrita en nombrosos arxius, sovint amb condicions d’accés poc favorables. D’aquí la urgència de bastir aquesta plataforma per tal de facilitar el lliure accés. En aquesta primera fase del projecte, els usuaris poden accedir als registres catalogràfics de les col·lecions dels fons inventariats, i, en una propera fase, al propi repertori musical digitalitzat.

Les expectatives d’IFMuC es veuen curullades pel fet sistèmic de fer el retorn a la societat del nostre temps de la immensa riquesa musical generada en èpoques passades i que el projecte centra en els fons de manuscrits musicals que es conserven en arxius, biblioteques, museus i centres de documentació. Els beneficis del projecte revertiran en diversos àmbits:

• Científic: mitjançant la promoció de noves recerques (treballs de màster i tesis doctorals) sobre autors –molts d’ells pràcticament desconeguts fins el moment–, gèneres i repertoris, estils i èpoques de la història de la música catalana, per part de la comunitat científica nacional i internacional.

• Artístic: mitjançant l’accés dels intèprets nacionals i internacionals als registres catalogràfics d’aquests repertoris i materials fins ara desconeguts en la seva major part, i al lliure accés que tindran, en un futur, esperem que no massa llunyà, als manuscrits digitalitzats.

• Social: tota la societat, nacional i internacional, es veurà beneficiada per la difusió que intèrprets i gestors musicals podran fer d’aquests repertoris mitjançant les seves programacions de concerts i enregistraments discogràfics.

• Educatiu: l’ensenyament de la història de la música podrà incloure en els seus trajectes formatius la descoberta d’antics repertoris sonors fins ara desconeguts.

La capacitat del projecte de generar beneficis a la societat i a les persones radica en la seva decidida aposta per recuperar la memòria històrica i facilitar l’accés de la societat a la cultura musical del nostre país. L’accés universal a aquesta nova plataforma digital facilitarà el redescobriment i el coneixement de les nombroses llacunes que encara avui tenyeixen el mapa de la història de la música catalana.

La voluntat de l’equip d’IFMuC està guiada per l’esperit de restaurar un deute sistèmic, un deute que vivim com un deure, no només científic, sinó també moral i humanístic: el fet de treballar amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa dels resultats d’un projecte tant engrescador com aquest, no només per als altres investigadors, per als intèrprets que es dediquen a la interpretació de la música antiga i clàssica, i per als pedagogs que es dediquen a l’ensenyament de la música i de la seva història, sinó per a tot el conjunt de la societat del nostre temps, la qual es troba necessitada com mai de retrobar les seves arrels i, amb elles, la seva memòria musical.

3. Actuacions arxivístiques 2001–2015

Entre 2001 i 2015 hem localitzat prop de 300 fons de manuscrits amb obres desconegudes de compositors catalans. A hores d’ara, comencem a conèixer un petit tant per cent de la riquesa musical que roman en els fons històrics de les nostres catedrals, basíliques i esglésies parroquials. Dels fons ubicats en arxius públics, eclesiàstics i privats, 14 han estat catalogats, amb un índex que supera els deu mil registres catalogràfics, entre manuscrits i impresos, i el miler de compositors. D’aquests fons, 12 han pogut veure la llum gràcies a l’edició impresa, entre 2007 i 2013, de set volums corresponents als catàlegs de la col·lecció Inventaris dels fons musicals de Catalunya

4. Continguts del nou web

a) Arxius
b) Fons i col·leccions. Accés a la fitxa descriptiva de cada fons: Acrònim – Enllaç IFMuC – Arxiu i localització – Època – Volum i suport – Productors – Història arxivística – Instruments de descripció – Regles o convencions – Autoria i data/es – Fonts – Bibliografia
c) Cens Fontes Mvsicæ Cataloniæ. Cens de 403 fons musicals de Catalunya amb els seus enllaços web
d) Estudis i treballs sobre Patrimoni  dels estudis introductoris dels fons publicats
e) Bibliografia
f) Notícies

JOSEP MARIA GREGORI I CIFRÉ
Catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB

_{(1) Val a dir que entre 2006 i 2010 la Subdirecció General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar una part de les tasques de fitxatge dels fons musicals del projecte, gràcies al capteniment del seu subdirector el Dr. Ramon Alberch i Fugueres, actual director de l’ESAGED.}

_{(2) Per a la descripció d’aquest procés podeu consultar els articles de GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. “La catalogació dels arxius musicals de Catalunya, una de les línies de recerca de l’IDIM de la UAB”, I Congrés de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Català de la Música, 1994, p. 863-865; “El inventario de los fondos musicales eclesiásticos de Catalunya, un proyecto en marcha desde la Universitat Autónoma de Barcelona”, Memoria Ecclesiae, XXXI (2008), 483-497; “Els Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, el projecte de la UAB per a la recuperació del patrimoni musical”, 2n Congrés Internacional de Música. Barcelona: Consell Català de la Música, 2013, p. 621-625; “Fondos Musicales en Catalunya: el proyecto IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona para la recuperación del patrimonio musical catalán”, a M. NAGORE i V. SÁNCHEZ (eds.) Allegro cum laude. Estudios musicológicos en homenaje a Emilio Casares. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2014, p. 581-588; i a la revista Early Music}

Sembla mentida, però no existia una pàgina que recollís el corpus de llibreries d’una ciutat com Barcelona. Una ciutat que té amb el llibre una relació estreta i sovint ambivalent. Editorials, llibreries, enquadernadors, disseny gràfic, biblioteques, fires, premis literaris, congressos, jornades, setmanes… i dona la impressió que no es valora prou, d’una forma general i generosa.

La pàgina pretén omplir aquest buit, tot presentant les llibreries agrupades per districtes i per especialitats: els districtes estan repartits per barris, i cada un porta incorporat un mapa per localitzar-la millor; les especialitats estan agrupades en grans àrees, i sempre tindrem present al costat un núvol d’etiquetes, per anar escollint-les, i entrar a les diferents particularitats. També hi ha un apartat per poder buscar pel nom de la llibreria.

La descripció de cada una porta les dades bàsiques, el nom, l’adreça postal, el telèfon, el barri, l’estació de metro més pròxima, el correu electrònic, la pàgina web, si estan a les xarxes socials, i l’especialitat.

A la part superior i inferior sempre tindrem el menú per poder passar d’un districte a un altre. El portal es completa amb d’altres apartats: per recordar les llibreries que ens han deixat, les darreres incorporacions a la pàgina, d’altres portals que hem trobat d’interès, un recull de llibreries del món. Es una pàgina viva, que es va alimentant sobretot de les novetats que el sector presenta i dels suggeriments que els seus lectors ens fan. Es per això que els comentaris són sempre molt benvinguts.

Finalment, l’apartat Impressions és exactament això: quines són les sensacions que qui l’escriu té amb cóm la ciutat incorpora i sobretot valora i gestiona tot aquest potencial.

http://llibreriesbcn.com/

Mercè Bausili

Biblioteca d’Humanitats

La nova web mòbil permet un accés fàcil i ràpid a tots els recursos del Servei de Biblioteques, des dels més usuals com és trobar les ubicacions i horaris de les biblioteques UAB,  fins als més específics com formalitzar les inscripcions a les sessions formatives o descarregar el text complet de les fonts que ho permeten.

A més, cal destacar la posada en marxa d’un servei disponible només per als dispositius mòbils: un xat que permet preguntar en temps real el que l’usuari necessiti saber. Aquest servei complementa el ja existent Pregunta@, mitjançant el qual es poden fer arribar a la biblioteca les consultes bibliogràfiques més complexes.

Les seccions adaptades al nou disseny són:

• Biblioteques: cada biblioteca disposa d’una fitxa pròpia des d’on l’usuari podrà trucar per telèfon, consultar la ubicació en Google maps, el plànol intern, o les notícies a Facebook i Twitter.
• Horaris: secció de nova creació suportada per una base de dades amb els horaris de les biblioteques. Es poden consultar els horaris del dia i també navegar per un calendari.
• Catàleg: enllaç a la cerca del Catàleg de les Biblioteques de la UAB, que inclou la cerca avançada i la possibilitat de consulta en castellà i anglès.
• El meu compte: accés al meu compte amb totes les funcionalitats activades: renovacions, reserves, llistats, etc.
• Cursos de formació: versió adaptada de la base de dades de cursos oferts per les biblioteques. Llistats, calendari, ubicació, inscripcions i sol·licitud de cursos a mida.
• Dipòsit Digital de la UAB: adaptació del DDD a la consulta per mòbil. L’adaptació del DDD s’ha estés també al Traces i a la base de dades Ifmuc, que també s’han redissenyat per ser responsive design.
• Trobador+ : accés a versió adaptada de la biblioteca digital que inclou també revistes i llibres electrònics a través de SFX. L’usuari te accés al text complet dels documents si està dins la xarxa Eduroam o Wi-fi UAB, però també si navega per 3G o 4G gràcies a la identificació via ARE.
• Bibliografia de curs: accés a la cerca de bibliografia de curs per professor o assignatura
• Reserva d’espais: l’usuari pot utilitzar el dispositiu mòbil per realitzar les seves reserves de sales i espais.
• Xat: s’han ampliat les funcionalitats del Pregunt@ per oferir un servei de xat que permet als usuaris fer arribar des dels seus mòbils o tablets consultes en temps real.
• Pregunt@: formulari del servei d’informació de les Biblioteques UAB adaptat.
• Twitter: canal de notícies que inclou les piulades de les biblioteques que incloguin el hashtag “#bibliotequesUAB”.
• Accés fora de la UAB: enllaç al servei ARE
• Web completa: enllaç al web del Servei de Biblioteques en format complet.

L’enllaç a aquest nou web es farà des de l’adreça actual del Servei de Biblioteques, donat que el sistema detecta si s’està accedint des d’un sistema mòbil i redirecciona automàticament a la versió adaptada: http://www.uab.cat/biblioteques/m

Servei de Biblioteques UAB

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Cristal·lografia a les assignatures de grau
Exposició presencial
Gener 2015

Com a colofó de la tercera i última exposició que la BCT va organitzar l’any passat en col·laboració amb el Servei de Difracció de Raigs X i l’Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia del Departament de Geologia de la UAB per celebrar l’Any Internacional de la Cristal·lografia 2014, al gener d’aquest any es va muntar un petit expositor informatiu. En aquest espai es mostraven les assignatures dels graus de Ciències, Biociències i Enginyeries que incorporen continguts sobre cristal·lografia i cristalls.

La il·lustració científica com a eina de transferència de coneixement
Exposició presencial i virtual
Febrer 2015
http://pagines.uab.cat/illustraciocientifica/

Aquesta exposició es va dividir en dos espais:

Ÿ1.  A l’expositor gran vam poder veure el procés il·lustrador i creatiu de l’artista Meritxell Campos, des del treball de camp fins a l’obtenció del resultat final. Els materials i dibuixos exposats han format part dels quaderns pedagògics editats per l’Observatori de la Tordera com a eina de transferència de coneixement. És un projecte interdisciplinari de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Celoni, Hostalric i Arbúcies, iniciat el 1996 sota la direcció del doctor Martí Boada.

2. Ÿ A l’expositor petit es va donar a conèixer l’Observatori de la Tordera i, especialment, el seu Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA) en l’àmbit del qual s’han editat els quaderns pedagògics que contenen les il·lustracions exposades.

Any Internacional dels Sòls
Exposició presencial
Febrer – març 2015

L’ONU, en la seva 68a Assemblea General, va declarar el 2015 com l’Any Internacional dels Sòls. La Biblioteca de Ciència i Tecnologia, en col·laboració amb el professor Josep Maria Alcañiz, de l’Àrea d’Edafologia i Química Agrícola, va preparar una exposició presencial amb una selecció dels llibres més significatius sobre aquesta temàtica així com unes mostres de terres i d’estris que s’usen en el seu estudi.

Podeu veure el reportatge fotogràfic a: http://blogs.uab.cat/bctotestudiants/2015/02/21/2015-any-internacional-dels-sols/

Nanociència: tan petit i tan a prop
Exposició presencial
Març – abril 2015

Aquesta exposició va partir del suggeriment que un estudiant de quart curs del Grau en Nanociència va fer a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia. I ha estat possible gràcies a la participació de nombroses persones i institucions, com ara l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (INC2), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM-CSIC) o el Sincrotró ALBA. Per part de la UAB han col·laborat el Departament de Física, el de Química, i el d’Enginyeria Electrònica; i el Grup de Microbiologia Aplicada i la Unitat de Biologia Cel·lular, presents a la Facultat de Biociències.

A la mostra hem pogut veure la gran quantitat de «nanocoses» que ens envolten i la importància que tenen en la nostra vida diària. La BCT hi va participar amb una selecció bibliogràfica sobre nanociència.

Cliqueu l’enllaç per veure el reportatge fotogràfic i obtenir més informació:

http://blogs.uab.cat/bctotestudiants/2015/03/18/nanociencia-tan-petit-i-tan-a-prop/

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Maurice Duverger i Ulrick Beck
Exposició presencial i virtual
Gener – febrer 2015
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/mauriceduverger/
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/ulrichbeck/

Arran de la mort recent de Maurice Duverger (1917-2014) i d’Ulrich Beck (1944-2015), la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia i la Biblioteca de Ciències Socials van presentar dues exposicions virtuals per tal de difondre les principals aportacions d’aquests dos intel·lectuals. Al mateix temps, es va muntar a l’expositor de la Biblioteca una mostra presencial amb una selecció biogràfica d’aquests dos autors.

Duverger, politòleg francès, va tenir una gran influència a Espanya i destaca el seu paper a l’hora d’informar i formar l’opinió pública, com remarca el professor de la UAB Joan Botella a la web de l’exposició.

D’altra banda, el també professor de la UAB Josep Espluga presenta la figura del sociòleg alemany Ulrick Beck i en destaca com ha explorat els conceptes del “risc, la incertesa, la globalització, la individualització o el cosmopolitisme”.

Sens dubte, tots dos van ser grans divulgadors i homes compromesos amb el seu temps, com podem comprovar en el recull de documents que podeu consultar a les webs citades.

Presentació del llibre «La recepció a Catalunya del dret a una bona administració», de Francesc Mancilla i Muntada
Exposició presencial i virtual
Març 2015
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/bonaadministracio/

La presentació de llibres en el marc de les biblioteques universitàries és una activitat que ens apropa més a la nova missió i als nous usos dels espais als quals han de tendir els serveis bibliotecaris dins l’era digital.

La Biblioteca de Ciències Socials va acollir el 12 de març l’acte de presentació del llibre La recepció a Catalunya del dret a una bona administració. La governança i el bon govern, d’en Francesc Mancilla i Muntada, editat a Barcelona per l’Institut d’Estudis Autonòmics del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya l’any 2014.

Dins l’espai de l’acte es va projectar un audiovisual i es va mostrar un petit conjunt de llibres sobre el dret a una bona administració. Podeu consultar la web preparada per la biblioteca, on trobareu recursos a l’entorn d’aquesta temàtica.
 

Presentació del llibre «Productivity Accounting. The Economics of Business Performance», d’Emili Grifell-Tatjé i C.A. Knox Lovell
Exposició presencial i virtual
Abril 2015
http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/emiligrifell

La Biblioteca de Ciències Socials endega una nova línia d’actuació amb el nom La UAB escriu… Llibres. La nova acció inclou oferir un espai físic on presentar-los i un pàgina web on es recull tot el procés creatiu relacionat amb l’obra. Des del 23 d’abril, es dedica un dels expositors de l’entrada principal a mostrar els llibres presentats.

La primera obra que ha encapçalat aquesta iniciativa és Productivity Accounting: The Economics of Business Performance, publicada recentment  per l’editorial Cambridge University Press, dels autors Emili Grifell-Tatjé, professor del Departament d’Empresa de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB, i C.A. Knox Lovell, professor de la School of Economics de la Universitat de Queensland (Austràlia).

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Història de la premsa catalana
Exposició presencial
Gener 2015

Des del 16 de gener i fins a mitjans de febrer d’aquest any, la BCHG va presentar una mostra de documents per explicar la història de la premsa catalana.

Mitjançant la selecció d’alguns dels estudis, bibliografies i catàlegs més representatius, la intenció d’aquesta exposició va ser oferir una panoràmica del que ha significat la premsa a Catalunya, des dels seus orígens fins a l’actualitat. Vam poder veure des d’obres que volien donar notícia de tota la premsa que s’havia fet en llengua catalana —no hi van faltar els “clàssics” Givanel i Torrent-Tasis– fins a monografies sobre la història d’un títol concret.

L’exposició es va completar amb exemplars originals d’unes quantes capçaleres històriques, algunes de les quals procedeixen de la Reserva UAB, així com amb un espai reservat per a la premsa digital. Podeu sol·licitar el llistat dels documents exposats a través del servei Pregunt@

El periodisme davant de les desigualtats
Exposició presencial i virtual
Febrer – març 2015
http://pagines.uab.cat/desigualtat/

El Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General van presentar aquesta exposició per oferir una aproximació al paper del periodisme en els fenòmens de la desigualtat social.

Tota una selecció de materials orientats a facilitar tant la reflexió com el treball formatiu i professional. Podeu demanar la llista de tots els documents exposats a les vitrines a través del servei Pregunt@.

Comunicació en la política
Exposició presencial
Març – abril 2015

Quina informació es vol transmetre als ciutadans davant una crisi? Quin paper té la imatge personal del dirigent polític? La comunicació en la política va molt més enllà dels cartells i espots elaborats per a les campanyes electorals. Cal llegir més enllà del que és evident.
Aquesta exposició mostra una selecció de llibres, DVD i publicacions periòdiques sobre aquest tema provinents dels fons de la BCHG. Podeu consultar aquí la llista dels documents exposats.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Julio Cortázar i Octavio Paz. Cent anys
Exposició presencial i virtual
Gener 2015
http://pagines.uab.cat/cortazarypaz/

L’any 2014 es va celebrar el centenari del naixement de dos escriptors hispanoamericans: Julio Cortázar i Octavio Paz. Per commemorar aquest fet, els alumnes de Grau en Llengua i Literatura Espanyoles, dirigits pel professor Mauricio Zabalgoitia, van elaborar uns dossiers que es presenten en una pàgina web realitzada per la Biblioteca d’Humanitats. També hi podreu trobar un apartat de bibliografia, amb cerques al catàleg i a bases de dades, així com una selecció d’enllaços.

L’exposició presencial va aplegar una selecció bibliogràfica dels dos autors i es va poder veure durant el mes de gener a les vitrines de l’edifici L de la Biblioteca d’Humanitats.

Homenatge a Eduard Valentí i Fiol  
Exposició presencial i virtual
Febrer 2015
http://pagines.uab.cat/valentifiol/

L’11 de febrer es va celebrar una jornada d’homenatge a Eduard Valentí i Fiol (1910-1971), professor de Filologia Llatina de la Universitat Autònoma de Barcelona durant la república (1934-39) i també de l’actual UAB (1968-71).

L’acte va incloure la restitució d’una placa in memoriam a la Sala de Revistes de la Facultat així com una exposició bibliogràfica al vestíbul de la Biblioteca d’Humanitats que es va poder veure durant el mes de febrer.

La volta al món en 80 caputxetes
Exposició presencial
Març 2015
http://blogs.uab.cat/bhtraduccio/2015/03/12/la-volta-al-mon-en-80-caputxetes-exposicio-bibliografica-de-la-biblioteca-dhumanitats/

Un recull de les moltes traduccions del conte «La caputxeta vermella». Es tracta d’una mostra cedida per la professora M. Carme Martín. La col·lecció inclou contes en diversos idiomes –des dels més propers com el francès o l’anglès, al més llunyans com l’àrab, l’estonià, el xinès o el tailandès –, adquirits en diferents llocs del món.

D’aquest conte tradicional europeu se n’han fet múltiples versions i continua publicant-se amb noves presentacions. La diversitat es troba no tan sols en l’idioma, sinó també en les il·lustracions, la forma del llibre o l’adaptació de la història.

Consulteu la url del blog de la BH per conèixer més sobre aquesta interessant exposició.

Homenatge a Manuel Serrat Crespo
Exposició presencial i virtual
Abril 2015
http://pagines.uab.cat/mserratcrespo/

La dinovena edició del concurs de traducció literari Mots Passants, organitzada pel departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB, va retre homenatge aquest any a Manuel Serrat Crespo (1942-2014) en un acte que va tenir lloc el 15 d’abril a la Facultat de Filosofia i Lletres. Manuel Serrat era traductor, poeta, assagista, professor i membre jurat del concurs, del qual va ser un dels impulsors.

La Biblioteca d’Humanitats ha elaborat una pàgina web commemorativa i una exposició bibliogràfica a les vitrines de l’edifici L per donar a conèixer l’obra i el llegat d’aquest escriptor i prolífic traductor de llengua francesa.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques