D’altra banda tot aquest coneixement generat des de la recerca patrimonial es transmet cap a la societat en l’acció que anomenem “transferència”. D’aquí la importància cada cop més present de la mesura de l’impacte de la recerca, i per tant de la vinculació amb la societat, ja sigui en el sector públic com en el sector privat. Una mesura que va més enllà dels índexs de les publicacions i que comença a tenir en compte l’ús real que fa la societat d’aquell coneixement que generem.

La Comunitat de Recerca Estratègica (CORE) en Patrimoni Cultural de la UAB i la seva Esfera és una xarxa intel·ligent que va en aquesta direcció. La iniciativa neix de la necessitat de la coordinació dels Grups i Centres de Recerca amb els serveis científic i tècnics, les grans infraestructures de recerca i les oficines de gestió universitària per assolir un major grau d’eficiència en aquest objectiu de millorar la recerca i la transferència. Això s’assoleix a través d’un major grau de visibilització dels grups i dels seus projectes, així com de la racionalització dels recursos disponibles. La xarxa pretén impulsar les accions de transferència, millorar els aspectes vinculats amb el finançament i detectar i afavorir les sinèrgies entre els diferents membres. Òbviament tot aquest procés no es pot fer sense la participació de la resta d’actors del que s’anomena la quàdruple hèlix (Recerca+Administració+Empreses+Usuaris), i per tant la CORE funciona com un clúster territorial de tots aquests actors focalitzat principalment en l’àmbit de la investigació.

Desprès de més de dos anys en funcionament creiem que podem valorar molt satisfactòriament el funcionament de la xarxa, tenint en compte que a la UAB no existia cap iniciativa que vinculés aquets quatre mons dins l’àmbit de la Cultura. La capacitat de flexibilitat de l’estructura i el recolzament per part del govern universitari, ha ajudat a començar a recollir els primers fruits en forma d’una major qualitat i quantitat dels projectes de R+D dins l’àmbit del Patrimoni Cultural a la UAB.

En aquest sentit cal destacar el paper de la Biblioteca d’Humanitats, que ja des de fa anys treballa per esdevenir un “hub” pel que fa a les accions d’impacte i visibilitat de la recerca. La biblioteca participa en diferents projectes col·laborant amb diversos membres de la CORE i oferint la seva expertesa i infraestructura. En els darrers anys han augmentat les col·leccions en el DDD de patrimoni digitalitzat, i s’ha fet un gran esforç en apropar tot aquest coneixement a la societat col·laborant amb grups que podrien semblar tant distants com el Grup de Recerca MUSC (Les músiques en les societats contemporànies) del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i el Centre de Visió per Computador. Si teniu l’oportunitat d’apropar-vos al Living Lab de la Biblioteca de Volpelleres a Sant Cugat, podreu veure un prototip a través d’una gran pantalla tàctil d’accés a l’Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Altres exemples són la creació i manteniment de la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic també sota la direcció del Departament d’Història de l’Art i Musicologia i col·laborant amb museus i biblioteques d’arreu de l’estat. L’inventari i publicació de diversos fons personals de personatges del món cultural i acadèmic català a través dels contactes i bona disposició dels membres de diverses càtedres de les Facultats de Filosofia i Lletres i de Traducció i d’Interpretació. La col·laboració en la creació i manteniment de l’Inventari de Fons Musicals de Catalunya en la seva versió digital. Així com el suport en la visibilitat de la producció científica de grups de recerca a través del DDD i de pàgines fetes a petició dels propis grups amb objectius diversos, entre els quals exposicions i congressos.

La Biblioteca d’Humanitats és un clar exemple de la importància de treball en xarxa i un cas d’èxit d’aquesta voluntat de transferència del coneixement cap a la societat.

Web CORE Patrimoni: http://www.uab.cat/core-patrimoni/

Oriol Vicente
coordinador de CORE en Patrimoni Cultural

La Carmen s’ha jubilat. Sembla que va ser ahir quan va arribar a la UAB el febrer de 1978 a la Biblioteca de la Facultat de Dret i des d’aquell moment fins a la seva jubilació hi ha estat vinculada. Primer directament com a Cap de la Biblioteca de Dret i des de l’any 1988, en que es va crear la Biblioteca de Ciències Socials ( que fusionava les antigues biblioteques de la Facultat de Dret i la de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials), com a Gestora de la Col·lecció.

Han estat més de 35 anys on l’evolució de les biblioteques ha estat imparable. Des del catàleg en paper fins a la Biblioteca Digital la contribució de la Carmen ha estat excepcional. No només a la Biblioteca de Ciències Socials sinó a tot el Servei de Biblioteques : com a Coordinadora transversal de Gestió de la Col·lecció, a la pròpia Facultat de Dret com a membre de la Junta de Facultat i a la pròpia UAB com a representant sindical.

Tots aquests anys la Biblioteca, els seus companys i tots els usuaris s’han beneficiat de la seva energia, la seva empenta i la seva manera directa de plantejar els temes. Recordats són els seus SB21, els seus informes….. Tants anys ens han permès viure moments de molta, molta feina però també de lleure i amistat: sants, aniversaris, naixements, Nadals… tot era celebrat i degudament reportat.

Per això, quan la Carmen ens va fer saber que es jubilava una mica abans de lo que ella tenia previst, tots vàrem tenir molt clar que ho havíem de celebrar com tants d’altres moments. Però aquesta vegada “a lo grande”. Ella s’ho mereix. I la festa va ser gran, tant pel nombre d’assistents com pel “sarao” que es va muntar: una festa carregada de records, rialles, emocions i molt de beure i menjar (i una cançó amb la lletra adaptada), on no van faltar familiars, amics i companys.

Carmen, sabem que la teva empenta i energia està present per tirar endavant tot allò que faci falta i, com no, acompanyada en tot moment per la teva gran família, els teus amics i els teus companys que et necessitem i t’estimem.

Companys de la Biblioteca Ciències Socials

Com  a institució acadèmica, cal aportar solucions per complir amb aquest requisit, dirigides principalmenet als grups i centres de recerca. En algunes universitats la gestió de la producció científica i el dipòsit en obert s’han integrat en un únic sistema. No és el nostre cas, de moment. Atès que actualment  no és possible una integració completa amb el sistema de gestió de la producció científica de la UAB, vam decidir desenvolupar una pàgina dedicada a l’accés obert  (http://www.uab.cat/open-access/) que, de forma simple i gràfica, expliqui  com procedir i què s’està publicant en AO a la universitat.

No partíem de zero sinó que anteriorment ja s’havien fet molts pasos per promocionar l’AO. Per això  es va optar per refer els continguts i donar un impuls  orientat a l’àmbit de la recerca, centrant-nos en els següents propòsits:

Simplificar, sumar i posicionar

Les Biblioteques no són els únics protagonistes de l’AO: l’Àrea de Recerca, sobretot, però també  el Servei de Publicacions, l’Escola de Doctorat  i l’Oficina de Projectes Internacionals (OPIR), d’alguna forma o altra també hi estan implicades. Calia poder donar un únic punt de referència a tota la comunitat universitària, dins i fora de la institució. Resultat d’aquest plantejament, la web està allotjada on creiem que era més desitjable, a Recerca. Hi estan representats els diferents àmbits implicats i vol ser el punt de referència sobre l’AO a la UAB (landing page). L’adreça  respon a aquest propòsit: www.uab.cat/open-access/,  fàcil tamt de recordar com de trobar a  la xarxa. Aquesta solució també ens permet sumar les consultes, fins ara disperses en diferents espais, en favor de la web institucional, a la vegada que afavoreix el posicionament de la universitat a la Xarxa.

Integrar

Derivat de l’anterior, calia integrar la pluralitat d’informacions sobre Accés Obert disperses en diferents llocs: compliment de mandats, procediment, llicències, contactes, etc. en benefici dels usuaris, especialment investigadors. Es va posar especial atenció en l’explicació del procediment per tal d’enviar documents al repositori, explicant amb imatges les opcions disponibles.

Fer més visible l’activitat del repositori institucional

Mostrar clarament que l’eina institucional per a l’AO és el DDD, fent visible no només el com sinò el què i el quant. Es va apostar per representar gràficament l’activitat del DDD dia a dia, incorporant les dades de consulta en una aplicació que les situa geogràficament. A  més, la mateixa eina  serveix per explicar l’evolució històrica de les consultes i descàrregues del repositori. A la vegada, la presentació selectiva dels articles enviats al DDD permet fer-se una idea de la recerca difosa en obert.

Promocionar els continguts (serveis.uab.cat/ddd/content/promo)

Com a complement, es va considerar que calia portar els continguts al seu origen, a les webs dels grups de recerca. A tal efecte s’ha preparat un kit per tal de  facilitar l’inclusió del continguts de les col·leccions en format html. Cada col·lecció del DDD té assignat un fragment de codi html (www.uab.cat/web/investigar/open-access-uab/difusio-i-formacio-1345691513709.html#codi), el que facilita la seva cerca.

El conjunt és adaptable en tamany i aspecte.

Finalment, aquesta web s’hauria d’entendre com un pas endavant cap a una millor acceptació de l’Accés Obert en el nostre entorn acadèmic i la promoció d’un actiu, el DDD, que de forma reiterada està en posicions capdavanteres en els rànquings internacionals, qüestió que no hauria de passar desapercebuda a la universitat, la primera interessada a tenir un bon aparador  internacaional de la recerca.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Dones remarcables – Dones de ciència
Febrer-març 2016
http://ddd.uab.cat/record/147269?ln=ca

Des de l’11 de febrer (Dia internacional de les dones i nenes en la ciència) fins al 8 de març (Dia internacional de la dona) la BCT va acollir  aquesta exposició, tot un homenatge a la contribució de les dones a la ciència. A les vitrines de la Biblioteca es van mostrar i descriure els assoliments realitzats per 16 científiques de reconegut prestigi, seleccionades entre les 43 dones de disciplines variades retratades en el joc de cartes Women in Science, creat pels canadencs Anouk Charles i Benoît Fries. Sense dubte, tot un referent per a les noves generacions de noies interessades per les STEM.

Del quanta a l’ordinador quàntic
Març-abril 2016
http://ddd.uab.cat/record/148520?ln=ca

Organitzada per la Biblioteca de Ciència i Tecnologia juntament amb el Grup d’Informació Quàntica (GIQ) de la UAB, l’exposició presenta esquemàticament l’evolució de la mecànica quàntica, des dels seus orígens als inicis del segle XX fins a l’actualitat. També ens mostra l’impacte que aquests descobriments han tingut tant en la concepció del món com a la nostra vida quotidiana, així com el que tindran en un futur proper.

La mostra es va ampliar al hall de la biblioteca amb una selecció d’obres divulgatives que expliquen la física quàntica de forma entenedora. Podeu consultar la llista al catàleg clicant sobre l’enllaç.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

30 anys d’Espanya a la Unió Europea
Exposició presencial i virtual
Gener-febrer 2016
http://ddd.uab.cat/record/145994?ln=ca

Amb motiu del 30è aniversari de l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea (UE), la Biblioteca de Ciències Socials i el Centre de Documentació Europea (CDE) van publicar una pàgina web que recull una extensa bibliografia i una tria de recursos sobre Espanya en les institucions comunitàries.

També vam gaudir d’una exposició presencial a la planta 0 d’aquesta biblioteca, que va mostrar una al·legoria artística sobre el projecte europeu, una selecció bibliogràfica i una presentació en power point.

A 50 anys de «la Caputxinada»
Exposició virtual i presencial
Març-abril 2016
http://ddd.uab.cat/record/147693?ln=ca

Una exposició de base bibliogràfica feta per commemorar la lluita del moviment universitari contra la dictadura franquista. La mostra va aplegar documents procedents del CRAI  Biblioteca Pavelló de la República (Universitat  de Barcelona), del Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), de la Biblioteca de la Comunicació i Hemeroteca General, i altres documents del Servei de Biblioteques de la UAB.

Un fons sonor va acompanyar la projecció d’un audiovisual que recitava el poema de Salvador Espriu «Inici de càntic en el temple», del 1965, i que va ser vinculat als fets de «la Caputxinada».

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Fons bibliogràfic E. Daniel Jones
Exposició presencial
Febrer 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/01/25/inauguracio-de-lexposicio-del-fons-bibliografic-daniel-jones/

Inaugurada l’1 de febrer en un acte públic celebrat a la planta baixa de la BCHG, aquesta exposició és una mostra del llegat de la família de Daniel Jones (1950-2007), estudiant i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB durant cinc lustres.

El fons complet inclou 5.400 llibres i títols de revistes procedents de la col·lecció personal de Daniel Jones, els quals enriqueixen els documents de finals del segle XIX i principis del XX d’aquesta biblioteca.

Espionatge: el poder de la informació
Exposició presencial
Març-abril 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/03/02/espionatge-el-poder-de-la-informacio/

Reportatges d’investigació, llibres de caire històric, novel·les i pel·lícules d’aquest gènere conformen aquesta exposició que té com a objectiu mostrar que l’espionatge no només té a veure amb la «guerra freda» entre grans potències… sinó que els espies els trobem en el passat i en el present i actuen en tots els àmbits de la vida: polític, militar, industrial, científic i fins i tot social. Podeu demanar el llistat de documents exposats a través del servei Pregunt@.

The New Yorker : l’art de la portada
Exposició presencial
Abril–maig 2016
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2016/04/20/exposicio-the-new-yorker-lart-de-la-portada/

La revista novaiorquesa  The New Yorker compleix 90 anys i ja fa 25 que la tenim al Servei de Biblioteques. L’exposició que ha preparat la BCHG s’afegeix a aquesta celebració amb la presentació d’una cinquantena de portades de l’emblemàtica publicació. Tota una galeria d’art on, durant un segle, diferents artistes han utilitzat el seu enginy per criticar, parodiar, denunciar o simplement reflectir la vida de la ciutat. Una oportunitat al vostre abast per gaudir del color i el missatge d’aquestes divertides i caricaturesques portades.  Podeu demanar la llista dels números exposats a través del servei Pregunt@.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Col·lecció Manuel Romero-Fiol
Exposició presencial
Febrer -març 2016
http://blogs.uab.cat/bhmusica/2016/02/10/presentacio-de-la-col%C2%B7leccio-de-musica-romero-fiol/

El 22 de febrer d’enguany es va fer l’acte de presentació del llegat de llibres de música de Manuel Romero-Fiol a la Biblioteca d’Humanitats. El fons reuneix bàsicament monografies i manuals de referència sobre repertoris de música clàssica dels segles XIX i XX, amb interès especial en gèneres com l’òpera, el ballet i el teatre musical americà, fins a un total de 883 obres que podeu consultar mitjançant el catàleg del Servei de Biblioteques.

Fons personal de Rafael Tasis
Exposició presencial
Març-abril 2016
http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/tasis/

El fons Rafael Tasis aplega un total de 2.896 documents que cobreixen el període de 1918 a 1966, any de la mort de l’escriptor i crític literari. Va ser cedit pels seus hereus a la Càtedra Jordi Arbonès de la UAB i es conserva a la Biblioteca d’Humanitats des del mes de juny de 2013.

El proppassat mes de març es va muntar aquesta exposició com a colofó de l’ordenació, catalogació i classificació de tot aquest material. Una vitrina es va dedicar a l’obra  de l’autor i a estudis fets sobre ell, mentre que en una altra es va fer una selecció de documents del seu fons personal.

50 anys de la publicació de «El quadern gris» de Josep Pla
Exposició presencial
Abril 2016
http://blogs.uab.cat/bhfilologia/2016/04/06/el-quadern-gris-i-josep-pla-exposicio-a-la-biblioteca/

Amb motiu dels 50 anys de la publicació de l’obra El quadern gris de Josep Pla, la Biblioteca d’Humanitats va muntar una exposició de diferents edicions d’aquest llibre, així com altres obres escrites per aquest autor i diversos estudis sobre ell.

William Shakespeare, 400 aniversari
Exposició presencial i virtual
Abril – maig  2016
http://pagines.uab.cat/shakespeare/

Amb la col·laboració del Departament de Filologia Anglesa i Germanística, la Biblioteca d’Humanitats  ha muntat aquesta exposició bibliogràfica per commemorar el 400 aniversari de la mort  de William Shakespeare.

La mostra presencial recull les seves principals obres teatrals, en versió original i en diverses edicions traduïdes. A la pàgina web podreu trobar una aproximació a la figura i obra del gran poeta i dramaturg, així com una selecció dels recursos existents al catàleg.

A més, la Biblioteca d’Humanitats col·labora activament amb alumnes de diversos àmbits cedint llibres i espais per tal d’ajudar-los en el muntatge i difusió de diverses exposicions. En aquest quadrimestre destaquem la següent:

Consexuando. Voyeurismo interdisciplinar (con)sentido
Exposició presencial
Març 2016
http://blogs.uab.cat/bhantropologia/2016/03/02/consexuando-exposicio-a-la-biblioteca/

Una reflexió sobre els aspectes de la sexualitat des de diferents àmbits com el social, el biològic i el psicològic. Realitzada pel grup PILA (alumnes de Grau d’Antropologia de la UAB).

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

Els llibres que ofereixen en el seu catàleg corresponen al seu fons amb títols que abarquen des de publicacions de recerca fins llibres de text o de congressos de les seves especialitats.

Els seus canals de distribució són variats, tant per la via d’agregadors, com a través de la seva plataforma d’accés.

Disposen de diferents possibilitats de compra:

a) Fons d’arxiu: titols editats entre 2002-2013 (220 títols)
b) Fons corrent: titols editats del 2014 fins l’actualtiat
c) Fons temàtics: títols que satisfan els investigadors de ciències animals i veterinàries, aliments i salut, socials, i botànica i medi ambient.

Les caractèristiques d’accés al fons de Wageningen es força atractiu ja que permet l’accés perpetu per part de la institució un cop efectuada la compra, compatibilitat amb varis usuaris simultàniament, documents en pdf per captíols, estadístiques d’ús.

Aquests editors permeten oferir continguts en accés obert, tant per articles de revista, com per capítols de llibres, amb llicències creative commons.

Per altra banda, han desenvolupat una eina electrònica per gestionar la publicació de ponències de congressos: OASES (Online Academic Submission and Evaluation System) , que esta oberta als congressos mes rellevants de les seves especialitats.

L’editorial que presentem esta estretament relacionada amb la prestigiosa Life Science University de Wageningen (Holanda), i la seva xarxa d’institucions i centres de recerca vinculats.
Podeu consultar l’oferta dels ebooks disponibles en els seves diferents ofertes cronològiques o temàtiques.

La Biblioteca de Veterinària UAB, amb la participació del Servei de Biblioteques UAB,i del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, ha adquirit les col·leccions d’aquesta editorial, i te la intenció d’incrementar-les amb les futures novetats que vagin sortint, donada la qualitat reconeguda dels títols ofertats.

L’accés s’ofereix a través del rang d’ips de la xarxa UAB i es poden consultar des de casa mitjançant el sistema ARE d’autenticació. Els titols estan introduits al catàleg de les biblioteques UAB.

Gràcies al Pla d’Inversions de les infraestructures programat entre l’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme i el Servei de Biblioteques de la UAB per a l’any 2015 s’han pogut fer millores als equipaments de les Biblioteques de Medicina.

La sorpresa i satisfacció dels estudiants va ser majúscula al tornar de vacances i trobar-se les taules electrificades, cosa que els permet poder treballar amb els seus propis dispositius mòbils o amb els ordinadors portàtils que la Biblioteca els hi deixa en préstec.

Si bé a la BUMIVH ja disposava d’alguns endolls, 34 en concret, aquests eren totalment insuficients per als actuals usos que els estudiants fan de la Biblioteca, és per això que es van col·locar capses de quatre endolls al centre i laterals de les taules, el què significa 124 endolls més!!

Per la seva banda la Biblioteca de Medicina de Bellaterra tampoc s’ha quedat enrere. Després dels exàmens del primer quadrimestre les sales de lectura, tant la de la planta 0 com la de la planta 1, van estar parcialment tancades per tal de facilitar la instal·lació de nous endolls, actualment indispensables per a poder treballar amb ordinadors portàtils, tauletes electròniques o qualsevol altre dispositiu mòbil. Els resultat final és l’electrificació de 22 taules amb un total de 132 endolls nous, disposats a la paret o a sota la taula, al mig i als laterals. Les taules que disposen d’endolls s’han etiquetat convenientment.

Amb la instal·lació dels endolls es conclou una acció de millora, que en el cas de la Biblioteca de Medicina ja va començar a l’estiu de 2015 amb el canvi d’ubicació de les prestatgeries de llibres que tenia per finalitat la creació de dues zones clarament definides; la col·lecció de llibres i l’espai de treball i estudi. D’aquesta manera, els usuaris que busquen documents a les prestatgeries ho poden fer sense molestar a les persones que estan estudiant.

El moviment de prestatgeries va incloure el traspàs dels documents més antics i menys consultats al dipòsit de llibres de la Biblioteca, facilitant l’accés a la bibliografia més consultada i/o actualitzada. El trasllat dels llibres més antics ha alliberat espai i ha permès eliminar prestatgeries, guanyant espai per a distribuir millor els punts de lectura.

Àngels Carles
Biblioteca de Medicina

Vaig posar-me en contacte, doncs, amb el senyor Reguant que, molt amablement, un dimecres de març a la tarda em va passar a recollir amb cotxe per la parada d’autobusos de la Facultat situada a l’Eix Central i em conduí a casa seva, no gaire lluny del campus.

De seguida em vaig trobar enmig de prestatgeries que arribaven fins al sostre, atapeïdes de llibres. Ell anava agafant a l’atzar un llibre d’aquí, un altre d’allà, un tercer de més enllà i me’ls mostrava, acompanyant la seva acció amb un devessall d’explicacions que, d’entrada –haig de confessar-ho– a mi no m’acabaven d’engrescar. Potser perquè les obres que m’oferia eren textos antics d’ensenyament mitjà que vaig considerar d’un interès limitat. Al cap d’una estona em va preguntar:

–A quin col·legi vas fer el batxillerat i el preu, i a quina època?

[Com que a l’actualitat la majoria de lectors no sabran què és això del preu, m’apresso a dir que era el curs preuniversitari que es cursava després de sis anys de batxillerat , immediatament abans d’entrar a la universitat.]

Jo li vaig respondre que els havia fet als Escolapis del carrer Diputació de Barcelona, de 1951 a 1959, i ell, mostrant-me una prestatgeria, va replicar:

–Textos EP! –que volia dir Textos de l’Escola Pia–. Aquí tens tots els llibres que tu vas fer servir.

Vaig quedar d’una peça. Sí, sí. Allà hi havia tots els meus llibres. De cop i volta em vaig sentir transportat a la meva adolescència, vestit amb una bata blanca de ratlles verticals blaves i assegut en un pupitre de fusta ple de ratllades i inscripcions dels usuaris anteriors. Vaig cercar amb delit el meu llibre de mates de tercer de batxillerat per mirar una cosa que llavors no havia acabat d’entendre: la demostració del teorema de Tales. I vaig poder rellegir, gairebé seixanta anys després, aquell raonament que aleshores m’havia semblat obscur i que ara m’ho continuava semblant. Hauria de dir, però, en defensa del llibre, que en aquella època a tercer de batxillerat es presentava la geometria des del punt de vista dels grecs, i ara m’adono que justificar a noiets de tretze anys la proporcionalitat de segments entre paral·leles a partir del cinquè postulat d’Euclides pot resultar una tasca difícil.

A continuació vaig demanar al meu amfitrió si em podia mostrar el llibre de Física del meu preu, i després d’especificar-li que jo havia fet el preu  durant el 1958-59 –perquè aleshores el temari d’aquell curs canviava cada any– em va treure un llibre de tapes blanques i vermelles que jo recordava prou bé i que era una monografia sobre ràdio i televisió (el tema d’aquell any). Mirant-lo, vaig sentir de nou el mateix pessigolleig que aleshores em va produir el misteri de l’emissió d’ones a l’espai.

Mentre caminava distret entre aquelles prestatgeries amb el llibre de ràdio i televisió a les mans, l’amic Reguant em va mostrar uns prestatges amb Boletines Oficiales del Estado. Quin horror passar dels misteris profunds de les ones electromagnètiques al regust amarg d’aquells anys de dictadura!

–Què és això? –vaig saltar, una mica desconcertat.

–Són tots els plans d’estudi d’aquella època, amb els temaris de les diferents assignatures — va replicar ell.

–Mare de Déu! I quin període abraça la teva col·lecció de llibres de batxillerat, de normes reguladores i de plans d’estudi? –vaig preguntar.

–Des de 1938 fins ben entrada la dècada dels 70 – va respondre.

Em vaig adonar llavors que la vàlua d’aquella col·lecció residia en la seva completesa. Allà hi era tot: tots els llibres de batxillerat de totes les assignatures i de totes les editorials! Una cosa inimaginable, única, que no es podia trobar enlloc més.

Però això no era tot. Encara no havíem acabat el recorregut de la biblioteca. Hi havia moltes més coses. Hi havia la pràctica totalitat de llibres i apunts dels primers cursos de les carreres tècniques d’Espanya del segle XX, fins ben entrada la dècada dels 60 (Rey Pastor, Puig Adam…). Alguns dels apunts eren escrits amb lletra cal·ligràfica del propi autor. També hi havia nombrosos llibres de problemes resolts.

L’amic Reguant, que havia calculat molt bé com impressionar-me, guardava, però, per al final de la visita la part més valuosa de la seva biblioteca, la que contenia llibres francesos, italians i alemanys d’alta investigació matemàtica del segles XIX i XX: la traducció francesa de les obres de Riemann, obres de Poncelet, Monge, Cauchy, Hadamard, Borel, Severi, Enriques, Klein, Élie Cartan, Lichnérowicz, etc. Em vaig aturar en els llibres de Lichnérowicz perquè ell havia estat el meu mestre durant la meva estada a París en el període 1970-72. Vaig veure un exemplar de format molt petit titulat Calcul Tensoriel i vaig comentar al meu amfitrió:

–Aquest llibre, malgrat que el seu títol no ho deixa endevinar, conté una presentació molt elegant de la relativitat especial. Jo en tinc un exemplar, però en bastant mal estat.

Ell va replicar:
–No et preocupis – i me’n va regalar una traducció al castellà de l’editorial Aguilar.

D’ençà d’aquella visita a la seva biblioteca, no vaig tornar a veure l’amic Reguant fins al 17 de gener de 2014 en què, en un acte molt emotiu i protocol·lari, el rector Magnífic de la Universitat Autònoma i ell van signar un contracte pel qual el senyor Reguant cedia gratuïtament l’ús del seu fons bibliogràfic a la UAB a títol de comodat. I des d’aleshores, de mica en mica, s’han anat incorporant a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia els llibres d’aquest fons singular i únic.

Ultra els llibres d’alta investigació matemàtica del segle XIX, entre els quals hi ha algunes edicions originals d’alt valor bibliogràfic, la col·lecció de textos de batxillerat és única per la seva completesa i constitueix una eina valuosíssima per a l’estudi de l’ensenyament secundari a Espanya en el període 1938-1970.

Detall del fons Reguant ubicat a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Joan Girbau
Catedràtic emèrit del Departament de Matemàtiques

Francisco Rico ha fet donació de la seva impressionant col·lecció a la Biblioteca d’Humanitats. Consta d’uns 30.000 volums, sense comptar les separates (unes 2.000) i les revistes. La col·lecció inclou una completa representació de tota la literatura occidental, amb una especial presència dels autors i dels temes que el professor ha estudiat al llarg de la seva carrera i que l’ha portat a recopilar bibliografia especialitzada de forma exhaustiva, dotant la col·lecció d’una singularitat excepcional. Fins ara, la Biblioteca d’Humanitats ha incorporat més de 6.000 llibres al seu fons, que podeu trobar al catàleg de les biblioteques UAB, sota l’epígraf Fons Francisco Rico.

A la col·lecció hi destaca el conjunt dedicat a la novel·la picaresca, de la qual el professor posseeix la major part de la bibliografia existent, amb especial atenció al Lazarillo de Tormes. Ara bé, el nucli de la col·lecció és l’univers cervantí: d’una banda, les diferents edicions de les obres de Cervantes i, de l’altra, els estudis sobre l’autor, dels quals la biblioteca de l’acadèmic és un referent únic format per centenars de treballs en què s’estudien la vida i obra de l’escriptor.

La part més excepcional d’aquesta biblioteca són les edicions singulars d’ El Quixot que el professor ha anat reunint al llarg de la seva vida. L’edició de València de 1605, que va ser la primera edició espanyola en petit format; les impressions de Madrid de 1636-1637 i la de Brussel·les de 1662, punt de partida de la major part de les edicions posteriors; les impressions del segle XVIII (Tonson, Bowle, Real Academia, etc.), entre les quals resaltem la de Londres de 1738; les impressions il·lustrades en format gran o petit, des de l’edició de l’Haia de 1744 a la primera de Doré, o les magnífiques il·lustracions de Tomás Gorchs i de Urrabieta Vierge, i moltes altres. La col·lecció del professor també compta amb els facsímils més importants d’El Quixot, els quals en alguns casos tenen un valor superior a algunes de les edicions antigues, com el primer que es va editar a Barcelona l’any 1871. També inclou una selecció de traduccions i impressions singulars de l’obra de Cervantes. Totes aquestes peces es van poder veure a l’exposició celebrada a finals de l’any passat “Los Quijotes de la Autónoma”, comissariada per Rafael Ramos, professor de literatura espanyola de la Universitat de Girona. Podeu consultar la web de l’exposició a l’adreça http://pagines.uab.cat/quijotes/ .

Un altre autor amb una presència notable a la col·lecció és Francesco Petrarca, en l’obra del qual Rico també n’és especialista. Hi trobem algunes edicions antigues, així com una recopilació exhaustiva dels estudis i assaigs que s’han publicat sobre l’autor italià en totes les èpoques. En destaquen els tres volums de Mémoires pour la vie de François Pétrarque (Amsterdam, 1764), de l’Abat De Sade, amb enqüadernació d’època, així com altres peces de bibliòfil, com l’edició de Giovanni Mardesteig amb estampes.

La secció dedicada a l’Humanisme, així com a la literatura i la cultura renaixentista és bàsica en la col·lecció. A més de Petrarca, la part dedicada a Boccaccio conté la major part de bibliografia crítica publicada sobre l’autor. La singularitat d’aquest part de la col·lecció radica en què una gran part de les obres que el componen no es troben en cap altra biblioteca de l’estat espanyol. En aquest grup hi trobem una bibliografia importantíssima dedicada a figures capdals de l’Humanisme italià com Angelo Poliziano o Leon Battista Alberti, a més d’impressions antigues, com ara l’incunable de Marcial de Domizio Calderini (Venècia, 1482) o las Elegantiae de Lorenzo Valla (Lió, 1511).

L’Humanisme espanyol també està molt present a la biblioteca del professor Rico, i més específicament Antonio de Nebrija, pedagog, historiador, astrònom, poeta, impressor i autor de la primera gramàtica castellana. La joia d’aquest apartat és l’únic exemplar íntegre de les Institutiones latinae, publicat a Barcelona l’any 1505 i un altre de l’edició de Lió de 1523. Rico ha tingut sempre un especial interès en la història de la impremta antiga. Uns 500 llibres sobre aquest tema, a més d’obres sobre crítica i teoria textual formen una altra secció ben minuciosa dins de la col·lecció.

El conjunt de monografies dedicat a la literatura castellana medieval és pràcticament exhaustiu. A més, aquest grup temàtic es complementa amb una bibliografia molt completa sobre història de l’Edat Mitjana i sobre les altres literatures europees del moment. A més, hi ha una secció de literatura llatina del període medieval, que arrodoneix la part dedicada a la literatura llatina en si, i que inclou els principals autors, amb edicions critiques, així com una important selecció de bibliografia sobre la matèria.

La col·lecció inclou les grans obres de la literatura europea moderna, des del segle XVIII fins els nostres dies, sovint en la llengua original. També la literatura espanyola contemporània, especialment de la postguerra, té una destacada representació en la biblioteca de l’acadèmic, amb l’afegit que molts d’aquests llibres estan signats o dedicats pels seus autors.

Hi podem trobar una gran quantitat de bibliografia que no està directament relacionada amb l’activitat acadèmica i investigadora de Francisco Rico, però que en diferents moments de la seva vida li han interessat.

La Biblioteca d’Humanitats també està rebent les revistes científiques del professor Rico. Col·leccions íntegres o parcials de revistes que ajuden a completar els nostres fons a mida que el professor les va rebent. Particularment destaquen Iberida, Revista de Filología Hispánica, Lucanor o La balsa de la medusa, algunes de les quals ja tenim a la nostra Sala de Revistes.

Aquesta biblioteca és ben representativa de la vida i els interessos d’un amant de les lletres, en la qual hi trobem obres de i sobre totes les èpoques, escrites en diversitat de llengües i amb un interès pel context històric on van sorgir les diferents literatures que la formen. Tot aquest material bibliogràfic i documental representa una font essencial per a recerca i una gran riquesa patrimonial per a la nostra Biblioteca.

Ana Escañuela
Biblioteca d’Humanitats

Durant aquesta setmana, prop de 90 alumnes de secundària, provinents de 7 instituts de la província de Barcelona, van realitzar a la Cartoteca una part de l’activitat proposada sobre cartografia. Després d’una visita al servei, per tal de conèixer l’espai i la conservació d’aquest tipus de material, els alumnes van anar a una de les sales de treball en grup on se’ls hi va explicar amb més detall els diferents tipus de mapes existents al fons de la Cartoteca i quines eren les informacions que en podien extreure.

Un cop feta aquesta introducció general, es va passar a la part pràctica de l’activitat, consistent en la interpretació de l’evolució del territori a partir d’un recorregut cronològic per mapes i fotografies aèries de diferents èpoques que mostraven els canvis que s’havien produït en l’entorn més proper dels estudiants (el seu poble o ciutat). Paral·lelament, també se’ls hi va ensenyar la possibilitat de la visió estereoscòpica a partir d’un parell de fotogrames i un estereoscopi, com a introducció al que posteriorment treballarien amb cartografia digital i escenaris 3D a la part de l’activitat que es desenvolupava al Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció.

Les sessions van ser guiades pel professor del Departament de Geografia, Albert Pèlachs i la responsable del servei, Marta Gil, i els instituts participants van ser els següents:

INS Llavaneres, de Sant Andreu de Llavaneres
INS Manuel Vázquez Montalbán, de Sant Adrià de Besós
INS del Voltreganès, de Les Masies de Voltregà
INS La Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana
INS Cal Gravat, de Manresa
INS Barri Besòs, de Barcelona
INS Pompeu Fabra, de Badalona

La bona acollida del 2015, primer any en què es va dur a terme aquesta iniciativa, s’ha vist continuada aquest 2016 amb un evident interès per part d’alumnes i professorat. Quatre dels set instituts repetien l’experiència d’apropar la geografia als seus estudiants a través de la cartografia, experiència amb la que esperem continuar col·laborant.

Marta Gil
Cartoteca

Nascut al si d’una família gallega, Pedreira va créixer al barri de Sants de Barcelona. Durant la seva joventut va estudiar comerç i lletres, però l’esclat de la guerra civil espanyola el va portar a lluitar al front republicà. Als anys de la postguerra va formar part del Front Nacional de Catalunya i va treballar amb l’editor Josep Janés (qui va produir algunes col·leccions molt valuoses durant aquest període, com per exemple la col·lecció La Rosa de Piedra amb els gravats de Mallol Suazo, Calsina o Palet). L’any 1949 es va convertir en el creador de la col·lecció de poesia catalana Els Llibres de l’Óssa Menor, en la qual es van publicar 52 títols dels principals poetes d’aquell moment (Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, Carles Riba o Joan Vinyoli). Pedreira va dirigir aquesta col·lecció fins a l’any 1966, en què va passar a formar part del catàleg d’Edicions Proa. També va crear la col·lecció Les Quatre Estacions, de poesia i assaig, amb obres de Gabriel Ferrater, Marià Manent, Josep Palau i Fabre o Francesc Parcerisas.

La part més important del fons és la documentació professional, sobretot la referent a la col·lecció Els Llibres de l’Óssa Menor i als autors que hi van publicar, a més de documents que reflecteixen les seves relacions amb altres editorials. En aquesta secció també hi trobem documentació relativa a conferències i congressos en els quals Pedreira va participar. Així mateix, es conserva un valuós arxiu de premsa sobre els llibres i els poetes publicats.

Pedreira va mantenir correspondència amb tots els autors que va editar i que representen una important font d’informació per als investigadors. Hi trobem cartes escrites o enviades per personatges tan destacats com Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Carles Riba, Joan Vinyoli, Francesc Parcerisas. Aquesta part del fons és una de les més importants, ja que representa més de la meitat del total de documentació que forma el fons.

La tasca de Josep Pedreira com a editor és fonamental en la difusió de la literatura catalana de mitjans del segle XX, però la seva activitat com a escriptor també va ser notable, tot i que és una faceta menys coneguda del personatge. Va escriure els llibres Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939) sobre les seves experiències al front, Els set colors de l’arc o El llibre dels invents. Pel que fa a la seva producció poètica, en destaquen El llibre dels verns o 4 de 7 paraules i figures contra el silenci.

La part del fons dedicada a la seva vessant com a escriptor consta, principalment, de manuscrits i mecanoscrits de prosa i de poesia, molts d’aquests amb anotacions manuscrites del mateix Pedreira, que feia per completar, afegir i reordenar les obres en què treballava.

Josep Pedreira va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, publicant-hi sobretot, articles de premsa majoritàriament sobre temes culturals. Entre aquests hi trobem petites joies com Páginas heroicas que han escrito los soldados anónimos con la sangre ardiente de sus venas, que es va publicar al diari Solidaridad Obrera l’any 1938.

A l’apartat de reconeixement i crítica de Josep Pedreira hi trobarem entrevistes, articles sobre la seva persona i la seva vida professional, així com documentació relativa a premis, nomenaments i homenatges.

Pel que fa a la documentació personal, entre altres curiositats, podem trobar la invitació al casament de Miquel Martí i Pol amb Dolors Feixas l’any 1956, així com tot tipus d’invitacions a actes culturals (Jocs Florals, concursos literaris, exposicions, etc.).

El Fons Pedreira reuneix part de la documentació personal i professional de Josep Pedreira entre l’any 1917 i el 2003. La documentació aplega un total de 2.563 documents, dels quals 1.479 són cartes.
Podeu consultar el fons a través de l’adreça següent: http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/pedreira/

Ana Escañuela
Biblioteca d’Humanitats