La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha afegit la seva tesi número 7.000 al repositori de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).

La tesi que ha fet les 7.000 porta per títol Exploring dietary strategies to enhance feed intake and growth of piglets after weaning by a multidisciplinary approach i ha estat escrita per Laia Blavi Josa, dirigida per José Francisco Pérez Hernández i David Solà Oriol, i presentada al Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB.

Aquest treball doctoral té com a objectiu investigar l’optimització de l’estatus mineral (Ca i Zn), l’aprenentatge matern, i la combinació d’extractes de stevia (SE) amb neohesperidina dihidrocalcona (NHDC) com a estratègies per millorar el consum i el creixement després del deslletament dels porcs. Aquest és un tema d’interès per a la indústria porcina, a la recerca de solucions per incrementar el consum i el creixement després del deslletament.

El dia 21 d’abril de 2017 vam celebrar el comiat per jubilació de la Lleontina Díaz. L’experiència professional de la Lleontina és molt llarga. Primer va treballar en una biblioteca de la Diputació de Barcelona i a partir de l’any 1978 va entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va estar un mesos a la Biblioteca de Lletres. A partir del 1979 va treballar a la biblioteca de l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets – EUTI, actualment Facultat de Traducció, on va ser directora, fins que aquesta biblioteca es va integrar a la Biblioteca d’Humanitats el 1997.

La Lleontina, doncs, ha treballat a la Biblioteca d’Humanitats durant 20 anys com a cap d’Adquisicions. Ha estat tots aquests anys dedicada a la compra de llibres, atenció al professorat, gestió de donatius i de llibres d’intercanvi. Feia totes aquestes feines amb dedicació, entusiasme i paciència i aquestes qualitats, unides al seu caràcter voluntariós, són les que ens permeten afirmar que ha estat una excel·lent professional i una gran companya.

Sabem que ara dedicarà les seves qualitats a altres activitats. De ben segur seguirà amb les adquisicions, però no només de llibres, sinó d’experiències, receptes, viatges… al cap i a la fi, sempre ha estat una experta en adquirir!

Rosa Tort
Biblioteca d’Humanitats

Maria Corominas Piulats és professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB. És investigadora de l’InCom-UAB i membre del Grup de Recerca en Comunicació i Pluralisme. Des de gener de 2016 presideix la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ens hem posat en contacte amb la doctora Maria Corominas per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quin llibre està llegint ara mateix?
Si parlem de llibre recreatiu, diguem a efectes de distracció, estic llegint Dispara, yo ya estoy muerto de Julia Navarro, i aquest l’estic llegint amb e-book. Altres llibres que estic llegint són llibres de feina.

Com és que amb e-book?
Per diverses raons. Combino e-book i llibre físic. Però l’e-book em va bé per llegir per exemple al llit, perquè porta el llum incorporat, perquè no pesa, per comoditat.

Si vostè tingués una biblioteca pròpia, quina seria la seva biblioteca ideal? Amb quins llibres, amb quins autors?
Tindria parts. Hi hauria una part de comunicació, que no caldria que fos molt gran perquè tenim una excel·lent biblioteca, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, per tant hi ha moltes coses que ja són accessibles allà, però sí que tindria materials per fer servir en la docència. I després hi hauria una part de literatura que seria molt variada. M’interessen coses bastant diferents: literatura, per exemple, feta per dones; literatura o novel·la negra o novel·la policíaca; literatura de viatges; coses múltiples i variades. I, després, un altre àmbit que tindria la meva biblioteca seria una petita col·lecció de publicacions més locals lligades a Solsona, que és la ciutat d’on sóc.

Sempre hi ha algun espai per als clàssics?
Sí, sempre i especialment en literatura.

Destaqui dos autors, tant perquè li agraden o perquè troba que la seva obra és mestra i ha inspirat a altres, i digui’ns per què.
M’estimaria més destacar dos autors perquè m’agraden. Un que m’agrada especialment és Henning Mankell, un autor suec que passava mig any a Suècia i mig any a Moçambic i que coneixia bé Àfrica i que té una sèrie de llibres protagonitzats per un policia; són llibres de novel·la negra però al mateix temps dóna claus per entendre què és el que està passant a la societat sueca contemporània. I després, per exemple, un autor en llengua catalana que m’agrada molt és Jesús Moncada, per Camí de sirga i moltes altres obres. Però també m’agradaria remarcar en aquesta selecció les novel·listes britàniques, o en llengua anglesa, com per exemple Jane Austen.

Quin és el llibre més preat de la seva biblioteca?
Això és molt difícil de dir… Em costa molt triar-ne només un. La biblioteca és el conjunt, i no en puc triar un de sol.

Si més no, quin és el seu lloc preferit per llegir?
També en tinc més d’un, de lloc preferit. M’agrada llegir a l’aire lliure, per exemple en un banc, o al balcó, sempre i quan hi hagi ombra; no m’agrada que el sol vingui a les pàgines ni em toqui directament. Un altre dels llocs on m’agrada llegir és al menjador de casa, al sofà, i també llegeixo al llit.

I en espais públics com una biblioteca municipal o universitària?
Això ho he fet en algunes etapes de la vida; ara ho faig molt poc. Sóc usuària de la biblioteca, però molt poc per llegir. Per exemple, a la Biblioteca de Comunicació hi vaig a llegir només aquells llibres que no es poden treure. Si es poden treure els trec i els treballo al despatx o a casa i si són digitals doncs també faig el mateix.

I quan diu que treballa aquests llibres, els subratlla?
No pas si són de la biblioteca! Si són de la biblioteca els llegeixo però no hi faig absolutament cap marca.

I si són seus?
Si són meus, sí. Si són meus els subratllo amb llapis, o hi poso notes… Em refereixo més a llibres que faig servir per la docència o per la recerca. Subratllar-los, o marcar-los, o posar-hi notes és el procediment que a mi em serveix per fixar i processar allò que estic llegint; per entendre, per assimilar, per contrastar amb altres coses i després això ho faig servir o en la docència o en textos per recerca. És una manera de fer-me meu el llibre.

Què fa servir per marcar els llibres?
Qualsevol paper que tingui. Tinc alguns punts de llibre, d’aquests que et donen a les llibreries, però no en tinc cap de preferit ni de fix.

Quin paper creu que han de jugar les biblioteques amb les directrius d’avaluació continuada de la universitat?
Hi ha un paper que crec que ja l’estan jugant i que l’estan jugant molt bé, que és proporcionar materials i espais –parlo de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, que és la que conec–. Espais per poder treballar, ja sigui individualment –en aquest cas serien les cabines–, ja sigui en grups –les sales d’estudi–. I materials per preparar exàmens o altres tipus de continguts, materials que poden ser útils per als estudiants de cada grau… També fan sessions de presentació d’aquests materials, cursos de formació, etcètera. Fan una tasca excel·lent i, a més, molt actualitzada: s’han anat posant sempre al dia i han anat canviant el concepte de què és una biblioteca i què ha de fer.

Alguna manca que hagi trobat?
Quan he trobat a faltar un llibre o un material, sempre l’han trobat, i quan he demanat una formació específica, sempre m’han donat una solució; han estat impecables. I el meu coneixement és ja d’uns quants anys, des que vaig començar com a alumna el 1979 fins avui. Per tant, és una trajectòria excel·lent; la valoro molt positivament.

Podem dir que la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General és la biblioteca del campus que més freqüenta?
Sí, clarament.

I quina valoració fa de la resta de biblioteques de la universitat?
Per a mi les altres biblioteques sempre han tingut una funció molt més complementària i puntual, en el sentit que potser allà hi havia algun llibre d’una temàtica concreta que m’interessava, o una base de dades. Entenc que fan un paper equivalent al que fa la Biblioteca de Comunicació, tant per als graus i postgraus com per als màsters i doctorats.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Desemboscant: cal·ligrafies del bosc
Exposició presencial i virtual
Gener – març 2017
+ informació

Després de 40 anys d’activitat docent, divulgativa i de comunicació, Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, geògraf, naturalista  i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB planteja en aquesta exposició d’obres inèdites un acostament a la comprensió del medi a través de l’art. Les peces les vam poder veure tant a les vitrines com al hall de la BCT.

Il·lustració científica a la Unitat de Botànica: de la natura al paper
Exposició presencial i virtual
Abril 2017
+ informació

Una exposició que mostra de manera didàctica el procés d’il·lustració científica a través dels treballs realitzats per professors i il·lustradors vinculats a la Unitat de Botànica. La mostra posa de relleu el paper d’aquesta disciplina com a complement dels texts científics, ja que fa més amable la comunicació i facilita la seva comprensió.

BIBLIOTECA DE VETERINÀRIA

Cetacis: exposició bibliogràfica sobre mamífers marins
Exposició presencial i virtual
Març 2017
+informació

Coincidint amb el XXVII Congreso Avafes Barcelona – Medicina y Conservación de Cetáceos que es va celebrar a la Facultat de Veterinària de la UAB els dies 3 i 4 de març de 2017, la biblioteca va organitzar una exposició bibliogràfica sobre aquests animals aquàtics.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

In memoriam Zygmunt Bauman (1925-2017)
Exposició presencial i virtual
Gener – febrer 2017
+informació

Una mostra bibliogràfica de Zygmunt Bauman i la projecció de la conferència que va realitzar l’any 2013 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) configuren aquesta exposició en homenatge a aquest sociòleg polonès, premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats l’any 2010, mort el passat  9 de gener.

Compilació de la producció científica de la xarxa INCASI
Exposició presencial i virtual
Febrer – març 2017
+ informació

En el context del projecte europeu INCASI (International Network for Comparative Analysis of Social Inequalities), finançat pel programa Horizon 2020 de la Comissió Europea, i amb motiu de la celebració de la reunió anual de la xarxa de 19 universitats europees i llatinoamericanes vinculades al projecte, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar  una exposició sobre l’activitat i producció científica d’aquest grup.

Dins d’aquest marc, també es van dur a terme presentacions de diversos llibres relacionats amb el projecte.

Atocha: 40 anys d’una massacre (1977-2017)
Exposició presencial i virtual
Març – abril 2017
+ informació

En commemoració del 40è aniversari de la massacre d’advocats laboralistes d’Atocha, i en el marc de l’assignatura «Dictadura franquista i transició democràtica» dels Graus de Dret i Relacions laborals, la Biblioteca de Ciències Socials va col·laborar en el seminari impartit per la Fundación Abogados de Atocha amb aquesta exposició presencial i virtual, així com amb la projecció de la pel·lícula «Siete días de enero».

Kenneth J. Arrow (1921-2017)
Exposició presencial i virtual
Abril 2017
+ informació

Exposició a l’entorn de l’obra de l’economista nord-americà Kenneth J. Arrow, guardonat amb el premi Nobel d’Economia 1972 i mort el passat 21 de febrer. Arrow fou considerat un dels economistes més influents del segle XX. A la mostra vam poder veure alguns dels seus llibres més coneguts, mentre que a la pàgina web trobareu més informació i una secció per cercar bibliografia de l’autor i també sobre ell.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Relacions públiques
Exposició presencial
Gener – febrer 2017
+ informació

Edward L. Bernays, l’any 1923, va ser el primer a anomenar relacions públiques a la professió que fins a aquell moment no tenia una forma concreta de denominar-se. Des del 1992 la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ofereix el Grau de Publicitat i Relacions Públiques. Aquesta exposició és una mostra dels recursos documentals que té la BCHG per a l’estudiant que vulgui professionalitzar-se en aquest sector.

Barcelona davant la càmera
Exposició presencial
Abril – maig 2017
+ informació

Una selecció de llibres que, a més  de mostrar la fotogènia passada i present de Barcelona, exploren el vincle entre la transformació urbana i el paper de la fotografia en la configuració de la percepció de la ciutat.

Podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

La BCHG també ha col·laborat en la següent exposició cedint material:

Ara fa 40 anys. País, comunicació, cultura
Març – maig 2017
+informació

La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB celebra el 40è aniversari de la primera promoció de llicenciats en Periodisme i Publicitat. Aquesta exposició recull els precedents de la normalització del català en el món de la comunicació, la qual va coincidir amb la incorporació al mercat professional de la primera promoció de periodistes i publicitaris marca UAB (1976-1977),  així com amb els primers equipaments tecnològics de la facultat.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

20 anys de la Biblioteca d’Humanitats
Exposició presencial  i virtual
Febrer 2017
+ informació

Amb motiu dels 20è aniversari de la BH es va inaugurar l’exposició fotogràfica βιβλίον –amb fotografies realitzades per les companyes Rosa Ferreres, Marta Gil i Laia Rissech— així com una mostra amb cartells, imatges, punts de llibre, fullets informatius, etc. que fan un repàs visual de  les activitats realitzades a la Biblioteca en aquests 20 anys.

Dia Internacional de la Narració Oral
Exposició presencial
Març 2017

En commemoració del 20M – Día Mundial de la Narració Oral, que va començar a celebrar-se a Suècia l’any 1991 per després agafar força a escala internacional, la Biblioteca d’Humanitats va organitzar una exposició presencial per tal de donar suport a la reivindicació mundial de destacar març com el mes dels narradors.

En temps de romànic
Exposició presencial
Març 2017
+ informació

Amb motiu de la celebració de la jornada interdisciplinar En temps del romànic els dies 23, 24 i 25 de març a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la biblioteca va muntar una exposició bibliogràfica a la Sala de Revistes d’Humanitats.

Llosses del món
Exposició presencial
Abril 2017
+ informació

Al vestíbul de la BH vam poder veure l’exposició Llosses del món del doctor Martí  Boada, organitzada per l’ICTA-UAB i el grup de recerca AHCISP del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. Una mostra de caràcter ecoantropològic que fa palesa l’estreta interrelació que hi ha entre natura i cultura.

Jornadas internacionales sobre el exilio republicano de 1939 en Argelia
Exposició presencial
Abril 2017
+ informació

Exposició bibliogràfica realitzada per la Biblioteca d’Humanitats amb motiu de les Jornadas internacionales sobre el exilio republicano de 1939 en Argelia organitzades pel Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-CEFID) els dies 20 i 21 d’abril. A l’acte d’inauguració van assistir alguns dels autors dels llibres exposats.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

 Cristina Cervantes, professora i Coordinadora del Grau de Fisioteràpia

Podria descriure quines sensacions té a l’entrar a una biblioteca
Les sensacions sempre han estat molt bones i encara ho són tot i que van canviant. Abans una biblioteca tenia aquell aspecte de molta llibreria plena de llibres i ara amb les noves tecnologies està canviant. Per mi la biblioteca sempre és un lloc molt agradable, de trobada, probablement ara s’hi hi està menys estona però encara es compta amb la biblioteca.

Normalment què hi busca en una biblioteca
Ara hi buscaria aquells llibres i revistes que encara no es poden aconseguir online, aquelles peces difícils de trobar en qualsevol altre lloc. L’entorn de la biblioteca facilita la descoberta, la lectura, poder veure i tocar el material i fins i tot treure’l en préstec.

Per vostè com seria la seva biblioteca ideal
Bé, en quan a la biblioteca ideal també estic canviant d’idea. Ara seria el lloc on aconseguir llibres i revistes que necessito i no necessàriament de manera física. Si el què necessito forma part d’una biblioteca digital ja m’està bé.

Podria destacar dos autors de referència
A nivell de la meva especialitat, la Fisioteràpia, doncs autors com Kapandji, que ha estat pioner de la meva formació i també altres llibres d’autors cabdals en la formació d’un fisioterapeuta com pot ser la Berta Bobath.

Si hagués de recomanar un llibres als estudiants o a altres professors, quins recomanaria
Llibres com els que he dit són bàsics, Daniels, Bobath, Kapandji, etc. els estudiants necessiten aquests llibres per a la seva formació, són la base de coneixement però també els animo a consultar revistes que publiquen treballs innovadors on el desenvolupament del coneixement també es pot veure de manera adequada.

Vostè, quan agafa un llibre, què hi busca
Si parlem d’un llibre professional doncs per ordre general hi estic buscant coses puntuals de les que no me’n recordo i sé que les trobaré allà o són referències que vull tornar a llegir, o revisar perquè m’han agradat o perquè en aquell moment les necessito perquè són un punt de referència important de recordar, o verificar algunes coses que professionalment em poden fer falta.

I parlant de llibres més artístics
Dels llibres més artístic gairebé sempre m’hi agrada trobar coses puntuals que em són agradables, com per exemple, m’agrada bastant llegir assaigs i també m’agrada la història, la història de les cultures. Si tinc una estona i puc trobar alguna cosa referent a cultures, doncs em trobaré molt satisfeta si puc veure el llibre, consultar-lo i si m’agrada fins i tot endur-me’l en préstec.

Quin seria el seu lloc ideal per llegir un llibre
M’agrada molts llegir als caps de setmana i tinc l’hàbit o la mania de llegir abans d’anar a dormir, intento llegir alguna pàgina, tot i que a vegades aquesta pàgina l’haig de tornar a llegir al dia següent perquè no ho he fet en les millors condicions. Prefereixo llegir el cap de setmana que és quan disposo de més temps.

Creu que la gent normalment va a la biblioteca a buscar un llibre per sentir-se a gust, perquè li agrada, o hi va a buscar un llibre acadèmic per obligació.
A vegades vaig a les biblioteques públiques i veig que un tant per cent de la gent jove l’estant utilitzant per estudiar, i penso que és un bon lloc per a fer-ho. Hi ha gent de mitjana edat o gent més gran que està buscant llibres concrets de literatura, geografia, de cinema, etc. i potser se’ls llegiran allà o se’ls enduran en préstec, mentre que la gent jove utilitza la biblioteca per estudiar.

Sí, això és veritat.. I per últim, cap on creu que van les biblioteques
Les biblioteques s’estan transformant, no crec que desapareguin però sí que canvia una mica el seu… modus. La biblioteca podrà donar servei a tots els lectors, siguin els que poden gaudir d’hores lliures durant el dia, siguin estudiants doncs tindran la seguretat que hi haurà persones que els podran ajudar a buscar coses difícils de trobar, però la biblioteca com a espai de lectura i d’estudi seguirà existint doncs no tothom té les facilitats que proporciona una biblioteca que avui en dia disposa de molts recursos, recursos informàtics, de sales, d’aconseguir peces que poden encarregar i que no cal que se les comprin, perquè una biblioteca també és un recurs d’economia. Tenir tots els llibres que es necessiten és impossible, però es poden aconseguir i això pot facilitar tant al que està estudiant com el que vol llegir per entreteniment, és una avantatge.

Professora Cervantes gràcies pel seu temps, a reveure
Moltíssimes gràcies a vosaltres per portar-me aquí i donar-me l’oportunitat de parlar i un cop més felicitats per la feina que esteu fent.

Moltes gràcies a vostè

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

Bonaventura Bassegoda Hugas és catedràtic del Departament d’Art i de Musicologia de la UAB. Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Director de la revista Locvs Amœnvs. Vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB entre 2008 i 2012.

S’ha dedicat intensament a l’estudi del Barroc i especialment del fenomen del col·leccionisme.
En aquesta entrevista volem saber la seva opinió pel que fa al present i al futur de les biblioteques i a la relació de l’art amb la literatura.

En entrar en una biblioteca, què és el primer que pensa? Quines sensacions rep?
Per deformació professional, el primer que faig és anar a mirar quina mena de llibres tenen, els ulls se me’n van cap als prestatges per veure quina mena de biblioteca és, si hi ha llibres que m’interessen, de la meva especialitat, si és una biblioteca generalista, o és de literatura, o de ciències… i llavors em faig una composició de lloc de què és allò, si efectivament és una biblioteca que utilitzaré o no la utilitzaré. Dependrà del que tingui i del nivell que tingui.

Què hi sol buscar vostè en els llibres?
Jo hi tinc una relació una mica malaltissa amb els llibres, potser per raons de caràcter biogràfic. La meva especialitat, la història de l’art, tenia molt poca representació bibliogràfica quan jo vaig començar. D’altra banda, la disciplina, a l’Autònoma i en general a Barcelona, no era especialment rellevant, i la trobada dels llibres, la recerca dels llibres ha estat una obsessió bastant constant en tota la meva trajectòria professional. Vam haver de preocupar-nos perquè aquests llibres, que són llibres molt especialitzats i molt especials, estiguessin a l’abast de les biblioteques i, per tant, es poguessin fer servir.

Creu que hauria d’existir alguna biblioteca especialitzada en història de l’art?
Ja n’hi ha. La biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya és una biblioteca important. És la més gran que tenim a Catalunya en aquest àmbit, que té clars i ombres, és a dir, que hi ha coses que no van gaire bé, i d’altres que van millor. No deixa de ser la biblioteca de referència. Després de la del Museu Nacional hi ha les universitàries i, dins de les universitàries, la nostra, la de l’Autònoma que en determinats camps, té una posició bastant capdavantera, bastant de referència, a dia d’avui.

Com definiria la biblioteca ideal en el seu àmbit?
La biblioteca ideal és la que té tots els llibres. Això és una utopia que és impossible, o, en tot cas, tots els llibres que a mi m’interessen o em poden interessar perquè tracten dels temes de què jo m’ocupo. La idea d’una biblioteca com la d’Alexandria, en què hi ha tota la ciència recollida, perquè es publica tot això. Però, a dia d’avui, és impossible, perquè, a més, el nivell de publicació és exponencial, és molt gran.

Com creu que es relaciona l’art amb la literatura?
Són coses distintes. L’expressió plàstica és una expressió sense paraules i, en canvi, la literatura es fa a través de paraules, per tant, són camps que són diferents. Ara bé, sempre, ja des del Renaixement i potser abans, des de l’època clàssica hi ha hagut una curiositat dels poetes i, per tant, dels escriptors envers els pintors i els artistes en general, o els escultors, i al revés. Sempre s’ha dit Ut pictura poesis, que la pintura és una poesia muda, i la poesia utilitza imatges, metàfores, per expressar-se. Una comparació entre els dos llenguatges sempre ha cridat molt l’atenció i ha estat objecte de debat teòric i de joc, d’especulació, etc.

Té algún llibre de referència?
No, no especialment. Hi ha llibres que has treballat més, que els has editat i has estat estudiós d’aquest llibre, d’aquest tractat o d’aquest escrit, i, per tant, el tens molt proper i el coneixes molt, però bé, també hi ha moltes altres coses. No, no es pot assenyalar un llibre de referència, són molts, no es pot dir un títol.

Creu que l’art es pot concebre amb un sol llibre?
És difícil. L’art és un tipus de manifestació tan universal, tan proteica, tan diversa… que és difícil que hi hagi un llibre que l’expliqui. Hi ha bones síntesis, hi ha alguns historiadors que han fet síntesis molt boniques, històries de l’art molt globals, però no deixen de ser resums, no deixen de ser visions de conjunt, des de l’art primitiu, el que es fa avui en dia, el que es feia fa segles, fins a les coses més sofisticades de l’art contemporani. És enorme, no es pot agrupar tot. És un món excessivament ampli.

Com a historiador de l’art, em podria parlar d’alguna obra que copsés la idea de la literatura?
Què vols dir, que expliqués la literatura a través de l’art? El que sí hi ha són moltes representacions de llibres. El llibre és un objecte que ha estat molt representat en els bodegons. Hi ha inclús una especialitat, des de l’època barroca i abans, de bodegons de llibre. Hi ha també moltes imatges d’interiors de palaus, d’estances de cases en què la biblioteca, els llibres ocupen una presència destacada, i existeix ja una iconografia de llibre, que té una força gran i és molt evocativa. Jo diria que aquí podríem assenyalar molts exemples, però, en part, és també un camp molt obert.

Té algun lloc per llegir de preferència?
Aquí s’ha de distingir: una cosa és llegir, llegir una obra de creació, llegir poesia, o llegir una novel·la; això s’ha de fer en un espai d’oci, potser al llit, un sofà, etc., diríem a sota un arbre. Però, és clar, jo quan llegeixo coses de la meva especialitat, necessito una taula, necessito un paper i necessito prendre notes per poder marcar aquells elements que m’interessarà després seguir treballant. Per tant, una cosa seria estudiar i una altra cosa seria llegir; són dos activitats distintes.

Podem trobar similituds a l’hora d’entendre una bona novel·la i entendre una obra d’art pictòrica?
La creació artística es manifesta a través d’aquests dos llenguatges, el verbal i el no verbal. Una persona culta, una persona refinada hauria de tenir capacitat per poder apreciar aquests valors literaris a través de la seva educació i de la seva formació literària, o a través d’una educació artística. Malauradament, a la nostra societat, l’educació artística ha quedat relativament en segon lloc. L’art s’explica poc en l’ensenyament secundari i hi ha molta gent que en té poca informació. Tothom pot dir dos o tres grans noms de la literatura catalana i de la literatura castellana, però si li fessim dir el mateix, pintors o escultors destacats de la nostra tradició, doncs, li costaria més. Passa sovint això, és real, i és una deformació, perquè, en realitat, la curiositat envers les arts ha crescut molt, i el turisme cultural està molt més abocat en aquests aspectes patrimonials i d’obres d’art. La gent que ve a Barcelona, què ve a veure? Ve a veure arquitectura de Gaudí, i això mou milions de persones. La Sagrada Família va tenir, l’any passat, més de quatre milions de visitants. És una quantitat extraordinària. És clar, els nostres grans poetes estan molt bé, però no han mogut tantes persones, i, en canvi, la valoració de la literatura en l’àmbit social i periodístic, inclús està per sobre de la importància del fet artístic, o, en aquest cas, arquitectònic.

Si parlem del llenguatge visual de les obres artístiques de pintura i del llenguatge verbal, quines similituds hi podríem trobar?
D’alguna manera una novel·la, un poema, et remet normalment a la pròpia experiència, t’explica situacions que tu d’alguna manera fas teves a través del record en coses semblants. Una pintura o una escultura fan una cosa similar, presenten un moment, episodis, coses, situacions, temes que poden ser religiosos, que poden ser històrics, que poden ser costumistes, que també et remeten a la teva pròpia experiència. És a dir, tu, a través d’aquella obra, t’emociones perquè aquella situació de drama, d’incertesa, de dubte, la recordes en la teva pròpia experiència, la fas teva a través d’uns mecanismes, que són complexos, d’apropiació. Per tant, és un llenguatge, un i altre, que s’adreça a les emocions, que s’adreça al sentiment.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

Josefina Plaixats Boixadera és Dra. en Biologia i professora del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB. És membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) http://canvi-climatic.espais.iec.cat/ i coordinadora de la Secció de Ramaderia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) de l’ Institut d’Estudis Catalans (IEC) http://blogs.iec.cat/icea/

Doctora Josefina Plaixats, benvinguda. Quin llibre està llegint en aquest moment?
La filla del capità groc, de Víctor Amela

A part de la novel·la quins llibres llegeix, què li agrada?
Llegeixo moltes novel·les, a vegades assaig. Llegeixo molt encara novel·les de la cua de palla, aquella edició dels llibrets grocs. Els tinc gairebé tots. Això és el que normalment llegeixo.

Ara m’ho acaba d’explicar una mica, però vull saber com és la seva biblioteca?
La meva biblioteca, la del despatx o la de casa?

Qualsevol de les dues. La del despatx m’interessa que la comentem.
La del despatx està tan plena que se m’han ensorrat les prestatgeries.

Au va!
I en aquest moment, bé ara ja me les han arreglat, però no tinc temps de recol·locar tot el que hi tinc. I ara tinc unes piles de llibres per terra.

A terra apilats…
A terra apilats. Tinc un despatx que com diem els del Bages sembla el mercat de Calaf. Exactament igual, i les taules plenes també.

O sigui que té una biblioteca vertical
Vertical, en aquest moment sí, vertical i desendreçada (riu).

I la de casa?
A casa al saló hi ha unes prestatgeries de vidre que sembla que volin i estan farcides de llibres, de novel·les, de tota la història de Catalunya, de Barcelona, poesia que també en llegeixo i m’agrada molt. I després a tots els passadissos de casa hi ha unes prestatgeries a dalt, gairebé tocant al sostre que estan plenes de llibres. Alguns són dedicats a la feina i altres són llibres que he anat acumulant i que algun dia hauré de fer un pensament. A casa l’únic lloc on no hi ha llibres és la cambra de bany.

I en algun revister, per exemple?
No, és l’únic lloc de la casa que no n’hi ha. L’únic. A la meva habitació per exemple hi tinc una col·lecció de llibres d’art. Tinc tota la col·lecció de biologia de l’Enciclopèdia Catalana, perquè sóc biòloga i per tant això també ho he tingut sempre. Fins i tot a la cuina hi tinc llibres.

Doctora Plaixats, destaqui’m dos autors o autores no perquè siguin els preferits, sinó senzillament dos referents que li vinguin al cap. I perquè.
Una és la Montserrat Roig que sempre m’ha agradat molt. D’autor no sabria quin dir-te ara… N’hi ha molts que m’agraden. Potser el Larsson també m’agrada molt. El problema és que cada vegada tinc menys temps per llegir. Durant les vacances em dedico com a mínim a llegir un parell de llibres. La resta d’any, tardo mesos a llegir un llibre.

D’aquesta biblioteca que m’estava esmentant a casa seva quin seria el llibre més preuat?
El més preuat? És difícil de dir perquè tots tenen la seva història. Potser el més preuat per mi, és el de “La plaça del Diamant” de la Mercè Rodoreda. Pel moment que el vaig adquirir o que me’l van regalar… Potser seria aquest, el de la Mercè Rodoreda.

Té una edició especial?
Sí és aquella de tapes dures, amb el folre groc i negre. Sí, sí, aquest és molt especial per a mi.

Doctora Plaixats, li faig quatre preguntes per contestar ràpid. La primera és quin és el millor lloc per llegir, per vostè?
A l’estiu a la piscina, sobre la gandula, per exemple, sota un arbre. I després a la butaca, tinc una butaca a casa per llegir amb un llum al costat. I a vegades també quan me’n vaig a dormir, però últimament sempre estic molt cansada i m’adormo. A la segona pàgina ja se’m tanquen els ulls.

Anirem llegint pàgina per pàgina, doncs. Els subratlla els llibres?
Mai.

Mai? Ni comentaris en llapis?
Mai. Si ho he de fer, a vegades per llibres que són de sagues de famílies agafo un foli i m’ho apunto. Per mi els llibres són sagrats. Mai els faig cap anotació.

Per tant allò de doblegar la pàgina per marcar-lo?
No, sempre tinc punts de llibre.

Com són aquests punts?
Doncs en tinc de molts tipus… En tinc de Brunei, de Malàisia, un d’Irlanda que també m’agrada molt… De diferents països. I normalment porten una mica de pinceta. En tinc uns que tenen com uns ninets, o mussolets, o animalons diferents, que fan aquella pinça metàl·lica. I sinó a vegades tinc els que em regalen per Sant Jordi.

Llibre electrònic, vostè en té un?
No, de moment no.

I n’ha fet servir? Per exemple al servei de biblioteques, que a vegades n’hi ha per als usuaris?
Si, per la feina sí. Però per llegir el que m’interessa a mi, als llocs que he comentat abans no, no en tinc de llibre electrònic. I de moment no en tinc pensaments de tenir-lo. Ja em passo tot el dia, moltes hores davant de l’ordinador… Massa cansat. I el llibre en paper, de moment continua sent el llibre en paper. Estic evidentment disposada al canvi. Si arriba un dia que no n’hi ha ja llegiré els electrònics, però ara que puc triar prefereixo paper.

I la revista científica?
La revista científica m’agrada molt online, per la facilitat de trobar-ho tot. A més tenim molt bones bases de dades actualment. Pràcticament ho trobes tot i és un mitjà àgil. Però m’ho imprimeixo moltíssimes vegades. Quan tinc un article que em cal per preparar-ne un altre jo mateixa, me l’imprimeixo. I aquests sí que els subratllo.

De biblioteca quina és la que més utilitza?
Només faig servir la de la facultat de Veterinària, de biblioteca. Normalment.

Però recordem que vostè és professora titular de…
De la facultat de veterinària. Vaig molt a la biblioteca perquè està molt ben dotada, el personal que hi ha des del responsable, fins a la persona que et dona el llibre en préstec són d’una amabilitat extraordinària. T’ho faciliten tot. Jo estic encantada amb això, i si necessito algun article de la facultat de ciències ells mateixos se n’encarreguen de buscar-lo i te l’envien.

Justament li volia preguntar quins serveis són els que més utilitza de la biblioteca?
Dins de la biblioteca hi ha un servei que utilitzo molt, els blogs. En té per ciències dels aliments i per producció animal. Jo quan organitzo actes els ho envio perquè m’ho pengin allà.. De la mateixa manera m’ho pengen al facebook. Això ho faig servir molt, perquè sempre m’ajuden molt en això. Miro sempre els blogs perquè sempre hi ha notícies noves estan molt actualitzats en el meu àmbit de docència i recerca i jo els consulto moltíssim. És una feina que fa la biblioteca, el servei de biblioteques. I la nostra biblioteca té actualitzada tota aquesta informació. De la mateixa manera que a mi em fan de vegades els favors de fer difusió d’algun acte doncs jo també sempre consulto això perquè és una manera d’estar al dia ràpida, eficaç, ja t’ho han treballat i t’ho donen fet.

Per tant la biblioteca és una part més i el treball és sinèrgia.
Sinèrgia, sí, sí. I bé, de tant en tant, també baixo a buscar algun llibre de text comprovo si els llibres que hem recomanat hi són o no hi són, si els alumnes els han agafat en préstec…D’això el cap de la biblioteca ens n’informa i quan veu que llibres que els han recomanat molt, en falten exemplars doncs busca recursos i mira de tenir-los. Ara, anar a baix a la biblioteca i posar-me en una sala d’estudi , no. Això ho necessitem per als nostres alumnes que amb això de Bolonya s’han de reunir, treballar. Disposen d’aquest espai…

Justament amb Bolonya quin paper hi juga la biblioteca? Creu que els estudiants aprofiten tots els recursos que ofereixen les biblioteques?
Jo diria que cada dia més. Per exemple els de primer, jo els dono classes i sóc coordinadora del curs de Ciència i Tecnologia dels Aliments i els alumnes en aquest sentit arriben molt despistats però a la primera setmana se’ls fa un seminari i el personal de la biblioteca els explica tots els recursos que tenen. Però els costa molt. Ho veig perquè quan els fem treballs sempre et posen els links, ells s’han connectat però consulten pocs llibres. El meu pensar és que avui dia es consulten pocs llibres. Però és clar també tenim un altre accés d’informació. És tot molt canviant i venen molt amb la idea de fer servir Wikipedia. A vegades em trobo amb algun treball de “copiar y pegar” que ho han agafat de la Wikipedia. Tinc entès que la Wikipedia cada dia està millor però la fan servir molt. Arriben amb aquest rol i nosaltres intentem ensenyar-los però costa molt i els costa molt també aprendre quan fan un treball a posar la bibliografia correctament. I això que avui tenim sistemes per poder-ho fer. Mendeley i altres. Fins i tot t’ho poden arribar a discutir. Per exemple en algun treball de final de grau, quan et porten la bibliografia no la saben posar correctament. A més les instruccions que tenen per al final de grau no se les miren. Això ho he comprovat. I quan els expliques com ho han de fer no s’ho creuen. Sempre tinc allà un parell de papers per ensenyar-los. Has d’agafar els papers i ensenyar-los com allà se segueixen unes instruccions de la mateixa manera que també se’n donen unes per al treball de fi de grau.

La biblioteca crec que també fa uns cursos sobre citació, per exemple.
Sí, sobre citació.

Per tant el que farem és reivindicar que aquests alumnes…
Hi vagin més, sí! Jo amb això trobo que hi tenim una mica de problema. Perquè arribar a quart i no saber fer això… No sé com anirà en altres facultats però sí és una cosa que constato des de fa tres anys. A veure si pot canviar.

Doctora Plaixats moltes gràcies per aquests minuts.
Gràcies a vosaltres. Ha estat un plaer.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és doctor en Ciències Físiques i catedràtic de Física de la Matèria Condensada en la UAB. També és protagonista d’una àmplia tasca de divulgació científica, com autor tant d’assaigs com d’obres poètiques. Entre els diferents guardons de recerca rebuts destaquen el premi Rei Joan Carles I (1986), la medalla Narcís Monturiol (1991) i el premi Ciutat de Barcelona (1993).

Científic, professor, escriptor, poeta i traductor… David Jou és tot un símbol de la connexió entre ciència, literatura i religió. I així ho transmet mitjançant la seva extensa obra divulgativa.

Li he de dir que tenir al davant al traductor de Stephen Hawking impressiona una mica. Què li va semblar aquella experiència?
Va ser una vivència molt interessant. Recordo especialment la seva visita a l’Autònoma el 28 d’octubre de 1988. Va venir moltíssima gent… va sacsejar la universitat.

Vostè també és poeta. Quants llibres de poesia ha escrit?
De poesia en tinc vint-i-sis. I, en total, entre assaig, ciència, llibres de text i de poesia he escrit una cinquantena.

Està en aquests moments escrivint algun llibre?
Sí, efectivament, estic fent un de poesia que tracta del Cristianisme, el Judaisme i l’Islam. Em va semblar oportú fer-ho perquè és l’any literari de Ramon Llull. I el fet de pensar en Llull i el seu Llibre del gentil i dels tres savis em va inspirar per escriure els poemes que em faltaven i acabar de donar forma a aquesta obra.

El podrem veure aviat?
Sí, segurament cap al novembre. Ja està enviat a l’editor.

Quin llibre està llegint ara mateix?
En connexió amb aquest tema, doncs un llibre sobre l’Islam d’un professor francès. Volia documentar-me el millor possible sobre temes relacionats tant amb el judaisme com amb l’Islam, ja que els conec molt menys que el Cristianisme. Ho trobo molt interessant i és una manera d’intentar comprendre aquestes cultures.

Pot destacar dos autors? Em refereixo a dues persones essencials entre moltes d’altres, des del seu punt de vista.
Per a mi Goethe i Plató han estat molt importants. M’han obert un nou món i m’han estructurat la manera de ser o, millor dit, de voler ser. Goethe representa l’aventura, la curiositat universal per la ciència, per la literatura, pel teatre i per la política… mentre que Plató era la indagació total del món fins arribar a la cosmologia, preguntant-se per la justícia, l’amor, el bé, l’organització de la societat, la república… tantes coses que en el seu moment em van impressionar molt. Més que Aristòtil em tocaven molt més d’a prop els diàlegs de Plató. Són lectures de quan estudiava. Pel que fa al món de la literatura catalana, Pla i Espriu són els que més m’han influït.

El llibre més preuat de la seva biblioteca personal seria de Goethe o de Plató?
Hi hauríem d’afegir la Bíblia i el clàssics en general. Després no ha de faltar Goethe, Plató, Pla i Espriu. Per a mi això seria una petita biblioteca ideal. Però, ara tinc a casa tota la Bernat Metge. Una de les coses que vull fer quan plegui d’aquí és llegir d’una vegada tota aquesta col·lecció i també agafar sistemàticament diversos autors i aprofundir en les lectures… em fa molta il·lusió.

Què li manca o què necessita la seva biblioteca personal per que sigui ideal?
Em resulta molt difícil dir-ho. Ara estic centrat en la Bernat Metge.

Llavors… es considera satisfet de la seva biblioteca?
Sí, té força cosa. Potser el que necessitaria serien les novetats que vagin sortint a partir d’ara… sobretot de temes científics. En els últims 10 o 15 anys s’han descobert coses que han canviat completament el panorama, sobre tot en el camp de la física i biologia, que són els que més segueixo. Aquí sí que sens que si deixes la biblioteca sense actualitzar et poden faltar coses que afectin realment als fonaments.

Quin creu que és el seu millor lloc per llegir?
Qualsevol lloc.

Qualsevol lloc és bo?
Sí. Jo llegeixo en el tren, en els bars, en els restaurants, en la biblioteca, a casa… a tot arreu. M’abstrec molt del món exterior… cosa que és una mica perillosa quan creues un carrer. Tinc experiències gairebé letals del problema que suposa abstreure’s massa.

Llibre de paper o llibre electrònic?
Jo prefereixo el de paper. M’he fet i he viscut entre llibres de paper. Admiro molt les possibilitat que dóna el llibre electrònic, és comodíssim, però jo continuo enganxat al paper.

En té un, però, de lector digital?
No el tinc jo, però l’he fet servir. És una comoditat enorme poder portar 30 llibres quan vas de viatge. És extraordinari, ho reconec. I em rendeixo davant d’aquesta evidència… però estimo més el paper.

Tornant als llibres de paper, que són els que més utilitza, els subratlla quan els llegeix?
En els que són veritablement meus i són de treball faig petites notes al marge i en vertical per assenyalar les línies que m’han interessat. Crec que és menys agressiu que subratllar.

I com marca les pàgines? Té punt de llibre? Doblega algun full?
Utilitzo punt de llibre. Doblegar em van dir de petit que no ho fes, i he fet cas. Els punts, però, poden ser de lo més variat: entrades de cinema, bitllets de viatge, fulles d’arbre… tota una mena de botànica i de records que van fent de punt de llibre.

Marques de la vida, no?
Sí, efectivament. A vegades ho faig expressament. Així, quan tornes a obrir aquell llibre trobes una petita peça que et connecta aquella pàgina amb un detall de la teva vida. Et pot portar emocions fortes que em desvetllen poesia, que és una de les coses que més m’interessen.

Doctor Jou, quina és la biblioteca més freqüentada per vostè dintre del campus de la Universitat?
N’hi ha dues biblioteques que m’han impressionat molt en la vida: la de Sitges –de la qual la meva mare va ser bibliotecària durant 50 anys—i la de la facultat de Ciències. També la presència del Fons d’Història i Filosofia de la Ciència del doctor Manuel García Doncel, que va donar a la biblioteca de Ciències fa ja uns quants anys. Són les que més he freqüentat i també les que més empremta m’han deixat.

Com a sitgetà, com va influir en vostè la biblioteca del seu poble?
Quan jo vaig néixer la meva mare ja era bibliotecària a Sitges. Quan sortia de l’escola anava a la biblioteca de la mare, també passava allà part de les vacances… era com casa meva. El fet de créixer sempre envoltat de llibres i d’anar mirant títols que no entenia em va marcar molt.

Quin paper creu que han de jugar actualment les biblioteques?
El fet que més ha canviat des de l’època que jo utilitzava les biblioteques és l’oferta digital. És una comoditat immensa poder consultar des del despatx i en qualsevol moment articles de moltes revistes, poder-los imprimir, comparar o enviar. Això ha fet que ara vagi menys a la biblioteca, però segueixo anant-hi a buscar llibres, i no tant per les revistes.

Per tant, podríem parlar de llibres de paper… però de revista electrònica?
Si, seria una bona definició.

Quina valoració fa de les biblioteques de la UAB, especialment de la de Ciència i Tecnologia que és la que més freqüenta dins el campus… i per suposat de la resta de biblioteques, que segur també utilitza.
En faig una bona valoració. El personal és molt competent i posa molta il·lusió. Per exemple, ho dic per les exposicions de llibres que van fent sobre temes molt diversos. Cada dia, quan entro a la facultat de Ciències, passo per davant la biblioteca i realment hi ha estímuls molt variats que van canviant cada mes… i saps que, darrera d’això, hi ha un gran esforç. Com a crítica podria dir que, a vegades, hi ha algunes revistes electròniques d’editorials que m’interessaria consultar i no les tenen per manca de recursos suficients. Destacaria això, que les biblioteques tinguessin uns fons raonables que m’agradaria fossin més amples. Però l’assistència que ens donen és molt útil perquè tot el que demanem els docents es procura comprar el més aviat possible, amb un personal que té molta vocació de servei.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

Josep Mª Basart i Muñoz va néixer a Girona l’any 1960 i fins l’any 1978 va viure a Sant Feliu de Guíxols. El 1984 es va llicenciar en Ciències (Informàtica) a la UAB i el 1988 obté el doctorat en Informàtica així com la llicenciatura en Filosofia, el 1998. El 2008 aconsegueix el diploma de postgrau «Correcció i Qualitat Lingüística» per la UAB. Des del 1990 treballa com a professor titular d’aquesta universitat a l’àrea de Ciència de la computació i intel·ligència artificial.

Enginyer i filòsof, una doble dimensió que fa d’en Josep Mª Basart un home plural que sap combinar molt bé l’anàlisi del pensament amb la lògica del coneixement. En aquesta entrevista li preguntem sobre la incidència que han tingut les biblioteques en la seva trajectòria professional, així com el seu punt de vista sobre el futur digital.

Vostè està ficat en el camp de l’enginyeria i de la filosofia. A què es deu aquesta pluralització de la seva àrea de coneixement?
Bé, jo vaig estudiar informàtica aquí, a l’Autònoma, i en acabar de seguida vaig començar a treballar com a professor ajudant. Professionalment estava molt bé, però a nivell personal tenia certes inquietuds que venien ja de més lluny. Em calia trobar alguna cosa que eixamplés els horitzons, i estudiar Filosofia vaig considerar que era una bona opció. A més, ho podia fer aquí, al costat de la feina. Així que vaig decidir matricular-me sense deixar les classes que impartia a l’Escola d’Enginyeria.

Dins dels estudis de Filosofia hi ha molta literatura, molts assaigs. Quins destacaria vostè, quins li agradaria transmetre? Amb quin autor se sent identificat?
Quan estudies veus molts autors, moltes idees, molts temes. La veritat és que a mi m’interessava tot. M’ho vaig passar molt bé estudiant, no hi havia cap matèria ni cap autor que em resultés desagradable, pesat o avorrit. Sí que puc parlar d’algunes preferències, potser un dels autors que més em va impressionar i que, sense dubte, em va deixar empremta, va ser Ludwig Wittgenstein. I, naturalment, també els clàssics.

Com és que li va marcar tant aquest autor?
Suposo que per afinitat. Tenia una manera de pensar molt rigorosa, molt estricta. També una orientació cap a l’enginyeria. Wittgenstein va ser un personatge molt interessant des de molts punts de vista, orientat sempre cap el rigor i la precisió en les paraules, fascinat pel llenguatge. Tot això, a mi, i al meu nivell, també m’interessa molt.

En la nostra època actual, quina seria la filosofia que hem d’aprendre per afrontar aquests temps?
Això és difícil de dir. Més que aprendre una determinada filosofia, manera de pensar, creences, ideologies o uns certs esquemes, crec que el més important és que no perdem el pensament de qualitat.

A què es refereix?
A la capacitat de pensar, d’analitzar les coses, de contrastar-les, de valorar-les. Un pensament més rigorós, més exigent… i no tant de seguir els corrents de la moda, els interessos aliens, les ideologies. Hem de ser capaços de posar una certa distància a tot i analitzar-ho més enllà dels rendiments personals i d’allò que predomina socialment. Aquesta capacitat de pensar, d’argumentar i de veure les coses des de diferents punts de vista és el que compta.

L’altre dia llegia un article sobre la filosofia post-moderna en relació al pensament feble. N’està al corrent?
Sí, d’alguna cosa encara me’n recordo.

Què diria al respecte?
Costa una mica d’entendre que s’emparellin aquestes dues paraules. Pensament i feble… per a mi el pensament està precisament lluny de qualsevol cosa que sigui feblesa, precisament ho veig com una exigència, com un treball, un esforç per comprendre i donar sentit a les coses. El sentit sempre el posem nosaltres. Per això, quan es va començar a estendre aquest moviment del pensament feble em va sorprendre bastant i vaig sentir-hi molt poca atracció. Segurament hi ha una intenció de voler ser un pensament que no s’imposi, que no sigui doctrinari i que, en canvi, permeti que les coses es vagin manifestant i obrint mica en mica, que doni pas a la diversitat, a la contradicció, a les diverses opcions. Si és en aquest sentit que es vol fer ús de la paraula feble, sí que seria saludable.

Deixem de banda aquesta profunditat dins el camp de la filosofia i tornem a un àmbit més general… els llibres que vostè llegeix, els té en alguna biblioteca personal a casa?
Una gran part d’ells, sí. Encara que la majoria d’aquestes obres es poden trobar a les biblioteques, m’agrada comprar llibres i, si m’interessen, sovint els acabo comprant per tenir-los a casa. Això també és un problema, perquè els llibres es van acumulant i finalment has d’anar distribuint-ne alguns per tal que puguin entrar d’altres.

Ha comprat mai llibres de segona mà?
Sí, més d’una vegada.

Està d’acord amb aquesta manera de fer?
Hi estic molt d’acord, i també amb aquestes iniciatives que hi ha ara: botigues on pots comprar llibres que a algú ja no li calen i també vendre els teus. Prop de casa meva n’hi ha una. Hi vaig sovint, encara que no sempre trobo coses que m’interessin, però m’agrada mirar. També hi porto llibres d’aquests que no tornaré a llegir. Així algú els pot aprofitar.

On li agrada llegir?
Necessito un entorn silenciós. Amb molt de soroll em costa llegir. Però si hi ha aquesta condició d’una mica de tranquil·litat, la llum necessària i algun lloc per seure, no demano gaire cosa més.

En aquesta disputa actual entre el llibre de paper versus llibre electrònic, amb quin es queda?
Voldria no haver de triar. Penso que estem en un moment en què totes dues coses són una realitat. Evidentment, el llibre de paper fa temps que és real, però el llibre electrònic avui dia també ho és… i ha arribat per quedar-s’hi. Qui diu llibre electrònic diu qualsevol format digital. Aquesta via ofereix molts avantatges, sens dubte, però també crec que hi ha coses que és preferible llegir-les sobre paper. Espero que puguin conviure durant molts anys.

Pel que fa a les biblioteques de la UAB, en fa bastant ús?
N’he fet més ús en el passat, durant tota l’època d’estudiant d’informàtica i també de filosofia. Era una obligació, però ho feia a gust. A més, en aquella època no hi havia l’extensió de l’àmbit digital que tenim ara. Avui dia, les revistes especialitzades les podem trobar gairebé totes en format digital i això ja no et demana haver d’anar a l’hemeroteca a buscar el número corresponent. Amb uns pocs clics el tens a la pantalla de l’ordinador. Per tant, bona part de les estones que passava a la biblioteca ara les passo al despatx perquè és més pràctic… però em continua agradant molt anar a la biblioteca, encara que no sigui necessari. Quan tinc alguna estona aprofito per passar-hi.

En aquesta època del passat, de jove, quan freqüentava les biblioteques, recorda alguna anècdota divertida?
Doncs no, no recordo cap situació d’aquestes.

Algun llibre que va tornar tard? Alguna situació amb amics… atacs de riure que no es poden frenar...
Bé, això, de més jove, segurament que sí. Aquestes coses de riure, de dir ximpleries, són normals. Ara… anècdotes que recordi… doncs per exemple, em vaig adonar que hi ha persones que per reservar algun llibre que no poden treure, per la raó que sigui, el que fan es col·locar-lo en algun lloc que no li pertoca. Llavors, quan mires el catàleg resulta que està disponible, vas al lloc corresponent i no hi és. Quan preguntes a les persones encarregades del servei no saben què dir-te, però et fan saber que segurament és això, que està desplaçat en un altre lloc per a protegir-lo i que ningú se l’emporti.

Ho ha fet mai vostè això?
No, però quan vaig descobrir aquesta tàctica he de reconèixer que em va fer una certa gràcia.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

Maria Jesús Espuny Tomás és professora titular d’Història del Dret i de les Institucions dins del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB. Vice-degana de la Facultat de Dret, Coordinadora del Grau de Relacions Laborals.

Ha rebut la distinció Jaume Vicens Vives 2016 per la seva llarga trajectòria i pel disseny de metodologies avançades, adaptades al context socioeconòmic de l’entorn especialment en l’àmbit de les Relacions Laborals.

Ens hem posat en contacte amb la professora Maria Jesús Espuny per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quan obra la porta i entra en una biblioteca, que és el primer que sent?
Quan jo estudiava jo era “rata de biblioteca”, per tant, per mi la biblioteca és un paradís. A més sóc usuària de la Biblioteca de Ciències Socials, d’aquí de la Universitat Autònoma. Jo sóc professora d’Història del Dret i hi ha una petita biblioteca extraordinària que és la Biblioteca Econòmica Carandell, on hi ha un fons magnífic. L’únic inconvenient que tens és que te’n constipes perquè hi ha una temperatura pels llibres, però realment és un lloc apassionant. O sigui, agafes un llibre, agafes un altre, i a més jo sóc de llibres. Ja sé que ara tot va molt digital però jo sóc encara de paper, sí.

L’objecte sempre és més romàntic
Sí, sí.

I creu que al llarg del temps ha canviat la funció de les biblioteques?
Jo crec que hi ha una competència amb tot el que és Internet, ja que qualsevol persona, qualsevol alumne hi pot accedir i hem hagut de lluitar moltíssim perquè no anessin a les aplicacions que surten: google, el google acadèmic, el google escolar, totes aquestes coses que moltes vegades s’utilitzen malament. Per mi la biblioteca és un lloc extraordinari, és un lloc on pots tancar-te hores i oblidar-te, a part aquí amb les biblioteques tenim unes avantatges tremendes, hi ha aquestes petites sales on es pot treballar perquè jo treballo bàsicament amb llibres que no poden sortir en préstec, aleshores et poses en aquest lloc, tens el teu ordinador, portes el teu pendrive, vas treballant directament i pots escapar-te un parells d’hores. Si tens que acabar un article, és realment apassionant.

I podria explicar alguna anècdota que li hagi passat en alguna biblioteca?
Sí, d’anècdotes n’hi ha moltíssimes. Va passar-me una qüestió molt divertida i a més en una biblioteca universitària. Ja fa molts anys vaig anar a un congrés on ningú va enviar les actes, es van donar molt poques actes i a mi m’interessava citar a nivell de currículum la meva pròpia participació i la meva pròpia aportació en aquest congrés. Doncs no estava enlloc, estava perdut en una biblioteca i vaig haver d’anar a aquella biblioteca a buscar el meu propi article i em van posar pegues perquè no me’l podia ni emportar ni fer fotocòpies i em deien: “vostè qui és?” i jo responia: “ miri, és que jo sóc l’autora”. Vaig haver d’identificar-me per aconseguir-ho.

I si tingués pressupost i pogués decidir en una inversió per les biblioteques, què prioritzaria?
En primer lloc tota la publicació que no es pogués trobar digitalitzada, la faria digitalitzar. Això en primer lloc. Després tot el que fora llibre que està exhaurit i que surt al mercat i val la pena, doncs fer l’esforç i comprar-lo. De fet ara hi ha moltes llibreries de vell que quan tenen segons quins llibres, ja els ofereixen directament a les biblioteques, perquè són llibres que potser de cara al futur la gent no utilitzarà tant, però mirant al passat, poder tocar materialment un llibre d’un autor clàssic és extraordinari. També com he dit abans a la Biblioteca de Ciències Socials tenim la Biblioteca Carandell amb un fons antiquari que és molt important i que no et pots emportar mai a classe per ensenyar-lo als alumnes. Seria molt interessant que els alumnes veiessin que realment això ha existit i està en paper.

I creu que en un futur llunyà els llibres se seguiran publicant en paper?
No ho sé. Jo espero continuar podent utilitzar el llibre en paper perquè encara que sigui una novel·la molt simple, jo necessito el paper. Puc llegir el diari per l’ordinador, el mòbil, el que vulguis, però jo necessito paper perquè encara que sigui el meu llibre necessito a més a més subratllar-lo en llapis (no mai en retolador fluorescent). Si després passo el llibre als meus fills i veuen el paràgraf marcat, sovint el podem comentar i fer un intercanvi d’opinions. O sigui ens comuniquem.

Sí, això de marcar hi ha diverses opinions
En llapis, en llapis. El fluorescent el trobo horrorós. En una fotocòpia encara, però en un llibre, no, és com si ho lesionés, en canvi, en llapis, després l’esborres.

Clar, però és això, veus realment on l’altre s’ha sentit identificat
Sí, sí.

Com s’imagina un món sense llibres?
No me l’imagino. Jo no me l’imagino. Jo necessito llegir, necessito llegir a molts nivells. He de llegir per la meva matèria, per la meva recerca, però de vegades pensar que no pots tenir un llibre, que tens que anar amb la tablet… Hi ha molta gent que s’ha acostumat a llegir amb una tablet. Jo necessitaria els llibres, a mi em costaria, inclús et puc dir que hi ha temporades que tinc molta feina i és igual, encara que sigui necessito llegir ni que sigui un article. A part, jo vinc d’una generació que per exemple, al llegir a la nit, es gastava llum, i en els anys seixanta la llum era molt cara, també com ara, clar. Llavors havies d’ estalviar i no llegir. Per a mi els llibres han estat sempre molt importants, potser perquè també el meu pare era un gran lector. Jo era molt joveneta i ja llegia, llegia moltíssim, llibres que potser semblava que no podia ser. Quan jo arribava a les meves classes de literatura ja fa molts anys, al col·legi deien: “però tu l’has llegit aquest llibre?” i jo deia: “sí” “I qui te l’ha donat?” i jo deia: “el meu pare”, clar i havien de callar!

I vostè creu que ara que tenim superabundància de llibres i de publicacions, això facilita la lectura o comporta una pèrdua de lectors?
La gent no llegeix. I es pot comprar un best-seller per Sant Jordi i quedar-se a la prestatgeria de casa. No llegeixen i això ho estem notant nosaltres a nivell dels nostres estudiants. Per exemple, de vegades a classe cito La Regenta, i algú se’m queda mirant… veus que no saben gaire de que estàs parlant. Llavors els llegeixo un fragment i d’acord, potser sí que el recorden de Literatura però res més. Per a mi és molt important la literatura en les meves assignatures, perquè la literatura dins d’un període històric m’està informant moltes vegades del que són les lleis, per exemple. Llegir Literatura sobretot literatura social, costumista, d’aquella època que estàs estudiant ajuda perquè t’està fent una reflexió. També he de dir que hi ha dificultats afegides com ara tots els plans d’estudi que ara treuen uns llibres, ara en posen uns altres, a nivell de literatura, em refereixo.

I parlant de l’educació, vostè com enfocaria la literatura i la lectura en àmbits educatius?
A nivell universitari o a nivell de secundària?

A nivell d’estudis primaris, sobretot. Quant a la iniciació a la lectura?
Jo crec que és molt important, i ara li estic parlant com a àvia, els meus nets llegeixen, no llibres perquè són molt petits, però tenen contes, els hi expliquen, els miren, el tornes a explicar. Hi ha molta literatura infantil, molt bona literatura infantil. Fins i tot hi ha contes infantils de sempre, que potser són poc afortunats, vull dir, imagina el Polzet tenint que anar tirant molletes de pa perquè els seus pares els han tret de casa, és molt trist no? Aleshores es fan versions diferents però igualment hi ha molta matèria perquè els nens comencin a mirar llibres i després anar ampliant, a poc a poc. Almenys això és el que jo vaig veure a casa meva.

Doctora Espuny, professora d’aquesta casa, moltes gràcies pel seu temps, a reveure
Moltes gràcies a vostès.

Servei de Biblioteques

Universitat Autònoma de Barcelona

[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]