La col·lecció de llibres electrònics de les biblioteques de la UAB està creixent de forma remarcable, els darrers anys, per la importància i els avantatges de les publicacions digitals i per la voluntat del Servei de Biblioteques de fer la transició de la col·lecció en paper a la col·lecció digital.

El creixement no s’ha produït en la mateixa mesura que les revistes -per a les quals hi va haver una aposta decidida de substitució del paper en un context més favorable econòmicament- però el percentatge de llibres electrònics que es compren anualment –per part de cada una de les biblioteques, del Servei de Biblioteques i del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya- té un increment progressiu des del 2011 en que hi va haver una reducció.

En aquest article donem a conèixer la situació dels llibres electrònics a les biblioteques de la UAB a partir de l’informe que un equip de gestió de col·lecció va fer el 2015 per saber l’estat de la qüestió i facilitar-ne la seva planificació i el seu impuls.

Al març del 2015 tenim 34.617 monografies electròniques, de les quals 27.160 són llibres electrònics.

Percentatge de monografies electròniques respecte al total de monografies de catàleg

Percentatge de llibres electrònics per àrees temàtiques

Les àrees de ciències tenen un major pes amb un 70 % respecte a les àrees humanístiques i socials amb un 30%:

Percentatge de llibres electrònics per paquets

Springerlink, Oxford Scholarship Online i Sciencedirect són els paquets de llibres electrònics quantitativament més importants que tenim.

ADQUISICIÓ

Adquisició de llibres-e a la UAB segons origen del finançament

Adquisició de llibres-e a la UAB segons modalitat d’adquisició

Proveïdors

Comprem directament a editors: Springer, Elsevier, Wiley, Taylor & Francis, Oxford University Press, Cambridge University Press, Royal Society of Chemistry, JSTOR, Edicions UPC i altres.

I també a través d’agregadors: ProQuest (Ebrary, MyiLibrary, EBL) Dawsonera, YBP (GOBI3), Ebscohost, E-Libro

Evolució del creixement

Tot i que aquests darrers anys els pressupostos han minvat substancialment, per la conjuntura econòmica, es veu una clara i ferma tendència a l’alça dels llibres electrònics ingressats anualment per compra i alhora una lleugera disminució dels llibres en versió impresa.

ÚS

Els paquets que tenen un ús més alt a la UAB són: Springer amb un 36% de textos recuperats de llibres-e i Sciencedirect amb un 33% i l’agregador Myilibrary amb un 16%.

Hi ha diverses opcions de descàrrega per a la consulta de llibres electrònics:

• alguns editors/agregadors permeten la descàrrega del llibre complet, sense DRM (digital rights management), com Springer, Elsevier, CAB i Wageningen o d’altres amb DRM, com Dawsonera, UPC i Ebrary

• d’altres permeten una descàrrega limitada per capítols o percentatge (Myilibrary, OSO, Cambridge, RSC, Ebscohost, Wiley, Knovel, CRC & Taylor Francis)

• i alguns no permeten cap tipus de descàrrega (Editorial Médica Panamericana i Ingebook).

Tot i que és preferible que l’usuari es pugui descarregar els llibres sense DRM, i sense límit d’usuaris simultanis, hi ha opcions amb més restriccions que ofereixen altres elements valuosos, com per exemple que siguin bibliografia de curs.

DIFUSIÓ

Les biblioteques de la UAB hem portat a terme diverses actuacions de difusió per donar a conèixer i incentivar l’ús dels llibres electrònics. En general, s’informa de les noves incorporacions a catàleg a través de l’apartat de noves adquisicions mensual, així com des dels diferents blocs, xarxes socials i llistes de distribució interna (alumnes i professors). Quan s’adquireix un paquet important, en funció de la seva cobertura, també s’informa des de la web del Servei de Biblioteques o les webs de les diferents facultats. Si el títol ho requereix, hi ha biblioteques que n’informen mitjançant correus-e personalitzats.

Per establir una vinculació més directa amb el fons físic, algunes biblioteques han utilitzat el sistema de codis QR a les prestatgeries de la col·lecció en paper.

L’ús de cerques prefixades des de catàleg, a través de diferents pàgines web, ha generat unes prestatgeries virtuals amb la finalitat de facilitar la descoberta i l’ús d’aquest tipus de material.

No obstant això, i salvant excepcions, no es fa un ús intensiu dels llibres electrònics. Les causes poden ser diverses: oferta editorial (el que podem comprar potser no és el que necessitem), finançament insuficient (no podem comprar tot el seleccionat com a útil), la poca visibilitat del suport electrònic en el marc d’un fons encara majoritàriament en paper, etc.

Quant a les estratègies de difusió que estem portant a cap, l’experiència ens permet començar a esbossar –ne una valoració i apuntar cap on hem d’adreçar-nos:

• la informació sobre llibres-e al marge dels espais habituals de cerca o d’ubicació del fons de les biblioteques (webs, blogs …) no ha funcionat prou bé. Probablement cal fer arribar la informació en els llocs on l’usuari treballa habitualment, on s’ho trobi, que no li calgui anar a informar-se a un altre lloc

• les xarxes permeten oferir una informació molt individualitzada però el nivell de repercussió no és massa ampli

• Els correus personalitzats tenen un nivell alt d’efectivitat però alhora requereixen un nivell important de dedicació

• La promoció dels recursos electrònics entre el professorat per tal de fomentar la seva implicació en l’adquisició, la recomanació i l’ús dels llibres electrònics és un element fonamental en l’àmbit de docència, i així s’ha demostrat en alguns casos, però quan les biblioteques donen servei a diverses facultats, departaments i titulacions és un esforç molt costós

• Una major participació de l’usuari a l’hora de decidir el que s’ha de comprar, potenciant mètodes d’adquisició com PDA (patron driven acquisition), potser faria apropar l’oferta a la demanda i, per tant, hi hauria un major ús.

Enguany hem impulsat una acció de millora per tal d’identificar i compartir tot el que fem i per intentar anar més enllà en les eines i accions.

FUTUR

“Aconseguir que el contingut digital sigui la part fonamental de les col·leccions de les biblioteques” és un dels objectius del Pla Estratègic del Servei de Biblioteques 2015-2018.

Pel que fa a revistes, ja tenim una col·lecció digital consolidada. El juny de 2016 comptem amb un 93% de publicacions periòdiques digitals en relació al total de publicacions periòdiques en curs de recepció i un 65% de publicacions periòdiques digitals en relació al total de publicacions periòdiques.

En el cas de monografies, tenim un 9% de monografies digitals en relació al total de monografies i un 38% de llibres electrònics en relació al total de llibres ingressats per compra el 2015”, dada que reflecteix l’esforç actual de compra digital, continuant la línea creixent dels darrers anys.

Les tendències de futur consoliden el llibre electrònic com un dels recursos d’informació fonamentals per les millors prestacions que ofereix (disponibilitat immediata des de qualsevol lloc I en qualsevol moment, opcions de cerca en el text complet del llibre, opcions d’anotar, copiar, enganxar, etc.) en el marc de la transformació de les col·leccions a les biblioteques universitàries.

L’increment i la diversitat de l’oferta editorial, sobretot en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials, així com la millora dels pressupostos, seran decisius per a fer un salt endavant en la col·lecció de llibres digitals.

FONTS

• Informe sobre els llibres electrònics a les biblioteques de la UAB. 2015. Elaborat per Anna Florensa, Rosa Gil, Rosa Pujol, Teresa Santos, Vicenç Allué

• Informe objectiu SDB 2015/11: Avaluar la cobertura digital de la bibliografia de curs, identificar els principals proveïdors i fer propostes per incrementar-la

• Memòria 2015 del Servei de Biblioteques de la UAB

Rosa Pujol
Gestora de col·lecció de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia i Coordinadora transversal de gestió de col·lecció.