BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Biofarra 2017
Exposició presencial i virtual
Maig 2017
Més >

Organitzada pels estudiants vinculats als set graus que ofereix la Facultat de Biociències, la 3ª edició de la Biofarra va ser objecte d’una exposició a la BCT coincidint amb el 10è aniversari de la creació d’aquesta Facultat. El món de Harry Potter va ser el fil conductor d’aquest mític muntatge, on vam poder conèixer set personatges del món de la ciència que van marcar un abans i un després en els seus respectius àmbits d’investigació.

Empesca’t la ciència
Exposició presencial
Juny – juliol 2017
Més >

Campanya estiuenca de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia per fomentar el préstec i la lectura del fons sobre divulgació científica.

Consulteu aquesta interessant bibliografia que teniu sempre a la vostra disposició.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Giovanni Sartori (1924-2017) in Memoriam
Exposició presencial i virtual
Maig – juliol 2017
Més >

Amb motiu de la mort recent del politòleg italià Giovanni Sartori, la Biblioteca de Ciències Socials va presentar una exposició bibliogràfica i una pàgina web que recull una mostra de la seva obra, dels recursos bibliogràfics disponibles per als usuaris de la UAB i una tria d’alguns documents sobre Sartori que es poden trobar a internet.

BIBLIOTECA DE COMUMICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

La memòria dels periodistes
Exposició presencial
Maig – juny 2017
Més >

Una selecció d’obres de caràcter autobiogràfic escrites per reporters i autors que han tingut una destacada labor periodística. Històries i reflexions sobre vides plenes de peripècies, testimonis d’èpoques convulses: guerres, exilis, transicions… Les memòries escrites per periodistes es un llegat per a les generacions més joves de gran valor històric.

Podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

Exposició «25 anys de Barcelona’92»
Exposició presencial
Juliol – setembre 2017
Més >

El Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport (CEO-UAB) i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General es van sumar a la celebració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona, amb una exposició bibliogràfica a les vitrines de la planta baixa de l’edifici.

A més de l’èxit organitzatiu i de les fites esportives aconseguides, els Jocs del 92 van esdevenir un dels elements catalitzadors clau en el projecte urbanístic i de desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona. També van tenir un impacte important a la UAB amb la construcció de la Vila Universitària i de l’Hospital Clínic Veterinari i la creació del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport.

Podeu demanar la llista d’obres exposades a través del servei Pregunt@.

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Ferdinand de Saussure: 100 anys del Cours de Linguistique générale
Exposició presencial
Maig 2017
Més >

La Biblioteca d’Humanitats amb el Centre de Lingüística Teòrica de la UAB (CLT) van muntar una exposició bibliogràfica juntament amb la presentació d’una guia de lectura per commemorar el centenari de la publicació del Cours de Linguistique Générale de Ferdinand de Saussure.

Educació física, jocs i esports
Exposició presencial
Maig 2017
Més >

Mostra bibliogràfica dedicada a l’Educació. L’exposició pretén explicar la distribució del fons sobre educació física, jocs i esports que ofereix la Biblioteca d’Humanitats: localització, classificació i contingut. El recull de llibres vol ser una guia de les diverses temàtiques relatives a l’educació, i com cada branca ha estat classificada per facilitar l’accés de l’usuari.

Homenatge a l’escriptor Carlos Casares
Exposició presencial
Maig – juny 2017

Exposició realitzada per la BH juntament amb el Lectorat de Gallec de la UAB amb motiu de la celebració del Dia das Letras Galegas 2017, enguany en homenatge a l’escriptor Carlos Casares.

A la descoberta del Kurdistan (nord d’Iraq): arqueologia a l’alta Mesopotamia i Piemont del Zagros
Exposició presencial
Juny – setembre 2017
Més >

Exposició elaborada per la BH juntament amb el Grup de recerca GRAMPO del Departament de Prehistòria de la UAB. Amb motiu de l’exposició es va editar una guia de lectura sobre el Kurdistan que podeu consultar al DDD.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

Especialista en teatre català modern i contemporani. Crític teatral en el Quadern del diari El País i en el setmanari El temps.

Pertany al Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB) ) i també al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Quin llibre s’està llegint ara mateix? Per plaer.
M’estic llegint Arxipèlag Gulag, que és un llibre sobre els camps de concentració del règim soviètic. És un llibre bastant antic, però que jo no havia tingut l’oportunitat de llegir. Són tres volums, i he començat a llegir justament el primer volum. És una autèntica denúncia d’aquests camps de concentració anomenats gulag, on confinaven els dissidents del règim soviètic.

De quin autor?
És un nom rus difícil de pronunciar, per això, no he gosat dir-lo.

És de llegir diversos llibres a la vegada?
Sí, tinc un desplegament de llibres al meu estudi i en tinc potser quatre o cinc de començats. Quan tinc temps, que és difícil de tenir, intento anar-los enllestint amb un cert ordre i concert, però no és fàcil, perquè en el món contemporani estem molt atabalats per moltes coses. De vegades, agafar un llibre i concentrar-se durant una bona estona és complicat. Però, sí, intento llegir de manera sistemàtica.

Quan pot tardar a llegir un llibre?
Depèn del llibre. Si és una obra de teatre, amb un parell d’hores la pots llegir. En llegeixo molt sovint per raons professionals. Faig crítica de teatre. Però un llibre molt gruixut… pots estar dies sencers, i tardes senceres per llegir-lo, fins i tot mesos i anys! El quadern de gris de Josep Pla és un llibre que vaig enllestir en dos anys, perquè necessitava degustar-lo i anar-lo llegint a poc a poc i sense presses, perquè és la manera d’assaborir-lo i de poder anar sedimentant el que deia en Josep Pla. El quadern gris… un llibre extraordinari, d’altra banda.

Quines crítiques ha fet últimament?
Jo em dedico a la crítica teatral i, darrerament, he fet llibres, els textos que surten publicats, les novetats que surten publicades a les editorials. Faig crítica de llibres de teatre i també faig crítica teatral d’espectacles, però, sobretot, de llibres de teatre.

Llegeix més obres de teatre que no pas visionats d’espectacles teatrals?
No, ara al revés, perquè per fortuna tinc una secció a la revista El temps, de crítica teatral d’espectacles, i cada setmana he de fer una crítica d’un espectacle que estigui en cartellera.

De què gaudeix més?
De les dues coses. És molt diferent enfrontar-se amb un text que enfrontar-se amb una representació. A la representació, ja t’ho donen tot fet, et donen una lectura, una interpretació que tu has de descodificar. En canvi, en una lectura d’un text et pots imaginar l’espai, el temps, els personatges… com si fossis el director de l’espectacle.

Quina tendència està agafant el teatre, en aquests temps?
És difícil de resumir en un minut. Segurament un tipus de teatre cada vegada més interdisciplinari amb molta participació d’elements tecnològics, molt menys realista en segons quins aspectes i també un tipus d’espectacle amb molta accentuació del tema de la representació teatral. Aquests factors de la representació teatral hi són molt evidents.

Li agrada aquesta deriva o és més clàssic?
M’interessen totes dues vessants, tot i que un bon text realista amb un text clàssic més convencional també és tremendament interessant, perquè són textos que ofereixen un missatge ideològic problablement més clar i més trencador.

Estaríem, llavors, d’acord amb Vicenç Foix, que deia «m’exalta el nou i m’enamora el vell»?
Sí, és una bona manera de dir-ho, sí.

La seva biblioteca personal com és?
És una biblioteca que cada vegada té més problemes d’espai, tot i que tinc la sort i la fortuna de tenir mitja casa per a mi i, per tant, la meva biblioteca és molt extensa. Té milers d’exemplars, i vaig atresorant cada vegada més llibres, potser no per llegir-los ara, sinó quan pugui. Penso que sempre em quedarà la jubilació per a poder llegir. És una biblioteca que està constituïda sobretot per obres de creació teatral, assaig teatral, història… hi ha molt d’història, i obres de creació de poesia, novel·la… una mica de tot, però m’interessen aquests temes. Tinc un especial interès a tenir una biblioteca personal, encara que els moments d’avui, els temps contemporanis vagin en contra, perquè la questió de l’espai és fonamental.

Obres teatrals catalanes, internacionals, espanyoles?
Sí, una mica de tot, sí.

Què prefereix, és col·leccionista dels llibres en paper o també li agraden els e-books que estan sortint i agafant força?
Jo necessito el paper. Jo sempre dic als estudiants que sóc un professor del segle vint, que jo m’he quedat al segle vint, que no he traspassat el llindar del segle vint-i-u (això és una broma). Necessito tocar el paper, la textura del paper, sentir l’olor del paper, poder tenir aquella sensibilitat d’estar davant d’un objecte que et causa un plaer intel·lectual però també un plaer físic. Jo necessito el llibre, m’agrada molt anar a comprar llibres, remenar llibres. És un plaer que ve del segle vint, o potser del dinou, i que avui, en alguns casos, en algunes generacions està canviant perquè utilitzen més les pantalles, però bé, és un canvi que també ens hi hem d’adaptar.

És de fer-se els llibres seus, subratllant-los, fent anotacions?
Sí, amb un cert respecte. Mirant de respectar el text, però, sí, m’agrada que aquest llibre sigui un objecte meu, i, a més, pugui conservar-lo i, a la llarga, cedir-lo en herència, a qui sigui, però que sigui un llegat que he deixat aquí.

Un llegat cultural. On li agrada llegir? Quin és el seu lloc ideal? El locus amoenus per a llegir.
El lloc ideal per a llegir és un monestir o un convent.

Aclareixi’ns això.
Quan feia la tesi doctoral vaig estar quinze dies al monestir de l’Abadia de Montserrat. És un lloc en què pots estar en una cel·la quinze dies o els que vulguis, una setmana. Ho pot fer qualsevol persona. I allà és un lloc ideal per llegir perquè tens molta tranquilitat, no tens cap mena de distracció, i l’ambient és un ambient de serenor o de calma, de silenci, que et convida a llegir. Però jo llegeixo a tot arreu, llegeixo al metro, al tren, sempre que puc, a la platja, on sigui. Per a mi, llegir és fonamental i llegeixo en qualsevol lloc.

Sap gaudir de l’entorn?
Sí, també has d’intentar llegir un tipus de lectures diferents segons on vagis. Si has d’anar a la platja, potser un tipus de llibre més planer, o més fàcil de llegir o més de distracció. És una passió i les passions les pots fer en qualsevol lloc.

Per últim, la vinculació que vostè té amb les biblioteques de la UAB, com la definiria?
Permanent. Jo sóc un assidu de les biblioteques. Moltes vegades vaig a buscar llibres que ja tinc a la meva biblioteca, però és difícil de trobar-los, i sé que a la biblioteca de la UAB els trobaré.
Penso que la biblioteca ha de fer un esforç per anar-se renovant i contribueixo a aquesta renovació; a vegades, donant llibres que publiquem nosaltres, intentant anar-hi sovint, o fent exposicions a la biblioteca de temes de teatre, en aquest cas, que és el meu àmbit. Una relació fluïda. A més, estic contentíssim dels serveis que ofereix la Biblioteca d’Humanitats especialment, perquè és una biblioteca molt activa, que s’ha posat molt les piles en les noves tecnologies, i, a més, fa moltes activitats culturals en les quals també participem.

És sensacional tenir una biblioteca com la d’Humanitats aquí al campus, i més ara, que darrerament ha incrementat els seus fons personals de documentació d’escriptors, en els quals també hi hem participat. Realment és un plaer poder gaudir d’aquests fons, aquests llibres a la Biblioteca d’Humanitats o també a l’Hemeroteca, a Ciències de la Comunicació. Hem de gaudir-ne, d’aquests espais.

De vegades, el que és difícil es trobar un moment per a poder-hi anar, perquè tenim tantes feines, que anar a la biblioteca actualment és un petit descans, és un relax, és com fer classes. Quan et tanques en una classe i fas la classe és el millor moment del dia; quan surts és quan apareixen els problemes. La classe és un moment que tu abans en deies el locus amoenus. Doncs, és exactament això, una classe o anar a la biblioteca.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona

Un exemple de sintonia amb la nova realitat acadèmica és l’adaptació d’una planta de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia (BCT), transformada recentment en una àrea dedicada al treball en grup.

Lluny de ser un projecte improvisat, el 2010 la BCT va apostar per traslladar la major part del fons de revistes en paper [1. Aquestes han trobat un destí definitiu en el magatzem cooperatiu GEPA, igualment accessibles públicament prèvia demanda a través del Catàleg], aleshores ubicat a l’extinta Sala de revistes (planta 0) en benefici de més espai per als usuaris, sense tenir massa clar com es concretaria el seu ús futur. L’alliberament d’aquest espai va permetre redistribuir el fons de la planta -1 (Matemàtiques, Història de la Ciència i Reserva) cap a altres zones de la biblioteca. Com a conseqüència, els usuaris de la BCT guanyaven 300 m2 (veure plànol 1, àrea encerclada en blau) .

Plànol 1, planta 0 abans de les reformes

Adaptar i adaptar-se

No va ser fins el 2014 és va fer la primera acció, construir una sala de formació prescindint d’ordinadors de sobretaula i totalment depenent d’una antena WiFi de dedicació exclusiva. Aquesta sala està oberta als estudiants en tot moment i la xarxa WiFi, juntament amb les bones condicions de treball (llum natural, climatització, pissarra, taules electrificades, il·luminació LED amb detector de presència, etc.) la fan òptima com a espai d’estudi i de formació.

La segona part va tardar més del previst degut als efectes de la crisi. A finals del 2016 es va executar un projecte llargament cuinat, consistent a redefinir l’espai restant, de més de 200 m2 i reconvertir-lo en espais de treball en grup, equipats de forma convenient, preservant en la mesura del possible la llum natural i fent-los aptes per a grups de diversos tamanys (veure vídeo adjunt)

El projecte formava part del pla d’inversions de l’Area d’Arquitectura i d’Urbanisme  i amb la participació activa de la BCT és van fer diverses propostes fins arribar a la distribució final: 10 sales per a grups, equipades amb pissarres, projectors i WiFi exclusiva. Inicialment l’espai estava separat de la resta de planta però es va optar per treure l’envà de separació, creant un passadís que dóna continuïtat entre la zona nova i les altres sales (Sala de Formació i Sala d’ordinadors). El resultat és un espai polivalent on hi tenen cabuda diferents activitats simultànies, àmpliament freqüentat pels estudiants.

Plànol 2, després de les reformes

Valoració

Fermament convençuts del valor i la necessitat de la reforma, la nova zona es va obrir al públic tan bon punt es va enllestir, just una setmana abans de Setmana Santa. Des d’aleshores ençà, el nivell de demanda ha estat gairebé sempre molt alt, per damunt de les pròpies expectatives. Tan és així que és gairebé impossible trobar sales disponibles sense reserva prèvia, excepte en la franja horària d’última hora de la tarda.[2. aprox. 1300 préstec acumulats en dos mesos. Cada préstec és de 4 hores com a màxim.]

Malgrat la bona acollidaqueda un escull pendent de superar: el sistema de gestió online. El sistema de reserva dels espais, d’autoservei, és el que permet l’actual sistema de gestió de les biblioteques, Millenium, i està molt lluny de ser entenedor, tant per als usuaris com per al personal de la biblioteca. A més, cal dir que no només seria desitjable un pas endavant en el programa gestió sinó també en la informació pública en temps real de les sales disponibles. Aquí hi ha un camí obert cap a la millora. Per exemple, es podria potenciar l’ús de pantalles informatives repartides per les facultats, convenientment connectades al sistema de gestió de la reserva d’espais ; o bé es podria adaptar el software de les reserves als dispositius mòbils ; o fer una app específica, etc.

En definitiva, l’alliberament i transformació d’espais obsolets pot seguir obrint noves portes per cobrir les actuals i futures demandes lligades a l’eclosió del món digital, reconvertint-los en atractives zones de treball en grup o en espais creatius, a l’estil dels living labs, per exemple. [3. En tenim una mostra ben a prop de la UAB, la Biblioteca Pública Miquel Batllori de Sant Cugat té un Living lab on hi col·labora el Centre de Visió per Computador] Siguin quin sigui els destins, cada cop menys previsibles, cal veure-hi una oportunitat de transformació per servir a les noves generacions de d’usuaris i no pas una amenaça.

Tomàs Fabregat
Cap en funcions de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
7 de Juny de 2017

Montse Bonet Bagant és professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB i coordinadora dels estudis de Comunicació Audiovisual.

Ens hem posat en contacte amb la professora Montse Bonet per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Ens podria explicar una mica en què consisteix la seva tasca com a professora de Comunicació?
Té moltes facetes. Una part és intentar que el jovent descobreixi que aprendre també pot ser divertit, o interessant, i que té la capacitat per fer-ho. Després hi ha una part de recerca, que és la que després revertim en la docència. I finalment una part de gestió, que no és que sigui molt divertida però que també cal fer-la. Tres pilars bàsics.

Passant al tema de les biblioteques, quin llibre està llegint ara mateix?
No n’estic llegint un de sol. N’estic llegint més d’un perquè agafo tant articles de revistes especialitzades com capítols de llibre. I avui mateix n’he anat a recollir un que vaig demanar que compressin. Són dos volums que parlen de la convergència mediàtica i tenen un munt de capítols per especialitats: tecnològica, de contingut… que semblen molt, molt interessants. I després estic llegint algunes coses sobre polítiques de gestió de l’espectre radioelèctric.

És a dir, els llibres que llegeix estan relacionats amb la seva matèria docent.
Ara sí. A mi m’agradava molt disposar d’una estona, cada dia o quasi cada dia, per llegir literatura que no tingués absolutament res a veure amb la meva feina. Però porto una temporada una miqueta dura… i bàsicament és això, intentar informar-me a través de diaris i revistes de què està passant al món.

Creu que a vegades les persones no tenim suficient temps per llegir?
Depèn de com ho plantegis. Si vols llegir-ho tot i vols ser molt exhaustiva, és impossible. Com que hi ha tant a escollir… crec que el que ens manca és més capacitat de triar. Però si ets mínimament organitzat i saps quines són les prioritats, pots combinar coses més profundes amb coses més de píndola, que et poden ajudar.

I per vostè quina seria la seva biblioteca ideal?
Per temes de comunicació, evidentment la nostra, això ho tinc clar. Perquè a més a més és una de les millors d’Europa. Té números «ú» de revistes històriques molt importants i la gent que hi treballa sempre està disposada a ajudar-te. Després, és clar, veus algunes biblioteques clàssiques, precioses, com la del Vaticà o la d’Oxford i dius: doncs mira, si m’hi puc passejar, també, no? Però, per temes de comunicació, claríssimament la nostra.

Destaqui dos autors del seu camp, i digui’ns per què.
Ara estic bastant ficada amb una gent que m’agrada molt com escriu i que explica les coses perquè s’entenguin. Un és un finlandès que es diu Marko Ala-Fossi, i l’altre és Stephen Lax. D’aquí, per exemple, la Maria Corominas m’agrada perquè explica les coses d’una manera molt clara i directa; és allò d’«ordre i mètode». Però hi ha molta més gent, moltíssima més, depèn del tema.

Quin és el llibre més preat de la seva biblioteca?
Uns llibres molt petitets que tenien la meva mare i la meva àvia. El meu avi va ser professor abans de la guerra i elles els van guardar. Són en català i estan bastant ben conservats. Tenen un valor emocional i simbòlic més que altra cosa: per exemple, què representava ser mestre just abans de la guerra civil. Després en tinc molts altres que m’agraden perquè me’ls han regalat o perquè són divertits o perquè me’ls han personalitzat…

I per a vostè quin és el millor lloc per llegir?
Qualsevol lloc on estiguis còmoda. Si estàs còmoda i hi ha llum suficient, que és molt important per no deixar-s’hi la vista, qualsevol lloc és bo. A mi m’agrada molt llegir quan estic al sofà perquè associo sofà amb descans. Però algunes vegades he llegit molt còmodament en algun tren i m’ha semblat també perfecte. Em costa més si he d’estar ajaguda en una platja: he de tenir una certa comoditat física.

I què prefereix, llibre de paper o llibre electrònic?
No prefereixo ni un ni l’altre. Evidentment, tota la meva formació va ser en paper. Soc de l’era Gutenberg, però en un moment determinat, si he d’anar molt carregada –el pes et deixa l’esquena bastant malament–, doncs trobo que és molt pràctic portar els articles i llibres en una tauleta. A mi m’agrada combinar-ho. Si he d’anar de viatge prefereixo no haver de carregar pes. Però reconec que per tradició, doncs sí, estic molt més acostumada al paper.

I subratlla els llibres? Els sol subratllar?
No m’agrada. Em sembla que de llibres de feina només en tinc subratllat un de fa molts anys, que era un que vaig fer servir per la tesi doctoral. Sóc de posar-hi fitxes, papers, post-it o fins i tot alguna vegada si he de treballar molt amb un llibre em fotocopio aquell capítol; el llibre és meu però jo em fotocopio el capítol i llavors allà hi faig ratlles, ratllots i hi apunto de tot.

I en els llibres que ofereix la biblioteca, se n’ha trobat molts de subratllats?
Per sort, no. Alguna vegada alguna cosa però cada vegada menys. No sé si vol dir que la gent no els llegeix o que està una mica més conscienciada. Altra cosa és que algú hagi fet donació de llibres i llavors si un d’ells està subratllat no s’hi pot fer res, però potser és un llibre molt vell i té un valor determinat.

Quin paper creu que han de jugar les biblioteques amb les directrius d’avaluació continuada de la universitat?
Jo no associaria les biblioteques només amb l’avaluació continuada. La biblioteca és un espai que la gent ha d’entendre de moltes maneres diferents: de coneixement, per llegir, per estudiar, per estar tranquil, perquè no hi ha soroll. Jo comprenc que molta gent que està acostumada a molt de soroll quan està a les biblioteques al principi s’angoixa una miqueta, perquè el silenci a vegades pot ser angoixant. Però jo no les associaria només a l’avaluació continuada. És molt important perquè nosaltres constantment estem demanant coses a la biblioteca: que si han sortit aquests llibres o aquella revista; en aquesta assignatura m’interessaria això, aquesta base de dades… i sempre responen. Jo aniria més enllà. La biblioteca no s’ha d’associar només a les assignatures: és tot un global referit al coneixement.

Quina és la biblioteca del campus que més freqüenta?
La nostra, la de Comunicació. No és l’única, perquè també he anat bastant a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats, que és preciosa, i a la Biblioteca de Ciències Socials. Són potser les tres que més faig servir. Però la que més freqüento és la de Comunicació.

Quina valoració general li mereixen les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona?
Jo estic molt contenta. Són molts anys d’anar-hi, primer com a alumna i després com a professora, i sempre he vist un interès enorme per ajudar-me. I després està el com han sabut adaptar-se de veritat a l’entorn digital i a les necessitats, com ells es reciclen, fan cursets, han obert blocs, s’han especialitzat. Ara aquest dijous tenim una presentació del dipòsit digital. En aquest sentit a vegades els pregunto moltes coses, no referides als llibres, sinó la seva opinió personal per a alguns temes.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona

VetMed Resource és una base de dades bibliogràfica adreçada als investigadors i estudiants veterinaris. Forma part d’un ampli ventall de productes documentals promoguts per CABI (Centre for Agriculture and Biosciences International): organització internacional sense ànim de lucre que té com a finalitat proporcionar informació i coneixements científics aplicats a resoldre els problemes de l’agricultura i el medi ambient a nivell mundial.

Aquest producte és l’hereu de les publicacions editades per CABI a principis de 1930 “Veterinary Bulletin” a la qual li va seguir “Index Veterinarius”. Ambdues promogudes pel Commonwealth Bureau of Animal Health (Central Veterinary Laboratory, Weybridge) com a principal font informativa en bibliografia veterinària mundial.

L’any 1972, aquestes fonts d’informació s’informatitzen constituint el CAB Abstracts Database, disponible en cintes magnètiques i accessibles en línia a través de distribuïdors documentals com Dialog, Dimdi, etcètera. Amb l’evolució de la tecnologia del CD-ROM, en els anys 80, es feia possible l’accés “in-situ” a l’usuari final, de manera que podien tenir accés a fonts especialitzades, independentment del temps invertit en la consulta. Així doncs, el 1989 va sortir CAB Abstracts en CD-ROM i el 1990 la seva secció de medicina veterinària: VETCD (Lee, 1992), (Taylor, 2009).

Amb l’evolució d’internet, i la necessitat d’una major especialització de les fonts d’informació apareixen l’any 2000 dues noves línies informatives: Animal Health and Production Compendium (AHPC) i AnimalScience.com. La primera és concebuda com una enciclopèdia adreçada al sector de la producció i salut dels animals de granja, mentre que AnimalScience.com incorporava informació bibliogràfica sobre producció i salut animal recollida dins la base de dades Cab Abstracts. Es mantindran aquestes dues línies fins que el mercat d’informació veterinari demandi l’existència d’un producte conjunt adreçat als professionals de la salut animal, que faci compatible la informació de l’AHPC amb la literatura de medicina i clínica veterinària existent al CAB.

Entre tant anaven evolucionant les diferents bases de dades biomèdiques, però l’investigador veterinari no acabava de trobar la seva font de referència amb eines com Scopus, Pubmed, o les alertes informatives de les revistes d’especialitat i els canals RSS (Buchannan, 2011), (Murphy, 2007).

L’existència d’una major especialització i qualificació professional, la sensibilització vers la formació continuada de les organitzacions del sector, l’interès progressiu en la medicina basada en l’evidència, la demanda d’informació existent en el col·lectiu veterinari, i la globalització en la distribució de malalties animals, fan que es plantegi seriosament un producte d’informació veterinària en línia que finalment surt a la llum el 2007 amb el nom de VetMed Resource.

La plataforma Vetmed està actualment hostatjada a la web de CABI i incorpora uns 120.000 documents a text complet, que inclouen articles, notícies, capítols de llibre i fitxes descriptives sobre salut i races d’animals. Té vincles amb la plataforma CAB-eBook de llibres electrònics publicats per CABI, que permet la seva interrogació simultània estant subscrit prèviament als seus continguts. També hi podrem trobar més de 200 articles d’articles de revisió sectorials publicats a CAB Reviews i les fitxes informatives sobre malalties i patògens d’animals de granja (Datasheets), dins AHPC.

La navegació per la plataforma és força intuïtiva amb funcionalitats de cerca per espècies, consultes per diferents grups d’animals domèstics i d’especialitat: Remugants, Porcí, Aviram, Cavalls, Peixos i Aqüicultura, Animals de Companyia, Exòtics, Animals de Zoo i Salvatges, i sobre Benestar i Comportament.

L’abast cronològic d’aquesta base de dades comprèn des del 1972 en endavant i s’actualitza setmanalment. Però si una cosa cal destacar és la funcionalitat del AHPC, que inclou més de 2.000 imatges, amb informació sobre medicaments, glossari veterinari, i apartats específics sobre seguretat alimentària, d’identificació de paràsits d’importància animal, i una cobertura d’abast mundial, en temes de salut i produccions animals. Darrers estudis han determinat que el veterinari que cerca informació científica trobarà satisfetes les seves necessitats informatives amb la combinació d’Scopus i VetMed, de forma molt exhaustiva i pertinent (Grindlay, 2012).

La informació inclosa a VetMed està interconnectada amb la interfície de recursos electrònics del catàleg de biblioteques de la UAB, de manera que clicant el botó “Consulta’l” podem saber si disposem o no dels proceedings, congressos, revistes o llibres electrònics en els resultats que hem obtingut. Així mateix, la cerca d’informació a través del compte personal “My Vet med” facilita la gestió de les cerques obertes, els registres guardats i la seva importació, per correu electrònic, impressió o guardant-los en format .ris, i la incorporació al gestor bibliogràfic institucional de la UAB (Mendeley) de forma indirecta sense gaires dificultats.

Només em queda per comentar-vos que VetMed, està adaptada a dispositius mòbils, la qual cosa facilita, i molt, la consulta i gestió de la plataforma en àmbits tant poc convencionals com la taula d’operacions d’una clínica veterinària, o la sala de munyir d’una granja de boví de llet. Veterinaris i ramaders, ja no teniu excuses per estar al dia!!!

Bibliografia consultada
Buchanan, Robert A., and Anne A. Wooldridge. “Staying current by searching the veterinary literature.” Journal of Veterinary Medical Education 38.1 (2011): 10-15.

Grindlay, Douglas JC, Marnie L. Brennan, and Rachel S. Dean. “Searching the veterinary literature: a comparison of the coverage of veterinary journals by nine bibliographic databases.” Journal of Veterinary Medical Education 39.4 (2012): 404-412.

Lee, Tamera P., and Paul J. Bredderman. “The literature of veterinary and animal sciences on the CAB Abstracts Databases: a description and evaluative appraisal of CAB Interational’s VETCD and BEASTCD CD-ROM products.” International Conference of Animal Health Information Specialists, (1992).

Murphy, Sarah Anne. “Searching for veterinary evidence: strategies and resources for locating clinical research.” Veterinary Clinics of North America: Small Animal Practice 37.3 (2007): 433-445.

Taylor, Robert. “VetMed Resource: developing an online resource for practicing veterinarians.” Positioning the Profession: the Tenth International Congress on Medical Librarianship. (2009).

Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1895 – Andorra la Vella, 1980) va ser escriptor, periodista i traductor. El seu primer llibre, titulat La balada de les set germanes, publicat l’any 1912, va guanyar el primer premi d’un concurs organitzat per la Il·lustració catalana. En aquests primers anys del segle XX va col·laborar a les revistes Joventut teatral i De tots colors. Va marxar a París, d’on va tornar l’any 1914. Aquest mateix any va fundar la revista Los miserables, on hi col·laborà entre d’altres Salvat-Papasseit. També va escriure a L’esquella de la torratxa, La campana de Gràcia i La humanitat.

Com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya va lluitar al front des de 1936, exiliant-se a França l’any 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, a França, va col·laborar activament amb el moviment de la Resistència.

L’any 1950 va començar a donar classes com a professor de literatura espanyola a la Universitat de Poitiers on, l’any 1970, va fundar l’Aula de literatura i filologia catalanes. Al jubilar-se com a professor va anar a viure a Andorra la Vella on va participar activament de la vida cultural andorrana. Va col·laborar en les publicacions Claror, Anuari turístic i comercial d’Andorra i Poble andorrà. A l’Editorial Andorra va dirigir una col·lecció literària que traduïa al català autors internacionals.

Capdevila va ser un autor teatral molt prolífic. Des de l’any 1920 fins 1931 va estrenar una gran quantitat de sarsueles escrites en col·laboració, entre d’altres, amb Manuel Fontdevila, Casimir Giralt, Joaquim Montero. Destaquen les dues obres escrites en col·laboració amb Víctor Mora Alzinelles: Cançó d’amor i de guerra, estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 d’abril del 1926, la seva obra més popular, i La legió d’honor, estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 26 de febrer de 1930. Les dues van ser musicades per Rafael Martínez Valls.

A part de l’obra dramàtica, va publicar dos volums de memòries: L’alba dels primers camins (Editorial Andorra,1968) i De la Rambla a la presó (Edicions Paraula Viva, 1975) i el famós L’art de fumar en pipa (1970).

Va morir a Andorra l’any 1980.

L’any 2014 Carles Capdevila Mur, hereu de l’escriptor, fa donació dels manuscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona i queden dipositats a la Biblioteca d’Humanitats. La documentació ha estat objecte de la seva ordenació, catalogació i descripció amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la UAB, que durant aquests anys ha ofert als seus estudiants la possibilitat de fer les pràctiques de final de grau a la Biblioteca.

El fons, que cobreix el període de 1923 a 1977, està format per part de la seva documentació personal. Consta bàsicament de manuscrits i mecanoscrits d’obra pròpia (obres de teatre, articles, traduccions…)

Podeu consultar-lo a la seva pàgina web:

http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/capdevila/

Biblitoteca d’Humanitats
Montserrat Gutiérrez

Salvador Cardús Ros ha estat director del Departament de Sociologia de la UAB (1991-1993) i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB (2009-2011). Actualment, és professor titular de Sociologia de la UAB.

Ens hem posat en contacte amb el professor Salvador Cardús per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quin llibre està llegint ara mateix?
Generalment tinc diverses coses simultànies. Des del punt de vista de la meva lectura personal, estic llegint un llibre magnífic que es diu Temps difícils de l’Armand Obiols, que el va publicar, ara al mes d’abril, una fundació de Sabadell que es diu La Mirada i que recull els editorials que va escriure Armand Obiols del mes de febrer a juliol de 1932, quan s’estava discutint l’Estatut del 32 a les Corts Espanyoles, i m’ha deixat atrapat. Apart que està molt ben escrit, és impressionant veure els paral·lelismes entre la situació política d’aquell moment i la que estem vivint ara, i el poc que n’aprenem de la Història. Aquest és el llibre que ara porto al damunt i aprofito qualsevol racó per poder-lo llegir. Una altra cosa són els llibres més acadèmics. Ara estic preparant un curs per l’any vinent per a la Universitat d’Standford i això m’obliga a llegir coses sobre Amèrica Llatina, diversos llibres sobre identitat llatinoamericana. Tinc tres o quatre coses sobre la taula.

Sol llegir llibres relacionats amb la Sociologia?
Sí, és clar, llegeixo sobre la meva feina. A vegades per obligació, i no sempre és el que voldries llegir. Sempre dic que la meva feina passa per moltes hores de lectura i, no totes són dels llibres que jo voldria llegir. Moltes vegades has de llegir el que toca, que és el que també passa als estudiants, oi?, que et toca llegir un treball de recerca o et demanen el pròleg d’un llibre que no havies pensat i que per tant l’has de llegir i escriure.

Per a vostè quina seria la seva biblioteca ideal?
Per a mi les que tenim són ideals. És a dir, la millora que hem tingut, aquí i fora d’aquí. A la Autònoma, les biblioteques que tenim són excepcionals, són brutals, impressionants. Potser a mi encara m’agradaria que hi hagués més espai perquè tots els llibres fossin de lliure accés, i els tinguéssim tots a la vista, que no haguéssim de tenir-ne en els magatzems, però entenc que també hi ha una qüestió d’espai, de racionalitat en l’ús de l’espai que fa que les coses menys utilitzades estiguin en un magatzem. Per tant, si hagués de canviar alguna cosa, que sé que és massa cara, seria que tot estigués exposat. Jo vaig estar un temps, uns mesos a la Universitat de Cambridge, i anava a una biblioteca on tots els llibres eren de lliure accés. Allò era un laberint de carrerons i passadissos i escaletes que t’hi podies perdre literalment, però això de vegades et permet trobar allò que no busques, que és el més interessant d’una biblioteca, poder tafanejar i dir… això no sabia ni que existia ni coneixia aquest autor però té bona pinta o m’interessa per al que estic treballant. Però dit això, les biblioteques que tenim a l’Autònoma jo crec que són esplèndides, tant d’equipament com de servei. També les biblioteques generals. Jo sóc de Terrassa i la Biblioteca Central és una joia, la seva secció infantil, la secció de vídeos i de CD’s, són uns serveis i uns equipaments esplèndids que es fan servir i potser es podrien fer servir encara més.

Com creu que es podria potenciar el Servei de Biblioteques en general?
Això té a veure amb la rellevància que té per a les persones el que podríem dir la cultura literària o la cultura escrita. És a dir, si tu tens bones biblioteques però la gent no sent la necessitat de llegir o no descobreix el plaer de la lectura, doncs és clar, les biblioteques perden en part la seva funcionalitat, fins i tot diria que la manera que tenim avui dia d’estudiar, que és bàsicament a partir d’articles de revistes i de lectures molt fragmentades, un capítol d’aquí, deu pàgines d’allà, més que ajudar a la lectura gairebé l’entorpeixen. Les biblioteques també han de fer aquest servei i ho fan bé i et proporcionen revistes electròniques i tot el que faci falta, però clar, si un llibre que ha estat escrit amb tota una història, ni que sigui un assaig, però que el que vol és transmetre tot un pensament complex de començament al final, si tu el redueixes i a l’estudiant l’acostumes només a llegir petits fragments, a part que s’avorreix, no acaba mai de trobar el gust de tot l’enjòlit, de tota la trama que hi ha al darrera d’un assaig que va desenvolupant per arribar a unes conclusions. No estic segur per tant que, ni la societat actual que recolza tant a l’audiovisual ni la manera d’estudiar i de treballar que tenim ara ajudi gaire. Hi ha una dita que diu que la gana ve tot menjant, doncs la lectura és el mateix, llegint t’agafen ganes de llegir perquè realment és un plaer, diríem, incommensurable. Et permet viatjar sense moure’t de casa, permet conèixer altres moments de la Història, altres cultures, altres pensaments, etc. I tot això al voltant de la teva butaca.

Vostè creu que els alumnes que cursen els estudis primaris haurien de poder escollir el llibre que més els hi agradés?
Sí, amb algunes limitacions. És a dir, la lectura que està al servei d’una estratègia educativa, ha de tenir alguns continguts, ha de tenir alguns components que es considerin fonamentals per a assolir o per poder seguir aquesta estratègia educativa. Per tant, el raonable seria, per exemple, que s’oferissin vuit o deu textos a escollir però que, per una banda s’assegurés que el registre o el nivell de lectures correspon a l’edat en què es demana aquesta lectura, i que les temàtiques siguin les adequades. Deixar una criatura de primària sola dins d’una biblioteca tampoc em sembla una posició intel·ligent. L’educador ha d’ajudar a prendre una direcció -educar vol dir això, conduir, no?- i per tant ha d’haver criteri, hi ha d’haver orientació, que pot proporcionar el mestre, però jo crec que hi ha d’haver també un marge d’elecció personal.

Per a vostè, el millor lloc per llegir on seria?
Es pot llegir a tot arreu. Aquest és un vici transportable i no necessites endollar el llibre enlloc, vull dir que el pots llegir fins i tot quan no hi ha corrent elèctrica. Res com una butaca còmoda a casa escoltant bona música, si la lectura és literària, per plaer. Si és una lectura de treball, generalment necessito una taula perquè al costat del llibre hi tinc un paper i un llapis i necessito apuntar coses o prendre notes, però no em costa gens, al contrari, m’agrada aprofitar per exemples els trajectes de tren, els moments aquests perduts que els pots reconduir; o el temps d’espera quan tens per exemple una visita mèdica i veus vint persones assegudes allà esperant, totes mirant les musaranyes, i que no tenen ni un diari ni un llibre als dits. Llavors penses, aquestes persones no han descobert el fàcil que és portar un llibre a la butxaca i com aquesta mitja hora d’espera es pot convertir en un moment fantàstic? No sé si hauria d’haver llibres disponibles a l’entrada d’uns consultoris, potser seria una idea.

Suposo que també les tecnologies han facilitat aquesta pèrdua de la lectura?
En tot cas es podria dir que han deixat en un lloc menys central el que és el llibre físic, però no la lectura. Jo crec que el que ara passa és a l’inrevés. La gent escriu més correus que mai, més missatges que mai, s’intercanvia més escriptura que mai, i llegeix més que mai, potser a vegades d’altres tipus d’escriptura o altres tipus de lectura. En això no faig contraposicions negatives. Penso que una cosa sempre ajuda a l’altra. El cinema ajuda a la lectura, Internet ajuda a la lectura. Tot ajuda, tot el que sigui entrar en el món de la creació cultural, de l’escriptura en qualsevol de les formes, pot ajudar. Un, pot començar llegint els Tintin, o com vam fer la meva generació, llegint el Cavall Fort, i de llegir el Cavall Fort passes a llegir novel·la. I llavors els pares podien pensar que això era com un “Tebeo”, com una lectura secundària. Doncs alguns, gràcies al Cavall Fort, vam passar molt joves a la lectura de llibres, perquè ens va entrenar i vam passar, del Jan i Trencapins o del Jep i el Fidel, a la novel·la, o a l’assaig. No s’han de contraposar o no necessàriament es contraposen els diferents espais culturals.

I per últim, com creu que la lectura influeix en el nostre imaginari i a la nostra forma d’actuar?
En l’imaginari l’enriqueix d’una manera extraordinària. Jo sempre dic que el que jo penso és el que sóc capaç de llegir i escriure. Si no ho he llegit o no ho sé escriure, de fet no és veritat que pensi. De vegades tens idees vagues o intuïcions, però pensar vol dir ser capaç d’atrapar en un text, tant si és perquè l’has llegit (i llavors pots pensar segons això que has llegit), o bé perquè has pogut domesticar aquestes idees vagues, de vegades confuses, les has pogut domesticar amb una escriptura, amb un text escrit, que es pot llegir, és a dir que l’escrius perquè algú el llegeixi, perquè sigui transmès. Sense llegir i escriure estaríem perduts. I acadèmicament això seria la nostra desaparició. Una vegada vaig tenir un estudiant que ho va suspendre tot a primer i em va venir al setembre -encara fèiem exàmens de setembre- perquè també havia suspès l’examen de setembre. Em va venir plorant al despatx, dient: “és que no ho sé, jo potser m’he equivocat de carrera, m’he equivocat d’estudis” i com que jo havia vist els seus exàmens, li vaig dir: “escolta’m però, a tu t’agrada llegir? No, em va respondre, no m’agrada llegir, no, llegeixo el que em toca llegir per als exàmens”. Llavors li dic: “i t’agrada escriure? “ gairebé va fer cara d’espant. Diu “escriure? No, què, una postal?, alguna postal a l’estiu”. Clar, jo li vaig dir, escolta no t’ofenguis, però si no t’agrada llegir i no t’agrada escriure, t’has equivocat de feina. Això seria com dir que vols ser paleta però que no t’agrada embrutar-te les mans. Hi ha algun tipus d’activitat a la vida en el que la lectura i l’escriptura són fonamentals i és el que hem dit abans, enriqueix el pensament, l’imaginari, com en vulguem dir, i sobretot orienta l’acció, perquè una cosa i l’altra van estretament lligades.

Professor Cardús, moltes gràcies per haver-nos aportat la teva visió en aquest moment de la lectura i de les biblioteques

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona

El JoVE inicial ha anat evolucionant i, a més dels investigadors, també ha pensat en la millora de la qualitat científica de la docència; el disseny una base de dades de tècniques essencials de laboratori adreçada als estudiants de grau. Actualment JoVE té dues seccions, JoVE Journal, els articles-vídeo avaluats per experts (peer review) destinats a ajudar la comunitat científica en la seva recerca i la JoVE Science Education dedicada principalment als estudiants i professors.

Des de 2014 la UAB té la subscripció de les seccions Biology, Neuroscience, Medicine, Bioengineering i Immunology and Infection de JoVE Journal i les seccions Basic Biology, Advanced Biology i Psychology de JoVe Science Education. La consulta es pot fer des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa UAB o des de casa a través del servei ARE. A més de dels vídeos de les seccions subscrites també es pot accedir a centenars de vídeos gratuïts.

Àngels Carles
Biblioteca de Medicina.

Ens hem posat en contacte amb el professor Diego Prior per saber la seva opinió pel que fa al present i el futur de les biblioteques.

Quin és el llibre que s’està llegint en aquests moments?
Estic llegint un llibre de literatura, bé, vull dir a part de la meva especialitat, estic llegint un llibre de literatura d’un autor d’on vaig néixer, de Canàries, Alexis Ravelo.

Sobre què tracta el llibre?
És un llibre sobre situacions concretes de gent que té mala sort a la vida i es reflexa una mica com evolucionen.

Es considera afortunat vostè?
Home, si ho comparo amb els personatges del llibre aquest que estic llegint, sóc molt afortunat, efectivament. La fortuna però, no vol dir en el sentit material, en el sentit de la riquesa, de diners, sinó en què fas una mica el que t’agrada i que et paguen per això; i que tu ets en gran mesura la persona que decideix els teus horaris. Sí, efectivament sóc molt afortunat en aquest sentit. Segurament si parlem dels sous començarem a queixar-nos, però aquest no és el cas.

Com seria la seva biblioteca preferida, la ideal?
La biblioteca és un concepte molt ampli, és a dir, jo sóc usuari de biblioteques tant per feina com per coses més tècniques, i necessito les biblioteques per poder fer la meva activitat de recerca; necessito molt les biblioteques. I després, encara que efectivament tinc menys activitat de la que voldria, també parlo com a persona que llegeixo, o sigui, les necessito per distreure’m, per goig i per interès personal. I això és molt, molt diferent pel que fa als requisits d’un usuari des d’un punt de vista professional, als de l’usuari que ho agafa tot per distreure’s, per oci o per lleure. Però és fonamental, que una bona biblioteca estigui molt ben dotada, que tingui una bona capacitat d’elecció, que hi hagi molta varietat i puguis accedir ràpidament a les novetats que van sortint.

I a les biblioteques de la UAB trobem aquestes necessitats que vostè diu?
Sí. Hauré de dir que malauradament la crisi ha fet i ha deixat sentir el seu efecte. La Biblioteca de Ciències Socials, que és la que jo faig servir més, històricament ha estat a dalt de tot, ha estat considerada una biblioteca de referència a nivell d’Espanya. Jo tinc molts col·legues d’altres universitats, que no trobaven segons quines revistes, que no trobaven segons quins articles i llibres i nosaltres els teníem i em demanaven ajuda a mi perquè sabien que jo a la Autònoma aconseguia accés a publicacions que ells a la seva universitat, segurament més petita o menys dotada de volums, no podien aconseguir. Això, la crisi ho ha relaxat una mica. Aquest diferencial que hi havia tan important entre les fonts que tenia la Biblioteca de Socials de la UAB i altres universitats espanyoles, ara s’ha equilibrat una mica. És a dir, les crisis malauradament tenen aquest efecte, que no es veu en el dia a dia, però que efectivament, han fet que es perdi una mica la distància. Però en general, penso que sí, que la dotació de les nostres biblioteques és satisfactòria i hom pot fer la seva feina en condicions bastant bones.

Ja més cap al terreny personal, la seva biblioteca quins llibres té, quins autors?
Doncs a veure, tampoc tinc massa temps però intento llegir molta literatura, m’agrada la novel·la negra i qüestions d’actualitat, bàsicament. També literatura nord-americana però molt recent, és a dir, que parlin de problemàtiques actuals.

No li agrada la ficció?
Sí, sí, però sobretot ficció que tingui a veure amb problemes contemporanis.

I vostè que es dedica a l’economia, a l’empresa, quins consells li donaria a una empresa editorial per fer-se un espai en el mercat actual?
El món de les editorials és molt complicat. El canvi tecnològic té moltes avantatges com a usuari, però té molts inconvenients per a les editorials. És clar, una empresa que vol sobreviure al mercat, ha d’oferir un valor afegit i la tecnologia els hi està posant molt difícil, especialment a Espanya on és molt fàcil i la gent té per costum, l’accés a la cultura sense pagar. Això és un problema important perquè és molt difícil trobar editorials que tinguin garantit el seu futur ja que la tecnologia els està posant molt complicat, donat que tot això té un cost. Abans les fotocòpies sempre eren de pitjor qualitat que l’original d’un llibre, un disc original sempre era de més qualitat que un disc gravat en un casset; però això ara no és veritat, la qual cosa tecnològicament és molt complicat, és molt difícil. És un sector, efectivament, que s’ha actualitzat al canvi tècnic però que el mateix canvi tècnic posa en perill això, que hi hagi gent que faci abús i que no respecti els drets de propietat. És complicat, realment.

I en aquest canvi tècnic, vostè s’ha quedat amb el llibre de paper tradicional o ha preferit altres formats?
No, segurament per una qüestió d’edat, a mi cada vegada m’agrada portar menys pes, amb la qual cosa ja tinc aquí una andròmina que em permet això, tenir molts llibres que no has d’arrossegar; sobretot quan viatges veus les grans avantatges de tenir un artefacte d’aquests, on no tens molt de pes però molta varietat, efectivament.

I mai ha fet cap còpia pirata, vostè?
No, haig de dir que alguna vegada en concret, quan no hi havia manera de trobar el llibre, ni tan sols aquí a la biblioteca, doncs efectivament, si havies de consultar alguna cosa concreta, ho he fet, però he intentat que això no sigui el modus operandi habitual. Sempre ha estat en algun cas concret que era molt difícil. Però jo intento no fer-ho, sobretot perquè també, com que tinc col·legues, de vegades una mica existeix aquesta idea de la solidaritat. Els acadèmics som molt solidaris, encara que hom pensi que no, i quan un no troba una cosa, intenta que un company en un altre lloc la pugi aconseguir, és com una mena d’intercanvi, un troc, i en aquest cas, és perfectament possible i això no obliga a haver d’anar a buscar mètodes absolutament il·legals. Això sí, tu pots demanar-li a un company que tingui un determinat article que te’l passi.

És qüestió de contactes, llavors?
És qüestió de xarxa, és qüestió de networking i això funciona molt bé i de forma satisfactòria. De vegades també he rebut correus electrònics o missatges de persones que estan en universitats que no estan subscrits a una revista en la qual publico un article i que me’l demanen, i jo, senzillament els hi envio, potser no pas la darrera còpia, la que ha publicat la revista, però sí la prèvia i això de vegades ni tan sols va contra els drets de les editorials. Per tant, efectivament aquesta corrent de solidaritat a través de la qual tothom pugui tenir accés al que es va publicant i/o editant i sempre que no violi el drets de les editorials, jo penso que és una bona pràctica. En el món acadèmic és important, sobretot perquè al final a tots ens interessa estar molt al dia de tot el es va fent; has de tenir en compte que en la mesura que aconsegueixes que el que publiques s’ho llegeixi més gent, això ja és un valor per sí mateix, és un dels criteris de vàlua del que has fet, quan aconsegueixes que molta gent et llegeixi i que molta gent citi el que fas. Per tant penso que aquesta solidaritat és molt comprensible i s’entén perfectament.

Finalment, un llibre que ens recomanaria?
Doncs el mateix que parlàvem al principi, el de l’Alexis Ravelo. És un autor jove, canari, que està fent coses molt bones, que té molts premis i que està fent el pas, la transició, de fer novel·la policíaca amb contingut més social. Jo penso que és un autor molt bo i interessant.

Molt bé. Doncs fins aquí l’entrevista, moltes gràcies doctor Prior.
Moltes gràcies a vosaltres, fins a una altra.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

La identificació correcta i fiable de la producció científica dels investigadors que publiquen en diferents editorials i es referencien en bases de dades científiques no ha estat mai una tasca fàcil. Entre les diferents iniciatives que s’han generat al llarg del temps, sembla que n’hi ha una que s’ha consolidat amb consens general com a norma: ORCID.

Què es ORCID ?

ORCID, acrònim d’Open Research Identifier, es una clau única que permet als investigadors crear un codi únic, que facilita utilitzar les seves dades de forma fiable, per poder compartir la producció científica publicada en diferents espais de la recerca documental.

Aquesta identificació, de caràcter internacional, permet als agents que gestionen la recerca: editors, patrocinadors, institucions acadèmiques i de recerca, i organismes finançadors com l’AQU (requisit en algunes convocatòries), trobar i identificar un determinat treball i distingir-lo d’altres documents que s’hagin creat per investigadors amb noms similars, de forma ràpida, directa i sense cap cost.

Perquè necessitem ORCID ?

Els editors mes rellevants de totes les àrees científiques i humanístiques estan utilitzant ORCID com a element clau per gestionar les publicacions dels autors als que donen cobertura . Un cop creem el nostre ID-ORCID, podrem vincular-hi les publicacions directament, configurar actualitzacions automàtiques, o fins i tot delegar la gestió del nostre compte a una altra persona.

Amb aquest identificador, els autors poden gestionar la seva producció científica entre diferents portals de recerca com: CrossRef, Europe PubMed Central, Web of Science o Scopus, sense haver de fer cap actuació manual.

Que fa la UAB en relació a ORCID ?

L’Àrea de Gestió de la Recerca de la UAB ha desenvolupat una web informativa on s’explica la necessitat d’utilitzar ORCID entre tot el seu personal investigador, de manera que es pugui arribar a que tots els autors que tinguin alguna publicació puguin ser identificats correctament dins el portal de Gestió de la Recerca EINA, i promoure una adequada filiació institucional.

La incorporació d’ORCID per part dels investigadors, permetrà alhora la sincronització de dades al Portal de Recerca de les Universitats de Catalunya que es la plataforma que ha de permetre donar una major visibilitat a tota l’activitat investigadora que es duu a terme a Catalunya de forma conjunta, donant-li una projecció internacional i facilitant l’accés obert a la producció científica, alhora que es permet fer un seguiment de l’activitat de Grups i Departaments en un mateix portal i amb un format unificat d’explotació de les dades.

La identificació amb ORCID, ja esta present al Dipòsit Digital de Documents, el repositori institucional de la UAB que gestionem des del Servei de Biblioteques de la UAB, entre aquells autors que n’han informat correctament al portal de gestió de la recerca.

Davant qualsevol qüestió sobre ORCID, les diferents biblioteques UAB poden ajudar a aclarir els dubtes que puguin plantejar. Si encara no us heu identificat, es molt fàcil i, com veieu, dona molts avantatges per la vostra visibilitat investigadora. Amb aquesta guia, segur que us en sortiu …

Vicenç Allué
Biblioteca de Veterinària