BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

#CiènciaCiutadana: Alerta forestal
Exposició presencial i virtual
Maig-juny 2018

Quarta i darrera exposició sobre #CiènciaCiutadana que ha organitzat la Biblioteca de Ciència i Tecnologia en col·laboració amb el CREAF dins un ambiciós projecte expositiu que s’inicià al novembre de 2017 amb la mostra dedicada a MosquitoAlert i Bewater, i continuada per RitmeNatura (febrer de 2018) i Natusfera (març-abril 2018).

Més >

ExpoNaturaUAB 2018
Exposició presencial
Juny 2018

Exposició de les fotografies guanyadores i presentació online de les 228 que van participar en l’edició d’aquest any del concurs ExpoNatura UAB, convocat pel Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (BABVE) de la Facultat de Biociències.

Més >

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Cuines del món
Exposició presencial
Juliol  2018

Exposició bibliogràfica sobre llibres de cuina de diversos països del món. Els llibres exposats formen part dels fons adquirits per l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) i que es dipositen a la Biblioteca de Ciències Socials.

Més >

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Fake news
Exposició presencial i virtual
Maig-juny 2018

Una exposició que convida a reflexionar sobre un fenomen social que ha crescut moltíssim en els darrers anys i que, pel que sembla, no ho deixarà de fer: el de les notícies falses o fake news. Un estudi preveu que l’any 2022 llegirem més notícies falses que de veritables. A l’exposició es van mostrar documents i exemples d’aquesta mala praxi, així com diverses maneres de combatre-la i el paper destacat que els periodistes hi tenen.
El llistat de documents exposats el podeu sol·licitar a la Biblioteca mitjançant aquest formulari.

Més >

Maig del 68: 50 anys
Exposició presencial
Juny-juliol 2018

Exposició commemorativa dels 50 anys del maig del 68. Més enllà de la repercussió històrica dels fets, la mostra presenta el vessant més gràfic i cultural d’aquells esdeveniments.
Si esteu interessats a disposar d’un llistat dels documents exposats, podeu sol·licitar-lo a la Biblioteca mitjançant aquest formulari.

Exposició acollida per la BCHG:

Costa Rica. Homenatge a la vida
Exposició presencial
Maig-juliol 2018

L’extraordinària exposició fotogràfica de Jusep Moreno sobre la natura de Costa Rica la vam poder tornar a veure a la planta baixa de la BCHG durant els mesos de maig i juny. Moreno va realitzar aquest treball fotogràfic l’últim any del seu grau en Biologia Ambiental com a estudiant d’intercanvi.

Més >

BIBLIOTECA DE VETERINÀRIA

Gestió sanitària porcina
Exposició presencial i virtual
Maig 2018

Coincidint amb l’European Symposium of Porcine Health Management (ESPHM) que es va celebrarar entre els dies 9 i 11 de maig a la Facultat de Veterinària de la UAB, la Biblioteca va organitzar aquesta exposició.

L’ESPHM està organitzat per investigadors de l’IRTA-CReSA i la Facultat de Veterinària de la UAB. Per a més informació sobre el congrés podeu consultar la pàgina https://www.esphm2018.org/ i a Twitter el hashtag #ESPHM2018

Més >

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Lletres gallegues: Maria Victòria Moreno 
Exposició presencial
Maig 2018

En el dia de les #letrasgalegas2018, la Biblioteca d’Humanitas va retre homenatge a #MariaVictoriaMoreno amb una exposició biogràfica i bibliogràfica.

Més >

Martin Luther King i el conflicte interracial
Exposició presencial
Juny 2018

Exposició a les vitrines de la Biblioteca d’Humanitats sobre Martin Luther King i el conflicte interracial, amb motiu del 50è aniversari del seu assassinat.

Més >

Dins les activitats organitzades amb motiu dels 50 anys de la UAB, la Biblioteca d’Humanitats va col·laborar en el muntatge de l’exposició «Art apArt», que es va presentar a la sala d’exposicions de la UAB ubicada al hall de la BCHG del 4 de juny al 20 de juliol i del 3 al 21 de setembre:

Art apArt
Exposició presencial i virtual
Juny-setembre 2018

Comissariada pels alumnes del Màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic amb la col·laboració de la Unitat de Cultura en Viu i la Biblioteca d’Humanitats, l’exposició presenta obres provinents del fons d’art que la UAB ha anat consolidant al llarg dels seus cinquanta anys de trajectòria.

Més >

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

I és que al hall de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia hi podeu trobar un tauler d’escacs. La idea de tenir-ne un no se’ns va ocórrer primer a nosaltres, i ara! Hi ha taulers d’escacs repartits per d’altres biblioteques (fa poc n’hem vist un a la Biblioteca El Clot – Josep Benet, a la plaça de les Glòries de Barcelona); i, fins i tot, a diferents llocs públics, com els escacs gegants del jardins de Rubió i Lluch, també a Barcelona. Però pensant en com podíem dinamitzar el hall d’entrada a la nostra biblioteca, vam decidir apostar per aquest joc. I no podem estar més que contents del resultat.
El tauler es va posar de lliure accés a mitjans del mes de maig i el seu ús no ha parat de créixer en tot aquest temps. Tant és l’interès que ha despertat entre els nostres usuaris, que ja estem pensant d’organitzar un torneig de cara al començament del pròxim curs acadèmic. De candidats a portar-lo endavant i a participar no ens en falten!
A més, vam creure que seria bona idea complementar la pràctica amb la teoria, i oferir als jugadors recursos didàctics sobre escacs que també han tingut una acollida molt favorable.
Us animem a seguir els #escacsBCT i a que vingueu a jugar!!!

Montserrat Monge
Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Moltes persones pertanyents al col·lectiu de PAS sovint plantegen aquest tipus de preguntes a les Biblioteques de la UAB quan han de dur a terme la seva feina de suport a l’equip investigador del seu departament, centre o grup de recerca. I des de les biblioteques sempre hem intentat ajudar al màxim per poder respondre a aquestes qüestions.

Ara, però, amb l’objectiu d’arribar a un públic més ampli, durant el mes de maig el Servei de Biblioteques ha realitzat, a través de l’Àrea de Formació de la UAB, unes sessions formatives on s’han tractat aquestes qüestions i moltes altres més.

Aquesta acció formativa, agrupada sota el nom “Producció científica: visibilitat, avaluació i gestió” s’ha dividit en 4 mòduls temàtics:

• Mòdul 1. Com augmentar la visibilitat
• Mòdul 2. L’anàlisi de la qualitat de les revistes i els llibres
• Mòdul 3. Els autors i la seva producció científica
• Mòdul 4. Mendeley per a la gestió de la recerca

El PAS es podia inscriure a les sessions que considerés del seu interès; tot i així, els que van optar per assistir a totes les sessions van poder tenir una visió més àmplia dels diferents aspectes relacionats amb la producció científica i de les eines que permeten obtenir informació sobre la seva gestió.
Aquesta acció formativa – que ha estat duta a terme pel personal del Servei de Biblioteques – ha tingut una molt bona acollida per part del PAS de la UAB, la qual cosa ha facilitat la generació de debat i la compartició de dubtes i experiències.
La valoració general de la formació per part dels assistents ha estat molt bona, i això ha permès que es tornin a programar aquests 4 mòduls durant el proper mes de novembre.

Suport a la Docència i la Recerca
Servei de Biblioteques

La font de dades analitzada pel rànquing és REBIUN, la sectorial de la CRUE que s’ocupa de biblioteques i que publica cada any les Estadisticas de las Bibliotecas Universitarias Españolas
http://www.rebiun.org/grupos-trabajo/estadisticas

La metodologia que segueixen es basa en una avaluació amb base quantitativa i empírica, i des d’un enfocament sistèmic.

L’ordenació de les biblioteques en el rànquing està en funció del que anomenen “índex de potència del sistema”, que posa en relació els inputs (la potència d’entrada, basada en els pressupostos), amb els outputs (la potència de sortida, basada en la consulta presencial de documents, els préstecs domiciliaris i els documents descarregats de la biblioteca digital pels usuaris).

El Servei de Biblioteques de la UAB ha anat avançant posicions des de les primeres edicions del rànquing i, en els darrers anys, s’ha situat sempre entre els sis primers llocs. L’edició d’enguany, en la qual s’ha assolit la primera posició, està basada en dades de l’any 2016.

Més informació:

Lázaro-Rodríguez, Pedro; López-Gijón, Javier; Alonso, Sergio; Martínez-Sánchez, María-Ángeles; Herrera-Viedma, Enrique (2018). “Secaba-Rank, herramienta online para analizar y evaluar bibliotecas”. El profesional de la información, v. 27, n. 2, pp. 278-288.

Servei de Biblioteques

https://ddd.uab.cat/record/189808

El Dipòsit Digital de Documents de la UAB (DDD) és l’eina a partir de la qual es gestiona, difon i preserva la producció científica, docent i institucional de la Universitat. El DDD es va inaugurar l’octubre de 2006 i en aquests anys de trajectòria ha augmentat el nombre de documents allotjats, l’abast de les col·leccions que s’hi dipositen, els formats acceptats, els sistemes d’ingesta dels objectes digitals i també la complexitat de gestió de tot l’entorn físic i operatiu que dóna suport al dipòsit.

La política s’ha establert després d’un procediment intern d’avaluació que ha facilitat la redacció de procediments i l’establiment de fluxos de treball amb l’assessorament d’un auditor extern, en Miquel Térmens, professor i actual degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Aquest procés ha permès millorar la documentació dels processos i fer una gestió de riscos per completar la bona praxi que s’estava duent a terme. S’ha establert, a més, un pla d’actuacions a cinc anys vista amb les accions de millora que es duran a terme i que s’hauran d’assolir abans de la renovació de la política.

La preservació de recursos digitals planteja una sèrie de problemes relacionats amb la gestió tècnica i l’obsolescència de la tecnologia. Els suports d’emmagatzemament poden ser inestables i es deterioren amb els anys. Es imprescindible el manteniment dels sistemes, la verificació de la integritat i la garantia d’accés permanent. A més, elements externs relacionats amb la intervenció humana o bé factors com ara virus, inundacions o foc, també poden alterar o destruir la informació emmagatzemada.

Els factors de caràcter institucional, com ara canvis en l’estructura de l’organització o bé en els recursos humans, materials i econòmics dedicats són també elements que impacten en la preservació a llarg termini del DDD i dels seus continguts.

Per tal de garantir la sostenibilitat tècnica es van estudiar i aplicar diferents estàndards internacionals, entre d’altres mesures es van emprar els conceptes i recomanacions inclosos en el model de referència Open Archival Information System (OAIS) que va establir la NASA al 1990 i que es va convertir en norma ISO el 2003. És important que cada repositori es faci seus aquests conceptes i estableixi el seu propi model establint les funcions, responsabilitats i organització del sistema.

Els dipòsits digitals, i més concretament el DDD, suposen un conjunt de beneficis per a la comunitat universitària, però també per a la comunitat científica i acadèmica d’altres àmbits, i per a la societat en general. Alguns d’aquests beneficis són:

• Possibilita a investigadors, acadèmics, estudiants i personal de la Universitat que lliurin la seva producció científica, acadèmica i docent.
• Facilita l’accessibilitat a recursos necessaris per a la docència i la recerca.
• Dóna la màxima visibilitat als continguts dipositats per a facilitar la compartició i transferència de coneixement.
• Proporciona evidència de les activitats institucionals, personals i culturals.
• Ajuda a mantenir la memòria corporativa, personal o col·lectiva.
• Estableix una identitat corporativa.
• Dóna compliment als requisits legals de dipòsit.
• Garanteix l’accés a la informació al llarg del temps.

La Política de preservació del DDD vol facilitar i garantir l’accés, a mig i llarg termini, als seus continguts digitals, actualment aquests són: 169.200 registres amb 251.000 fitxers associats; el fitxers pdf sumen uns 6 milions de pàgines.

La Universitat Autònoma de Barcelona es compromet a dedicar esforços i assignar recursos per preservar aquests documents propis amb l’objectiu que siguin accessibles en el futur, i n’encarrega la gestió al Servei de Biblioteques i al Servei d’Informàtica.

El DDD allotja arxius digitals creats amb tot tipus d’aplicacions, des de qualsevol tipus de plataforma informàtica i distribuïts per qualsevol tipus de mitjà digital, sempre que l’autoria d’aquests documents pertanyi a persones o organitzacions (departaments, centres de recerca, grups de treball, etc.) vinculades a la Universitat o amb les que s’han signat acords o convenis. En el cas dels documents no nascuts digitals, també es preserven els formats de digitalització (tiff, jpg o d’altres), a més del format que es pot consultar al DDD.

La preservació digital és un procés que cal actualitzar per adaptar-lo als canvis de l’entorn i que s’integra amb les altres polítiques institucionals pel que fa a pressupost, personal i planificació. Aquesta política inclou tant les accions de preservació a llarg termini, amb l’objectiu d’assegurar la permanència i accés al contingut dels documents digitals, com les accions que es fan a curt termini per anticipar, prevenir, detenir o retardar el deteriorament de les obres digitals.

Cristina Azorín
Núria Casaldàliga
Ferran Jorba

BIBLIOTECA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Ciència Ciutadana: RitmeNatura
Exposició presencial i virtual
Febrer 2018
Més >

Segona exposició sobre #CiènciaCiutadana que organitza la Biblioteca de Ciència i Tecnologia en col·laboració amb el CREAF. RitmeNatura.cat busca ciutadans amants de la naturalesa que vulguin aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre les plantes i els animals. Si voleu veure les fotografies de l’exposició cliqueu aquí.

Dones {amb, de, i} ciència
Exposició presencial i virtual
Març 2018
Més >

Una exposició muntada per la BCT on les dones i la seva ciència tenen tot el protagonisme. A partir de les  darreres novetats arribades a la biblioteca i dels reculls biogràfics que parlen de la seva contribució al món científic i tecnològic, se singularitzen dotze noms propis que tenen una destacada presència dins la secció de Ciència x Llegir.

Ciència Ciutadana: Natusfera
Exposició presencial i virtual
Abril 2018
Més >

Tercera exposició sobre #CiènciaCiutadana que organitza la Biblioteca de Ciència i Tecnologia en col·laboració amb el CREAF.  Natusfera és una plataforma online i cooperativa que permet a qualsevol persona introduir fotografies d’elements de la natura i, posteriorment, una xarxa d’experts n’identificarà el nom científic d’allò fotografiat.

BIBLIOTECA DE CIÈNCIES SOCIALS

Producció científica del projecte INCASI
Exposició presencial i virtual
Febrer – març  2018
Més >

Exposició sobre l’activitat i producció científica del projecte europeu  International Network for Comparative Analysis of Social Inequalities (INCASI), amb motiu de la reunió anual d’aquesta xarxa. L’INCASI és un projecte finançat pel programa Horizon 2020 de la Comissió Europea que té com a objectiu l‘estudi de les desigualtats a Europa i Llatinoamèrica per tal de reduir-les.

Dins aquest marc també es van presentar dos llibres sobre les tasques de l’INCASI: La movilidad social en España (2015), del professor Ildefonso Marqués Perales (Universidad de Sevilla); i La equidad y la educación (2017), del professor José Saturnino Martínez García (Universidad de La Laguna).

Presència d’absències. In memoriam Dra. Esther Morón Lerma i Dra. Alejandra de Lama Aymà
Exposició presencial i virtual
Abril – juny 2018
Més >

Coincidint amb la presentació d’un llibre que se’ls dedica, la Facultat de Dret i la Biblioteca de Ciències Socials van presentar a l’abril una exposició en record d’aquestes dues professores  que, per un atzar fortuït, ens van deixar en el transcurs dels dos últims anys a una edat encara jove, plenes de qualitats humanes i capacitats docents i investigadores.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Dones periodistes
Exposició presencial
Març – abril 2018

Dins el marc de la celebració del Dia Internacional de les Dones, la BCHG  hi va contribuir muntant una exposició al voltant de la tasca desenvolupada per les dones periodistes. La mostra, que aplega una selecció de llibres, assajos, ficció, biografies etc. de dones professionals del periodisme, molt sovint oblidades o poc conegudes. Tot un llegat molt valuós per a les generacions venidores.

Si esteu interessats a disposar d’un llistat dels documents exposats, podeu sol·licitar-lo a la Biblioteca mitjançant el formulari: http://www.uab.cat/bib/pregunta

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Montserrat Abelló i Raimon Pannikar: 100 anys del seu naixement
Exposició presencial
Febrer 2018

Mostra bibliogràfica a les vitrines de la Biblioteca d’Humanitats, en homenatge a Raimon Pannikar i Montserrat Abelló pel 100 aniversari del seu naixement.

En temps del gòtic
Exposició presencial
Març 2018

Amb motiu de la Jornada interdisciplinar «En temps del gòtic» que es va celebrar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB el dies 8, 9 i 10 de març, la Biblioteca va preparar una exposició sobre l’època del gòtic a les vitrines de la sala de revistes d’Humanitats.

Manresa, capital de la cultura catalana 
Exposició presencial
Març 2018
Més >

La ciutat de Manresa és la nova Capital Cultural Catalana del 2018 (Manresa CCC’18), després d’haver-ne tingut la titularitat Reus. Per aquest motiu, la Biblioteca d’Humanitats, juntament amb Sibhil·la (Servei Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya) i la col·laboració especial de l’Ajuntament de Manresa, va voler adherir-se a la celebració d’aquesta iniciativa amb una exposició sobre la capital del Bages.

La mostra recollia trets de la àmplia riquesa cultural i patrimonial de la ciutat, els fetes més rellevants, l’arquitectura, els museus i els equipaments culturals més reconeguts, això com el llegat d’alguns dels manresans més destacats en l’àmbit de la literatura, la història i la música.

Vigència de Manuel de Pedrolo
Exposició presencial
Abril 2018
Més >

Exposició bibliogràfica sobre l’obra d’aquest escriptor amb motiu del simposi «Vigència de Manuel de Pedrolo». Entre les peces exposades es van incloure manuscrits de l’obra de l’autor que provenen del fons personal de Jordi Arbonès.

A més, la Biblioteca d’Humanitats col·labora activament amb diverses institucions culturals cedint material i/o espais per tal d’ajudar-las en el muntatge i difusió de diverses exposicions. En aquest quadrimestre destaquem les següents:

El sexe a l’època romana
Exposició presencial
Abril – juny 2018
Més >

Organitzada pel Museu d’Arqueologia i produïda pel Museu de Badalona en col·laboració amb la UAB, es va presentar a la sala de revistes de la Biblioteca d’Humanitats l’exposició «El sexe a l’època romana».

La mostra va aplegar un conjunt de peces de l’època romana conservades en museus catalans, entre les quals hi ha reproduccions de pintures i textos d’autors llatins. Les peces exposades donen a conèixer l’univers sexual de l’antiga Roma des de la república fins al segle IV, com per exemple el sexe dins i fora del matrimoni, l’art de la seducció i la sexualitat dels déus, amb qui s’emmirallava la societat romana.

Rosa Guerrero
Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Servei de Biblioteques UAB

A l’estiu es va estrenar la nova web, d’acord amb la imatge institucional actual, més visual i consultable en qualsevol format i dispositiu.

Durant la segona part de l’any vam migrar el sistema de gestió de biblioteques de Millennium a Sierra.  Això va permetre passar d’una instal·lació física del programari al CSUC a un model Software-as-a-Service (SAAS) al núvol. En paral·lel també es va canviar la part més visible per als usuaris amb  la instal·lació d’un nou Cercador dels recursos bibliogràfics de les Biblioteques UAB, accessible des de la pàgina principal de la web de Biblioteques http://www.uab.cat/biblioteques

En aquest cercador s’ajunten 3 eines que abans calia cercar per separat: el catàleg de les biblioteques, la biblioteca digital (Trobador+) i el Dipòsit Digital de Documents de la UAB (DDD).

En una sola cerca es poden trobar recursos d’informació com:

• Llibres, revistes i altres materials físicament ubicats a les biblioteques
• Recursos digitals als quals hi ha accés: llibres, revistes i bases de dades
• Producció científica, tesis, documents de recerca, col·leccions patrimonials… tot el contingut del repositori institucional de la universitat.
• Referències bibliogràfiques de bases de dades gratuïtes com Traces, PubMed, Dialnet…

Si el resultat de les cerques és un document físic hi trobareu el botó Demana’l que  permet fer la reserva i recollir-lo a la vostra biblioteca o posar-vos en llista d’espera si tots els exemplars estan prestats.

Si és un document electrònic (llibre, capítol de llibre, revista o article), els botons Consulta’l o PDF permeten accedir al text complet.

Quan el cercador ens retorna la referència bibliogràfica d’un document digital que no és a text complet, hi surt el botó Demana’l fora de la UAB, que enllaça amb el servei de préstec interbibliotecari i permet obtenir una còpia del document, d’acord amb les condicions de prestació del servei.

La llista de facetes de l’esquerra permet aplicar filtres a la cerca per fer-la més acotada. Es pot limitar només al catàleg o a la biblioteca digital, i dins d’aquesta només a resultats a text complet.  Altres opcions són limitar per biblioteca, col·lecció (DDD o Traces), Curs o Professor (si busquem bibliografia recomanada), Tipus de material (base de dades, llibre electrònic, revista…) o per Data de publicació, entre d’altres.

El menú superior permet accedir directament a altres funcionalitats com la llista A-Z de revistes i llibres electrònics, una llista de bases de dades i les seves condicions d’ús. Un enllaç a la bibliografia de curs que facilita la consulta per assignatura o professor dels llibres recomanats, reservar una sala d’estudi de les Biblioteques i també consultar els documents comprats recentment.

Per a renovar els préstecs o altres opcions relacionades amb el compte d’usuari cal accedir a l’opció El meu compte (a la pàgina inicial) o bé a l’enllaç Identifica’t (des de la pàgina de resultats) i introduir el NIU i la paraula de pas.

També es pot accedir al servei de préstec consorciat (PUC) des de la pàgina principal, clicant sobre CCUC a la part superior dreta de la pantalla de resultats, o Veure al PUC des d’un registre concret

En resum el cercador facilita localitzar els recursos bibliogràfics de la universitat de manera ràpida, senzilla, en una única cerca i des de qualsevol dispositiu.

Unitat Tècnica i de Projectes

Així doncs, seguint la idea original de convertir el Portal en una aparador obert per difondre la recerca que es fa a Catalunya, al llarg del 2017 s’ha continuat treballant en la incorporació de la producció científica dels investigadors d’instituts i centres del CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i s’ha ampliat el nombre original d’universitats presents. Des del gener de 2018 s’hi ha incorporat la Universitat Abat Oliba CEU i l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, i estan previstes les incorporacions de l’Institut of Bioengineering of Catalonia (IBEC), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPR) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

Referent a la millora de les prestacions en la darrera actualització del proppassat mes de febrer cal destacar:

• La incorporació de l’eina Unpaywall. Aquesta eina detecta i proporciona un enllaç a una versió en accés obert en aquells registres de publicacions que no disposen d’un enllaç al repositoris.

La incorporació però d’aquesta eina ha estat subjecta a les condicions que ha establert el Grup de Treball:

• Si al PRC hi ha disponible l’enllaç a un repositoris institucional, no es mostra cap altre versió en accés obert
• Si l’eina troba diferents versions en accés obert es força per a que s’informi la que estigui disponible en algun repositoris institucional
• Al costat de l’enllaç proporcionat es mostra quina versió de l’article és (presentada / acceptada / publicada)
• Relacionat amb el punt anterior per potenciar la visibilitat de les versions disponibles en accés obert en els repositoris s’ha afegit la icona d’un cadenat verd obert davant de les URLs
• La reordenació dels camps a la vista de les publicacions. L’ordre actual és: títol, autors, investigadors PRC, data de publicació, tipus de document, publicat a, publicat per, ISSN/ISBN, DOI, repositori/URL i procedència
• La implementació d’estadístiques de contingut per investigador i del total de publicacions i tesis disponibles al PRC. Les dels investigadors es poden consultar des de la seva fitxa i s’ofereix el total de publicacions disponibles per tipus i data. Les de publicacions i tesis es poden consultar des del botó “Estadístiques” que consta en la pàgina principal de les publicacions i de les tesis i s’ofereix el total de la producció científica per data i tipologia documental.
• Properament afegirem també les mateixes estadístiques de publicacions per cada universitat.

Una tercera prestació que s’ha incorporat ha estat la possibilitat que els investigadors que sol·licitin un nou sexenni d’investigació a l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) puguin recuperar les seva producció científica directament del Portal evitant així haver de reescriure novament el CV amb dades que ja han informat a través de l’aplicació corporativa de la seva universitat (Eina en el cas de la UAB). Aquesta recuperació de dades es fa a través de l’ORCID i sempre és de caràcter voluntari i les dades poden ser modificades i ampliades pel sol·licitant.

Les universitats i centres de recerca que formem part del Grup de Treball del Portal de Recerca de Catalunya continuem treballant per incorporar noves prestacions, millores i continguts al Portal i evidentment per fer-ho agraïm la col·laboració de tots els usuaris que amb les vostres aportacions ens esteu ajudant a fer del Portal una eina útil i efectiva per difondre la recerca que es fa a Catalunya.

Rosa Fàbregas i Estrada
Unitat de Gestió de Dades (Àrea de Gestió de la Recerca)

El tema de la jornada es va centrar en els diversos reptes que planen sobre les biblioteques universitàries i la necessitat d’estar ben preparats per seguir acompanyant i donant suport als membres de la comunitat universitària, actuant en plena sintonia i sincronia amb les necessitats de la seva institució, fins hi tot avançant-se i donant suport i serveis en temes tot just emergents.

Hi van participar Joan Roca, Pep Torn, Lluís Anglada i Mercè Cabo, quatre reconeguts professionals que van guiar els assistents en una reflexió sobre el futur de les biblioteques universitàries, amb una visió general de les coses que arriben o arribaran, i de com es podrien anar enfocant des de l’ara i aquí. Tot plegat, un excel·lent punt de partida per tal que els assistents poguessin, posteriorment, treballar i desenvolupar aquestes idees en àmbits de grups de treball com ara:

• L’Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, que tenia prevista una sessió de treball sobre projectes estratègics pocs dies després de la realització de la jornada.
• El Servei de Biblioteques de la UAB, que ha de començar a preparar el seu nou Pla estratègic.
• Qualsevol biblioteca universitària que estigui pensant en revisar estratègies o desenvolupar-ne de noves.

La convocatòria d’aquesta jornada va produir un alt interès i es van exhaurir de seguida les 150 places disponibles. Per a qui hi estigui interessat i, especialment per a aquells que no van poder-hi assistir, indiquem a continuació els enllaços a les presentacions dels ponents i a tots els vídeos de l’acte.

Benvinguda, exposició dels motius de la Jornada i presentació dels conferenciats. Dra. Virginia Luzón, vicerectora de Comunicació i de Promoció
• Vídeo

El futur és demà? Dr. Joan Roca, degà del Serveis Bibliotecaris de la Minnesota State University, Mankato.
• Vídeo
• Presentació

Suport a la recerca: reptes de futur de les Biblioteques acadèmiques. Sr. Pep Torn, director de la Biblioteca de l’European University Institute, Florència.
• Vídeo
• Presentació

Reflexions sobre el futur i quatre tendències per a les biblioteques universitàries. Sr. Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta, CSUC
• Vídeo
• Presentació

Preguntes, debat i conclusions. Clausura. Moderadora: Sra. Mercè Cabo Rigol, Vicegerent de Serveis, Tecnologia i Recursos d’Informació de la UPF.
• Vídeo

Podeu consultar tots els vídeos i les presentacions al DDD: ddd.uab.cat/collection/videos?ln=ca, on també podeu veure les fotografies.

En aquesta Jornada es va presentar per primer cop la nova pàgina web del Fons personal de Jordi Castellanos, realitzada per la Biblioteca d’Humanitats. Amb aquesta web es vol donar accés i difusió a la documentació tant personal com professional del professor Castellanos.

Jordi Castellanos i Vila (1946 – 2012) va ser assagista, crític literari i està considerat com un dels historiadors de la literatura catalana més destacats i més renovadors de les darreres dècades. Especialista en literatura catalana dels segles XIX i XX, va publicar nombrosos estudis sobre el Modernisme i el Noucentisme. Va ser professor de Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 1971 i des del 1988 n’era catedràtic. A partir del 1994 va dirigir el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC).

Castellanos va ser un dels fundadors de la revista de llengua i literatura catalanes Els Marges i codirector des del 1990 amb Josep Murgades. Va ser assessor d’importants col·leccions editorials: Antologia catalana d’Edicions 62, Biblioteca Els Marges. També va participar en la creació d’una base de dades bibliogràfica sobre llengua i literatura catalanes (TRACES). Destaca també la seva tasca com a comissari de diverses exposicions, entre les quals destaquen El Modernisme (1990-1991) i Calders. Els miralls de la ficció (2000-2001).  Era membre de la Societat Verdaguer, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2005 comença a assessorar al Teatre Nacional de Catalunya.

El Fons Jordi Castellanos, cedit pels seus hereus a la Universitat Autònoma de Barcelona, es conserva a la Biblioteca d’Humanitats des del 2013.

El llegat, format per la biblioteca, l’hemeroteca i el seu arxiu personal, és molt extens. A la biblioteca, que conté més de 10.000 volums, hi podem trobar llibres rars i curiosos, introbables, dedicats i primeres edicions tot i que no es tracta d’una biblioteca de bibliòfil sinó d’una biblioteca de treball. Les temàtiques més representades són les literatures i les arts plàstiques de finals del segle XIX i principis del XX i els estudis crítics sobre literatura. Els títols ja catalogats es poden consultar al catàleg de les biblioteques de la UAB.

L’hemeroteca està formada per exemplars d’unes 500 capçaleres de publicacions periòdiques, moltes d’elles de finals del segle XIX i principis del XX.
L’arxiu personal reuneix una gran diversitat de materials de temàtiques diverses que reflecteixen una trajectòria personal i professional dedicada a la investigació, la docència i la divulgació. Així hi podem trobar des de textos de producció pròpia (conferències, pròlegs, ponències de congressos) ; materials docents (dossiers amb material per preparar les classes, treballs i fitxes d’alumnes) ; dossiers temàtics sobre múltiples temes, alguns amb notes manuscrites ; documentació sobre la seva participació en la vida universitària ; documentació relativa a la seva participació en entitats i actes diversos i finalment, com a material audiovisual, un centenar de vídeos, cds i dvds.

El fons s’està catalogant i classificant gràcies a la col·laboració entre la Biblioteca d’Humanitats i el Departament de Filologia Catalana que ofereix als seus estudiants de final de grau poder fer les pràctiques a la Biblioteca. Els estudiants col·laboren en el tractament documental del fons que es podrà anar consultant a mesura que es vagi classificant.

Podeu consultar l’inventari del fons personal de Jordi Castellanos a la web: www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/castellanos

Montserrat Gutiérrez