GENER

Ciència-ficció i misteri: Asimov i Bradbury/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Enguany es cumpleixen 100 anys del naixements de Isaac Asimov i Ray Bradbury. Escriptors prolífics dels que destaquem la seva vessant novel·lista en el gènere de la ciència-ficció i el misteri.

L’exposició va fer un recorregut per la seva obra bibliogràfica dels autors i de les seves obres més emblemàtiques.

Exposició presencial.

Humberto Rivas particular: una mirada a la seva biblioteca/Biblioteca d’Humanitats

La biblioteca particular del fotògraf argentí Humberto Rivas va ser donada a la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva vídua, la pintora María Helguera i es va dipositar a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

L’exposició va mostrar una selecció dels llibres de la seva biblioteca particular i es va compta amb amb l’assessorament per a la selecció del doctor José Antonio Aristizábal, expert en l’obra de Rivas.

Exposició presencial. 

Exposició SotaCampus/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Enric Marsol i Laia Rissech sempre han estat aficionats a la i durant molts anys van fotografiar el campus de la UAB capturant detalls, jocs de llum i ombra, pinzellades de color. Davant de l’objectiu de la seva càmera, els edificis de la universitat i el sotabosc que els envolta esdevenen sotaCampus.

Exposició presencial.

FEBRER

Tresor submergit/Sala de revistes d’humanitats

L’exposició mostra part de les troballes fetes per un equip d’arqueologia clàssica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, que són fruït de les excavacions realitzades a un dels pous del municipi romà de lesso d’unes 18 ha, ubicat en el territori de l’actual població de Guissona.

Aquest pou de gairebé 6,5 m., evidencia la gran riquesa hídrica de la Plana de Guissona ja a l’antiguitat, que va afavorir el manteniment del municipi antic fins entrat  el s. VII dC . El pou se situa fora muralla a tocar de la porta nord d’accés a la ciutat i formaria part d’una mena de posta nocturna per als viatgers que arribaven a l’indret una vegada tancat l’accés. Aquest edifici hauria estat actiu entre començament dels s. I dC i finals del s. II.

Exposició presencial i virtual.

Càtedra amb nom de dona/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Amb motiu de la celebració el Dia internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència i el Dia Internacional de les Dones, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar l’exposició Càtedra amb nom de Dona. L’objectiu de l’exposició va ser contribuir a visibilitzar el paper de les dones en la ciència es reconeguin els mèrits en l’àmbit científic i laboral com a membres de la Universitat.

Exposició presencial i virtual.

Exposició Humberto Rivas. Procés creatiu/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquesta és una exposició virtual que recull una mostra fotografies i material d’arxiu del fotògraf argentí Humberto Rivas (1937-2009).

“Aquesta és la primera vegada que surten a la llum les maquetes, fulls de contacte, proves i apunts que l’artista va realitzar de les seves obres més cèlebres. Una exposició sense precedents que permet visualitzar el procés creatiu de l’artista. Un artista que justament es va caracteritzar per haver treballar la fotografia anàloga des d’un rigorós coneixement tècnic.”

L’exposició Humberto Rivas. Procés creatiu ha estat comissariada pel doctor José A. Aristizábal i produïda per Cultura en Viu UAB. La part virtual ha estat una iniciativa conjunta de José A. Aristizábal, la Biblioteca d’Humanitats i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

Exposició presencial i virtual.

20 de febrer, Dia mundial de la Justícia Social/ Biblioteca de Ciències Socials

Coincidint amb la celebració del Dia mundial de la Justícia Social, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una exposició presencial i virtual. L’objectiu de l’exposició va ser donar suport a la tasca de la comunitat internacional encaminada a erradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tots.

Exposició presencial i virtual.

Editar la ciència/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Seguint la iniciativa de biblioteques com la d’El Clot-Josep Benet que tenen en marxa el seu projecte Centre d’interès: Petites editorials, grans projectes, la BCT també ha apostat per cedir els aparadors a aquelles editorials petites i poc conegudes que son rigoroses amb l’edició científica, com és el cas de la primera convidada: EILA Editores.

Des d’aquesta editorial ubicada a Madrid, i en col·laboració amb l’Asociación Matritense de Mujeres Universitarias (AMMU), es publica la col·lecció Biografías de mujeres sobre aquelles dones que han estat al llarg de la història un referent en diversos àmbits del coneixement.

Exposició presencial.

MARÇ

Grans dones economistes/ Biblioteca de Ciències Socials

Coincidint amb la inauguració de l’exposició “Grans dones economistes”, creada per la Facultat d’Economia i Empresa i on s’ha volgut fer ressò de les trajectòries acadèmiques de les economistes Joan Robinson, Elinor Ostrom i Esther Duflo, la Biblioteca de Ciències Socials va fer uns mostra de  llibres i articles de revistes escrits per aquestes tres economistes.

Exposició presencial.

Exposició fotogràfica “Violència 0”/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La mostra de fotografies realitzadas per les dones de l’AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet) van voler visibilitzar els diferents tipus de violència envers les dones per contribuir a la seva erradicació i obtenir una igualtat real entre les persones. L’exposició es va complementar amb una selecció de llibres sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació.

Exposició presencial.

Les matemàtiques són arreu/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

La BCT, en col·laboració amb les professores Rosa Camps i Dolors Herbera del Departament de Matemàtiques, va organitzar una exposició coincidint amb la celebració del Dia Pi, que és també a el Dia Internacional de les Matemàtiques.

La mostra va voler reflectir la presència de les matemàtiques als diferents sectors i les seves possibles aplicacions: des de l’automoció, la logística, els jocs o les finances, passant per la immunologia, la producció d’acer o el disseny del teixit de puntes.

Exposició presencial.

Aida Fernández García
Biblioteca de Medicina

Davant d’una pandèmia d’aquesta magnitud les prioritats canvien, el què abans tenia importància ara és una futilesa. Als hospitals s’ha hagut d’emprendre una carrera contra rellotge per intentar salvar el màxim nombre de vides. Els metges i tot el personal sanitari es converteixen en herois que cada dia a les 8 de la tarda reben l’aplaudiment dels ciutadans agraïts per la seva dedicació. Les especialitats mèdiques es desdibuixen, els quiròfans desapareixen, els pavellons esportius es transformen en hospitals de campanya i qualsevol espai de l’hospital es converteix en un bé escàs molt apreciat. En aquest context la Biblioteca de l’HUGTIP ha deixat pas a noves instal·lacions, una Unitat de Cures Intensives (UCI).

Preparant els trasllat de la col·lecció bibliogràfica

El diumenge 22 de març l’HUGTIP va informar que necessitava ampliar el nombre de llits d’UCI en previsió de l’allau que malalts crítics que s’albirava. Per això s’havia pensat que l’espai de la Biblioteca era el lloc ideal, al trobar-se estratègicament localitzat dins de l’Hospital, i demanava la col·laboració de la UAB. Aquesta col·laboració representava buidar l’espai el més aviat possible. La resposta positiva va ser immediata i es va començar a preparar el trasllat dels 726 m. linials de documentació, calculant el nombre de caixes i persones necessàries per a poder fer la feina en el mínim de temps possible.

El dilluns 23 es va saber que només disposaríem de 24 h. per realitzar-la feina. Va ser un moment clau, això volia dir que s’havien de prendre decisions ràpides i molt dràstiques com què fer amb el mobiliari i què i com traslladar-ho. S’optà per encaixar els llibres i aquells títols de revista dels quals no es disposava de col·lecció digital, així com emmagatzemar el material informàtic (ordinadors d’ús intern i d’ús públic) l’arc magnètic de seguretat i la documentació de treball. La Unitat Docent de l’HUGTIP va oferir l’espai per guardar les caixes de la col·lecció bibliogràfica. Es van rebre les 700 caixes pel trasllat, que es van començar a muntar per tenir-les a punt.

Muntatge de les caixes de trasllat

A l’endemà, el 24 d’abril, un grup de persones voluntàries de la Unitat Docent de l’HUGTIP, de l’Hospital, i del Servei de Biblioteques (Direcció, Biblioteca de Medicina i la Unitat Tècnica i de Projectes), que seguint les normes de seguretat i convenientment equipades, es va posar a treballar de valent a partir de les 8 del matí. Es van organitzar quatre equips de persones, dos a la Unitat Docent, un a la Biblioteca de l’HUGTIP i un de mòbil que anava de la Biblioteca a la Unitat Docent traslladant la documentació. La bona coordinació dels equips, així com l’excel·lent disposició de les persones participants, va fer que l’objectiu de buidar l’espai de la Biblioteca s’assolís en un temps rècord i, fins i tot, abans del que s’esperava.

Una part de les persones participants en el trasllat

La nova UCI de l’HUGTIP entrava en funcionament la nit del dia 30 de març. Possiblement la Biblioteca de l’HUGTIP ha estat la primera en transformar-se en una UCI. Uns dies més tard va ser la Biblioteca de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid qui seguia el patró. Altres biblioteques d’hospital del nostre entorn, com per exemple la de Vall d’Hebron, van cedir l’espai per a la instal·lació del Despatx de Malalties Infeccioses, així podríem anar enumerant hospital per hospital. La missió principal de les biblioteques sempre ha sigut la d’estar al costat dels seus usuaris, de la ciutadania. I ara més que mai ho han demostrat.

La Biblioteca de l’HUGTIP segueix oferint els seus serveis, en aquests moments de forma virtual, i ho tornarà a fer un cop tornem a la normalitat. Potser no en la mateixa ubicació i el mateix concepte que teníem ara, però sí amb el mateix esperit de servei vers als usuaris.

Àngels Carles
Biblioteca de Medicina

L’enquesta va ser resposta per un total de 1.941 usuaris. Per col·lectius, el 70,12% del les respostes van ser de l’alumnat de grau, el 8,55%  del de postgrau, el 12,06%  del PDI, el 7,99%  del PAS i el 1,29% d’altres.

A continuació en presentem alguns dels resultats:

• El 57% dels nostres usuaris fan ús de la biblioteca, ja sigui de manera presencial o virtual, un mínim d’un o dos cops per setmana.

• Les principals activitats que porten a terme dins de les biblioteques són: fer treballs en grup (66%), estudiar amb els seus apunts (61%), treballar amb el seu portàtil (51%), treure llibres en préstec (50%) i consultar llibres i revistes (38%).

• Les tres coses que ofereixen les biblioteques més ben valorades pels estudiants són el préstec, la web i la informació. I les tres coses més ben valorades pel PDI són el préstec, la informació i l’assessorament i el DDD.

• En relació als fons que es posen a la seva disposició, els usuaris valoren els llibres amb un 8,1, les publicacions periòdiques amb un 7,6 i les col·leccions especials i fons personals amb un 7,5.

• Els 10 serveis més ben valorats són: els horaris de la Sala d’Estudi UAB (8,6), el préstec i les reserves via web (8,5), la informació (als taulells, Whatsapp, Pregunt@, etc.) (8,1), la bibliografia de curs (7,9), els espais i sales de treball en grup (7,9), el cercador de les biblioteques (7,9), el PUC (Préstec de llibres d’altres universitats catalanes) (7,8), la web d’Accés Obert (7,8), l’assessorament personalitzat al PDI (7,7) i el DDD (Dipòsit Digital de Documents de la UAB) (7,7).

• La valoració global de les biblioteques es situa en un 8,1 i l’atenció i tracte del personal assoleixen un 8,5.

Els usuaris han aportat també més de 1.100  comentaris que ens han assenyalat que cal dirigir els esforços de millora en relació als espais, la climatització i la col·lecció.

Aquest resultats també els podeu veure en aquesta infografia.

El document que recull l’estudi i les conclusions extretes de l’enquesta fou publicat el febrer de 2020 i és disponible al DDD https://ddd.uab.cat/record/70459

Servei de Biblioteques

Cartell de la jornada. Tot el material gràfic i audiovisual està disponible al DDD de la UAB i a Wikimedia Commons. Imatge: CC-BY-SA Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Des del Servei de Biblioteques de la UAB, Cristina Azorín i Marina Carbonell van centrar l’abast conceptual de la jornada tot detallant les característiques definitòries tant de la ciència oberta com de l’accés obert. Ambdós conceptes, així com l’ús de repositoris institucionals –com el DDD de la UAB–, són molt vius a la quotidianitat universitària, per bé que el conjunt es dilueix i sorgeixen les confusions quan es gira la vista cap als materials d’ensenyament-aprenentatge, la ventafocs de molts d’aquests repositoris.

Des d’Amical Wikimedia, Esther Solé i Xavier Dengra van fer una presentació a quatre mans sobre el valor de les polítiques d’accés obert més enllà del context purament acadèmic i de recerca, ja que la seva incidència en projectes com la Viquipèdia és primordial. La Viquipèdia és un escenari clau per a la transferència i democratització del coneixement, de tal manera que és un aliat natural dels recursos educatius i les publicacions en accés obert. Tanmateix, el rol d’aquesta enciclopèdia en línia, lliure i col·laborativa com a amplificador del coneixement posat a l’abast del públic pren una nova dimensió quan s’observa a través del prisma de l’educació, ja que l’ús i aprofitament de la Viquipèdia pot esdevenir una acció d’ensenyament-aprenentatge altament valuosa.

En aquest sentit, Amical Wikimedia ha impulsat el programa d’educació, popularment conegut com el programa #Eduwiki. Aquesta iniciativa, que fomenta que l’aprofitament i l’edició de la Viquipèdia i els seus projectes germans esdevinguin una activitat habitual a les aules, suposa un benefici per a tots els actors del procés: alumnes, professorat i institucions que acullen aquesta mena d’iniciatives, que en tot moment són acompanyats pels voluntaris que fan possible l’enciclopèdia en línia més consultada del planeta.

Des de la seva creació, el programa #eduwiki s’ha fet present al 81% de les universitats de la Xarxa Vives. Imatge: CC-BY-SA Xavier Dengra, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Des del curs 2009-2019 s’han dut a terme més de 170 projectes amb 18 de les 22 universitats de la Xarxa Vives d’universitats dels territoris de parla catalana, però aquests no constitueixen l’única tipologia de projecte eduwiki a l’abast del sector educatiu: durant la jornada es van donar a conèixer quatre experiències d’ús de la Viquipèdia com a eina i plataforma d’ensenyament-aprenentatge en diversos contextos d’educació superior. Teresa Gea i Màrius Montón van presentar llums i ombres de la seva experiència des del punt de vista del professorat que ha decidit embrancar-se en l’edició de la Viquipèdia com a part de la metodologia docent de les assignatures que imparteixen a la UAB –biotecnologia alimentària i prototipatge de sistemes encastats, respectivament–. Seguidament, Anna Costal i Enric Guaus van explicar el cas de l’Escola Superior de Música de Catalunya, que ha incorporat el treball a la Viquipèdia i a Wikimedia Commons com un eix fonamental de la planificació docent del centre any rere any des del curs 2013-2014. A continuació, Lluís Madurell va presentar el projecte WikiArs, una iniciativa desenvolupada entre els anys 2011 i 2014 on alumnes d’escoles d’art i disseny realitzaren treballs d’il·lustració amb l’objectiu de proveir de materials visuals tant la Viquipèdia com altres projectes de cultura lliure. Tot seguit, en Xavier Dengra va prendre la paraula de nou per explicar la seva experiència personal en l’elaboració del seu treball de Final de Grau, que va prendre la forma d’un article a la Viquipèdia que va superar el procés d’avaluació i actualment ostenta la distinció d’article de qualitat.

La jornada va finalitzar amb una breu taula rodona, on els ponents que havien compartit les seves experiències van coincidir en diversos punts. Per una banda, es va subratllar la importància de preparar bé i fer una programació realista dels projectes, considerant la possibilitat que els alumnes adquireixin progressivament i amb un acompanyament proper les competències necessàries per dur a terme el projecte de manera satisfactòria. Per l’altra, la necessitat que el professorat que decideix submergir-se en aquestes iniciatives realitzi un aprenentatge previ al dels alumnes i la conveniència de limitar el lliure albir d’aquests, car una alta optativitat sovint resulta contraproduent per al bon desenvolupament d’aquests projectes en contextos docents. Finalment, també es va constatar la gran disponibilitat de repositoris amb material susceptible d’ésser aprofitat per millorar els continguts de la Viquipèdia i els seus projectes germans i es va animar vivament als assistents a participar activament d’una experiència innovadora i beneficiosa no només en l’àmbit de l’educació formal i adquisició de competències, sinó també i molt especialment en l’àmbit de retorn social i de transferència de coneixement.

U:
La jornada va finalitzar amb una taula rodona. Imatge: CC-BY-SA Anna Lopo i Vicenç Allué, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Llegiu també aquest article al blog Amical Wikimedia  

Esther Solé i Martí
Coordinadora de projectes d’Amical Wikimedia

Les xarxes socials han vingut per quedar-se i de la mateixa manera que les utilitzem a l’esfera privada també les hem d’aprofitar per a la nostra carrera professional.

Ja tenim una identitat digital. Només cal cercar el nostre nom a Google per veure quanta informació sobre nosaltres hi ha a la xarxa. Si ja hi som, el millor que podem fer és cuidar la nostra reputació i assegurar-nos que mostrem tot allò que volem que sigui vist.

Per això hem elaborat una infografia que parla de les principals xarxes socials acadèmiques, de com crear-nos una identitat digital i perquè.

I les respostes no són gens complicades.

Com: creant i mantenint perfils a les xarxes socials acadèmiques més adequades en cada cas. I sabent què podem fer i què no per respectar els drets de propietat intel·lectual i les polítiques editorials

Per què: Per augmentar la difusió, visibilitat i impacte de la nostra recerca, i fer-nos una reputació; per estar al dia sobre el nostre camp d’investigació i per trobar possibles col·laboracions.

Animeu-vos a utilitzar les xarxes socials acadèmiques i traieu-ne tot el profit possible.

Virtudes Guzmán
Biblioteca de Medicina

Tot i estar molt relacionades amb les exposicions físiques que es creen a les Biblioteques, és important destacar que les exposicions virtuals no son una rèplica o un subproducte d’aquestes, sinó que tenen una entitat pròpia i unes característiques diferents. L’impacte visual que han de tenir les exposicions virtuals ha de copsar l’interès immediat del visitant, i ha d’anar acompanyat d’un equilibri narratiu que ha de ser flexible, emulant la llibertat de moviment.

Fins ara Drupal, el gestor de continguts utilitzat per editar pàgines web a la UAB, ens havia permès editar amb molts bon resultats en les nostres exposicions virtuals sense haver de tenir coneixements avançats de programació web. Malauradament, la rigidesa estructural de les plantilles dissenyades originalment començava a fer difícil publicar certes creacions una mica més dinàmiques si no es dominava molt l’eina. Necessitàvem un canvi, i després d’avaluar la possibilitat de continuar utilitzant Drupal amb plantilles noves o traslladar-nos al servei de WordPress de la UAB (blogs.uab.cat), va aparèixer una tercera opció: Omeka.

Omeka es un programari lliure desenvolupat amb PHP pel Roy Rosenzweig Center for History and New Media de la George Mason University (també creadors del gestor de citacions Zotero) i està orientat a la publicació de continguts digitals en accés obert. Internament, Omeka està format per nucli de programari -nadiu web- que gestiona una base de dades MySql d’objectes digitals agrupats per col·leccions. A aquest nucli bàsic se li superposa una segona capa de mòduls (plugins) que es poden activar en funció de les necessitats de cada projecte i que confereixen a Omeka una enorme potencialitat, des de fer exportacions i importacions de milers de registres o ser recol·lectats per OAI-PMH, fins a crear vocabularis controlats, cercadors facetats, o editar pòsters a partir d’imatges i textos de la nostra col·lecció.

Una de les característiques més important d’Omeka és que incorpora d’origen un mòdul específicament dissenyat per crear exposicions en línia, dotat d’una senzillesa i efectivitat que ha fet que se’l conegui com “el WordPress per a les exposicions”.

La nova plataforma per crear exposicions virtuals de les Biblioteques de la UAB va començar a funcionar en mode test l’abril de 2019. El model escollit per implementar la plataforma va ser el d’una base de dades compartida gestionada per un core d’Omeka en la seva versió Classic, i complementada amb els plugins necessaris per crear exposicions (Omeka Exhibits, Universal Viewer, PEF Embed, CSS Editor i Connected Carousel).

Aquesta instal·lació permet que cada Biblioteca pugui gestionar les seves exposicions de forma independent, ja que el sistema crea per cada projecte un lloc web propi amb la seva URL. Les biblioteques -gràcies al desenvolupament d’un formulari que controla els fulls d’estil- poden personalitzar els elements de les pàgines de sortida -com els colors, tipus de lletra, capçaleres i estil de navegació-, i crear per a les exposicions models que s’ajustin a l’estil gràfic emprat en la seva versió física.

El juny de 2019 es va obrir la primera exposició virtual amb Omeka, Entre línies. Viatge, Desig, i fantasia Il.lustrada,  i li han seguit les exposicions de Bruno Dente Honoris causa per la UAB, la de Premsa clandestina catalana i la dedicada a Joan Fontcuberta, tots els colors del camaleó.  

De tots els reptes que teníem en posar en marxa el projecte, el més laboriós però també el més interessant, va ser la creació del formulari que permet configurar els fulls d’estil i la nostra plantilla d’exposicions pròpia (el que a l’entorn Omeka es coneix com a Theme). Fer aquest desenvolupament ens va permetre conèixer millor l’eina per dins, i també obrir una via que volem seguir explorant, incorporant en els propers mesos noves plantilles i layouts que millorin els nostres dissenys. Si el 2019 ens vam proposar fer-ho fàcil, el 2020 ens proposem fer-ho encara més bonic.

Beatriu Piera
Unitat Tècnica i de Projectes

• Miquel de Moragas i Spà. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
• Martí Olaya Galceran. Biblioteca d’Humanitats
• José Manuel Blecua Perdices. Vicerectorat de Relacions Institucionals i de Cultura

L’acte es va celebrar al Recinte Modernista de Sant Pau a Barcelona, precedit per les paraules de la Dra. Margarita Arboix, Rectora Magnífica de la UAB.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Miquel de Moragas i Spà és catedràtic honorari del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1974), ha estat director del Departament de Teoria de la Comunicació (1976-1978), degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1978-1980 i 1982-1984) i vicerector de Recerca de la UAB (1985-1989). També ha estat president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC-IEC) i de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC).

Fou el fundador i primer director del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB, 1988-2009) i de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB, 1997-2009).

Com a investigador ha publicat diverses obres sobre teoria i sociologia de la comunicació, polítiques culturals i de comunicació, noves tecnologies de la informació, esport i jocs olímpics. El seu darrer llibre és Barcelona, ciutat simbòlica (2016).

L’any 1971, en néixer la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, va ser el responsable de crear-ne la Biblioteca.

El doctor Moragas ha cedit a la Universitat la seva biblioteca particular, que s’integrarà a les col·leccions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. Es tracta d’un fons d’aproximadament 3.000 llibres i revistes de comunicació, filosofia, crítica literària, història, política i jocs olímpics. Actualment s’està procedint a la seva catalogació.

Pàgina personal: https://miqueldemoragas.wordpress.com/

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Martí Olaya Galceran (1927-2014) neix a Barcelona l’any 1927. Estudia comerç i desenvolupa una activitat professional diversa a la banca i al món empresarial. Paral·lelament realitza una tasca cultural rellevant, sobretot en la promoció del teatre i la literatura infantils i juvenils en català.

Molt vinculat a la revista Cavall Fort, en forma part del consell de redacció des de la seva creació. A partir de 1967 Cavall Fort organitza, de manera periòdica, el Cicle de Teatre per a nois i noies Cavall Fort sota la direcció de Martí Olaya, unes sessions matinals celebrades, majoritàriament, al Teatre Romea de Barcelona. Dirigeix les col·leccions Taller de teatre i Teatre: joc d’equip editades per La Galera. De 1992 a 1993 coordina la revista de literatura infantil Faristol.

Escriptor de narracions infantils i juvenils, també fa algunes traduccions del francès al català. Entre les seves narracions destaquen A la vora del mar, Terra endins, Contes tendres, Una sargantana prenent el sol. Col·labora habitualment en diaris i revistes, com l’Avui, La Vanguardia, Diari de Sant Cugat, Serra d’Or, Revista de Sants, etc.

De la seva activitat cultural també cal ressaltar la seva tasca al capdavant d’entitats diverses: Patró de la Fundació Universal de la Sardana, President de la Fundació Orfeó de Sants i de la Fundació Folch i Torres, membre del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, membre fundador de la secció local d’Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès.

L’any 1986 rep el premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Lluis Carulla i l’any 1976 rep el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre i el Premi de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

El seu fons personal es troba dipositat a la Biblioteca d’Humanitats que està procedint a la seva catalogació i classificació per tal de poder posar-lo a l’abast del públic a través de la pàgina web: https://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/olaya/.

VICERECTORAT DE RELACIONS INSTITUCIONALS I DE CULTURA

José Manuel Blecua Perdices (Saragossa, 1939) és filòleg, fill i germà dels també filòlegs José Manuel Blecua Teijeiro (1913-2003) i Alberto Blecua Perdices.

Doctorat en Filologia Romànica, ha estat vinculat a la UAB des del 1968. A més a més de catedràtic de Llengua Espanyola, ha exercit com a vicerector, director del Servei de Publicacions i va ser fundador i director del primer Seminari de Filologia i Informàtica.

Ha estat professor convidat de la Ohio State University (1970) i al Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris del Col·legi de Mèxic (1986-1987). També ha estat director acadèmic de l’Instituto Cervantes (1994-1995). El 2005 va presidir la Comissió Estatal per a la commemoració del IV centenari de la publicació de El Quijote.

Ha dirigit el Diccionario general de sinónimos y antónimos, actualització del repertori de Samuel Gili Gaya (1892-1976), i ha dut a terme nombrosos treballs de lexicografia i d’història de les idees lingüístiques a Espanya, l’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del castellà i l’estudi del castellà com a llengua estrangera. Així mateix, juntament amb Juan Alcina Franch (1917-1998), va escriure la coneguda Gramática española.

És membre de la Real Academia Española, de la qual ha estat director (2010-2014).

El Dr. Blecua fa donació a la UAB de la seva biblioteca que també incorpora fons del seu pare, José Manuel Blecua Teijeiro, i de Juan Alcina Franch. Aquest important donatiu es depositarà a la Biblioteca d’Humanitats.

Olga Cano

SETEMBRE

1. “Els ulls de ningú” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Fotografies realitzades a Barcelona i la seva perifèria i que mostren el dia a dia de persones que viuen al carrer i que fan el que sigui necessari per sobreviure: des de la recollida de ferralla fins a la venda ambulant o la pesca il·legal. Persones que són molt nombroses, amb les que compartim espai però que han arribat a ser invisibles als nostres ulls.

“[…] Un granet de sorra per ajudar a conscienciar una mica i transmetre que TOTS podem fer més per una societat més justa i més solidària”.
L’exposició va ser cedida per AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola- Ripollet).

Exposició presencial.

2. “Nous graus de comunicació” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquest curs 2019/2020 la Facultat de Ciències de la Comunicació va incorporar dos nous graus: Comunicació de les organitzacions i Comunicació interactiva i es va fer una exposició amb una selecció de documents especialitzats en les àrees temàtiques de les noves titulacions.

Exposició presencial.

OCTUBRE

3. “La taula periòdica fa 150 anys” / Biblioteca de Ciència i Tecnologia i Departament de Química

El 2019 ha estat declarat l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements i es va voler commemorar aquesta efemèride fent una exposició on es van mostrar les principals característiques d’aquest instrument científic i la seva evolució al llarg dels anys, els diferents exemples de taules que es coneixen i com s’ha transformat en un símbol iconogràfic habitual.

Exposició presencial i virtual.

4. “Premi al millor llibre d’Economia 2019 per a un llibre coeditat pel professor Emili Grifell-Tatjé” / Biblioteca de Ciències Socials

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha concedit el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’Economia “The Oxford Handbook of Productivity Analysis”, del qual és coeditor el professor Emili Grifell-Tatjé del Departament d’Empresa de la UAB, juntament amb els professors C.A. Knox Lovell, University of Queensland (Austràlia) i Robin C. Sickles, Rice University (US).

Amb motiu d’aquest premi, la Biblioteca de Ciències Socials va fer una mostra amb els llibres guardonats al llarg d’aquests anys en què professors de la Universitat Autònoma de Barcelona hi han participat.

Exposició presencial.

5. “Marques comercials” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La influència de les marques a la nostra vida és molt més gran del que ens imaginem i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va organitzar una mostra de llibres, revistes i altres materials que analitzen els elements que componen una marca, estudien casos d’èxit i repassen els noms, els anuncis i els jingles que tots recordem.

Exposició presencial.

6. “Bruno Dente, doctor ‘honoris causa’ per la UAB” / Biblioteca de Ciències Socials

A l’octubre el politòleg italià Bruno Dente, va ser investit com a doctor honoris de la UAB. Amb motiu de la investidura, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una exposició amb la producció científica del professor.

Bruno Dente ha tingut una relació destacada amb la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB des de 1985, tot col·laborant en la posada en marxa del propi centre i exercint-hi tant la docència com la recerca. Ha cooperat en projectes com ara la creació de la llicenciatura en Ciències Polítiques, el Grau en Ciència Política i de l’Administració o el Màster en Gestió Pública.

Exposició presencial i virtual.

NOVEMBRE

7. “Violència 0 ” / Biblioteca de Ciències Socials

Amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, el 25 de novembre, la Biblioteca de Ciències Socials va acollir una mostra de fotografies cedida per AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet) per condemnar quasevol tipus de violència envers les dones. La mostra fotogràfica és va complementar amb una selecció de llibres sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la BCS.

Exposició presencial.

8. “Blade Runner” / Biblioteca de Ciències Socials

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar una exposició que gira al voltant del món ciència-ficció de la pel·lícula de Blade Runner. Aquesta exposició permet conèixer més sobre la història dels replicants i endisar-se en el món d’aquesta pel·lícula de culte.

L’exposició va comptar amb la col·laboració de la Sara Martín Alegre, professora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Facultat de Filosofia i Lletres, i d’en Ludovico Longhi, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Exposició presencial.

9. “Joan Fontcuberta. Tots els colors del camaleó” / Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca d’Humanitats, juntament amb la Facultat de Traducció i d’Interpretació ret un homenatge a Joan Fontcuberta, que va ser professor i degà a la FTI.

La biblioteca va organitzar una exposició bibliogràfica, amb objectes i fotografies i una exposició virtual on es fa un recorregut per la seva trajectòria vital i professional.

Exposició presencial i virtual.

10. “La vida dels investigadors: dins i fora del laboratori” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La investigadora postdoctoral Michela Osnato, va promoure la realització d’una exposició de caire divulgatiu per posar de relleu la importància de la investigació en biologia de plantes, millorar la cultura científica de la societat i trencar els estereotips negatius associats amb la professió dels científics. Les fotografies que es van exposar expliquen quina és la funció dels investigadors que treballen al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) de la UAB i quin són les seves aficions que mostren els costat més humà d’aquests professionals.

Exposició presencial.

Web del projecte: secretlifeofaplantbiologist.cragenomica.es

11. “La teva mascota” / Biblioteca de Veterinària

T’agraden els animals? El Consell de Col·legis Veterinaris (CCVC) va organitzar la sisena edició d’un concurs fotogràfic pel qual es van rebre 790 fotografies.

L’exposició de les fotografies presentades al concurs es van poder visitar a la Biblioteca de Veterinària.

Exposició presencial.

DESEMBRE

12. “Sharjah: capital internacional del llibre 2019” / Biblioteca d’Humanitats

Dins de la Jornada cultural dels Emirats Àrabs que la UAB va organitzar, es va fer una mostra de la col·lecció bibliogràfica que l’Institut del Patrimoni de Sharjah va donar a la Biblioteca d’Humanitats.

Exposició presencial.

13. “Premsa clandestina catalana” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Amb motiu de la jornada Premsa clandestina. Col·loqui internacional. Llengua, cultura, comunicació a la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB i l’Institut d’Estudis Catalans, la BCHG va organitzar una mostra de capçaleres clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili durant el període 1939-1975, a més de bibliografia sobre el tema.

Exposició presencial i virtual.

14. “Ramon Margalef, una vida d’ecologia” / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

El Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) i la Biblioteca de Ciència i Tecnologia van organitzar una exposició per apropar a la comunitat universitària la vida de Ramon Margalef que va ser un biòleg i naturalista català amb més influència internacional.

La mostra es va realitzar a partir de fragments de la seva autobiografia inèdita i va destacar les seves principals contribucions a l’ecologia.

Exposició presencial.

Aida Fernández García
Biblioteca de Ciències Socials

Public Knowledge Project (PKP) és un projecte de recerca i desenvolupament, que desenvolupa programari per ajudar la publicació acadèmica. El seu programari més estès, sempre de codi obert, és l’OJS (Open Journal Software), que s’utilitza per publicar revistes digitals; més de 10.000 revistes a tot el món ja l’utilitzen. OJS constitueix un dels puntals de l’èxit de l’accés obert i resulta imprescindible per construir un nou model editorial per a les publicacions de recerca. Moltes de les revistes editades per la Universitat Autònoma de Barcelona utilitzen ja aquest programari, les podeu consultar a http://revistes.uab.cat.

La trobada es va dividir en 3 parts:

• Els dies 18 i 19 vam poder gaudir dels “Sprints”. Durant dos dies quasi seixanta entusiastes (usuaris, traductors, documentalistes, desenvolupadors…) van decidir col·lectivament quins temes volien tractar i es van organitzar en grups de treball per a fer-ho. Els grups van treballar temes com les traduccions, les recuperacions automàtiques de metadades, la interoperabilitat amb altres programaris o la millora de la documentació. El “Sprint” ha suposat un impuls al desenvolupament de les eines de PKP i a la millora de les seves infraestructures.
• El dia 20 es van realitzar 6 tallers per conèixer i jugar amb les novetats d’OJS3, descobrir els nous mòduls per a la publicació en JATS o definir una política de metadades.
• Els dies 21 i 22 van ser els dies pròpiament de la conferència PKP on, amb un format més acadèmic, vam poder assistir a una cinquantena de presentacions i ponències. Per primera vegada, la conferència es va estructurar sobre 3 tracks: Comunitat PKP, Tecnologies i Open Access.

El Servei de Biblioteques va estar implicat en el Comitè Organitzador, va organitzar diferents sessions d’un Escape Room d’Accés Obert i va fer dues presentacions:

La Núria Álvarez, la Carme Besson i la Marta Jordan van explicar la promoció de l’accés obert feta entre els nostres investigadors i com s’ha anat estenent i ampliant al concepte de Ciència oberta; finalment van parlar també d’estratègies de futur davant el Plan S, iniciativa de Science Europe. Podeu consultar Walking towards Plan S al repositori de la UAB https://ddd.uab.cat/record/214984.

La segona presentació va representar la col·laboració entre la investigadora Sara Rovira-Esteva i els companys de la Biblioteca d’Humanitats Raúl Core, Anna Lopo i Montse Varona. Es posen a disposició dels investigadors diferents eines que ajuden a valorar la conveniència de la publicació de la recerca en les principals revistes dels estudis de Traducció en funció de l’objectiu que es vulgui assolir: compliment amb els mandats d’accés obert, requisits de les convocatòries, visibilitat… També podeu consultar la presentació al repositori institucional, Is publishing in high impact OA journals in Translation Studies a chimera?, https://ddd.uab.cat/record/214985.

Per l’Escape Room d’Accés Obert es van organitzar dues sessions, una de matí i una de tarda, al Digital Lab de la UAB Open Labs dins la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats. L’activitat va generar expectació entre els assistents a la PKP Conference i va ser un èxit de participació. Va esdevenir un moment distès i alhora enriquidor, ja que va permetre als diferents professionals vinguts d’arreu del món relacionar-se entre ells en un entorn més lúdic.

Us animem a llegir també l’entrevista a John Willinsky, fundador del PKP https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/l-acces-a-la-ciencia-ha-de-ser-obert-perque-l-acces-al-coneixement-es-un-dret-huma-1345667174054.html?noticiaid=1345802827397.

Autores:
Núria Álvarez i Cristina Azorín

L’ús d’aquestes tecnologies digitals és obvi que facilita una nova manera d’interrelacionar i transformar el coneixement humanístic. La recerca, la preservació i la difusió de la cultura -el patrimoni, si voleu- es pot fer de forma més col·laborativa, afavorint la cooperació, la ciència oberta i la interdisciplinarietat i permetent que l’accés a la cultura sigui més oberta, sostenible, participativa i democràtica. Les TIC afavoreixen una major divulgació de les humanitats, alhora que poden facilitar la participació ciutadana i la transformació cultural. Ara ja no hi ha excusa per no fer-ho, tenim les eines i cada cop s’utilitza més programari lliure, per tant la despesa econòmica no és un impediment o l’impediment principal.

La tecnologia permet superar les “barreres de l’espai-temps” oferint una nova perspectiva als estudis humanístics, on la connexió de grans bases de dades obren noves finestres a la recerca: major quantitat de dades i més eines per analitzar-les de forma massiva. Imagineu tenir a un clic de ratolí la possibilitat de viatjar en el temps? Cada cop és més proper doncs les diferents institucions europees s’estan començant a posar d’acord per compartir TOTES les dades de forma oberta. Imagineu poder connectar els diferents arxius, biblioteques, museus, cartoteques, etc. i accedir-hi gratuïtament? L’impuls pel coneixement pot ser major que el de l’aparició de l’escriptura o l’impremta. Evidentment tot això suposa un canvi de paradigma que ha de vetllar per l’ètica del coneixement i del seu ús. Utilitzar la tecnologia amb una visió de millora social, el que anomenem la Innovació Social Digital.

I les Biblioteques quin paper juguen en tot això? Des de l’antiguitat han estat les garants de la preservació i l’accés al coneixement i ara estan fent el canvi cap a aquest nou paradigma on el coneixement no només es consumeix en format digital, sinó que es genera utilitzant les tecnologies i les metodologies derivades de l’Era Digital. Preservar i facilitar l’accés a aquest coneixement, ja sigui en format de dades (matèria primera) o d’articles i llibres, continua sent la seva funció. I ara, a més, tenen l’oportunitat de transformar el seu espai físic, on cada cop hi ha menys elements “analògics” en espais de creació o co-creació de coneixement, és a dir, de generació de coneixement de forma col·laborativa, implicant a tots els actors socials. En el cas de les biblioteques de la UAB la seva implantació en el Campus i la feina feta al llarg dels darrers anys per donar servei a la comunitat en l’accés, preservació i divulgació del coneixement, la fan un element decisiu i imprescindible en la transforació digital.

Amb la idea d’afavorir aquesta transformació digital i aprofitar per innovar en l’àmbit de la recerca de les humanitats, l’any 2016 va néixer la Xarxa d’Humanitats Digitals de la UAB, atès l’interès dels grups de recerca de la nostra universitat per augmentar el nombre de projectes d’Humanitats Digitals i la seva visibilitat. La xarxa té el suport de l’Oficina de Recerca universitària i es reconeix com una subxarxa de la CORE en Patrimoni Cultural. La Xarxa té la intenció d’articular eficaçment les capacitats dels grups de recerca, dels centres de recerca, dels serveis científics i tècnics, dels parcs tecnològics i de les grans infraestructures implicades en activitats de recerca, educació i difusió de les Humanitats Digitals i la seva el subconjunt, el patrimoni digital.

La XHD augmenta la competitivitat dels seus membres, sumant esforços en termes de visibilitat, coordinació d’activitats i intercanvi de recursos i informació. A més, a través de la xarxa, s’aconsegueix una estreta interacció amb els responsables polítics regionals, nacionals i internacionals, així com una creixent presència al territori català.

Amb més de 20 membres que cobreixen un ampli sector de les humanitats i de les ciències socials com ara Art, Filologia, Filosofia, Història, Arqueologia, Musicologia, Antropologia, Sociologia, Dret, Economia i Ciències de la Comunicació, la xarxa té una forta presència de centres de recerca de les TIC que proporcionen solucions per a l’aplicació de noves tecnologies a l’àrea d’Humanitats com la visió per ordinador, la Intel·ligència artificial o el Big Data.

La col·laboració amb el sector públic i el privat també està sent més forta. Empreses, cooperatives i fundacions s’han inscrit a la xarxa, aportant capacitats de transferència o finançament per desenvolupar nous projectes. Mentrestant, el sector públic, com ara els ajuntaments o la Generalitat de Catalunya, s’ha implicat a la xarxa com a col·laboradors. Aquesta unió d’esforços és particularment important a causa de la necessitat d’alinear les polítiques i implementació d’Humanitats Digitals i Patrimoni Digital i l’esforç per buscar finançament.

L’octubre del 2020, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’iniciarà un nou màster oficial interuniversitari en Patrimoni i Humanitats digitals o s’oferirà una formació teòrica i pràctica sobre l’aplicació de tecnologies de la informació avançades en la documentació, anàlisi i difusió del patrimoni històric cultural, tant textual com material.

Aquesta iniciativa ve a donar suport al curs online MOOC llençat l’any 2018 i amb més de 3.000 estudiants. El curs pretén ser una introducció a les humanitats i al patrimoni digital, oferint una visió àmplia i transversal dels aspectes implicats en els diferents àmbits. Es tracta d’una formació que serveix d’ajuda en el camí cap a la transformació digital i la implementació de la tecnologia digital a les humanitats.

En totes aquestes iniciatives les biblioteques de la UAB, i especialment la Biblioteca d’Humanitats, ha tingut un paper capdavanter, gràcies a la seva trajectòria en projectes de col·laboració amb SGR sobre diferents aspectes de l’estudi, la preservació i la difusió de les humanitats utilitzant les TIC. Projectes com la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic, L’arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu o el projecte Memòria Personal són alguns exemples d’aquesta col·laboració. D’altra banda la creació i gestió del Dipòsit Digital de Documents, l’organització, conjuntament amb el Servei de Publicacions, del congrés internacional sobre accés obert del PKP -celebrat a la tardor del 2019 a la UAB- o la participació dins la Comissió de la Viquipèdia de la UAB són altres de les iniciatives on les Biblioteques de la UAB recolzen el coneixement lliure i col·laboratiu utilitzant les TIC.

L’any 2019 aquesta implicació de les biblioteques amb la transformació digital de les Humanitats ha anat un pas més enllà amb la creació del Digtal Lab dins dels UABOpenLabs, els espais d’innovació oberta de la UAB. Un espai físic i virtual, obert a tota la comunitat universitària, on les Humanitats i les TIC es troben per tal de desenvolupar projectes d’innovació social digital utilitzant metodologies de co-creació i co-ideació. Un laboratori que mira cap al territori i pretén ajudar a desenvolupar i implementar projectes que responguin als reptes de la recerca i la societat en un entorn viu i accessible.

Les biblioteques universitàries són, doncs, un element clau a l’hora de facilitar i participar de forma activa en aquest nou paradigma de la recerca; augmentant l’accés al coneixement, a la col·laboració i a la creació de coneixement de forma participativa i interdisciplinaria.

Oriol Vicente i Campos

Coordinador de la Xarxa d’Humanitats Digitals i de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei. Unitat de Desenvolupament Estratègic. Vicerectorat de Recerca i Transferència. UAB.