https://mirades.uab.cat/exposicions/biblioteques/badia_margarit_antoni

Aida Fernández García
Biblioteca de Medicina

Les primeres ajudes directes al projecte per part del Ministerio de Cultura han anat minvant i fins i tot en alguns exercicis pressupostaris han desaparegut. Tanmateix, el projecte ha continuat gràcies al augment exponencial de la tasca de digitalització de fons antics, que protagonitzen diverses institucions vinculades al patrimoni bibliogràfic i que ens permet establir enllaços amb els títols que afecten la temàtica de la BDHAH.

Cal destacar com a novetat rellevant del 2019 la nova vinculació al projecte de la fundació privada Institut Amatller d’Art Hispànic, mitjançant dues accions: 1) la recerca feta per part del personal de la seva Biblioteca de títols de tema artístic ja disponibles a la xarxa, i 2) la digitalització de materials propis i la seva cessió a la BDHAH de la UAB. Amb aquestes accions de col·laboració, que ambdues institucions volen mantenir de forma regular, creiem que es garanteix plenament la continuïtat del projecte, i que en un termini relativament proper es pot preveure que aquest arribi a un estadi de plenitud. La bibliografia antiga sobre les arts hispàniques no és infinita i es podrà abastar si es manté un ritme regular d’incorporacions. Restarà sempre oberta la porta a l’entrada gradual dels materials més recents, en la mida que aquests perden la reserva dels drets d’autor i assoleixen la condició d’obres de domini públic.

En els tres darrers anys la BDHAH ha incorporat algunes sèries documentals significatives. En citem ara les més rellevants, com per exemple els catàlegs de les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes des del seus orígens a mitjans del segle XIX fins a la darrera de 1968, també els catàlegs de les exposicions organitzades després de la guerra per la Sociedad Española de Amigos del Arte fins la darrera el 1967. O la sèrie de 34 llibres que conformen la Biblioteca de Turismo publicats per la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona fins el 1935, o la revista Liceo, publicada pel Teatre del Liceu fins 1970 que, malgrat tenir un caràcter miscel·lani i divulgador, aporta informacions significatives sobre art antic, art contemporani, música, teatre, cinema i moda.

L’Institut Amatller ha digitalitzat, a més de les seves publicacions pròpies de caràcter monogràfic sobre Goya, Borrassà, i Huguet, altres obres col·lectives on la seva participació fou decisiva, com és el cas de la col·lecció completa del Ars Hispaniae, tot un referent a l’època, la sèrie ja citada de les Guías Artísticas de España, de l’editorial Aries, o la de Los Monumentos cardinales de España del segell Plus Ultra. També s’ha fet el total dels 36 petits volums de la col·lecció El Arte en España encetada el 1910 per l’editorial de J.Thomas i que va promoure la Comisaría Regia de Turismo, que dirigia el marqués de la Vega Inclán, i la sèrie de nomes cinc volums d’un projecte de format i criteri molt semblant a l’anterior, que amb el títol de  Catalunya Artística va editar l’editorial Verdaguer a partir de 1929.

Més enllà del continu creixement de la BDHAH el que em sembla més rellevant d’aquest deu anys és la comprovació que aquesta biblioteca ha estat un instrument útil a la comunitat científica vinculada a la Història de l’Art. Les revistes antigues de l’especialitat han estat més accessibles, nombrosos catàlegs i monografies del segle XIX, abans gairebé no citades, ara ho són abastament i que, en definitiva, el seu efecte es pot apreciar en les noves investigacions realitzades en aquesta darrera dècada. El format digital genera un efecte multiplicador espectacular. En els exemplars disponibles al DDD de la UAB podem veure la seva estadística d’ús i així sabem que les 63 revistes disponibles han rebut més d’un milió de consultes, i el mateix resultat tenen el conjunt de les 468 monografies de la BDHAH. De les revistes destaca el Boletín de la Sociedad española de excursiones que ha rebut més de 85.000 descàrregues i de les monografies sobta que un estudi tan especialitzat com Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, de Gaietà Barraquer de 1906, ha estat objecte de quasi 20.000 descàrregues. Són només unes dades  que indiquen amb claredat que existeix una comunitat científica activa, que respon a l’oferta d’aquesta mena de recursos digitals i que gràcies a ells es pot agilitzar i millorar molt el seu treball.

Bonaventura BASSEGODA

El DDD, el dipòsit institucional de la UAB, ha arribat als 200.000 registres. ¿Va a cambiar la neurología tras la pandemia de COVID-19 en los próximos 5 años? Estudio de enfoque mediante informadores clave = Will neurological care change over the next 5 years due to the COVID-19 pandemic? Entre els autors del qual es troba José Alvarez Sabín titular d’universitat numerari de la UAB ha estat el registre 200.000 entrat al DDD. Agraïm a la bibliotecària Virtudes Guzmán la seva gestió en l’entrada i revisió del registre.

Aquesta xifra és el resultat de la tasca de recollir la producció científica i els fons digitals patrimonials per organitzar-los, augmentar-ne la seva visibilitat, preservar-los i garantir un enllaç permanent als documents.

Els 200.000 registres son, sens dubte, una fita important per a l’impuls de l’accés obert al coneixement. El dipòsit institucional es va crear el 2006 per iniciativa del Servei de Biblioteques i amb la col·laboració del Servei d’Informàtica.

Hem arribat a aquest número en un moment de difícil accés als documents en paper o audiovisual custodiats a les biblioteques. És en aquest context que es fa més palesa la necessitat i la importància de poder accedir a la informació digital en obert.

L’accés immediat a totes les publicacions científiques i a les dades de recerca en tots els àmbits de coneixement facilitaria la feina de la comunitat científica i donaria la possibilitat a la ciutadania d’accedir a la informació.

És possible que estiguem vivint un punt d’inflexió històric que suposarà un canvi global on la virtualitat serà més present. Caldrà un replantejament global del paper de les universitats tan pel que fa a la docència, com a la recerca i a l’accés i la difusió de la informació. En aquest nou paper els repositoris institucionals, de ben segur, seran una peça clau. El Dipòsit Digital de Documents de la UAB ofereix a la comunitat universitària un conjunt de serveis per a recopilar, gestionar, difondre i preservar la seva producció científica digital.

Durant el confinament molts docents han creat material educatiu , que pot suposar una oportunitat per difondre els recursos docents en línia, facilitant així l’accés a l’aprenentatge més enllà de les aules, augmentant la inclusió i creant nous espais i oportunitats d’aprenentatge.

Els 200.000 registres són també una fita important en la difusió de col·leccions patrimonials digitalitzades ja que augmenten la visibilitat i consulta del patrimoni català i fan visible col·leccions custodiades a la UAB, al mateix temps que garanteix la seva preservació.

Molts dels documents que formen part de les col·leccions de fons antic de la UAB, són de col·leccions úniques fruit del treball persistent del personal bibliotecari, del professorat i de la generositat de moltes persones particulars, que han donat o llegat a la nostra universitat els seus arxius.

Servei de Biblioteques

El Consell de Govern de la UAB aprova una política de dades de recerca en obert per a la Universitat que cobrirà les necessitats de la majoria de grups i centres de recerca amb projectes finançats tant d’àmbit nacional com internacional pel que fa a la publicació de les dades finals en accés obert.

La política, aplicable a tot el personal investigador de la UAB, ha estat redactada per la Comissió d’Accés Obert de la Universitat i aprovada, el passat 11 de març, pel Consell de Govern de la UAB. Preveu que les dades finals de projectes finançats amb fons públics siguin dipositades al Dipòsit Digital de Documents de la UAB (DDD). El mandat també recomana al PDI i als estudiants de doctorat que facin públiques les seves dades a través del DDD.

Pel que fa a les condicions, el personal investigador de la UAB que vulgui dipositar conjunts de dades al DDD haurà de disposar de codi ORCID i preparar aquestes dades de manera que estiguin en formats el més obert possible per a facilitar-ne la reutilització. Per altra banda, el DDD, compromès amb els principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable and Reusable), admetrà de manera gratuïta conjunts de dades de fins a 5GB, els hi assignarà un DOI i, en principi, preservarà les dades de manera indefinida. La política recomana l’ús de llicències obertes CC-BY o CC-0. El document també estableix les responsabilitats dels diferents actors implicats: el personal investigador, el Servei de Biblioteques, el Servei d’Informàtica i l’Àrea de Gestió de la Recerca.

Contacteu amb la vostra biblioteca de referència per rebre assessorament en la publicació al DDD dels vostres conjunts de dades i plans de gestió de dades que els acompanyen. Podeu consultar totes les característiques del DDD com a repositori de dades en aquesta taula de repositoris multidisciplinars per a dades en accés obert.

Servei de Biblioteques

Seguint les directrius del Govern de l’Estat i de la UAB, les biblioteques van tancar les seves portes el 13 de març del 2020. Un dia abans, la Universitat havia anunciat la suspensió de l’activitat lectiva presencial i la docència virtual; el personal va preparar-se per teletreballar i facilitar que els usuaris poguessin accedir al nombre més gran de recursos i serveis des de casa.

Durant aquest temps de confinament, les accions de les biblioteques s’han articulat al voltant dels eixos següents:
– Informar els usuaris sobre com accedir a l’oferta no presencial del Servei;
– Proporcionar recursos digitals rellevants per a professorat i alumnat en un marc de docència virtual;
– Donar visibilitat als serveis en línia;
– Mantenir oberts tots els canals de comunicació amb els usuaris i oferir un servei d’assessorament no presencial personalitzat;
– Fer formació virtual i difondre ofertes formatives en línia de qualitat promogudes per altres institucions i
– Ser font d’informació fiable i actualitzada sobre la Covid-19.

Tot això no hauria estat possible sense una feina prèvia del Servei de Biblioteques, que en els darrers anys ha apostat per la biblioteca digital, organitzat serveis virtuals i desenvolupat un sistema de gestió allotjat, majoritàriament, al núvol.

Divendres 13 de març: comença el repte
Ens vàrem centrar a informar sobre les eines de la UAB per treballar en remot, en difondre la Biblioteca Digital i en la publicació de l’ampliació dels terminis de préstec. Ho vam fer a través de tots els nostres canals de comunicació: web i xarxes socials.

Paral·lelament, els equips de direcció del Servei van organitzar el contingut del teletreball i assessorar el personal per fer front a les tasques de manera segura.

La biblioteca des de casa
Les biblioteques ofereixen recursos i serveis no presencials i els primers dies de confinament van recordar-los a través de les xarxes socials. Tota la informació apareixia a la web, però no en un sol punt d’accés, de manera que se’n va fer un recull; així naixia una nova pàgina a la web del Servei: Biblioteca des de casa.

Els recursos documentals digitals
El Cercador, que funciona com a punt d’accés únic, permet localitzar documents físics i electrònics i és una eina ben coneguda pels usuaris, com també ho és el servei ARE que en permet la consulta des de fora del campus. El nostre esforç comunicatiu durant la crisi de la Covid-19 es va centrar en dues ofertes documentals noves: els llibres digitals a prova 2020 i les iniciatives solidàries dels editors.

L’oferta anual de 50.000 llibres digitals a prova va coincidir amb el confinament i, com a novetat, es va presentar a través d’una plataforma nova en Omeka que en permet la consulta per temes (mirades.uab.cat/ebs).

Amb relació als proveïdors de continguts, la pandèmia va posar en marxa diverses iniciatives solidàries basades en l’oferta de la totalitat o part dels recursos digitals de pagament sense cost, o bé, en l’ampliació a l’accés als recursos per part dels subscriptors. La llista va créixer dia a dia i es varen combinar la publicitat puntual amb una presentació conjunta a la web.

Una estadística comparativa de l’ús dels recursos electrònics entre març del 2019 i març del 2020 va mostrar un augment de la consulta de la documentació digital. Si la tendència es manté, la crisi sanitària haurà estat una finestra d’oportunitat per donar-la a conèixer.

Comunicació, assessorament i formació
L’atenció presencial va ser suplida pels canals de comunicació ja existents – web, xarxes socials i whatsapp – i per un nou servei d’assessorament personalitzat. Aquest darrer va utilitzar el correu electrònic i la plataforma de comunicació TEAMS per interactuar amb els usuaris.

Respecte a la formació, van anul·lar-se les sessions presencials però, com a alternativa, van oferir-se sessions virtuals amb TEAMS.

A més, es va reunir la informació sobre seminaris en línia i webinars de qualitat i gratuïts promoguts pels editors. La relació es va publicitar puntualment i en una presentació conjunta a la web: Sessions de formación en línea sobre recursos i serveis.

Contra la infodèmia
Una de les nostres missions davant la pandèmia era oferir informació fiable, de qualitat i actualitzada sobre la Covid-19 i vam publicar a la web Estigues al dia!, un llistat de recursos sobre el coronavirus. Volem fer esment a la participació d’Isabel Colmenares, de la Biblioteca Josep Laporte, en Covid-19 por especialidades y por temas, una pàgina de recursos sobre aquest virus resultat de la col·laboració de professionals de les biblioteques de ciències de la salut.

La Biblioteca de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Els serveis sanitaris han estat claus en la lluita contra el virus i per fer front a l’exigència de la situació han invertit tots els seus recursos. Diversos espais de l’hospital badaloní van posar-se a disposició de les necessitats assistencials i la biblioteca es va convertir en UCI. Un dels moments més durs per a nosaltres ha estat el desmantellament temporal de la biblioteca; a l’altre plat de la balança, hi ha l’orgull per la resposta del personal de “Can Ruti” i dels voluntaris.

Teixir xarxa
Les biblioteques hem divulgat iniciatives vinculades a la Covid-19, creades o participades per la UAB: opinió d’experts, fabricació de material sanitari, projectes de voluntariat… Pensem que no podia ser d’una altra manera, que el confinament ens feia més conscients que mai que formen part d’una comunitat que treballa en equip.

La tornada a la “nova normalitat”
El moment de tornar a obrir les portes no sembla tan llunyà i serà llavors quan, amb el feed-back dels usuaris, podrem fer balanç d’aquestes setmanes.

Amb tot, podem avançar algunes idees: els recursos i serveis no presencials són essencials i aquest temps ha funcionat com a “laboratori” per identificar-ne punts forts i mancances; l’ensenyament i la investigació necessiten de recursos accessibles a la xarxa i els models comercials han de ser econòmicament sostenibles per a tots els agents implicats; hem experimentat els beneficis de la ciència oberta i, pel que fa als alumnes, la docència virtual n’ha posat a prova les habilitats informacionals.

Què ha suposat per a les biblioteques? Penso que ha estat un temps de reptes i de descobertes a contrarellotge i que algunes pràctiques professionals s’incorporaran a la nostra manera de treballar. Els serveis que hem reorientat, són sòlids i es consolidaran a la nostra Carta de Serveis. En el futur immediat, caldrà repensar-nos i preparar-nos per a la “nova normalitat” anunciada. Ho farem havent après dues coses: només pots donar resposta a una necessitat si t’avances a ella i una situació crítica també és una invitació a liderar-ne solucions.

Susana Mercedes Pérez Rodríguez
Servei de Biblioteques

REFERÈNCIES DE LES IMATGES

1-Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques [@bibliotequesUAB]. (12 de març del 2020). Seguint les instruccions del @govern, a partir de demà 13 de març (inclòs) les #bibliotequesUAB romandran tancades com a mesura (imatge adjunta) [Piulada]. https://twitter.com/bibliotequesUAB/status/1238111774437761025

2a- Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona [@bibliotequesUAB]. (31 de març del 2020). Aquests dies les reunions de treball les fem per videoconferència. La Pilar Ginés, de la Biblioteca Universitària de Sabadell, s’ha reunit amb el grup de Suport a la Docència i a la Recerca [Instagram]. https://www.instagram.com/p/B-YpYf5hSkp/

2b- Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona [@bibliotequesUAB]. (25 de març del 2020). L’Isaac Lozano, de la Biblioteca de Comunicació, està revisant registres al catàleg [Instagram]. https://www.instagram.com/p/B-Jp95mhql4/

2c- Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona [@bibliotequesUAB]. (27 de març del 2020). La Cristina Azorín @azorincristina està treballant en temes de qualitat del Dipòsit Digital de Documents (#DDD). De ben segur que deixarà el DDD net i polit! [Instagram]. https://www.instagram.com/p/B-OlsLkB9RM/

3, 4- Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. (16 d’abril del 2020). Web del Servei de Biblioteques UAB. https://www.uab.cat/biblioteques/

5- Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. (16 d’abril del 2020). Iniciatives solidàries de les editorials durant el període de confinament. https://www.uab.cat/web/detall-noticia/iniciatives-solidaries-de-les-editorials-durant-el-periode-de-confinament-1345729159515.html?noticiaid=1345810146014

6- Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques [@bibliotequesUAB]. (27 d’abril del 2020). Els serveis de les #bibliotequesUAB no s’aturen tot i la #COVID19. L’accés a recursos electrònics en temps de confinament s’ha incrementat molt (imatge adjunta) [Piulada]. https://twitter.com/bibliotequesUAB/status/1254685806670811136

7- Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques [@bibliotequesUAB]. (29 d’abril del 2020). Ha estat un èxit de participants i els doctorands han interactuat en tot moment amb els formadors. Les #bibliotequesUAB volen contribuïr en la formación dels #estudiantsUAB­­­­­­­­ (imatge adjunta) [Piulada]. https://twitter.com/bibliotequesUAB/status/1255412129693384708

8- Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. (11 de maig del 2020). Sessions de formació en línea sobre recursos i serveis. https://www.uab.cat/web/detall-noticia/sessions-de-formacio-en-linia-sobre-recursos-i-serveis-1345729159515.html?noticiaid=1345810945950

9- Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. (11 de maig del 2020). Estigues al día! Consulta els recursos sobre la COVID-19 que t’ofereixen les Biblioteques UAB. https://www.uab.cat/web/detall-noticia/estigues-al-dia-consulta-els-recursos-sobre-la-covid-19-que-t-ofereixen-les-biblioteques-uab-1345729159515.html?noticiaid=1345810524257

ALTRES RECURSOS

Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. (Abril del 2020). Biblioteca des de casa. https://www.uab.cat/web/que-oferim/biblioteques-des-de-casa-1345810495230.html

Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques. (Abril del 2020). EBS: Llibres a prova. https://mirades.uab.cat/ebs/

Almazán, E., Alonso, M., Ansuategi, E., et al. (Març del 2020). COVID-19 por especialidades y temas. https://sites.google.com/view/covid19-por-especialidades/p%C3%A1gina-principal?authuser=0

GENER

Ciència-ficció i misteri: Asimov i Bradbury/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Enguany es cumpleixen 100 anys del naixements de Isaac Asimov i Ray Bradbury. Escriptors prolífics dels que destaquem la seva vessant novel·lista en el gènere de la ciència-ficció i el misteri.

L’exposició va fer un recorregut per la seva obra bibliogràfica dels autors i de les seves obres més emblemàtiques.

Exposició presencial.

Humberto Rivas particular: una mirada a la seva biblioteca/Biblioteca d’Humanitats

La biblioteca particular del fotògraf argentí Humberto Rivas va ser donada a la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva vídua, la pintora María Helguera i es va dipositar a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

L’exposició va mostrar una selecció dels llibres de la seva biblioteca particular i es va compta amb amb l’assessorament per a la selecció del doctor José Antonio Aristizábal, expert en l’obra de Rivas.

Exposició presencial. 

Exposició SotaCampus/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Enric Marsol i Laia Rissech sempre han estat aficionats a la i durant molts anys van fotografiar el campus de la UAB capturant detalls, jocs de llum i ombra, pinzellades de color. Davant de l’objectiu de la seva càmera, els edificis de la universitat i el sotabosc que els envolta esdevenen sotaCampus.

Exposició presencial.

FEBRER

Tresor submergit/Sala de revistes d’humanitats

L’exposició mostra part de les troballes fetes per un equip d’arqueologia clàssica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, que són fruït de les excavacions realitzades a un dels pous del municipi romà de lesso d’unes 18 ha, ubicat en el territori de l’actual població de Guissona.

Aquest pou de gairebé 6,5 m., evidencia la gran riquesa hídrica de la Plana de Guissona ja a l’antiguitat, que va afavorir el manteniment del municipi antic fins entrat  el s. VII dC . El pou se situa fora muralla a tocar de la porta nord d’accés a la ciutat i formaria part d’una mena de posta nocturna per als viatgers que arribaven a l’indret una vegada tancat l’accés. Aquest edifici hauria estat actiu entre començament dels s. I dC i finals del s. II.

Exposició presencial i virtual.

Càtedra amb nom de dona/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Amb motiu de la celebració el Dia internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència i el Dia Internacional de les Dones, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar l’exposició Càtedra amb nom de Dona. L’objectiu de l’exposició va ser contribuir a visibilitzar el paper de les dones en la ciència es reconeguin els mèrits en l’àmbit científic i laboral com a membres de la Universitat.

Exposició presencial i virtual.

Exposició Humberto Rivas. Procés creatiu/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquesta és una exposició virtual que recull una mostra fotografies i material d’arxiu del fotògraf argentí Humberto Rivas (1937-2009).

“Aquesta és la primera vegada que surten a la llum les maquetes, fulls de contacte, proves i apunts que l’artista va realitzar de les seves obres més cèlebres. Una exposició sense precedents que permet visualitzar el procés creatiu de l’artista. Un artista que justament es va caracteritzar per haver treballar la fotografia anàloga des d’un rigorós coneixement tècnic.”

L’exposició Humberto Rivas. Procés creatiu ha estat comissariada pel doctor José A. Aristizábal i produïda per Cultura en Viu UAB. La part virtual ha estat una iniciativa conjunta de José A. Aristizábal, la Biblioteca d’Humanitats i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

Exposició presencial i virtual.

20 de febrer, Dia mundial de la Justícia Social/ Biblioteca de Ciències Socials

Coincidint amb la celebració del Dia mundial de la Justícia Social, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una exposició presencial i virtual. L’objectiu de l’exposició va ser donar suport a la tasca de la comunitat internacional encaminada a erradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tots.

Exposició presencial i virtual.

Editar la ciència/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Seguint la iniciativa de biblioteques com la d’El Clot-Josep Benet que tenen en marxa el seu projecte Centre d’interès: Petites editorials, grans projectes, la BCT també ha apostat per cedir els aparadors a aquelles editorials petites i poc conegudes que son rigoroses amb l’edició científica, com és el cas de la primera convidada: EILA Editores.

Des d’aquesta editorial ubicada a Madrid, i en col·laboració amb l’Asociación Matritense de Mujeres Universitarias (AMMU), es publica la col·lecció Biografías de mujeres sobre aquelles dones que han estat al llarg de la història un referent en diversos àmbits del coneixement.

Exposició presencial.

MARÇ

Grans dones economistes/ Biblioteca de Ciències Socials

Coincidint amb la inauguració de l’exposició “Grans dones economistes”, creada per la Facultat d’Economia i Empresa i on s’ha volgut fer ressò de les trajectòries acadèmiques de les economistes Joan Robinson, Elinor Ostrom i Esther Duflo, la Biblioteca de Ciències Socials va fer uns mostra de  llibres i articles de revistes escrits per aquestes tres economistes.

Exposició presencial.

Exposició fotogràfica “Violència 0”/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La mostra de fotografies realitzadas per les dones de l’AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet) van voler visibilitzar els diferents tipus de violència envers les dones per contribuir a la seva erradicació i obtenir una igualtat real entre les persones. L’exposició es va complementar amb una selecció de llibres sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació.

Exposició presencial.

Les matemàtiques són arreu/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

La BCT, en col·laboració amb les professores Rosa Camps i Dolors Herbera del Departament de Matemàtiques, va organitzar una exposició coincidint amb la celebració del Dia Pi, que és també a el Dia Internacional de les Matemàtiques.

La mostra va voler reflectir la presència de les matemàtiques als diferents sectors i les seves possibles aplicacions: des de l’automoció, la logística, els jocs o les finances, passant per la immunologia, la producció d’acer o el disseny del teixit de puntes.

Exposició presencial.

Aida Fernández García
Biblioteca de Medicina

Convertir, en una primera etapa,  una biblioteca aïllada, mèdica y fonamentalment analògica en una biblioteca universitària, també digital i integrada al Servei de Biblioteques de la UAB (SdB), no fou un repte fàcil. Un servei acabat de certificar amb la ISO 9000. Una biblioteca universitària que alhora seguia sent hospitalària. Una doble ànima. Aquesta doble ànima també es reflectia en el seu personal: un bibliotecari de la UAB i una administrativa de l’Hospital treballant conjuntament per oferir un servei de qualitat a tots els usuaris de la biblioteca.

Així doncs calia adequar la Biblioteca als requeriments de la norma de qualitat comuns al SdB de la UAB amb l’afegit de fer el mateix amb els processos dependents de l’Hospital. De cada procés se’n documentava la traçabilitat per fer-ne un seguiment rigorós per oferir un servei de qualitat.

L’adequació també es feu pel que respecta al fons: un conjunt de revistes en paper  que donaven suport a les necessitats documentals del personal sanitari. Calia determinar quines eren les revistes més consultades i traspassar-les de la subscripció en paper a la subscripció electrònica. En aquest sentit l’Hospital va donar suport a la iniciativa, veient l’important avantatge que representava pels seus professionals. Per altra banda, l’Institut Català de la Salut (ICS) també consorcià la subscripció de revistes digitals destinades als seus hospitals i l’Atenció Primària.

Pel que fa als llibres, anualment s’ha anat renovant el fons segons la bibliografia recomanada a les guies docents i els suggeriments dels professors, metges i personal sanitari de l’HUGTIP. Això ha significat haver de desafectar títols antics pel mateix volum dels nous que entraven atès el petit espai disponible a les prestatgeries de luxe. Ser la biblioteca més petita té inconvenients i alhora avantatges. Si per un cantó significa que cal retirar el material bibliogràfic obsolet, per l’altra permet estar al dia en les edicions de la bibliografia recomanada i reorganitzar la col·lecció creant o adequant seccions com les de Referència o Infermeria.

Aquesta doble ànima també la trobem als equipaments; els electricistes de l’Hospital  electrificaren les taules de la Biblioteca, mentre que els informàtics de la UAB s’encarregaven d’instal·lar l’antena Wifi. Un fita molt important i llargament reivindicada per la Biblioteca.

Pel que fa a la formació d’usuaris, la doble ànima clínica i hospitalària de la Biblioteca, ha fet possible poder organitzar les habituals sessions destinades a professors, alumnes i doctorands , amb d’altres més específiques i adreçades al personal de l’Hospital. Cursos sobre la base de dades Cinahl -especialitzada en Infermeria- i d’altres recursos infermers, s’han programat gairebé cada any per ajudar al personal infermer que vol investigar. Sota petició s’han  fet cursos on els bibliotecaris anaven als serveis com Radiologia, Endocrinologia o Neurologia a donar a conèixer el ventall de recursos documentals que els professionals sanitaris tenen a l’abast des del mateix lloc de treball on cada dia es reuneixen per prendre les decisions clíniques. Els cursos especialitzats s’han combinat amb d’altres més generals com per exemple els destinats als nous MIRs cada començament de maig.

En tots aquets anys la Biblioteca ha sobreviscut a les retallades que van seguir a la crisi de 2008, que any rere any ha anat minvant les subscripcions a revistes, preferentment de la col·lecció en paper. Tampoc les nevades van interrompre el servei  documental a l’Hospital. Ni l’incendi del 2007 que obligà a suspendre el servei uns dies, que un cop superades certes dificultats i ràpidament restablert, van poder doblegar la biblioteca més petita de la UAB.

Ha estat la COVID-19 que ens ha agafat per sorpresa. L’Hospital  ha triplicar l’oferta de llits de cures crítiques. La Biblioteca que coneixíem ja no hi és. El seu espai ha deixat pas a 16 llits nous d’UCI, que de ben segur hauran ajudat a guarir un bon nombre d’afectats per la CIVID-19.

No sabem quan, no sabem com i és possible que no sapiguem encara on. Més digital, amb més o menys equipaments. Amb prestatges nous i el personal de sempre. Desitgem que els, estudiants, professors, investigadors, personal sanitari i en definitiva tots els usuaris, aviat tornin tots. Sans i estalvis.

Jordi Vaillès
Marta Jordan
Biblioteca de Medicina

Davant d’una pandèmia d’aquesta magnitud les prioritats canvien, el què abans tenia importància ara és una futilesa. Als hospitals s’ha hagut d’emprendre una carrera contra rellotge per intentar salvar el màxim nombre de vides. Els metges i tot el personal sanitari es converteixen en herois que cada dia a les 8 de la tarda reben l’aplaudiment dels ciutadans agraïts per la seva dedicació. Les especialitats mèdiques es desdibuixen, els quiròfans desapareixen, els pavellons esportius es transformen en hospitals de campanya i qualsevol espai de l’hospital es converteix en un bé escàs molt apreciat. En aquest context la Biblioteca de l’HUGTIP ha deixat pas a noves instal·lacions, una Unitat de Cures Intensives (UCI).

Preparant els trasllat de la col·lecció bibliogràfica

El diumenge 22 de març l’HUGTIP va informar que necessitava ampliar el nombre de llits d’UCI en previsió de l’allau que malalts crítics que s’albirava. Per això s’havia pensat que l’espai de la Biblioteca era el lloc ideal, al trobar-se estratègicament localitzat dins de l’Hospital, i demanava la col·laboració de la UAB. Aquesta col·laboració representava buidar l’espai el més aviat possible. La resposta positiva va ser immediata i es va començar a preparar el trasllat dels 726 m. linials de documentació, calculant el nombre de caixes i persones necessàries per a poder fer la feina en el mínim de temps possible.

El dilluns 23 es va saber que només disposaríem de 24 h. per realitzar-la feina. Va ser un moment clau, això volia dir que s’havien de prendre decisions ràpides i molt dràstiques com què fer amb el mobiliari i què i com traslladar-ho. S’optà per encaixar els llibres i aquells títols de revista dels quals no es disposava de col·lecció digital, així com emmagatzemar el material informàtic (ordinadors d’ús intern i d’ús públic) l’arc magnètic de seguretat i la documentació de treball. La Unitat Docent de l’HUGTIP va oferir l’espai per guardar les caixes de la col·lecció bibliogràfica. Es van rebre les 700 caixes pel trasllat, que es van començar a muntar per tenir-les a punt.

Muntatge de les caixes de trasllat

A l’endemà, el 24 d’abril, un grup de persones voluntàries de la Unitat Docent de l’HUGTIP, de l’Hospital, i del Servei de Biblioteques (Direcció, Biblioteca de Medicina i la Unitat Tècnica i de Projectes), que seguint les normes de seguretat i convenientment equipades, es va posar a treballar de valent a partir de les 8 del matí. Es van organitzar quatre equips de persones, dos a la Unitat Docent, un a la Biblioteca de l’HUGTIP i un de mòbil que anava de la Biblioteca a la Unitat Docent traslladant la documentació. La bona coordinació dels equips, així com l’excel·lent disposició de les persones participants, va fer que l’objectiu de buidar l’espai de la Biblioteca s’assolís en un temps rècord i, fins i tot, abans del que s’esperava.

Una part de les persones participants en el trasllat

La nova UCI de l’HUGTIP entrava en funcionament la nit del dia 30 de març. Possiblement la Biblioteca de l’HUGTIP ha estat la primera en transformar-se en una UCI. Uns dies més tard va ser la Biblioteca de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid qui seguia el patró. Altres biblioteques d’hospital del nostre entorn, com per exemple la de Vall d’Hebron, van cedir l’espai per a la instal·lació del Despatx de Malalties Infeccioses, així podríem anar enumerant hospital per hospital. La missió principal de les biblioteques sempre ha sigut la d’estar al costat dels seus usuaris, de la ciutadania. I ara més que mai ho han demostrat.

La Biblioteca de l’HUGTIP segueix oferint els seus serveis, en aquests moments de forma virtual, i ho tornarà a fer un cop tornem a la normalitat. Potser no en la mateixa ubicació i el mateix concepte que teníem ara, però sí amb el mateix esperit de servei vers als usuaris.

Àngels Carles
Biblioteca de Medicina

L’enquesta va ser resposta per un total de 1.941 usuaris. Per col·lectius, el 70,12% del les respostes van ser de l’alumnat de grau, el 8,55%  del de postgrau, el 12,06%  del PDI, el 7,99%  del PAS i el 1,29% d’altres.

A continuació en presentem alguns dels resultats:

• El 57% dels nostres usuaris fan ús de la biblioteca, ja sigui de manera presencial o virtual, un mínim d’un o dos cops per setmana.

• Les principals activitats que porten a terme dins de les biblioteques són: fer treballs en grup (66%), estudiar amb els seus apunts (61%), treballar amb el seu portàtil (51%), treure llibres en préstec (50%) i consultar llibres i revistes (38%).

• Les tres coses que ofereixen les biblioteques més ben valorades pels estudiants són el préstec, la web i la informació. I les tres coses més ben valorades pel PDI són el préstec, la informació i l’assessorament i el DDD.

• En relació als fons que es posen a la seva disposició, els usuaris valoren els llibres amb un 8,1, les publicacions periòdiques amb un 7,6 i les col·leccions especials i fons personals amb un 7,5.

• Els 10 serveis més ben valorats són: els horaris de la Sala d’Estudi UAB (8,6), el préstec i les reserves via web (8,5), la informació (als taulells, Whatsapp, Pregunt@, etc.) (8,1), la bibliografia de curs (7,9), els espais i sales de treball en grup (7,9), el cercador de les biblioteques (7,9), el PUC (Préstec de llibres d’altres universitats catalanes) (7,8), la web d’Accés Obert (7,8), l’assessorament personalitzat al PDI (7,7) i el DDD (Dipòsit Digital de Documents de la UAB) (7,7).

• La valoració global de les biblioteques es situa en un 8,1 i l’atenció i tracte del personal assoleixen un 8,5.

Els usuaris han aportat també més de 1.100  comentaris que ens han assenyalat que cal dirigir els esforços de millora en relació als espais, la climatització i la col·lecció.

Aquest resultats també els podeu veure en aquesta infografia.

El document que recull l’estudi i les conclusions extretes de l’enquesta fou publicat el febrer de 2020 i és disponible al DDD https://ddd.uab.cat/record/70459

Servei de Biblioteques

Cartell de la jornada. Tot el material gràfic i audiovisual està disponible al DDD de la UAB i a Wikimedia Commons. Imatge: CC-BY-SA Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Des del Servei de Biblioteques de la UAB, Cristina Azorín i Marina Carbonell van centrar l’abast conceptual de la jornada tot detallant les característiques definitòries tant de la ciència oberta com de l’accés obert. Ambdós conceptes, així com l’ús de repositoris institucionals –com el DDD de la UAB–, són molt vius a la quotidianitat universitària, per bé que el conjunt es dilueix i sorgeixen les confusions quan es gira la vista cap als materials d’ensenyament-aprenentatge, la ventafocs de molts d’aquests repositoris.

Des d’Amical Wikimedia, Esther Solé i Xavier Dengra van fer una presentació a quatre mans sobre el valor de les polítiques d’accés obert més enllà del context purament acadèmic i de recerca, ja que la seva incidència en projectes com la Viquipèdia és primordial. La Viquipèdia és un escenari clau per a la transferència i democratització del coneixement, de tal manera que és un aliat natural dels recursos educatius i les publicacions en accés obert. Tanmateix, el rol d’aquesta enciclopèdia en línia, lliure i col·laborativa com a amplificador del coneixement posat a l’abast del públic pren una nova dimensió quan s’observa a través del prisma de l’educació, ja que l’ús i aprofitament de la Viquipèdia pot esdevenir una acció d’ensenyament-aprenentatge altament valuosa.

En aquest sentit, Amical Wikimedia ha impulsat el programa d’educació, popularment conegut com el programa #Eduwiki. Aquesta iniciativa, que fomenta que l’aprofitament i l’edició de la Viquipèdia i els seus projectes germans esdevinguin una activitat habitual a les aules, suposa un benefici per a tots els actors del procés: alumnes, professorat i institucions que acullen aquesta mena d’iniciatives, que en tot moment són acompanyats pels voluntaris que fan possible l’enciclopèdia en línia més consultada del planeta.

Des de la seva creació, el programa #eduwiki s’ha fet present al 81% de les universitats de la Xarxa Vives. Imatge: CC-BY-SA Xavier Dengra, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Des del curs 2009-2019 s’han dut a terme més de 170 projectes amb 18 de les 22 universitats de la Xarxa Vives d’universitats dels territoris de parla catalana, però aquests no constitueixen l’única tipologia de projecte eduwiki a l’abast del sector educatiu: durant la jornada es van donar a conèixer quatre experiències d’ús de la Viquipèdia com a eina i plataforma d’ensenyament-aprenentatge en diversos contextos d’educació superior. Teresa Gea i Màrius Montón van presentar llums i ombres de la seva experiència des del punt de vista del professorat que ha decidit embrancar-se en l’edició de la Viquipèdia com a part de la metodologia docent de les assignatures que imparteixen a la UAB –biotecnologia alimentària i prototipatge de sistemes encastats, respectivament–. Seguidament, Anna Costal i Enric Guaus van explicar el cas de l’Escola Superior de Música de Catalunya, que ha incorporat el treball a la Viquipèdia i a Wikimedia Commons com un eix fonamental de la planificació docent del centre any rere any des del curs 2013-2014. A continuació, Lluís Madurell va presentar el projecte WikiArs, una iniciativa desenvolupada entre els anys 2011 i 2014 on alumnes d’escoles d’art i disseny realitzaren treballs d’il·lustració amb l’objectiu de proveir de materials visuals tant la Viquipèdia com altres projectes de cultura lliure. Tot seguit, en Xavier Dengra va prendre la paraula de nou per explicar la seva experiència personal en l’elaboració del seu treball de Final de Grau, que va prendre la forma d’un article a la Viquipèdia que va superar el procés d’avaluació i actualment ostenta la distinció d’article de qualitat.

La jornada va finalitzar amb una breu taula rodona, on els ponents que havien compartit les seves experiències van coincidir en diversos punts. Per una banda, es va subratllar la importància de preparar bé i fer una programació realista dels projectes, considerant la possibilitat que els alumnes adquireixin progressivament i amb un acompanyament proper les competències necessàries per dur a terme el projecte de manera satisfactòria. Per l’altra, la necessitat que el professorat que decideix submergir-se en aquestes iniciatives realitzi un aprenentatge previ al dels alumnes i la conveniència de limitar el lliure albir d’aquests, car una alta optativitat sovint resulta contraproduent per al bon desenvolupament d’aquests projectes en contextos docents. Finalment, també es va constatar la gran disponibilitat de repositoris amb material susceptible d’ésser aprofitat per millorar els continguts de la Viquipèdia i els seus projectes germans i es va animar vivament als assistents a participar activament d’una experiència innovadora i beneficiosa no només en l’àmbit de l’educació formal i adquisició de competències, sinó també i molt especialment en l’àmbit de retorn social i de transferència de coneixement.

U:
La jornada va finalitzar amb una taula rodona. Imatge: CC-BY-SA Anna Lopo i Vicenç Allué, via Dipòsit Digital de Documents UAB

Llegiu també aquest article al blog Amical Wikimedia  

Esther Solé i Martí
Coordinadora de projectes d’Amical Wikimedia