JUNY

Exposició fotogràfica ¡Somos Cuba! / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General acull l’exposició fotogràfica “¡Somos Cuba!” de Carme Aldana Carballo. Les seves fotografies, preses durant un recorregut per l’illa, plasmen la vida als carrers de L’Havana i Trinidad.

L’exposició ha estat prestada a la biblioteca per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.

Exposició presencial

JULIOL

Exposició “Antiguitat i gènere”

L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar aspectes relacionats amb el gènere, el seu estudi des del món acadèmic i els estudis de gènere, en aplicació a les cultures antigues.

Aquesta exposició està realitzada baix el marc del grup d’investigació d’Història del Conflicte a l’Antiguitat del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Exposició presencial

Exposició “Estiu BCS, aventurer i nutritiu!”

La Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una  exposició de llibres viatgers i culinaris.

Als expositors exteriors de la biblioteca es va fer una mostra de lectures relacionades amb viatges sorprenents i de preparació de cuina exòtica.

Exposició presencial

Aida Fernández
Biblioteca de Medicina

Justament en la línia de donar a conèixer les biblioteques i els serveis que oferim, les xarxes esmentades anteriorment no presenten el format necessari per poder desenvolupar suficientment el contingut quan es tracta d’ensenyar com funciona, per exemple, el catàleg, les reserves o el servei de préstec; ens calia un suport que ens permetés explicar de manera àgil però detallada com es poden fer cadascun d’aquests processos.

És per això que s’opta pel format vídeo com el més adient per poder comunicar aquest tipus de continguts i es crea un equip de treball transversal, en el qual s’ha intentat sempre que hi participés un membre de cada biblioteca per tal d’equilibrar la detecció de necessitat de continguts i una mirada el més àmplia i integrada possible del conjunt del nostre servei.

Caldria remuntar-nos al 2009 per trobar com a any en què es va proposar la creació d’un grup de treball, en aquella ocasió es tractava de fer un vídeo de presentació als nous estudiants que servís per a totes les biblioteques. Al 2010 es confegeix el guió i el pla de rodatge i posteriorment el Servei de Mitjans Audiovisuals i Multimèdia del ICE elabora un vídeo sobre el catàleg  que s’estrena en web l’octubre de 2010.

L’embranzida definitiva al grup de vídeos, però, arriba amb l’Alba Medina, com a alumne en pràctiques de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (FIMA) , moment en què es reactiva per crear vídeos que fessin més atractives les guies sobre serveis i recursos que teníem en paper. El primer vídeo d’aquesta etapa és el de Xarxes Socials. Gràcies a la implicació de l’Alba i els posteriors alumnes en pràctiques de la FIMA, coordinats per la Marina Carbonell, Cap de Suport als Usuaris de la Biblioteca d’Humanitats, que ha dinamitzat el grup, el grup de vídeos ha pogut crear la col·lecció de vídeos en un minut, vídeos promocionals i fins i tot un vídeo durant el confinament.

Formació

A la primera fase de 2009 es va pensar de treballar amb el programa Camtasia i Adobe Captivate. Al 2017, però, es decideix treballar amb el programa d’edició de vídeos Adobe Premiere, que requereix una subscripció anual. Per tal de familiaritzar els potencials integrants del grup, es va fer una formació presencial que va consistir en una introducció teòrica seguida d’unes quantes sessions pràctiques.

Paral·lelament també es va fer una reunió amb tots els participants del curs, que eren candidats a formar part del grup de vídeos, per ensenyar les càmeres de què es disposaven; una del propi servei de biblioteques i una altra que es podia sol·licitar al Servei d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de l’Educació. En aquesta sessió es va fer una introducció al funcionament de les càmeres i del sistema de micròfons associats, ja que no sempre el so captat per les càmeres és suficient.

Al 2019 es va apostar per un nou programari gratuït, Da Vinci Resolve. La formació estava prevista a inicis de 2020 però un problema de calendari primer, i la irrupció de la pandèmia van fer ajornar aquesta formació. Finalment a finals de 2020 es va reprendre en format virtual. No va ser fàcil, ja que els requeriments tècnics per instal·lar aquest programa no sempre eren compatibles amb el maquinari disponible per al teletreball, però finalment es va poder finalitzar.

Tipus de vídeos

En una primera fase de treball del grup es va detectar la necessitat de crear un seguit de vídeos de caire eminentment pràctic que en un format curt expliquessin serveis bàsics. Es tracta dels vídeos “Biblioteques en un minut”. Aquesta sèrie, amb un total de 8 vídeos, mostren com funciona el préstec, la bibliografia recomanada, la renovació de documents, l’accés al meu compte, les xarxes socials… Vam començar-los amb el Rafa Giráldez, de la Biblioteca d’Humanitats, fent-nos d’actor, però aviat s’hi va incorporar alumnat, en algun cas estudiants en pràctiques de la Biblioteca d’Humanitats (com al vídeo de Xarxes socials) . Més endavant, alumnat que s’hi ha prestat després d’haver fet diverses campanyes a les xarxes socials per tal d’invitar-los a participar als vídeos com a actors. Actualment disposem d’una llista d’alumnes que s’han interessat a participar en la confecció de vídeos com a actors i també hi ha hagut alguns altres membres del Servei de biblioteques que hi ha aparegut.

Més endavant es va pensar en la necessitat de divulgar els fons especials de les biblioteques. El primer vídeo d’aquesta sèrie va ser el de la Biblioteca Econòmica Carandell i el va seguir el del Fons d’Història de la Veterinària. En aquesta col·lecció la durada varia i es permet fer un metratge més llarg. Es manté, això sí, una mateixa capçalera i música per aglutinar-ne l’estil. De nou la irrupció de la pandèmia ha fet que aquesta sèrie s’estronqués, però la intenció és continuar amb les altres biblioteques que disposen de fons especials fins a cobrir-los tots, de cara a fer-ne difusió.

La pandèmia, però, no ha aturat l’activitat del grup, ja que es van realitzar un vídeo de les tasques realitzades des del confinament, un altre sobre serveis en línia i amb les biblioteques ja obertes se n’ha fet un de monogràfic sobre la Biblioteca Universitària de Sabadell, les mesures que apliquem contra la Covid a les Biblioteques segures, etc.

Finalment també s’han realitzat vídeos per a esdeveniments concrets, com ara l’Escape room d’accés obert, els Recursos educatius en obert o ara amb l’imminent llançament de Primo, un vídeo promocional sobre el nou Cercador.

Pel que fa la difusió dels vídeos es fa al propi canal Youtube on hi ha nombrosos subscriptors, a les xarxes socials de les Biblioteques UAB i també al web on els vídeos es pengen a l’apartat corresponent a cadascuna de les temàtiques. En aquesta darrera modalitat a més de fer-ne difusió, se’n reforça la utilitat i és que justament, com es comentava a l’inici de l’article, el motiu inicial de la creació de vídeos era el d’ajudar els usuaris que es familiaritzessin amb els diferents aspectes de les nostres prestacions. És el cas, per exemple del vídeo sobre préstec o sobre accés obert, que facilita a l’alumne aquesta informació quan des de la pròpia pàgina del servei cerca aquests apartats. Els vídeos també s’empren per donar resposta a les consultes del servei de WhatsApp del Servei de biblioteques, per exemple, si un usuari pregunta sobre com renovar un préstec, se li facilita l’enllaç al vídeo explicatiu d’aquest aspecte.

Un altre aspecte dels vídeos és la voluntat de fer-los viables per a usuaris no catalanoparlants i a l’alumnat amb deficiències auditives. Així, tots els vídeos es subtitulen en castellà i anglès i també en català de manera que resultin accessibles a tots aquests col·lectius.

Com a reptes de futur immediat, caldrà reformar alguns dels vídeos de què disposem, ja que amb el canvi del sistema de gestió de biblioteques d’Alma i Primo alguns dels fotogrames han quedat obsolets. També van quedar pendents projectes, com ara el de recomanació de bibliografia per part de docents. El potencial del material audiovisual com a eina del servei ha quedat ben palesa en les darreres formacions d’Alma, en què l’ús d’aquest suport ha permès dur a terme els cursos per a tot el personal. També és un mitjà que amb la necessitat de compaginar presencialitat i virtualitat es perfila com a una bona opció per a les futures formacions a usuaris. Els horitzons s’amplien i encoratgem a tot el col·lectiu a participar-hi o a contactar amb el grup quan tingui un projecte en què cregui que val la pena treballar.

Marina García i Isàvena Opisso

Aquesta és una col·lecció feta de col·leccions. Hi trobareu col·leccions clàssiques com les d’Acerbo, Ultramar, Bruguera, Orbis i Martínez Roca; i altres més actuals com la d’Edicions B o la Factoría de las Ideas. També hi trobareu autors clàssics com Frank Herbert, Arthur C. Clarke, Isaac Asimov, Philip K. Dick, Robert A. Heinlein, Clifford D. Simak, Roger Zelazny, Ray Bradbury, Robert Silverbeg o Orson Scott Card; i autors més actuals com Alastair Reynolds, Peter F. Hamilton, China Miéville o Ian M. Banks. 

Hi destaquem, també, algunes sagues molt conegudes d’aquest gènere literari com Dune, de Frank Herbert; la trilogia de la Fundación, d’Isaac Asimov i la seva continuació a càrrec d’altres autors; la saga de La tierra multicolor, de Julian May; la saga de Miles Vorkosigan, de Lois McMaster Bujold; la saga de Ender, de Orson Scott Card; les sagues Cyteen i Chanur, de C.J. Cherryh; i la saga d’Hyperion, de Dan Simmons. 

Tot i ser una col·lecció de ciència-ficció, també hi trobareu alguns llibres de fantasia. 

Aquesta col·lecció especial augmenta cada any amb noves donacions del professor Xavier Úcar. Actualment, compta amb més de 700 llibres. Us animem a consultar-la:  Col·lecció de ciència-ficció de Xavier Úcar (Universitat Autònoma de Barcelona) 

Gemma Àlvarez
Biblioteca d’Humanitats

Presentar a l’Arcadi Oliveres és potser innecessari, doncs ha estat un dels professors més populars de la nostra Universitat. Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1968. Durant la seva etapa d’estudiant va participar activament al moviment estudiantil antifranquista, quan la Facultat d’Econòmiques era l’epicentre de les mobilitzacions. Aquest fet li va comportar una detenció i un procés judicial per la seva participació a la “Caputxinada” de 1966. Un cop llicenciat va iniciar la seva activitat professional a un centre d’estudis, però la mort sobtada del seu pare al 1969 el va obligar a fer-se càrrec de l’empresa familiar. L’empresa no va poder superar la crisi del 1973 i va acabar tancant el 1978. Això el va alliberar d’una activitat que no li feia el pes i orientar-se cap el que sempre li havia interessat: la recerca i, sobretot la docència. El 1980 va entrar com a professor a la Escola d’Empresarials de Sabadell (actualment integrada a la Facultat d’ Economia i Empresa). El 1993 va llegir la seva tesi doctoral centrada en la despesa militar i l’industria d’armament a Espanya. I posteriorment, formant part del Departament d’Economia Aplicada, va concentrar la seva docència al Campus de Bellaterra, particularment a la Facultat de Polítiques i Sociologia.

La seva tasca intel·lectual va totalment associada a les seves preocupacions ètiques i polítiques. La seva formació va estar fortament impregnada per les corrents del cristianisme progressista integrant-se primer a Cristians pel Socialisme i posteriorment a organitzacions dedicades a lluitar per la pau i contra el militarisme, especialment Pax Christi i Justicia i Pau (que va presidir de 2001-2014). En aquesta mateixa línia va ser un dels principals impulsors de la Universitat Internacional per la Pau que celebra anualment unes jornades a Sant Cugat del Vallés. Va ser també promotor del Procés Constituent, un intent d’aplegar forces d’esquerres entorn al debat independentista. Però això és només una petita part de les iniciatives i accions en les que va participar.  Impulsor d’iniciatives com l’objecció fiscal a la despesa militar, la dedicació del 0,7% del PIB a cooperació, el suport a les mobilitzacions dels immigrants irregulars, els moviments contra la globalització neoliberal. I, sobretot, com a animador cultural donant mil i una xerrades arreu del país. De fet una tasca de transferència de coneixement poc valorada (doncs no reporta ingressos) però especialment útil per generar reflexió crítica.

La seva tasca docent és només una part de la seva vida activa. Una altra gran part ha estat dedicada a l’activisme social. Començant pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i sobretot  fonamentada en el seu compromís amb el cristianisme progressista (Cristians pel Socialisme, Pax Christi, Justicia i Pau). Ha estat un dels actors principals de diversos moviments socials a Catalunya, especialment el pacifisme (presidint Justícia i Pau i de la Universitat Catalana per la Pau), el de la solidaritat internacional (la lluita del 0,7), l’antiglobalització … Activitats que el van portar a donar una infinitat de xerrades, conferències, debats.

Sens dubte l’activitat docent i les xerrades era el camp on millor es desenvolupava.  Tractava sempre de relacionar conceptes generals sobre el funcionament de l’economia amb informacions concretes sobre processos específics. Amb una especial dedicació a mostrar el elements de poder que intervenen en la major part d’activitats econòmiques. Tenia especial cura en buscar informacions contrastades que il·lustressin les seves explicacions. I a proposar alternatives de canvi davant situacions injustes o indesitjables. Els problemes del desenvolupament, la crisi financera i els problemes de la globalització van constituir l’eix d’aquesta activitat divulgativa que desenvolupava amb un enorme eficàcia i empatia.

Amb tot aquest activisme, la seva producció escrita ha estat lògicament menor. Centrada en treballs d’intervenció, reproduint materials de les seves conferències. El que en podríem dir una producció no convencional.  Entre les seves publicacions més citades destacaria “El ciclo armamentista espanyol” (Icaria, Barcelona 2000) coordinat amb Pere Ortega, on analitzen el paper de la política industrial i l’indústria armamentística local; “ ¿Quién debe a quién?. Deuda ecològica y deuda externa” (amb Joan Martinez Alier) (Icaria, Barcelona 2003) un anàlisi sobre les raons del deute internacional i les injustes relacions entre països rics i pobres. “Aturem la crisi” (Angle, Barcelona 2010) “Un altre mon” (Angle, Barcelona 2011). Dos llibres on aborda el problema de la crisi i el paper jugat pel sector financer. I la recent “Paraules d’Arcadi” (Angle, Barcelona 2020), un recull de les idees que han constituït el seu recorregut vital. Hi ha coherència en aquest recorregut sobre el temes que ha anat abordant: desigualtats Nord- Sud, militarisme, poder financer i endeutament, crisi econòmica. I coherència en el judici crític de la realitat i la necessitat d’alternatives.

Certament l’Arcadi Oliveres no ha estat un professor universitari típic. Ni en la forma que ha desenvolupat la seva producció intel·lectual. No ha produït “papers” ni grans tractats. Ha preferit la comunicació oral, el pamflet, el treball d’intervenció. En part perquè la seva exhaustiva dedicació a aquesta tasca de difusió li impedia fer un treball més reposat. Ni tampoc amb el tipus de compromís ètic i la pressa de posició social a cada vegada més difícil de trobar el participants en una vida acadèmica dominada per l’eclecticisme i la carrera competitiva. En canvi ha estat una persona amb una enorme projecció social que ha servit per impulsar moltes vocacions de persones dedicades a l’estudi del temes que ell va impulsar i a alimentar una reflexió crítica sobre el nostre entorn econòmic i social. Quan pensem quin paper ha de fer la Universitat, quins perfils de professorat necessita, estic convençut que persones com Arcadi Oliveres són tan necessàries com les d’altres perfils més convencionals. Com explica l’ecologia la biodiversitat és essencial pel bon funcionament del medi natural. I l’Arcadi aportava unes funcions bàsiques per la bona salut d’un medi on la reflexió crítica és bàsica. Tots els que hem coincidit amb ell al Departament d’Economia Aplicada de la UAB hem pogut apreciar la seva dedicació docent, la seva obertura al diàleg, el seu reconeixement i interès pel què li podíem aportar, la seva disposició a participar en l’activitat col·lectiva. Actituds imprescindibles pel bon funcionament de qualsevol centre universitari.

Avui que l’activitat econòmica torna a estar en crisi. On les desigualtats socials són insuportables per milions de persones. On la crisi ecològica és cada cop més evident. I on proliferen les incerteses és més necessària que mai una activitat crítica, rigorosa, informada, coneixedora de la complexitat dels problemes, compromesa amb la societat. Aquest és el llegat més important del treball i l’activitat que va fer l’Arcadi Oliveres al llarg de tota la seva vida.

Albert Recio Andreu
Professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB

La seva contribució a la Universitat Autònoma de Barcelona també es va fer efectiva a la Biblioteca de Ciències Socials. A l’any 2016 va fer una donació de llibres a la nostra Biblioteca. Aquesta va enriquir els nostres fons. Per altra banda els seus llibres els podeu trobar també a la nostra biblioteca.

La Biblioteca de Ciències Socials ha volgut retre un homenatge a Arcadi Oliveres, en forma d’exposició exposició virtual, que podeu consultar a: https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2021/240149/oliveres/oliveres.html

El primer quadimestre del 2021 les biblioteques de la UAB hem organitzat diverses exposicions.
Tens curiositat per saber quines hem fet? Fes una ullada a aquest recull.

GENER

Exposició del projecte Adapta’t / Biblioteca Ciencia y Tecnologia

La BCT ha acollit l’exposició del projecte educatiu transversal dels alumnes de Genètica de la Facultat de Biociències anomenat Adapta’t. L’objectiu principal del projecte ha estat posar de relleu l’ús de metodologies docents innovadores i contribuir a la millora de la qualitat docent.
Exposició presencial.
Fotografies de l’exposició

MARÇ

Exposició fotogràfica “La meva mascota” / Biblioteca de Veterinària

El Consell de Col·legis Veterinaris (CCVC) ha organitzat la setena edició del concurs fotogràfic “La meva mascota”. La convocatòria ha rebut 750 fotografies i a la Biblioteca de Veterinària s’ha pogut visitar la mostra fotogràfica.
Exposició presencial.
Fotografies guanyadores del concurs

Exposició “D.O.N.E.S.” / Biblioteca d’Humanitats

La desigualtat de gènere és encara un problema endèmic en la nostra societat, i font de desigualtat social, econòmica i de desenvolupament per a la meitat de la societat que la pateix. L’exposició pretén abordar la situació de la dona dins la societat i com aquesta ha evolucionat des de les societats més tradicionals fins a un moment actual d’apoderament i un futur que volem més just i igualitari. S’analitzen, a través de diverses fotografies aportades per 14 socis d’AFOCER, conceptes com els estereotips, els rols socials, el sostre de vidre, etc.
Exposició presencial.

Matemàtiques per a un món millor / Biblioteca de Ciència i tecnologia

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia cedeix els seus espais expositius per dues exposicions presencials.
La primera exposició que ha acollit la Biblioteca de Ciència i Tecnologia és la mostra de Matemàtiques i COVID, organitzada pels professors Rosa Camps i Xavier Mora del Departament de Matemàtiques de la UAB. En aquesta exposició s’han analitzat les dades més rellevants per conèixer l’evolució de l’epidèmia.

La segona exposició s’ha organitzat amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Dona a l’Estadística i a la Ciència de Dades en commemoració del 200 aniversari del naixement de Florence Nightingale (1820-1910), pionera en el desenvolupament de gràfics per la visualització de dades a més d’infermera. Aquesta mostra ha estat preparada per la professora Rosa Camps i per la Isabel Serra, investigadora i Cap de transferència del Centre de Recerca Matemàtica (CRM).
Exposicions presencials.
Fotografies de l’exposició Matemàtiques i COVID.
Fotografies de l’exposició Any Internacional de la Dona a l’Estadística.

Centenari Paul Celan / Biblioteca d’Humanitats

Exposició impulsada per Ioana Alexandrescu, professora del Departament de Filologia Francesa i Romànica, i inscrita en les accions realitzades pel Lectorat de romanès de la UAB amb ocasió del Centenari Paul Celan oferint un recorregut per l’obra d’un dels millors poetes del segle XX.
Exposició presencial.

ABRIL

Exposició del 50è aniversari de la Facultat de Ciències / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Amb motiu del 50è aniversari de la Facultat de Ciències, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia conjuntament amb el deganat de la pròpia facultat han organitzat una exposició per celebrar l’efemèride. La mostra ha exposat una col·lecció d’objectes i de records que han format part de la vida del centre i, també, de les persones que hi han contribuït en convertir-la en una institució acadèmica de prestigi internacional.
Exposició presencial
Fotografies de l’exposició

Exposició fotogràfica ¡Somos Cuba! / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General acull l’exposició fotogràfica “¡Somos Cuba!” de Carme Aldana Carballo.
Les seves fotografies, preses durant un recorregut per l’illa, plasmen la vida als carrers de L’Havana i Trinidad.
L’exposició ha estat prestada a la biblioteca per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.
Exposició presencial

Exposició sobre Arcadi Oliveres / Biblioteca de Ciències Socials

La Biblioteca de Ciències Socials ha volgut retre un homenatge al professor Arcadi Oliveres, del Departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB, mort aquest mes d’abril.
Exposició presencial i virtual.

“Jo, pallassa”

Amb la col·laboració de l’agrupació Foto-Cine de Cerdanyola-Ripollet la Biblioteca d’Humanitats ha organitzat l’exposició “Jo, pallassa”.
“La professió de la dona pallassa és una d’aquestes dedicacions on la dona, pel fet de ser-ho, es troba amb dificultats afegides. No solen cridar-les als festivals generals de pallasseria i per tal de donar-se a conèixer se n’han hagut de crear de propis. Tot i això, fan una tasca admirable a través de les seves actuacions.
L’exposició, de caire internacional, viatjarà properament a Mèxic, Itàlia i a Argentina.
Exposició presencial

Aida Fernández
Biblioteca de Medicina

Més recentment, la implantació de models d’aprenentatge més centrats en el paper actiu de l’estudiant que no pas en l’accés a continguts, comporta posar en valor l’experimentació i la creació, complementaris de l’estudi individual. Aquest canvi convida a reflexionar sobre el paper de les biblioteques. A grans trets, es planteja el pas d’un model centrat en la col·lecció a un model on el centre és l’usuari. Entre altres implicacions, això convida a repensar la funció d’espais de les biblioteques.

De fet, és justament aquí on s’albira un escenari d’oportunitats, també per a la Biblioteca de Comunicació Hemeroteca General (BCHG), que compta amb espais  dedicats a col·leccions de premsa en paper.

La planta 2 de la BCHG està dividida en diverses àrees: zona d’estudi, fons audiovisual  (zona Nord); fons de revistes de comunicació i zona estudi (zona Ponent) ; fons de premsa internacional i revistes de gran format (zona Sud.). És justament aquesta darrera la que es proposa de reconvertir en un espai diferent.

Des d’aquesta perspectiva d’adaptació, el curs 2018-2019 es va iniciar un procés per explorar les possibilitat futures de transformació d’una part del la planta 2 d’acord amb les necessitat docents i de recerca de la Facultat de Ciències de la Comunicació (FCC) i del Campus de la UAB.

En primer terme es va revisar la literatura especialitzada, on es troben molts exemples de transformació d’espais bibliotecaris que poden ser inspiradors, malgrat que cada context té les seves particularitats i no hi ha receptes úniques.¹ Amb el resultat d’aquest sondeig previ es va iniciar el camí que ens ha dut a transformar un espai dedicat a part de la col·lecció de premsa i revistes en el que actualment es coneix com COMTEC Centre.

Punt de partida i context UAB

Una zona de la planta 2 de la BCHG estava ocupada per un fons actualment poc consultat (veure plànol, perímetre en vermell). En concret, el fons ocupava aproximadament 784 m. lineals i 260 m2.

Panoràmica de la  zona de la planta 2, destinada a premsa i revistes

Les dades de consulta d’aquest fons mantenia una tendència a la baixa i a llarg termini es considerava convenient traslladar-lo a un dipòsit específic de la Planta -2 del mateix edifici. Aquesta mesura obria una oportunitat per crear un espai bibliotecari orientat a l’aprenentatge i a la innovació i es va elaborar una primera proposta alineada amb els plans estratègics de la UAB i del Servei de Biblioteques.

Plànol de la planta 2 (cantó Sud). En vermell el perímetre afectat

El primer,  el Pla estratègic de la UAB, remarca la voluntat “disposar d’espais físics per afavorir l’aprenentatge no formal i la innovació social digital” ². I s’alinea també amb  l’actual Pla estratègic del Servei de Biblioteques respecte la transformació dels espais. ³

A més,  la UAB aleshores estava en fase de creació del projecte Xarxa d’Humanitats Digitals, part del qual afecta a la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats.

En resum, l’espai potencial, aprox. 260 m2,  es podria transformar en una zona dedicada l’aprenentatge informal, el debat, la creació, l’experimentació i  la innovació en Comunicació.

Proposta genèrica

Prèviament a la proposta inicial es va fer un revisió de la literatura professional per localitzar casos concrets de transformació d’espais en espais de creació basats en experiències universitàries ben documentades (4). Entre ells destacaven els casos següents:

Digital Media lab (DML): Entorn apte per realitzar projectes amb necessitats audiovisuals. Exemples:

Taylor Family Digital Library (TFDL) at the University of Calgary

· Digital Media Commons

· Visualization Studio

Data Visualization Labs (DVL): Entorn visual per a la representació de dades. Ha de permetre crear gràfics des de tots mena de fonts, tant per a treballs de curs com a per projectes de recerca intensius en dades. També poden enfocar-se a treballs artístics on es valora la creativitat. Exemples:

Edge at Duke University (Data and Visualization Service)

B. Hunt Jr Library at North Carolina State (Teaching and Visualization Lab)

Knowledge market: Servei de suport d’estudiants per a estudiants (mentors, peer-learning) sobre destreses bàsiques: escriure, parlar en públic, presentacions, habilitats informàtiques, media literacy i visualització de dades

Exemple: Grand Valley State University. Mary Idema Pew Library. Knowledge market.

Digital Humanities Lab (DH): Orientat a donar suport a l’aplicació de tecnologia digital en àmbits de recerca de les Humanitats. Enfocat a l’aplicació en recerca i formació d’investigadors.Exemple:

University Wisconsin-Milwaukee Libraries Digital Humanities Lab

Arrela en el pla estratègic de biblioteques de UWM i reaprofita espais de les biblioteques.

Makerspace:Orientats a estudiants i enfocats donar les eines i la formació instrumental per a resoldre problemes. Es potencia el treball en col·laboració sota la tutela d’un monitor o líder. Són espais equipats amb diferent tipus d’eines segons finalitats. El seu concepte s’assembla al d’un taller.

Els LivingLabs de la UAB tenen una orientació molt similar. Exemple:

Library Living Lab Volpelleres (Sant Cugat)

Sense perdre de vista els casos coneguts, en la proposta inicial es van tenir en compte els aspectes específics propis de la Biblioteca i de la Facultat, remarcant allò que la podia fer singular:

· La Comunicació com a tema tranversal, important per a moltes disciplines no necessàriament vinculades a la FCC.

· A la vegada que es reforça el caràcter central de la BCHG en el Campus.

· Es considera important elaborar un projecte de Facultat per impulsar la innovació en la docència, l’experimentació i la transferència.

I es van definir els requisits imprescindibles,

· Es proposa transformar-lo en un espai, modular i multifuncional

· Equipat amb mobiliari flexible

· Amb connectivitat excel·lent (elèctrica, xarxa i Wifi)

· Que afavoreixi en treball de cocreació i l’experimentació amb tecnologies, especialment el mòbil

· Sense barreres arquitectòniques

· Obert i integrat en la biblioteca

I els aspectes estratègics a tenir en compte,

· Tenir suport institucional i fer convergir les diferents parts implicades: Facultat, comunitat UAB i Biblioteca.

· Valorar l’interès i demandes de la comunitat (estudiants, docents i PAS)

· Tenir un projecte pedagògic / docent / recerca per part de la Facultat de Comunicació

· Explorar models o exemples similars dins i fora de la UAB: Campus Media, LivingLabs de la UAB

El projecte COMTEC

Comptar amb la FCC com a aliada ha estat decisiu per canalitzar el canvi. Es amb l’aportació de la Facultat que la proposta s’omple de contingut i es converteix en un projecte innovador i viable.

L’equip de govern de la FCC va dissenyar el projecte COMTEC per recuperar el liderat a través del talent digital, un projecte de futur centrat en la competència digital i la conveniència de posar la tecnologia al servei de la comunicació i de les persones.⁴

Aquest projecte dona nom a l’espai transformat, COMTEC Centre. El projecte promou la captació de talent digital, la col·laboració amb empreses tecnològiques i la formació dels futurs perfils professionals de l’àmbit de la Comunicació. En aquest procés, un dels elements claus és que la innovació docent i l’experimentació siguin part fonamental de la formació. Per fer-ho possible el COMTEC centre se suma al Campus Media, des d’on  donar vida al projecte COMTEC.

La transformació de l’espai

Amb la vista posada en el projecte i amb els requisits de partida clars es va encarregar un projecte que permetés:

• separar la zona que ocupa el COMTEC de la resta de la sala
• aprofitar el màxim possible de la infraestructura disponible
• no perdre punts de lectura
• utilitzar mobiliari que permeti ser flexible i ordenar l’espai segons les necessitats

L’espai havia de tenir tres funcions diferents:

• zona d’experimentació
• àgora
• zona coworking

Projecte definitiu. L’espai té tres àrees diferents i una envà de vidre de separació de la resta de la planta (en vermell)

Òbviament, tot el procés de trasllat de la documentació i el desmuntatge de les prestatgeries va estar planificat amb molta antelació i va comportar un període de feina intensiva. El trasllat va implicar un llarg i complicat moviment en cascada de documentació cap a diferents dipòsits⁵

Les prestatgeries es van desmuntar totes i una bona part es van  traslladar a d’altres biblioteques. Finalment, els punts de lectura es van poder reubicar degudament en la zona adjacent. El fotomuntatge següent il·lustra tot el procès:

Muntatge fet per Rosa Cabezas

Promoció: propostes d’activitats pilot

Un cop fet el canvi comença un camí diferent on el que compta és explicar-se, explicar el què, el qui i el com i fomentar la innovació que donarà sentit a l’espai. D’aquí neixen una sèrie de presentacions adreçades a la FCC per promoure el projecte i per fer una crida a proposar proves pilot. Arran d’aquesta crida ja tenim  tot un seguit d’activitats programades, totes elles diferents, que es posaran en marxa properament.

Taller d’Animació del Grau de Comunicació Interactiva

En paral·lel en van elaborar  les condicions d´ús, conscients  que l’experiència ens obligarà a refer-les. Aquestes Condicions d’ús es van elaborar conjuntament amb la Facultat  i reflecteixen el propòsit compartit amb la Biblioteca. Un cop definides van ser aprovades per la Comissió d’usuaris. Tota la informació relativa a l´ús i a l’equipament es pot trobar en la web del Servei de Biblioteques.

Actualment el COMTEC Centre està funcionat a partir de les activitats pilot, les quals ens han de permetre de fer l’aprenentatge necessari tant per l´ús com per a la gestió, sobretot tenint en compte que és un servei compartit. No serà fins a l’inici del proper curs que estarà en ple funcionament. Cadascuna de les activitats proposades és diferent i demanen una preparació prèvia que passa per tenir uns interlocutors clars i ben preparats, capaços d’aportar valor afegit a través del coneixement dels recursos, una acollida i acompanyament a l’hora  i (re)definir les activitats, per conéixer les expectatives, per preparar-les a conciència, per connectar interessos i experiències, etc. En definitiva, un rol proactiu i  corresponsable entre Biblioteca i Facultat⁶

Conclusió

El  COMTEC Centre es pot entendre com un triangle amb tres cares. Les dues primeres, un espai transformat i un projecte de cara al futur. Però hi falta una tercera cara, el servei. Per fer possible el canvi caldrà actualitzar les funcions i els rols de les parts implicades i de l’equip de treball. En un procés en col·laboració i innovador com és el cas, un part del repte que tenim per davant és normalitzar i harmonitzar el servei: formar l’equip per tenir les competències necessàries, assegurar el suport tècnic, coordinar i preparar les activitats, dinamitzar l’espai, etc. Alguns d’aquests rols són nous i compartits i caldrà la flexibilitat necessària per adaptar-se. Bona part de l’èxit del projecte dependrà de saber integrar-lo en la rutina i estructura institucionals i d’incorporar la innovació en la mateixa gestió.

Tomàs Fabregat
Cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Un cop s’obté la primera certificació, la validesa del certificat és de tres anys. Les auditories, però, són anuals seguint el cicle:  auditoria de seguiment (1er any), auditoria de seguiment (2n any) i, al tercer any, auditoria de recertificació, per tornar a començar el cicle.

La certificació del sistema de qualitat s’ha mantingut ininterrompudament, de manera que aquest cicle complet ja s’ha realitzat 7 vegades des de la certificació inicial.  Les visites de l’auditoria externa per assolir la vuitena renovació s’han realitzat el mes de març de 2021, encara en ple estat d’alarma degut a la pandèmia de Covid-19.

Durant quatre jornades intenses, l’auditor extern va visitar la Biblioteca Universitària de Medicina i Infermeria Vall d’Hebron, la Biblioteca de Veterinària, la Unitat Tècnica i de Projectes, la Biblioteca de Comunicació i la Direcció del Servei,  i es va entrevistar amb un total de 21 persones.  L’auditoria es va superar amb èxit sense cap no conformitat ni observació i, a l’informe final, s’assenyalen els següents punts forts del nostre Servei:

• Els plantejaments estratègics establerts i el seu desplegament a traves dels objectius.
• La sistemàtica de planificació dels de les diverses accions per assolir els objectius, projectes o millores revisats al llarg de l’auditoria.
• La capacitat del Servei de Biblioteques i de les persones que hi treballen per adaptar-se a la situació d’epidèmia.
• L’orientació digital/online de les biblioteques i, molt especialment, la participació/implicació de les persones.
• El conjunt de formació realitzada al llarg de l’any 2020, complexa dintre de la situació d’epidèmia viscuda. Destaca la seva orientació a la “digitalització” i al treball online, la formació realitzada dintre del pla de formació establert i la formació complementària realitzada.
• La dinàmica de gestió i control del préstec interbibliotecari, la rapidesa en les respostes i les comunicacions amb els usuaris.
• El projecte de canvi de programa informàtic del Servei de Biblioteques ALMA, la seva planificació i el seguiment del mateix, i destaca la feina feta fins el moment.
• L’enquesta de satisfacció dels usuaris, tant per la valoració que han donat els usuaris com, especialment, per el conjunt d’accions de millora generades a partir de la mateixa.
• El conjunt d’accions de millora que s’han generat al llarg de l’any 2020, malgrat la situació d’epidèmia

En definitiva, l’experiència de tot el personal de les biblioteques ha anat enfortint i fent evolucionar el sistema de gestió de la qualitat, que en el darrer any ha pogut mostrar, a més, que és prou flexible per facilitar de manera àgil l’adaptació dels procediments a noves situacions i reptes impensables un any enrere.

Núria Balagué
Sotsdirectora del Servei de Biblioteques

A continuació oferim una relació de les principals novetats que les biblioteques de la UAB han posat a l’abast de la comunitat universitària durant l’any 2021.

Academic search Ultimate

https://search.ebscohost.com/login.aspx?authtype=ip&custid=uab&groupid=main&profile=ehost&defaultdb=asn

Fins l’any 2020 hem tingut subscrita la base de dades Academic Serch Complete, a partir del 2021 subscrivim la versió superior que s’anomena Academic Search Ultimate. És una base de dades multidisciplinar de gairebé 14.000 revistes acadèmiques a text complet, revisades per experts i moltes d’elles indexades a Web of Science i Scopus. Més del 50% de les revistes no són d’accés obert i no tenen embargament.

ClinicalKey Student Medicina

https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/login

Plataforma digital per l’aprenentatge de Medicina en castellà. Conté els principals llibres i manuals de referència que cobreixen 40 especialitats mèdiques, com per exemple Anatomía de Netter, Medicina Interna de Farreras i Rozman o Fisiología de Guyton i Hall. A més de llibres, també inclou més de 850 vídeos associats a les demostracions pràctiques de disseccions anatòmiques, exemples d’exàmens i més de 60.000 imatges.

ClinicalKey Student Nursing

https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/nursing/login?target=%2Fstudent%2Fnursing#!

A l’igual que l’anterior, ClinicalKey Student Nursing és una plataforma digital per l’aprenentatge en castellà, en aquest cas de la Infermeria. A més de 65 llibres digitals amb títols com Clasificación de intervenciones de Enfermería NIC o Clasificación de resultados de enfermería NOC, disposa d’imatges i vídeos per completar el procés d’aprenentatge.

eLibro.net

https://elibro.net/es/lc/uab/colecciones/ELC004ES?prev=col

És una base de dades de llibres electrònics acadèmics multidisciplinars que inclou més de 108.000 títols, la majoria en espanyol, sense DRM. S’actualitzen noves incorporacions quinzenalment i es fan baixes al juny i al desembre.

LWW Health Library Ciencias Básicas

https://cienciasbasicas-lwwhealthlibrary-com.are.uab.cat/index.aspx

És una plataforma digital en castellà pensada per als estudiants de Medicina i d’altres àrees de Ciències de la Salut. Dissenyada per l’aprenentatge i l’ensenyament dels fonaments biomèdics i el desenvolupament de les habilitats de pensament crític. Conté 33 llibres amb títols tan emblemàtics com Anatomía con orientación clínica de Moore, Histología. Texto y atlas de Ross, Embriología médica de Langman o Neuroanatomía clínica de Snell, entre d’altres. Les actualitzacions són freqüents i, a més de llibres, s’hi pot trobar més de  6.000 preguntes de múltiple opció amb respostes i enllaços al text dels llibres, més de  130 vídeos i fitxers d’àudio, casos clínics, imatges etc.

ProQuest Ebook Central Academic Complete

https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/home.action

És una base de dades que conté més de 187.000 llibres electrònics multidisciplinars dels principals editors acadèmics, amb accés per a usuaris il·limitats i possibilitat de descàrrega de capítols sense restriccions. El contingut s’actualitza trimestralment i es fan baixes 2 cops l’any.

SpringerProtocols

https://link-springer-com.are.uab.cat/search?facet-content-type=%22Protocol%22

És la base de dades més gran de protocols reproduïbles de laboratori, en Biomedicina i Ciències de la Vida, al voltant dels 60.000. Els investigadors poden accedir pas a pas als protocols de fins a 30 anys. El patrimoni de les sèries de mètodes en biologia molecular i el contingut d’altres recursos de qualitat, assegura als investigadors que, sigui quin sigui el protocol que triïn, serà una tècnica fiable i precisa.

Statista

https://es.statista.com/

És  una base de dades que inclou estadístiques, informes de mercat, infografies, enquestes, etc. sobre un ampli ventall de temàtiques com ara economia i indústria, consum, mitjans de comunicació digitals, lleure i esport.

Thomson Reuters Proview

https://proview-thomsonreuters-com.are.uab.cat/library.html?sponsor=0000125837-IP#/library

Proview és un lector digital global pels llibres de la plataforma Thomson Reuters, dissenyat exclusivament per a la consulta de llibres electrònics per part del professional jurídic i pels usuaris interessats principalment en matèries de dret.  És personalitzable i permet l’usuari navegar fàcilment entre títols, agregar notes, buscar contingut dins d’un document i crear i compartir enllaços de contingut.

GOBI, plataforma de llibres electrònics d’EBSCO

I, finalment, no podem deixar de mencionar GOBI, una plataforma de compra de llibres electrònics, on s’ha formalitzat un dipòsit de diners per tal que les biblioteques puguin fer-hi adquisicions.

Sotsdirectora del Servei de Biblioteques

SETEMBRE

Exposició “D’aquí i d’enllà”/ Biblioteques de Ciències Socials, Comunicació i Humanitats

Aquesta exposició recull les fotografies realitzades pel Joan Expósito que fan un recorregut per la jornada del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017 i que van ser preses a Cerdanyola del Vallès. Exposició presencial.

OCTUBRE

Lectures sobre el canvi climàtic/ Biblioteca Ciència i Tecnologia

Una proposta compromesa amb el medi ambient que va mostrar les novetats bibliogràfiques divulgatives per lluitar contra el canvi climàtic i posa de manifest aquesta crisi global del planeta i les acciones a emprendre per tal de revertir els danys en un futur no gaire llunyà.

Exposició presencial i virtual.

Fotografies del muntatge.

Manuel Ballbé Mallols (1951-2020): in memoriam/ Biblioteca Ciències Socials

La biblioteca de Ciències Socials va organitzar aquesta exposició per fer un homenatge al Manuel Ballbé, catedràtic del Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques de la UAB, que ens va deixar el mes de febrer passat.

Exposició presencial.

Fotografies de l’exposició.

Exposició “Open Science” / Biblioteca Ciència i Tecnologia

Muntatge divulgatiu  per  explicar la Ciència Oberta com a  moviment que pretén fer la ciència més oberta, accessible, eficient, democràtica i transparent; permetent que la informació, les dades i els productes científics siguin més accessibles i es puguin aprofitar de la manera més fiable.

La Universitat Autònoma de Barcelona promou iniciatives per alinear-se amb aquest moviment que està implicant canvis en la manera com es desenvolupa la recerca.

Exposició presencial i  virtual

NOVEMBRE

Els Premis Nobels d’Economia/ Biblioteca Ciències Socials

Amb motiu del lliurament del premi Nobel d’Economia durant el desembre, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una exposició virtual sobre els Nobel d’Economia dels últims tres anys, i també una exposició presencial.

Antoni M. Badia i Margarit/ Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca de Humanitats, a petició del Professor David Paloma del Departament de Filologia Catalana de la UAB, s’afegeix a l’Any Badia i Margarit, amb la commemoració del centenari del naixement d’aquest lingüista.

Exposició presencial i virtual.

Recorregut per l’exposició en format vídeo.

Aida Fernández
Biblioteca de Medicina

Ocupació minut a minut

L’impacte de la pandèmia obliga a revisar i a replantejar-se moltes tasques, funcions i maneres de fer. Actualment, una de les qüestions prioritàries és com garantir el servei tot respectant les instruccions preventives que evitin el contagi. Des de la  “represa” de l’estiu passat s’han aplicat totes i cadascuna de les mesures, fidels al lema “la biblioteca, un espai segur”.

Enmig de tota aquesta onada de canvis ha aparegut una necessitat nova: administrar l’aforament de les biblioteques. Conèixer  la quantitat de persones que ocupa un espai ha passat a ser una eina de gestió que dona més garanties a l’usuari. Aquest ha estat el propòsit del sistema de gestió de l’aforament que ha instal·lat el Servei de Biblioteques, posat en marxa el passat octubre.

En concret, poder administrar l’aforament és una garantia addicional en moments que calgui ajustar l’ocupació, prioritàriament per qüestions sanitàries però també per a altres necessitats.

REPTE TÈCNIC

Posar-lo en marxa ha estat un repte tècnic important, tant per la urgència com per la necessitat de trobar un equilibri entre el cost i les garanties per als usuaris. És important remarcar que actualment hi ha molts sistemes de control de l’aforament al mercat, en resposta a una necessitat ineludible, de manera  que  s’han convertit en un negoci a l’alça.

Molts d’aquest sistemes funcionen amb tecnologies molt sofisticades que recullen dades dels usuaris (reconeixement visual, per exemple), assistits per complicats i costosos sistemes de sensors generosament distribuïts segons necessitats.

Equipament: sensors, router i dades al núvol

El sistema escollit pel Servei de Biblioteques evita aquests punts crítics. És a dir, no recull dades personals, es basa en tecnologia no invasiva, de radiofreqüència,  limita el nombre de sensors i no necessita cablejat addicional perquè fa servir tecnologia inalàmbrica. El sistema, bàsicament,  compta i discrimina les entrades i sortides de persones, sense identificar-les, informa gràficament els usuaris,  agrega les dades i les sistematitza per a la gestió interna.

COM FUNCIONA?

El sistema informa els usuaris al moment de quina és l’ocupació biblioteques, al web o al mòbil,  i en pantalles del servei d’informació de la universitat (sistema Difon).

Quant als requisits tècnics, ha calgut  la instal·lació d’un sistema de sensors a les portes d’entrada i sortida de les biblioteques, uns miniordinadors i pantalles auxiliars que gestionen totes aquestes dades per processar-les en temps real i emmagatzemar-les.

El sistema escollit és Tkounter, de l’empresa Techkovery. A cada porta d’entrada de les biblioteques  s’ha instal·lat un joc de  sensors de radiofreqüència (RFID), col·locats als arc magnètics de les portes.  Aquests sensors estan sincronitzats amb un router que envia les dades cap un servidor al núvol, on es guarden i processen.

USUARIS BEN INFORMATS

La versió de Tkounter instal·lada a les Biblioteques inclou una segona funcionalitat, Aforo, que és la que permet oferir les dades de l’ocupació en temps real.

A més d’enviar les dades al servidor central, el receptor vinculat als sensors informa també a uns miniordinadors que cada 1,4 segons actualitzen les dades i les mostra gràficament al web i el mòbil, i en  pantalles informatives situades a l’entrada de les biblioteques. Opcionalment, , les dades també es poden enviar al servidor que administra les pantalles del sistema d’informació  Difon.

gràfic per a biblioteques

gràfic per a pantalles informatives

AVANTATGES PER A LA GESTIÓ DELS ESPAIS

Cal  destacar que el servei es complementa amb una plataforma online d’ús intern que permet a les biblioteques gestionar els respectiu perfils de forma individualitzada (horaris d’obertura, capacitat, etc.) i extraure dades estadístiques útils  per prendre decisions sobre serveis, horaris i espais.

exemple d’estadístiques: ocupació de la BCHG de l’1 al 21 de Desembre de 2020

VALORACIÓ

En resum, el procés d’instal·lació d’aquests equips ha estat molt ràpid.  Aproximadament en unes 2 setmanes es van  tenir tot els dispositius instal·lats. De fet, l’activació i posada en funcionament dels comptadors és instantània, el mateix dia que es connecten mostren l’ocupació a les pantalles de la biblioteca.

Tot i la immediatesa que caracteritza el sistema instal·lat, la Unitat Tècnica i de Projectes i el personal de les biblioteques que han participat en el projecte, han necessitat un període d’adaptació i ajustaments que en alguns casos, com la Biblioteca de Ciències Social o la Biblioteca de Comunicació, s’ha elevat al mes i mig.

Els gairebé tres mesos que han passat d’ençà de la instal·lació, marcats per continus canvis de directrius en la gestió de l’epidèmia, han servit per posar-lo a prova i comprovar que compleix les expectatives. La instal·lació ha estat  més o menys laboriosa segons les característiques arquitectòniques de cada biblioteca però l’assistència tècnica ha estat sempre molt eficient.

Amb aquesta experiència el Servei de Biblioteques ha estat pioner a la UAB, posant a prova un sistema que es podria fer extensiu a d’altres àmbits de la mateixa universitat, atesa la importància actual de conèixer l’aforament dels espais. El bagatge i el coneixement apresos són un actiu que es podria aprofitar per a altres casos.

Beatriu Piera i Tomàs Fabregat