D’una banda són recursos digitals, que es poden consultar des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa i des de qualsevol lloc. I de l’altra, són recursos amb diverses característiques de valor afegit que poden ser molt útils, tant per a la docència com per a l’estudiantat.

Academic Video Online (AVON)

https://video.alexanderstreet.com/channel/academic-video-online

Aquest recurs conté documents de vídeo, seleccionats especialment per a l’aprenentatge, d’àrees molt diverses: antropologia, salut, música, història, cine, etc. Els formats inclouen tant pel·lícules com documentals.

A més, incorpora funcionalitats addicionals com la transcripció del text i també l’elaboració de talls dins del vídeo que permeten, per exemple, destacar conceptes per discutir posteriorment. Aquests talls poden ser privats, públics o compartits només dins de la institució, de manera que són una eina que permet un aprenentatge més autònom però dirigit.

AccessMedicina 

https://accessmedicina.mhmedical.com/qa.aspx?

És un portal que inclou materials en castellà de l’editorial McGraw-Hill corresponents a les diverses especialitats de medicina.

Aquests materials permeten desenvolupar una docència més innovadora, que va més enllà de la classe magistral i la lectura de textos, perquè incorpora no només llibres, sinó també: vídeos de procediments i tècniques mèdiques,  casos, guies d’autoavaluació per a preparar exàmens i un vademècum mèdic.

És un recurs textual que incorpora imatges amb alta resolució i que poden descarregar-se per utilitzar-les en materials didàctic.

Així mateix, també disposa de funcionalitats com la lectura del text, anotacions i eines d’accessibilitat diverses.

Anna Florensa
Cap de la Unitat Tècnica i de Projectes

Les Biblioteques de la UAB hem fet un pas endavant per tal que la biblioteca estigui present en el flux de treball habitual dels nostres usuaris. Ara, el centre de la biblioteca ja no són les col·leccions, ni tant sols els espais o els serveis, són les persones, i  per treballar en aquesta línia hem incorporat una nova eina: Lean Library.

Lean Library és un extensió que es descarrega al navegador i que guia a l’usuari durant el procés de cerca i accés a la informació. Aquest acompanyament es concreta en diversos missatges: si arriba a un article des de Google Scholar, li permet identificar-se i consultar-lo quan la biblioteca el té subscrit; si busca un llibre a Amazon, l’avisa que la biblioteca el té en els seus fons; si vol consultar un article que no està disponible, li facilita l’accés a una versió en accés obert, en el cas que existeixi; i si necessita un article no disponible a la biblioteca li ofereix la possibilitat de demanar-lo per Préstec Interbibliotecari.

Però les Biblioteques de la UAB no ens hem quedat aquí, i ens hem plantejat algunes preguntes:

• Quines plataformes o buscadors utilitzen els usuaris?
• Quins continguts del nostre web o les nostres col·leccions podrien ser útils als usuaris en les seves cerques d’informació?

Creiem que Lean Library ens pot ajudar a fer arribar als usuaris els materials produïts per la biblioteca i els fons personals i institucionals que tenim. Es tracta de determinar, per exemple, en quin moment el material d’ajuda del SciFinder pot ser útil a l’usuari, o quina cerca a la Viquipèdia faria una persona interessada en les cartes del matemàtic Ferran Sunyer. Després, amb Lean Library, podem guiar els usuaris cap aquests materials o col·leccions personals i institucionals.

És un pas més per respondre a les necessitats dels usuaris, de forma totalment integrada en el seu flux de treball.

Anna Florensa
Cap de la Unitat Tècnica i de Projectes

El premiat va recollir el guardó de la mà de la Directora el Servei de Biblioteques, Núria Casaldàliga, durant l’acte de celebració de la Festa AmicsUAB 2021que va tenir lloc el 18 de novembre a Casa Convalescència de Barcelona.

Bonaventura Bassegoda és catedràtic d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de 1998, és professor de la nostra Universitat de 1978. Ha estat director del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), director del Departament d’Art de la UAB (1994-1998), membre de la junta directiva del Comité Español de Historia del Arte (1994-2004), gestor d’art de la Subdirecció General de Projectes de Recerca del Ministeri d’Educació i Ciència (2004-2007) i vicerector de Transferència Social i Cultural de la UAB (2008-2012). És membre numerari de la Reial Acadèmia catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 2012 i de la secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2017.

És el director de la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic (www.uab.cat/biblioteques/arthispanic), un projecte que es va encetar el 2008 amb la col·laboració de la Biblioteca d’Humanitats, especialitzat en la literatura artística del segle XIX  i principis del XX.

La BDHAH recull documentació digitalitzada per la UAB (llibres i revistes que formen part dels fons de les biblioteques de la UAB i d’altres institucions (ETSAB-UPC, Universidad Complutense, l, etc.). També selecciona bibliografia sobre art hispànic que es troba en diferents repositoris digitals (per exemple, la Biblioteca Valenciana Digital o la Biblioteca Virtual de Andalucía). Es pot trobar documentació de tot tipus: revistes, assaigs, catàlegs d’exposicions, monografies sobre artistes o sobre edificis, conferències, etc.

Podeu consultar l’article “La continuïtat d’un projecte”, del professor Bassegoda, en aquest enllaç:

https://ddd.uab.cat/pub/bibinf/bibinf_a2020n61/index.html.12

També hi trobareu l’entrevista “De Bibliothecis: conversa amb Bonaventura Bassegoda Hugas”:

https://ddd.uab.cat/pub/bibinf/bibinf_a2017n51/index.html.16

Ana Escañuela
Cap de la Biblioteca d’Humanitats

El curs 2021-2022 va començar amb moltes novetats a la Biblioteca de Medicina. Els estudiants, quan van arribar es van trobar que la primera planta de la biblioteca s’havia transformat. Enlloc d’una aula d’informàtica ara n’hi havia tres. Efectivament, les dues aules d’informàtica de la Facultat de Medicina que antigament estaven a la M3, s’havien traslladat al primer pis de la Biblioteca. No es tractava només d’un canvi d’ubicació sinó que representa una integració de serveis, cosa que fa que la Biblioteca esdevingui un espai docent i de suport a la docència. En aquestes aules no només s’hi fan les classes d’algunes assignatures, d’aquelles que necessiten un suport informàtic, sinó que poden ser utilitzades de forma lliure per fer els treballs de curs, fer pràctiques amb els programes d’estadística, o simplement per estudiar. A més de la programació docent, la Biblioteca també aprofita aquests espais per fer les formacions d’usuaris presencials.

També a la primera planta, s’ha remodelat l’antiga sala de silenci. Per això ha calgut fer una esporga de revistes, retirar prestatgeries i, aprofitant l’espai alliberat, incrementar els punts de lectura i estudi. Les quatre cabines del fons de la sala de silenci s’han adequat per poder-les convertir en sales de treball en grup. N’hi ha dues amb una cabuda de fins a sis persones, i dues per l’ús d’una o dues persones.

El canvi més significatiu, el més espectacular i, perquè no dir-ho, el més valorat, ha sigut el vestíbul d’entrada de la Biblioteca. Es tracta d’un espai diàfan resultat de moltes intervencions prèvies fetes en diferents fases (enderroc d’envans, retirada de prestatgeries, redistribució dels punts d’estudi, tancament de la sala de lectura). Aquest espai s’ha adequat, per una banda  perquè sigui una àrea de descans, repòs i distensió entre classes i de temps d’estudi, i per l’altra perquè es pugui treballar en grup o de manera individual però sense tan recolliment com cal fer-ho a les sales de silenci. Es va fer una consulta popular entre els usuaris per triar el nom de la nova àrea de descans, el resultat va ser Espai Àgora. Aquest espai està equipat amb taules, cadires i sofàs que es poden moure, endolls, endolls usb, un lloc on es pot treballar amb el portàtil, intercanviar punts de vista amb els companys, fer presentacions de llibres, exposicions de fotografia o descansar. A l’altra banda del vestíbul s’ha equipat amb taules amb rodes per afavorir la mobilitat, cadires, pissarra fixa i pissarra mòbil, així com endolls i endolls usb per fer treballs amb grups reduïts o simplement estudiar en un ambient distès.

A l’entrada de la Biblioteca, entre el passadís i el vestíbul, s’ha destinat un espai d’impasse equipat amb sofàs.

Biblioteca d’Humanitats

Ens els darrers mesos, la sala de revistes de la Biblioteca d’Humanitats ha experimentat una transformació més que visible per a tots aquells que la coneixien prèviament. Després de més d’un any de remodelació, i malgrat alguns canvis encara pendents, l’espai està totalment preparat per a les noves funcions que pretenia desenvolupar, com són la promoció del treball col·laboratiu i l’acollida d’activitats participatives. Tot i que aquest curs encara ha estat de transició d’un model a un altre, ja s’han dut a terme més d’una trentena d’activitats des del setembre passat que han posat a prova la seva capacitat d’adaptació.

En una primera fase de les reformes, es va preparar l’espai de la sala de lectura per tal de poder rebre aquestes activitats. Es van canviar les taules i les cadires per nous models plegables i apilables, es van posar vuit butaques, sis pufs i una grada amb capacitat per a unes 15-20 persones. També es van comprar uns plafons fonoabsorvents per aïllar acústicament la zona.

Paral·lelament, es va pintar pràcticament tota la sala de blanc, de manera que fos el mobiliari qui posés la nota de color, i a l’antiga zona d’ordinadors, ara molt poc utilitzats, es va habilitar un espai per a acollir exposicions. Igualment, i malgrat perdre certa visibilitat des del taulell, es va donar més amplitud a la planta principal movent els arcs antifurts just fins a la mateixa porta automàtica.

Per no deixar de banda la planta superior, vam canviar igualment el mobiliari, tant tamborets com taules i cadires, així com el taulell on els usuaris estudien i connecten els seus ordinadors. També es van treure les antigues cortines de les finestres per posar vinils sobre els vidres, de manera que es guanyés lluminositat.

En una darrera fase, s’han adquirit dues grans pantalles i un equip de so i de vídeo per tal de poder amplificar les xerrades que s’hi fan i també retransmetre-les quan alguns dels assistents són virtuals.

Quant al model de funcionament, i tenint en compte que les activitats que ara s’hi desenvolupen condicionen els tradicionals usos de la sala, hem tingut un nivell de queixes molt baix i, de fet, ens han servit tant per donar a conèixer els nous usos de l’espai com per corregir aquells aspectes millorables en l’organització i difusió de les activitats que s’hi fan.

El resultat és un espai molt més acollidor, on conviuen el silenci dels estudiants amb el brogit de les activitats que s’hi duen a terme.

Biblioteca de Veterinària

La Biblioteca de Veterinària ha fet canvis en els espais de la planta 0 des del passat mes de maig. Es va començar reubicant els fons de publicacions periòdiques en paper,  amb el seu trasllat al dipòsit cooperatiu de descàrrega GEPA. Ha quedat una sala oberta i espaiosa amb molta llum exterior. Calia diversificar-ne els seus usos!

Per aquest motiu vam avaluar la incorporació d’un nou mobiliari més amigable dins la filosofia “sofseating” amb sofàs i pufs de colors, en la línia d’adaptar-nos a les necessitats dels nostres estudiants, per tal que poguessin gaudir d’uns moments d’esplai mentre fullegen uns apunts, es connecten al portàtil o fan una petita becaina al migdia, per què no?

Amb aquest nou equipament hem incorporat un monitor de TV de 75″ connectat a xarxa, que facilita la canalització d’informació pròpia de la Biblioteca als usuaris que la visiten de forma mes amigable i extensible també per les nostres xarxes socials.

Però, el projecte no queda aquí. Cal emmarcar-lo en una dimensió de major abast que concretarem aquest estiu, amb el tancament de les dues plantes que facilitaran l’aïllament acústic i climàtic de les diverses zones de la biblioteca. Així es diferenciaran els espais per dinàmiques d’estudi i silenci, i d’altres per activitats de treball actiu amb usos docents i d’extensió universitària que es generin a la Facultat. Us convidem a visitar-nos.

Àngels Carles, Raúl Coré, Vicenç Allué

Fes una ullada a cadascuna perquè trobaràs fotografies de les exposicions i en alguns casos exposicions virtuals que pots gaudir en qualsevol moment.

2021

Setembre

Pepe Beunza, 50 anys dels inicis de la insubmissió al servei militar

La Biblioteca d’Humanitats ha organitzat una exposició sobre el primer objector de consciència en el 1971.

La seva objecció va estar preparada i va rebre el suport dels grups de no-violents que s’havien constituït al territori espanyol, així com de  grups d’objectors d’altres països europeus i de coordinadores pacifistes i antimilitaristes internacionals. Beunza va ser empresonat i els diversos grups de suport, tant dins com fora d’Espanya, van activar les accions de protesta preparades. L’objectiu era atorgar una dimensió política a l’acció, denunciant la manca de drets i desigualtats provocades per la dictadura franquista.

La insubmissió va plantejar una desobediència col·lectiva a l’Estat, esdevenint un dels moviments socials més destacables de la darrera dècada del segle XX. El seu principal èxit polític va ser aconseguir forçar la fi del servei militar obligatori.

Per saber-ne més, consulta el web del Pepe Beunza.

Octubre

La bellesa oculta del vol: ornitografies per Xavi Bou

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha exposat cinc fotografies de la sèrie ‘Ornitographies’ del fotògraf Xavi Bou juntament amb diferent material bibliogràfic on s’ha publicat el seu treball.

Novembre

Editar la ciència

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha exposat en el seu aparador la col·lecció de llibres naturalistes i d’ornitologia de l’editorial Lynx Edicions per difondre que han estat un referent en diferents àmbits del coneixement.

Mig segle de la ciència a l’IBB: un recorregut històric

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha cedit el seu aparador a l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) amb motiu dels seus 50 anys d’història. L’exposició repassa les fites més rellevants assolides pel centre.
 

Desembre

La geologia que ens envolta

Aquesta exposició de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha estat organitzada per les professores María Luisa Arboleya i Mercè Corbella del departament de Geologia de la UAB.

La mostra ha posat de manifest la presència de la geologia arreu i fer-nos entendre com l’ús que en fem d’aquests materials acaba tenint impactes econòmics, mediambientals i personals.

2022

Gener

La meva mascota

La Biblioteca de Veterinària ha exposat les fotografies del 8è concurs fotogràfic que organitza el Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya, i enguany s’han presentat 1000 imatges.

Ictiologia, 4rt de Biologia Ambiental

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha exhibit els treballs finals de dos grups d’alumnes que cursen l’assignatura ‘Ictiologia’ de 4rt del grau en Biologia Ambiental, impartida per la professora Anna Soler Membrives.

Febrer

“Jo, pallassa”

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General ha acollit l l’exposició fotogràfica “Jo, pallassa”, cedida per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.

La mostra contribueix a visibilitzar  les dones pallasses i reivindicar la seva funció lúdica i social.

20è Aniversari de l’Euro

La Biblioteca de Ciències Socials ha celebrat que l’euro ha fet 20 anys: 2002-2022. L’euro, que és la nostra moneda i la de més de 340 milions de ciutadans de 19 països, més alguns milions més d’altres països que la tenen com a moneda tot i no pertànyer a la UE, és considerada la segona moneda més important del món.

Cristina Vicente, el llegat d’una pionera

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha organitzat una exposició dedicada a la figura de Dra. María Cristina Vicente Gómez (1948-2000), especialista en diplòpodes i antiga professora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/252037

Dones i Ciència

L’11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, i la Biblioteca de Veterinària ha presentat l’exposició “Dones i Ciència” que mostra fons documental de la biblioteca, a més de material gràfic com pósters, vídeos, llibres, pàgines web, etc. recomanat per les científiques de la Facultat de Veterinària i per l’Assemblea d’Estudiants de Veterinària i CTA.

Investigadores en la Llum

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia acull la mostra itinerant “Investigadoras en la luz y en las tecnologías de la luz” estrenada el 2015 coincidint amb l’Any Internacional de la Llum.

Consulta les fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/255914

Canvi climàtic i geologia

S’ha exhibit a la Biblioteca de ciència i Tecnologia el Treball Final de Grau ‘Canvi climàtic i geologia’ de les alumnes de la doble titulació de Ciències Ambientals i Geologia Rut Blanco, Camila Gaviria, Maria Pizarro i Lorena Rasero. L’objectiu és analitzar la presència dels conceptes de la geologia dins del discurs del canvi climàtic actual i fer una proposta de divulgació científica.

Març

Des d’Àfrica

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General ha acollit aquesta mostra dedicada als periodistes i mitjans de comunicació que treballen per acostar-nos la realitat de la població i dels països d’Àfrica.

“Sortzaileak”

La Biblioteca d’Humanitats ha organitzat aquesta exposició del fotògraf basc resident a Barcelona: Igotz Ziarreta.

La mostra, organitzada pel Mínor en Estudis Bascos de la UAB, recull imatges de noms destacats en diversos àmbits del panorama artístic basc: músics, actors o dissenyadors omplen aquest ventall.

El Delta, amenaçat

Un diorama del riu Ebre, des del pas per les muntanyes fins a la seva desembocadura, com a teló de fons per explicar la situació del Delta i crear-ne consciència, ha estat un muntatge expositiu de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/256719

La Bíblia? Quina Bíblia?

Aquesta  exposició de la Biblioteca d’Humanitats presenta una activitat didàctica de l’assignatura «Bíblia: orígens i tradició». Naturalment, la mostra fa visible una part dels seus continguts, en una propedèutica repartida entre la Filologia clàssica i l’Arqueològia bíblica. Les peces seleccionades representen alguns exemples dels casos que s’estudia a classe.

Abril
Editar la Ciència: Errata naturae

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia en aquesta exposició ha mostrat una selecció de novetats de l’editorial Errata naturae, per visibilitzar obres de divulgació científica.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/257525

Biblioteques: obsolescència programada?

L’associació AFOCER ha creat l’exposició fotogràfica: “Biblioteques: obsolèscencia programada?” que s’ha instal·lat en l’Espai Àgora de la Biblioteca de Medicina.

Les fotografies mostren l’evolució de les biblioteques al llarg del temps, des de les primeres tauletes d’argila fins a la creació d’espais de generació de coneixement.

El fons de la BCT

Els fons personals i col·leccions especials de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia s’han mostrat en una exposició s’organitza amb els petits tresors bibliogràfics que hi conserva, amb especial atenció al fons del matemàtic Ferran Sunyer, la col·lecció de llibres d’Antoni Reguant, els documents del geòleg Otto Wilhem Gutzwiller, i una petita representació del fons de Josep Egozcue.

Alícia al país de la Biotecnologia

El clàssic personatge de Lewis Carroll s’endinsa en aquesta disciplina científica de la mà de l’Andrea Martínez Cruz, alumna de Biotecnologia, i del seu Treball Final de Grau en una exposició a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia. L’Àndrea ha escollit el relat de Carroll per crear-ne un de propi i adaptat als objectius del seu treball final de grau per apropar el desconegut món de la Biotecnologiat i convertir-lo en un material divulgatiu a l’abast de tothom.

Fotografies de la mostra: ddd.uab.cat/record/257923

Judith Butler, filòsofa i activista feminista

Judith Butler ha estat guardonada amb el 33è Premi Internacional Catalunya 2021 i, per aquest motiu la Biblioteca de Ciències Socials ha preparat una exposició per tal de donar a conèixer els seus llibres més significatius, però també una petita pinzellada del seu pensament i les seves teories més representatives.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/258028

Maig

Dones economistes a la Biblioteca de Ciències Socials

El 4 de maig de 2022 la Facultat d’Economia i Empresa ha inaugurat l’exposició itinerant de Dones Economistes que ha preparat el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

La Biblioteca de Ciències Socials  ha  creat una exposició bibliogràfica per retre homenatge a la Janet Yellen (escollida Dona Economista del curs 2021-2022) i a la Claudia Goldin (escollida per la Facultat el curs 2020-2021)  seguint així la tradició iniciada l’any 2020, quan es va fer una exposició amb les tres primeres economistes escollides per la Facultat: Exposició Dones en les ciències socials: economia.

L’exposició virtual: mirades.uab.cat/exposicions/biblioteques/doneseconomistes/inici

Biofarra 2022

Sovint algunes pràctiques considerades com a màgia o pseudociència han contribuït a establir la ciència actual, posant a les seves practicants l’etiqueta de bruixes. Per això, a la Biofarra d’enguany, posen el focus sobre vuit personatges que utilitzen la màgia per aconseguir els seus objectius

Marques de Jaciment

La Biblioteca d’Humanitats i la Sala de Revistes han organitzat una mostra dels habitants d’Anatòlia de fa 10.000 anys en la que han participat 13 artistes de diferents països.

L’exposició, entre l’Art Contemporani i l’Arqueologia, ofereix representacions artístiques molt variades: pintures, videos, escultures i obres d’art tècniques mixtes del segle XXI, que han estat presentades abans a Istambul i Escòcia

Còmic: entre l’art i la cultura popular

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General dona a conèixer la seva nova secció dedicada al còmic amb una mostra d’obres mestres de l’art de la vinyeta: una selecció d’àlbums, clàssics i moderns, dels autors i les escoles de còmic més importants a nivell mundial.

Infla’t de Ciència!, temporada 3

Aquest any, la Biblioteca de Ciència i Tecnologia ha organitzat una exposició de llibres sobre divulgació científica per fomentar la lectura a l’estiu. Tot i que és la tercera temporada d’aquest tipus d’exposició pots  recuperar tots els materials i recursos que van integrar tant la segona temporada com la primera temporada.l

Fotografies de la parada Ciència KM0: ddd.uab.cat/record/258994

Juny

Exposició fotogràfica “Amic Amat”

La Biblioteca de Ciències Socials acull l’exposició fotogràfica col·lectiva “Amic Amat”, cedida per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.

Les fotografies seleccionades són una mostra col·lectiva en homenatge a les amistats de tot tipus.

APhotoReporter 2021

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General Selecció ha exhibit les fotografies presentades al certamen de fotoperiodisme APhotoReporter 2021

que ha organitzat  l’AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.

Aida Fernández

És una realitat inqüestionable que les universitats juguen un paper clau en la recerca més avançada arreu del món. No obstant, l’entorn científic és canviant i evoluciona constantment, i tothom qui investiga necessita informació per estar sempre al dia. El compromís del Servei de Biblioteques de la UAB és fer costat al personal investigador de la universitat i ajudar-lo en les necessitats que deriven de la seva tasca de recerca. 

Amb aquesta voluntat de suport i acompanyament va néixer el 29 de juny de 2020, ara fa poc més d’un any, la web de Comunicació de la Recerca: https://www.uab.cat/biblioteques/comunicacio-recerca 

El punt de partida en el seu disseny va ser la necessitat real de donar resposta a les consultes rebudes a les biblioteques, del tipus: vull publicar i no sé on, què és un DOI, com puc publicar en obert, com he d’escriure el meu nom en un article, etc. L’equip de bibliotecàries de Suport a la Docència i la Recerca va tenir clar que calia oferir al personal investigador un seguit de recursos i informacions d’interès que pogués aplicar durant les diferents fases de què consta el cicle de creació d’una publicació i la posterior gestió que ha de fer del conjunt de la producció científica pròpia. 

En realitat tot responia a un mateix concepte, la scholarly communication, terme anglosaxó que en el nostre entorn es tradueix per comunicació de la recerca, comunicació científica o comunicació acadèmica, però que no deixa de tenir el mateix significat: és el procés on el personal acadèmic i investigador comparteix i publica els seus descobriments gràcies a la recerca que porta a terme, de manera que aquest coneixement queda a disposició de tota la comunitat científica arreu del món i, per extensió, de tota la societat. 

La comunicació de la recerca es representa sovint de forma gràfica com un cicle seqüencial. I així és com es va voler presentar i com s’estructura la web, en dos escenaris diferents però cadascun amb el seu circuit propi:

Crear una publicació

El primer bloc recull la idea clàssica de la comunicació científica, que implica la creació, publicació i difusió de la investigació acadèmica, tradicionalment en la literatura formal (articles de revista, llibres i capítols de llibres revisats per experts). Es presenten aquests estadis d’elaboració d’un document, des de que es comença a redactar fins que arriba a la darrera etapa, on es dissemina per donar-se a conèixer al món (en qualitat de bé públic) i facilitar el coneixement: 

Escriure:com signar, identificadors personals, com escriure correctament la filiació, preparació d’un document, importància de les normes editorials, etc.

Citar: com incloure citacions i elaborar la bibliografia durant el procés d’escriptura i eines a l’abast en aquest àmbit.

Publicar: escollir on publicar, recomanacions i bones pràctiques, dades de recerca, requeriments de projectes, què és el DOI i la revisió d’experts… 

Publicar en obert: recomanacions a la UAB, repositori institucional DDD, drets d’autor, etc. 

Difondre: importància de la identitat digital, xarxes socials i canals de difusió de la UAB. 

Gestionar la producció científica 

El segon escenari es produeix quan un investigador o investigadora ja disposa de més publicacions que ha creat seguint el circuit anterior i ara necessita gestionar la seva producció científica: indicant-la en el seu currículum, presentant-se a convocatòries que requereixen l’avaluació i acreditació de la recerca (tant d’autoria com de publicacions) o bé recollint-la en els canals adequats per tal d’aconseguir una major visibilitat de la seva investigació. Els apartats d’aquest bloc són: 

Gestionar currículum: com generar els currículums normalitzat i abreujat (CVN i CVA). 

Valorar autors: saber quins indicadors bibliomètrics permeten valorar els autors. 

Valorar publicacions: on trobar informació per a les convocatòries d’acreditació i avaluació de la recerca segons les agències, els àmbits de coneixement, els indicadors bibliomètrics o bé els recursos d’interès. 

Producció científica: quines fonts recullen el conjunt de la producció científica d’un investigador o investigadora, de grups, centres o instituts de recerca, tant dins de la UAB com en l’entorn català. 

Tots els continguts són consultables en tres idiomes (català, castellà i anglès) i constitueixen un bon punt d’accés per obtenir informació d’aquest sistema de disseminació de la ciència. Un entorn que és ben viu: en l’actualitat hi ha un debat important sobre el paper de les universitats en l’evolució de la comunicació científica, sobre la conveniència de modificar els actuals processos d’avaluació o potenciar i premiar a qui dedica part del seu temps a la divulgació. 

Així doncs, confiem que aquesta eina es converteixi en un aliat per l’equip investigador de la universitat. De moment, en el seu primer any de vida ha complert amb escreix les expectatives, rebent un total de 19.750 visites des del seu inici fins al 31 d’agost d’enguany.  

Us animem a entrar i passejar-vos per les diferents etapes del cicle de vida de la comunicació científica, tot convidant-vos a fer-nos arribar qualsevol consulta que tingueu, ja que les biblioteques som sempre al/el vostre servei. 

Núria Álvarez Díaz
Biblioteca de Ciències Socials

JUNY

Exposició fotogràfica ¡Somos Cuba! / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General acull l’exposició fotogràfica “¡Somos Cuba!” de Carme Aldana Carballo. Les seves fotografies, preses durant un recorregut per l’illa, plasmen la vida als carrers de L’Havana i Trinidad.

L’exposició ha estat prestada a la biblioteca per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet.

Exposició presencial

JULIOL

Exposició “Antiguitat i gènere”

L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar aspectes relacionats amb el gènere, el seu estudi des del món acadèmic i els estudis de gènere, en aplicació a les cultures antigues.

Aquesta exposició està realitzada baix el marc del grup d’investigació d’Història del Conflicte a l’Antiguitat del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Exposició presencial

Exposició “Estiu BCS, aventurer i nutritiu!”

La Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una  exposició de llibres viatgers i culinaris.

Als expositors exteriors de la biblioteca es va fer una mostra de lectures relacionades amb viatges sorprenents i de preparació de cuina exòtica.

Exposició presencial

Aida Fernández
Biblioteca de Medicina

Justament en la línia de donar a conèixer les biblioteques i els serveis que oferim, les xarxes esmentades anteriorment no presenten el format necessari per poder desenvolupar suficientment el contingut quan es tracta d’ensenyar com funciona, per exemple, el catàleg, les reserves o el servei de préstec; ens calia un suport que ens permetés explicar de manera àgil però detallada com es poden fer cadascun d’aquests processos.

És per això que s’opta pel format vídeo com el més adient per poder comunicar aquest tipus de continguts i es crea un equip de treball transversal, en el qual s’ha intentat sempre que hi participés un membre de cada biblioteca per tal d’equilibrar la detecció de necessitat de continguts i una mirada el més àmplia i integrada possible del conjunt del nostre servei.

Caldria remuntar-nos al 2009 per trobar com a any en què es va proposar la creació d’un grup de treball, en aquella ocasió es tractava de fer un vídeo de presentació als nous estudiants que servís per a totes les biblioteques. Al 2010 es confegeix el guió i el pla de rodatge i posteriorment el Servei de Mitjans Audiovisuals i Multimèdia del ICE elabora un vídeo sobre el catàleg  que s’estrena en web l’octubre de 2010.

L’embranzida definitiva al grup de vídeos, però, arriba amb l’Alba Medina, com a alumne en pràctiques de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (FIMA) , moment en què es reactiva per crear vídeos que fessin més atractives les guies sobre serveis i recursos que teníem en paper. El primer vídeo d’aquesta etapa és el de Xarxes Socials. Gràcies a la implicació de l’Alba i els posteriors alumnes en pràctiques de la FIMA, coordinats per la Marina Carbonell, Cap de Suport als Usuaris de la Biblioteca d’Humanitats, que ha dinamitzat el grup, el grup de vídeos ha pogut crear la col·lecció de vídeos en un minut, vídeos promocionals i fins i tot un vídeo durant el confinament.

Formació

A la primera fase de 2009 es va pensar de treballar amb el programa Camtasia i Adobe Captivate. Al 2017, però, es decideix treballar amb el programa d’edició de vídeos Adobe Premiere, que requereix una subscripció anual. Per tal de familiaritzar els potencials integrants del grup, es va fer una formació presencial que va consistir en una introducció teòrica seguida d’unes quantes sessions pràctiques.

Paral·lelament també es va fer una reunió amb tots els participants del curs, que eren candidats a formar part del grup de vídeos, per ensenyar les càmeres de què es disposaven; una del propi servei de biblioteques i una altra que es podia sol·licitar al Servei d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de l’Educació. En aquesta sessió es va fer una introducció al funcionament de les càmeres i del sistema de micròfons associats, ja que no sempre el so captat per les càmeres és suficient.

Al 2019 es va apostar per un nou programari gratuït, Da Vinci Resolve. La formació estava prevista a inicis de 2020 però un problema de calendari primer, i la irrupció de la pandèmia van fer ajornar aquesta formació. Finalment a finals de 2020 es va reprendre en format virtual. No va ser fàcil, ja que els requeriments tècnics per instal·lar aquest programa no sempre eren compatibles amb el maquinari disponible per al teletreball, però finalment es va poder finalitzar.

Tipus de vídeos

En una primera fase de treball del grup es va detectar la necessitat de crear un seguit de vídeos de caire eminentment pràctic que en un format curt expliquessin serveis bàsics. Es tracta dels vídeos “Biblioteques en un minut”. Aquesta sèrie, amb un total de 8 vídeos, mostren com funciona el préstec, la bibliografia recomanada, la renovació de documents, l’accés al meu compte, les xarxes socials… Vam començar-los amb el Rafa Giráldez, de la Biblioteca d’Humanitats, fent-nos d’actor, però aviat s’hi va incorporar alumnat, en algun cas estudiants en pràctiques de la Biblioteca d’Humanitats (com al vídeo de Xarxes socials) . Més endavant, alumnat que s’hi ha prestat després d’haver fet diverses campanyes a les xarxes socials per tal d’invitar-los a participar als vídeos com a actors. Actualment disposem d’una llista d’alumnes que s’han interessat a participar en la confecció de vídeos com a actors i també hi ha hagut alguns altres membres del Servei de biblioteques que hi ha aparegut.

Més endavant es va pensar en la necessitat de divulgar els fons especials de les biblioteques. El primer vídeo d’aquesta sèrie va ser el de la Biblioteca Econòmica Carandell i el va seguir el del Fons d’Història de la Veterinària. En aquesta col·lecció la durada varia i es permet fer un metratge més llarg. Es manté, això sí, una mateixa capçalera i música per aglutinar-ne l’estil. De nou la irrupció de la pandèmia ha fet que aquesta sèrie s’estronqués, però la intenció és continuar amb les altres biblioteques que disposen de fons especials fins a cobrir-los tots, de cara a fer-ne difusió.

La pandèmia, però, no ha aturat l’activitat del grup, ja que es van realitzar un vídeo de les tasques realitzades des del confinament, un altre sobre serveis en línia i amb les biblioteques ja obertes se n’ha fet un de monogràfic sobre la Biblioteca Universitària de Sabadell, les mesures que apliquem contra la Covid a les Biblioteques segures, etc.

Finalment també s’han realitzat vídeos per a esdeveniments concrets, com ara l’Escape room d’accés obert, els Recursos educatius en obert o ara amb l’imminent llançament de Primo, un vídeo promocional sobre el nou Cercador.

Pel que fa la difusió dels vídeos es fa al propi canal Youtube on hi ha nombrosos subscriptors, a les xarxes socials de les Biblioteques UAB i també al web on els vídeos es pengen a l’apartat corresponent a cadascuna de les temàtiques. En aquesta darrera modalitat a més de fer-ne difusió, se’n reforça la utilitat i és que justament, com es comentava a l’inici de l’article, el motiu inicial de la creació de vídeos era el d’ajudar els usuaris que es familiaritzessin amb els diferents aspectes de les nostres prestacions. És el cas, per exemple del vídeo sobre préstec o sobre accés obert, que facilita a l’alumne aquesta informació quan des de la pròpia pàgina del servei cerca aquests apartats. Els vídeos també s’empren per donar resposta a les consultes del servei de WhatsApp del Servei de biblioteques, per exemple, si un usuari pregunta sobre com renovar un préstec, se li facilita l’enllaç al vídeo explicatiu d’aquest aspecte.

Un altre aspecte dels vídeos és la voluntat de fer-los viables per a usuaris no catalanoparlants i a l’alumnat amb deficiències auditives. Així, tots els vídeos es subtitulen en castellà i anglès i també en català de manera que resultin accessibles a tots aquests col·lectius.

Com a reptes de futur immediat, caldrà reformar alguns dels vídeos de què disposem, ja que amb el canvi del sistema de gestió de biblioteques d’Alma i Primo alguns dels fotogrames han quedat obsolets. També van quedar pendents projectes, com ara el de recomanació de bibliografia per part de docents. El potencial del material audiovisual com a eina del servei ha quedat ben palesa en les darreres formacions d’Alma, en què l’ús d’aquest suport ha permès dur a terme els cursos per a tot el personal. També és un mitjà que amb la necessitat de compaginar presencialitat i virtualitat es perfila com a una bona opció per a les futures formacions a usuaris. Els horitzons s’amplien i encoratgem a tot el col·lectiu a participar-hi o a contactar amb el grup quan tingui un projecte en què cregui que val la pena treballar.

Marina García i Isàvena Opisso

Aquesta és una col·lecció feta de col·leccions. Hi trobareu col·leccions clàssiques com les d’Acerbo, Ultramar, Bruguera, Orbis i Martínez Roca; i altres més actuals com la d’Edicions B o la Factoría de las Ideas. També hi trobareu autors clàssics com Frank Herbert, Arthur C. Clarke, Isaac Asimov, Philip K. Dick, Robert A. Heinlein, Clifford D. Simak, Roger Zelazny, Ray Bradbury, Robert Silverbeg o Orson Scott Card; i autors més actuals com Alastair Reynolds, Peter F. Hamilton, China Miéville o Ian M. Banks. 

Hi destaquem, també, algunes sagues molt conegudes d’aquest gènere literari com Dune, de Frank Herbert; la trilogia de la Fundación, d’Isaac Asimov i la seva continuació a càrrec d’altres autors; la saga de La tierra multicolor, de Julian May; la saga de Miles Vorkosigan, de Lois McMaster Bujold; la saga de Ender, de Orson Scott Card; les sagues Cyteen i Chanur, de C.J. Cherryh; i la saga d’Hyperion, de Dan Simmons. 

Tot i ser una col·lecció de ciència-ficció, també hi trobareu alguns llibres de fantasia. 

Aquesta col·lecció especial augmenta cada any amb noves donacions del professor Xavier Úcar. Actualment, compta amb més de 700 llibres. Us animem a consultar-la:  Col·lecció de ciència-ficció de Xavier Úcar (Universitat Autònoma de Barcelona) 

Gemma Àlvarez
Biblioteca d’Humanitats

Presentar a l’Arcadi Oliveres és potser innecessari, doncs ha estat un dels professors més populars de la nostra Universitat. Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1968. Durant la seva etapa d’estudiant va participar activament al moviment estudiantil antifranquista, quan la Facultat d’Econòmiques era l’epicentre de les mobilitzacions. Aquest fet li va comportar una detenció i un procés judicial per la seva participació a la “Caputxinada” de 1966. Un cop llicenciat va iniciar la seva activitat professional a un centre d’estudis, però la mort sobtada del seu pare al 1969 el va obligar a fer-se càrrec de l’empresa familiar. L’empresa no va poder superar la crisi del 1973 i va acabar tancant el 1978. Això el va alliberar d’una activitat que no li feia el pes i orientar-se cap el que sempre li havia interessat: la recerca i, sobretot la docència. El 1980 va entrar com a professor a la Escola d’Empresarials de Sabadell (actualment integrada a la Facultat d’ Economia i Empresa). El 1993 va llegir la seva tesi doctoral centrada en la despesa militar i l’industria d’armament a Espanya. I posteriorment, formant part del Departament d’Economia Aplicada, va concentrar la seva docència al Campus de Bellaterra, particularment a la Facultat de Polítiques i Sociologia.

La seva tasca intel·lectual va totalment associada a les seves preocupacions ètiques i polítiques. La seva formació va estar fortament impregnada per les corrents del cristianisme progressista integrant-se primer a Cristians pel Socialisme i posteriorment a organitzacions dedicades a lluitar per la pau i contra el militarisme, especialment Pax Christi i Justicia i Pau (que va presidir de 2001-2014). En aquesta mateixa línia va ser un dels principals impulsors de la Universitat Internacional per la Pau que celebra anualment unes jornades a Sant Cugat del Vallés. Va ser també promotor del Procés Constituent, un intent d’aplegar forces d’esquerres entorn al debat independentista. Però això és només una petita part de les iniciatives i accions en les que va participar.  Impulsor d’iniciatives com l’objecció fiscal a la despesa militar, la dedicació del 0,7% del PIB a cooperació, el suport a les mobilitzacions dels immigrants irregulars, els moviments contra la globalització neoliberal. I, sobretot, com a animador cultural donant mil i una xerrades arreu del país. De fet una tasca de transferència de coneixement poc valorada (doncs no reporta ingressos) però especialment útil per generar reflexió crítica.

La seva tasca docent és només una part de la seva vida activa. Una altra gran part ha estat dedicada a l’activisme social. Començant pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i sobretot  fonamentada en el seu compromís amb el cristianisme progressista (Cristians pel Socialisme, Pax Christi, Justicia i Pau). Ha estat un dels actors principals de diversos moviments socials a Catalunya, especialment el pacifisme (presidint Justícia i Pau i de la Universitat Catalana per la Pau), el de la solidaritat internacional (la lluita del 0,7), l’antiglobalització … Activitats que el van portar a donar una infinitat de xerrades, conferències, debats.

Sens dubte l’activitat docent i les xerrades era el camp on millor es desenvolupava.  Tractava sempre de relacionar conceptes generals sobre el funcionament de l’economia amb informacions concretes sobre processos específics. Amb una especial dedicació a mostrar el elements de poder que intervenen en la major part d’activitats econòmiques. Tenia especial cura en buscar informacions contrastades que il·lustressin les seves explicacions. I a proposar alternatives de canvi davant situacions injustes o indesitjables. Els problemes del desenvolupament, la crisi financera i els problemes de la globalització van constituir l’eix d’aquesta activitat divulgativa que desenvolupava amb un enorme eficàcia i empatia.

Amb tot aquest activisme, la seva producció escrita ha estat lògicament menor. Centrada en treballs d’intervenció, reproduint materials de les seves conferències. El que en podríem dir una producció no convencional.  Entre les seves publicacions més citades destacaria “El ciclo armamentista espanyol” (Icaria, Barcelona 2000) coordinat amb Pere Ortega, on analitzen el paper de la política industrial i l’indústria armamentística local; “ ¿Quién debe a quién?. Deuda ecològica y deuda externa” (amb Joan Martinez Alier) (Icaria, Barcelona 2003) un anàlisi sobre les raons del deute internacional i les injustes relacions entre països rics i pobres. “Aturem la crisi” (Angle, Barcelona 2010) “Un altre mon” (Angle, Barcelona 2011). Dos llibres on aborda el problema de la crisi i el paper jugat pel sector financer. I la recent “Paraules d’Arcadi” (Angle, Barcelona 2020), un recull de les idees que han constituït el seu recorregut vital. Hi ha coherència en aquest recorregut sobre el temes que ha anat abordant: desigualtats Nord- Sud, militarisme, poder financer i endeutament, crisi econòmica. I coherència en el judici crític de la realitat i la necessitat d’alternatives.

Certament l’Arcadi Oliveres no ha estat un professor universitari típic. Ni en la forma que ha desenvolupat la seva producció intel·lectual. No ha produït “papers” ni grans tractats. Ha preferit la comunicació oral, el pamflet, el treball d’intervenció. En part perquè la seva exhaustiva dedicació a aquesta tasca de difusió li impedia fer un treball més reposat. Ni tampoc amb el tipus de compromís ètic i la pressa de posició social a cada vegada més difícil de trobar el participants en una vida acadèmica dominada per l’eclecticisme i la carrera competitiva. En canvi ha estat una persona amb una enorme projecció social que ha servit per impulsar moltes vocacions de persones dedicades a l’estudi del temes que ell va impulsar i a alimentar una reflexió crítica sobre el nostre entorn econòmic i social. Quan pensem quin paper ha de fer la Universitat, quins perfils de professorat necessita, estic convençut que persones com Arcadi Oliveres són tan necessàries com les d’altres perfils més convencionals. Com explica l’ecologia la biodiversitat és essencial pel bon funcionament del medi natural. I l’Arcadi aportava unes funcions bàsiques per la bona salut d’un medi on la reflexió crítica és bàsica. Tots els que hem coincidit amb ell al Departament d’Economia Aplicada de la UAB hem pogut apreciar la seva dedicació docent, la seva obertura al diàleg, el seu reconeixement i interès pel què li podíem aportar, la seva disposició a participar en l’activitat col·lectiva. Actituds imprescindibles pel bon funcionament de qualsevol centre universitari.

Avui que l’activitat econòmica torna a estar en crisi. On les desigualtats socials són insuportables per milions de persones. On la crisi ecològica és cada cop més evident. I on proliferen les incerteses és més necessària que mai una activitat crítica, rigorosa, informada, coneixedora de la complexitat dels problemes, compromesa amb la societat. Aquest és el llegat més important del treball i l’activitat que va fer l’Arcadi Oliveres al llarg de tota la seva vida.

Albert Recio Andreu
Professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB

La seva contribució a la Universitat Autònoma de Barcelona també es va fer efectiva a la Biblioteca de Ciències Socials. A l’any 2016 va fer una donació de llibres a la nostra Biblioteca. Aquesta va enriquir els nostres fons. Per altra banda els seus llibres els podeu trobar també a la nostra biblioteca.

La Biblioteca de Ciències Socials ha volgut retre un homenatge a Arcadi Oliveres, en forma d’exposició exposició virtual, que podeu consultar a: https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2021/240149/oliveres/oliveres.html