BUTLLETÍ OFICIAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Gener de 2004 / Núm. 4


Altres

Consell Social

Comissions del Consell Social

   - Econòmica  

Consell de Govern

Comissions del Consell de Govern
   - de Doctorat

   - d'Ordenació Acadèmica
   - de Professorat

Consell Acadèmic de l'EP 

Institucionals

Facultats, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria i Escoles Universitàries

Departaments

Centres de recerca

Marcs de col·laboració

En matèria específica

 

Convocatòries i resolucions de places de personal docent i investigador

Convocatòries i resolucions de places de personal d'administració i serveis


Disposicions estatals
Disposicions autonòmiques

La publicació d'aquest Butlletí no afecta a l'entrada en vigor ni la validesa de les disposicions i dels actes administratius dels quals dóna difusió

Editat per la Secretaria General

 



DISPOSICIONS GENERALS I ACORDS
Consell Social

Acord 1/2004, de 30 de gener, pel qual s'aprova el pressupost de la Universitat Autònoma de Barcelona per a l'exercici 2004, tenint especial compte en el què s'assenyala en l'article primer de les disposicions generals del pressupost, en les disposicions addicionals primera i segona del pressupost i en els apartats a, b, c, d, e, f i h dels Criteris Bàsics del Consell Social per a l'exercici 2004.

Acord 2/2004, de 30 de gener, pel qual s'aprova la participació de la UAB en la Fundació Doctor Robert, i autoritzar al rector, o persona en qui delegui, perquè realitzi els actes que siguin necessaris i formalitzi els documents que siguin pertinents per tal de fer efectiu el que disposa aquest acord.

Acord 3/2004, de 30 de gener, pel qual s'aprova el pressupost del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona corresponent a l'exercici 2004.

Acord 4/2004, de 30 de gener, pel qual s'aprova que la Universitat Autònoma de Barcelona participi en la segona ampliació de capital de l'Instituto Universitario de Postgrado, SA, procedint a la subscripció de 193.600 euros. La operació es durà a terme amb càrrec al Pla d'Inversions de la UAB corresponent a l'exercici 2004, i sota la consideració de que aportacions addicionals al projecte restaran condicionades a que aquest mostri una situació financera i de tresoreria clarament positius.El desemborsament es realitzarà fraccionadament en dues parts i d'acord amb les disponibilitats pressupostàries de la UAB.

Comissió Econòmica del Consell Social

Acord 1/2004, de 30 gener de 2004, pel qual s'informa desfavorablement de diferents recursos en relació a la convocatòria de beques de col·laboració amb departaments per al curs 2003-2004.

Acord 2/2004, de 30 gener de 2004, pel qual s'accepten diferents sol·licituds de matrícules de primer curs per al curs acadèmic 2003-2004 en règim especial.

 

Consell de Govern

Acord 1/2004, de 29 de gener, pel qual s'aprova el Reglament marc de facultats i escoles universitàries, departaments i instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis, que tot seguit es trancriu:

REGLAMENT MARC DE FACULTATS I ESCOLES UNIVERSITÀRIES, DEPARTAMENTS I INSTITUTS UNIVERSITARIS D'INVESTIGACIÓ I CENTRES DE RECERCA PROPIS

Preàmbul

Aquest Reglament estableix el marc bàsic en el que totes les facultats, escoles, departaments, instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis han d'elaborar els seus reglaments de funcionament i de règim intern, d'acord amb el que disposen els articles 89.1.a), 93.a) i 97.a) dels Estatuts.

La present norma busca una triple finalitat:
1. Establir un mínim comú denominador en l'organització i funcionament de les estructures bàsiques de la Universitat, que asseguri l'existència d'una sèrie de procediments, drets i deures i garanties per a tots els membres de la comunitat universitària, amb independència del centre en el qual desenvolupen la seva tasca o estudis.
2. Facilitar el procés de redacció dels reglaments de cadascuna de les estructures bàsiques, oferint una pauta general que asseguri la coherència global.
3. Oferir un marc prou genèric que permeti que cada estructura bàsica pugui regular les seves especificitats i singularitats i exercir, per tant, lliurement les seves competències.

En l'elaboració d'aquest Reglament marc s'han tingut en compte dues fonts bàsiques: per una part, el que disposen la legislació i normativa universitària vigent i els nous Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona i, per l'altra, la diversitat de situacions, necessitats i sensibilitats existents al campus, detectades mitjançant un estudi comparat previ de tots els reglaments de les estructures bàsiques actualment vigents. Això ha possibilitat que el marc que s'estableix per a la redacció dels corresponents reglaments sigui respectuós amb la diversitat real quant a funcionament i organització de les nostres estructures bàsiques.

En resum, en aquest reglament marc existeixen articles de dos tipus: les normes que els reglaments han de contemplar imperativament, sense possibilitat d'introduir una regulació alternativa, en ser qüestions plenament regulades bé per la legislació estatal o autonòmica bé pels Estatuts, i les normes que són un simple recordatori, metanormes, d'allò que s'ha de preveure en el reglament intern. En aquest cas, el redactat es limita a establir el marc en què s'ha de reglamentar.

Pel que fa al procés d'elaboració i aprovació dels reglaments de les estructures bàsiques, cal recordar que les facultats, escoles, departaments, instituts i centres de recerca han d'elaborar els seus reglaments, enviar-los a la Secretaria General per al seu control de legalitat, aprovar-los i elevar-los a ratificació del Consell de Govern en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor dels Estatuts, el 22 d'octubre de 2003.

D'altra banda, els Estatuts preveuen en la disposició transitòria segona que en el procés de desenvolupament reglamentari caldrà tenir en compte el següent:
1. Els claustres de facultat o d'escola es mantindran en funcions als únics efectes d'elaborar i aprovar el reglament de facultat o d'escola, llevat d'aquells casos en què el mateix claustre aprovi, formalment i en una reunió en que aquest punt figuri explícitament a l'ordre del dia, la seva dissolució i el traspàs d'aquesta competència a la junta de facultat o d'escola. En tot cas, el claustre de facultat o d'escola es dissoldrà un cop ratificat el reglament de la facultat o escola per part del Consell de Govern.
2. Els degans, directors d'escola, directors de departament, d'institut i d'altres centres que esgotin el seu mandat abans d'haver-se elaborat el reglament intern de la seva corresponent estructura, l'hauran de perllongar, a l'igual que els dels respectius òrgans col·legiats (consells de departament i/o instituts, juntes de facultat, etc.) fins a l'aprovació de l'esmentat reglament i la seva ratificació pel Consell de Govern. Un cop aprovat, i d'acord amb el que disposi el reglament, es convocaran les eleccions.

REGLAMENT MARC DE FACULTATS I ESCOLES

TÍTOL PRIMER. NATURALESA, COMPOSICIÓ, ESTRUCTURA I FUNCIONS

Article 1. Denominació i finalitat
Cada facultat ha d'adaptar la definició de l'article 12 dels Estatuts a la seva realitat. Les facultats i les escoles són els centres encarregats de l'organització dels ensenyaments i dels processos acadèmics, administratius i de gestió que condueixen a l'obtenció de títols universitaris.

Article 2. Règim jurídic
Cada facultat ha de fer constar el decret de creació i que es regeix per la legislació universitària vigent, pels Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona i pel seu reglament.

Article 3. Membres
D'acord amb l'article 14 dels Estatuts, són membres d'una facultat o escola:
a) El personal acadèmic amb tasques de docència a la facultat o escola.
b) Els estudiants matriculats en els ensenyaments que s'hi imparteixen.
c) El personal d'administració i serveis adscrit a la facultat o escola.

Article 4. Funcions
1. D'acord amb l'article 15 dels Estatuts, correspon a les facultats o escoles:
a) Elaborar i revisar els seus plans d'estudis, d'acord amb les directrius dels òrgans de govern de la Universitat.
b) Elaborar propostes de creació de noves titulacions i ensenyaments i col·laborar en l'organització d'activitats de postgrau i de formació continuada.
c) Organitzar, coordinar i supervisar les activitats docents, especialment el funcionament dels ensenyaments que s'hi imparteixen i el compliment de les obligacions docents del professorat.
d) Organitzar, coordinar i supervisar la gestió dels serveis de la seva competència.
e) Proposar modificacions raonades de la relació de llocs de treball del personal de l'administració i serveis de la facultat o escola, en els termes previstos al Títol III dels Estatuts.
f) Gestionar la seva dotació pressupostària i els mitjans personals i materials que tinguin assignats.
g) Establir relacions entre departaments i altres facultats o escoles per tal d'assegurar la coordinació de l'ensenyament i la racionalització de la gestió acadèmica i administrativa.
h) Formular als departaments suggeriments en matèria d'aplicació i desenvolupament dels plans d'estudis.
i) Proposar al Consell de Govern, per raons d'eficiència docent, la creació de seccions que coordinin els ensenyaments adreçats a obtenir una o diverses titulacions.
j) Expedir certificats acadèmics i gestionar els processos de matriculació, trasllat d'expedients, i convalidació i altres processos de gestió acadèmica.
k) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat i promoure la millora de la qualitat de les activitats d'ensenyament.
l) Promoure activitats culturals, formatives i d'extensió universitària.
m) Servir de canal d'informació, de representació i de participació dels membres de la comunitat universitària en el govern de la Universitat i en la relació de la Universitat amb la societat.
n) Proposar als òrgans de govern la formalització de convenis amb altres institucions.
o) Exercir qualsevol altra funció que els Estatuts o els reglaments de la Universitat els atribueixin.
2. Les facultats o escoles poden afegir funcions que no estiguin contemplades a la llista anterior i que no corresponguin a cap altra estructura o òrgan de la Universitat.

Article 5. Estructura
1. Les facultats amb un nombre elevat de titulacions poden optar a estructurar-se en seccions per al seu funcionament intern. Segons l'article 15 lletra i) dels Estatuts, aquestes seccions han de coordinar els ensenyaments adreçats a obtenir una o diverses titulacions.
2. Les facultats que a la data d'aprovació del seu reglament s'estructurin en seccions, hi especificaran el nombre i la denominació de cadascuna d'elles.
3. Membres de la secció:
a) els professors que imparteixen docència en alguna de les assignatures dels plans d'estudis de la secció corresponent. D'acord amb això, un professor pot ser membre de més d'una secció.
b) Els estudiants que cursin els plans d'estudis de la secció corresponent.
4. El reglament ha d'establir les funcions que corresponen a les seccions, com ara les de participar en tots els aspectes relacionats amb la docència de la titulació corresponent, elaborar les propostes del pla d'estudis, etc.
5. La iniciativa per a la creació, modificació i supressió de seccions correspon a la junta de facultat o d'escola, a les seccions o als departaments afectats i la seva aprovació correspon al Consell de Govern.

TÍTOL SEGON. ÒRGANS DE GOVERN I ALTRES ÒRGANS

Article 6. Tipus d'òrgans
1. Són òrgans de govern de la facultat o escola:
a) la Junta de Facultat o d'Escola,
b) el degà o director i el seu equip.
2. La facultat o escola també compta amb els òrgans següents:
a. la Junta de Secció, si el reglament preveu l'existència de seccions,
b. el coordinador d'estudis,
c. la Junta Electoral de facultat o escola

CAPÍTOL PRIMER. LA JUNTA DE FACULTAT O ESCOLA

Article 7. Naturalesa
1. D'acord amb l'article 85 dels Estatuts, la junta de facultat o d'escola és l'òrgan col·legiat de govern de les facultats i escoles i es compon de representants del personal acadèmic, dels estudiants i del personal d'administració i serveis de tots els ensenyaments i titulacions que s'hi imparteixen.
2. Segons l'article 85.2 dels Estatuts, la facultat o escola, en funció del nombre de titulacions impartides, de l'existència de seccions o d'altres consideracions, pot crear una junta permanent les competències de la qual són les que li delegui la junta de facultat o d'escola.

Article 8. Composició
1. La junta de facultat o d'escola està formada:
a) Pel degà o director, que la presideix; pels membres de l'equip de govern de la facultat o escola, i pels coordinadors d'estudis. La facultat o escola pot considerar la possibilitat d'incloure altres membres nats.
b) Per una representació del personal acadèmic i del personal investigador en formació de cadascun dels departaments que imparteixen docència en la facultat o escola, proporcional a la seva dedicació docent. Aquests representants han d'impartir docència al centre. El professorat funcionari dels cossos docents universitaris ha de representar, com a mínim, el 51% dels membres de la junta.
c) Per una representació dels estudiants de totes les titulacions de la facultat o escola. El conjunt d'estudiants ha de totalitzar, com a mínim, el 30% del total de la junta.
d) Per una representació del personal d'administració i serveis del centre que sigui com a mínim el 10 % del total de la junta.
2. Cada facultat o escola ha d'establir la representació de cada sector atenent als percentatges mínims que s'estableixen a l'apartat anterior.
3. Els processos electorals per escollir els membres electes de la junta han de celebrar-se conforme el que estableixen els Títols I i IV del Reglament Electoral.

Article 9. Durada del mandat i cessament
1. Segons l'article 86.1 dels Estatuts, el mandat de la junta de facultat o d'escola és de tres anys.
2. Els Estatuts preveuen que el reglament pugui establir renovacions parcials per algun o tots els sectors.
3. Els membres electes de la junta de facultat o d'escola poden ser cessats en cas d'un nombre determinat d'absències injustificades a les seves reunions que ha d'establir cada facultat o escola en el seu reglament. En tal supòsit són substituïts pels suplents corresponents en l'ordre de proclamació que hagués determinat la junta electoral de facultat o d'escola. En cap cas els membres electes de la junta de facultat o d'escola poden ser revocats pels seus electors.

Article 10. Competències
1. Són competències de la junta de facultat o d'escola:
a) Elaborar i aprovar el reglament de la facultat o escola.
b) Convocar les eleccions de degà o director.
c) Elegir i revocar el degà o director.
d) Vetllar per l'execució de les polítiques d'actuació de la facultat o escola.
e) Aprovar el pla docent i vetllar per l'organització de la docència.
f) Elaborar els projectes de plans d'estudis.
g) Participar en l'elaboració de propostes de creació de noves titulacions o de la seva supressió.
h) Aprovar el pressupost anual i la rendició de comptes de l'aplicació d'aquest pressupost al final de cada exercici.
i) Informar de la creació, modificació o supressió de departaments i l'adscripció de centres que imparteixin les titulacions assignades a la facultat o escola.
j) Resoldre, a proposta dels coordinadors d'estudis, els conflictes que puguin sorgir amb els departaments i àrees de coneixement o especialitats relatius a l'adjudicació de docència d'assignatures.
k) Proposar el nomenament de doctors honoris causa.
l) Crear, si escau, una junta permanent.
m) Crear comissions.
n) Aprovar la proposta de creació de seccions.
o) Assumir qualsevol altra competència que li atribueixin els Estatuts i la resta de normes aplicables.

Article 11. Funcionament
1. Les reunions de la junta de facultat o d'escola poden ser ordinàries o extraordinàries i no poden tenir lloc durant el període de vacances.
2. El reglament ha de determinar la periodicitat amb què la junta de facultat o d'escola es reuneix ordinàriament. En les facultats i escoles que es creïn juntes permanents, la junta de facultat o d'escola s'ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, un cop l'any i en sessió extraordinària quan la convoqui el degà o director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres. Quan no existeixi junta permanent, la junta de facultat o d'escola s'ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, un cop cada trimestre acadèmic i en sessió extraordinària quan la convoqui el degà o director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres.
3. La petició de convocatòria a instància d'un terç dels membres de la junta s'ha de dirigir al degà o director i ha de fer-se per escrit signat per tots els sol·licitants. L'escrit ha de contenir una justificació de la petició i la indicació dels assumptes que es proposen per a ser incorporats a l'ordre del dia. El degà o director ha de procedir a la convocatòria de la sessió dintre dels deu dies següents al de la petició.
4. Per a la vàlida constitució de la junta és necessària la presència almenys del degà i del secretari, o qui els substitueixi, i de la meitat dels seus membres en primera convocatòria i, com a mínim, d'un 30% dels seus membres en segona convocatòria, si el reglament de la facultat o escola no estableix un quòrum superior.

Article 12. Adopció d'acords
1. Els acords poden adoptar-se per assentiment o per votació ordinària o secreta, d'acord amb les regles següents:
a. Es consideren aprovades per assentiment les propostes que no suscitin cap oposició.
b. En altre cas es farà una votació ordinària, que es realitzarà aixecant la mà, en primer lloc, els que aprovin la proposta, a continuació els que la desaprovin i, finalment, els que s'abstinguin.
c. La votació ha de ser secreta en tots els assumptes referits a persones i quan així ho decideixi el degà o director o a sol·licitud del 20 % dels presents. En tot cas ha de ser secreta l'elecció de degà o director.
d. Per tal de poder adoptar vàlidament un acord han d'estar presents, almenys, el 30% de membres de la junta a més del degà o director i el secretari, o persones que els substitueixin.
2. Els acords, en cas de votació, s'adopten per majoria simple, sense perjudici dels acords que segons previsions específiques hagin d'adoptar-se per majoria qualificada.

Article 13. La Junta Permanent
1. Aquelles facultats que creïn una junta permanent han d'establir en el seu reglament la composició i competències d'aquest òrgan, així com les normes de funcionament.
2. La composició d'aquesta junta permanent ha de garantir la representació de totes les titulacions que s'imparteixen a la facultat o escola així com la dels diferents sectors de la comunitat universitària, tal com estableix l'article 52.1 dels Estatuts. El reglament ha de determinar si tots els membres de la Permanent han de ser membres de la junta de facultat o d'escola i la forma d'elecció.
3. La junta de facultat o d'escola no pot delegar, en cap cas, les competències establertes a les lletres a), c), d) i l) de l'article 10.

Article 14. Comissions
1. La junta de facultat o d'escola pot actuar en ple o en comissions. El reglament de la facultat o escola ha de preveure com es constituiran les comissions i quines seran les seves competències.
2. Les normes anteriors establertes per a la junta de facultat o d'escola relatives a la seva constitució, votacions i adopció d'acords són d'aplicació a les seves comissions.

CAPÍTOL SEGON. LES DEGANES I ELS DEGANS I LES DIRECTORES I ELS DIRECTORS D'ESCOLA

Article 15. Naturalesa i funcions
1. Els degans i els directors d'escola exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària i tenen la representació dels seus centres.

Article 16. Elegibilitat
1. El degà o director d'escola és elegit per la junta de facultat o d'escola entre el professorat doctor que pertanyi als cossos docents universitaris adscrits al centre. En el cas de les escoles universitàries, poden ser escollits entre el personal funcionari dels cossos docents universitaris no doctors o entre el professorat contractat doctor, tal com prescriu l'article 100 dels Estatuts.
2. Per a ésser degà o director d'escola cal, a més, tenir dos anys d'antiguitat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
3. És causa d'incompatibilitat, a més de les d'inelegibilitat, ocupar simultàniament un altre càrrec unipersonal de govern, tal i com disposa l'article 50.3 dels Estatuts

Article 17. Elecció
1. La convocatòria d'elecció de degà o director correspon a la junta de facultat o d'escola i s'ha de fer almenys 30 dies abans que expiri el mandat pel qual va ser elegit. La convocatòria ha d'anar acompanyada del calendari electoral, tot respectant les fases del procés electoral, llevat de la publicació i difusió del cens, i els terminis que s'estableixen en el Títol I del Reglament Electoral.
2. La junta de facultat o d'escola ha de reunir-se en sessió extraordinària per a l'elecció del degà, que ha de constituir l'únic punt de l'ordre del dia.
3. Cada membre de la junta disposa d'un sol vot, que s'ha d'exercir presencialment. L'exercici del vot és indelegable i no es pot efectuar anticipadament.
4. Les paperetes de vot per a l'elecció de degà han de ser de vot a candidat o bé de vot en blanc.
5. En el supòsit de vàries candidatures, es proclama degà o director d'escola el candidat que hagi obtingut la majoria absoluta. En el cas que cap candidat no hagi obtingut la majoria absoluta, es procedirà a una segona votació entre els dos candidats que hagin obtingut més vots. En aquesta segona votació es proclama degà o director d'escola el candidat que obtingui la majoria simple de vots.
6. En el supòsit d'una sola candidatura, únicament s'ha de fer una votació i es proclamarà el candidat si obté, almenys, la majoria simple de vots.

Article 18. Durada del mandat i substitució
1. El mandat del degà o director d'escola és de tres anys i renovable per un sol període consecutiu.
2. El reglament ha d'establir la substitució del degà o director en cas d'absència o malaltia, especificant quin vicedegà o sotsdirector serà el seu substitut. La situació d'absència s'ha de comunicar a la junta de facultat o d'escola quan la substitució sigui per períodes llargs i en cap cas podrà perllongar-se més de sis mesos consecutius.

Article 19. Cessament
El reglament de la facultat o escola ha d'establir el procediment per a la revocació del degà o director, que podria ser en els termes següents: La revocació del degà o director d'escola pot ser proposada per un terç dels membres de la junta de facultat o d'escola. La presentació de la proposta obliga a la junta a reunir-se en un termini màxim de deu dies. Després del debat, es fa la votació de la proposta, que reeixirà si obté el vot favorable de dos terços de la totalitat de membres de la junta de facultat o d'escola.

Article 20. Competències
Segons l'article 102 dels Estatuts, són competències dels degans i dels directors d'escola:
a) Representar la facultat o l'escola.
b) Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de la facultat o escola i, en especial, l'organització de les activitats docents.
c) Dirigir els serveis de la facultat o escola i vetllar perquè disposin dels mitjans necessaris.
d) Acordar la distribució de dotacions pressupostàries entre departaments i serveis de la facultat o escola i organitzar l'execució de les partides pressupostàries corresponents.
e) Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables a la facultat o escola, especialment les relatives al bon funcionament de la docència i dels serveis.
f) Proposar al rector el nomenament i cessament dels vicedegans o sotsdirectors, i del secretari de la facultat o escola, així com dels coordinadors d'estudis per a cada titulació.
g) Convocar i presidir la junta de facultat o d'escola i executar els seus acords.
h) Vetllar perquè els membres de la Facultat o Escola compleixin els seus deures i se'ls respectin els seus drets, d'acord amb les normes específiques que els regulin.
i) Resoldre els expedients de convalidació a proposta del coordinador d'estudis de la titulació corresponent.
j) Assumir qualsevol altra competència establerta en els presents Estatuts i en les seves normes de desenvolupament, les competències que li siguin delegades pel rector i les que no hagin estat assignades expressament a altres òrgans de la facultat, escola o departaments

Article 21. Equip de deganat
1. Els degans i els directors d'escola compten amb l'assistència dels vicegedans o sotsdirectors per a un millor desenvolupament de les seves funcions. Aquests, conjuntament amb el secretari, formen l'equip de deganat o de direcció.
2. Els membres de l'equip de deganat són proposats pels degans o els directors d'escola i nomenats pel rector.
3. El reglament ha de determinar el nombre de vicedegans que han de formar part de l'Equip.

Article 22. La secretària o el secretari
1. El secretari de facultat o d'escola, que ho és també de la junta de facultat o d'escola, es designa entre el personal acadèmic que presta serveis a la facultat o escola.
2. El secretari és la persona fedatària dels actes o acords que emanen dels òrgans de la facultat o escola i, com a tal, aixeca acta de les sessions i custodia la documentació de la facultat o escola.
3. El secretari és membre nat de la junta electoral de facultat o d'escola i la presideix.

CAPÍTOL TERCER. ALTRES ÒRGANS

Secció primera. Les juntes de secció

Article 23. La junta de secció
1. La junta de secció és l'òrgan superior de representació de la secció. El reglament ha d'establir la seva composició i les seves funcions.
2. La composició ha de garantir la representació de tots els sectors de la comunitat universitària i en tot cas la de tots els departaments que imparteixen docència a la secció.
3. Les funcions de la junta de secció són estrictament d'elaboració de propostes que s'han d'elevar a la junta de facultat o d'escola.

Secció segona. Les coordinadores i els coordinadors d'estudis

Article 24. Naturalesa i funcions

1. Els coordinadors d'estudis són les persones encarregades de dirigir, organitzar i coordinar els ensenyaments de cadascuna de les titulacions que s'imparteixen a les facultats o escoles, per delegació dels degans o els directors. El reglament de la facultat o escola pot preveure l'existència de la figura del sotscoordinador d'estudis.
2. El reglament de la facultat o escola ha de determinar si els coordinadors d'estudis formen part de l'equip de deganat o quina altra relació s'estableix entre ambdós òrgans.
3. El reglament de la facultat o escola ha de concretar les competències del coordinador d'estudis, entre les quals figura la d'emetre informe amb caràcter vinculant per elevar-lo a la junta de facultat o d'escola, en cas de conflicte a l'hora de materialitzar els plans docents anuals.

Article 25. Nomenament i mandat
1. Els coordinadors d'estudis són nomenats pel rector a proposta dels degans o els directors d'escola.
2. El reglament ha de preveure la participació dels departaments que imparteixen un percentatge significatiu de la docència a la titulació en la seva designació.
3. El mandat dels coordinadors d'estudis té una durada de tres anys, prorrogable. El reglament de facultat o escola ha de preveure la limitació de pròrrogues del mandat.

Secció tercera. Les juntes electorals de facultat o escola

Article 26. Naturalesa i funcions

1. Les juntes electorals de facultat i d'escola estan formades, segons disposa l'article 202 dels Estatuts, per cinc membres i els seus respectius suplents: el secretari de la facultat o escola, que n'és membre nat, un professor funcionari, un professor contractat, un estudiant i un membre del personal d'administració i serveis, escollits mitjançant sorteig que se celebra cada dos anys, durant el mes de gener, entre els membres de la facultat o escola.
2. El president de la junta electoral és el secretari de la facultat o l'escola. El secretari de la junta electoral és elegit entre els seus membres.
3. El reglament ha de determinar la seu de la junta electoral de facultat o d'escola.

Article 27. Competències i actuacions
Les competències i actuacions de la junta electoral de facultat o d'escola són les que estableix el Reglament Electoral de la Universitat.

TÍTOL TERCER. LA REFORMA DEL REGLAMENT

Article 28. Modificació del reglament
El reglament ha de contemplar el procediment per a la seva reforma que, en tot cas, ha de ser ratificada pel Consell de Govern.

Disposició addicional

Als efectes d'aquest reglament, s'entén que hi ha majoria simple quan els vots emesos en un sentit superen els emesos en qualsevol altre, sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls. S'entén que hi ha majoria absoluta quan s'expressa en el mateix sentit el primer nombre enter de vots que segueix el nombre resultant de dividir per dos el total dels electors o dels membres de ple dret d'un òrgan. Aquestes regles són també d'aplicació quan es procedeixi a l'elecció de persones.


REGLAMENT MARC DELS DEPARTAMENTS

TÍTOL PRIMER. NATURALESA, COMPOSICIÓ, ESTRUCTURA I FUNCIONS

Article 1. Denominació i finalitat
1. Cada departament ha d'adaptar la definició de l'article 19 dels Estatuts a la seva realitat. Els departaments són estructures que tenen com a finalitat promoure i organitzar la docència i la recerca. En l'àmbit de la docència, coordinen els ensenyaments d'una o diverses àrees de coneixement en una o diverses facultats o escoles, d'acord amb la programació docent de la Universitat, i organitzen i desenvolupen programes i estudis de doctorat i de postgrau. Com a unitats bàsiques de recerca, promouen i donen suport a les activitats i iniciatives de recerca i transferència de coneixements del seu personal acadèmic.
2. La denominació dels departaments, que ha de contemplar-se en el seu Reglament, és la de l'àrea o àrees de coneixement o especialitats que l'integrin, conforme a la legislació vigent. No obstant, quan el nombre d'àrees integrades en el departament dificulti la seva identificació, el Consell de Departament pot proposar al Consell de Govern l'aprovació d'una denominació diferent.

Article 2. Règim jurídic
Cada departament ha de fer constar l'acord de creació pel Consell de Govern i que es regeix per la legislació universitària vigent, pels Estatuts i pel seu reglament.

Article 3. Membres
Segons l'article 21 dels Estatuts, són membres d'un departament:
a) El personal acadèmic i el personal investigador en formació de les àrees de coneixement o especialitats que conformen el departament.
b) Els estudiants que s'hi adscriguin, d'acord amb el que estableixi el reglament del departament.
c) El personal d'administració i serveis que hi estigui adscrit.

Article 4. Funcions
1. Segons l'article 22 dels Estatuts, correspon als departaments:
a) Coordinar i impartir els ensenyaments de les seves àrees de coneixement i especialitats d'acord amb els plans d'estudis i la programació docent de les facultats i escoles.
b) Assignar al personal acadèmic amb obligacions docents la docència en cada matèria de la seva competència.
c) Impulsar les activitats i iniciatives docents i investigadores del seu personal acadèmic.
d) Fomentar la creació de grups d'investigació i promoure projectes d'investigació.
e) Organitzar i desenvolupar cursos especialitzats, programes de doctorat i fomentar l'elaboració de tesis doctorals.
f) Fomentar la renovació científica i pedagògica dels seus membres.
g) Fomentar la realització de programes d'ensenyament i d'investigació interdisciplinaris i interdepartamentals.
h) Promoure i realitzar contractes en l'àmbit de la recerca amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent, els presents Estatuts i la normativa que els desenvolupi.
i) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat de la docència, la recerca i la gestió.
j) Proposar modificacions raonades de la relació de llocs de treball del personal de l'administració i serveis del departament, en els termes previstos al Títol III dels presents Estatuts.
k) Servir de canal d'informació, de representació i de participació dels membres de la comunitat universitària en el govern de la Universitat i en la relació de la Universitat amb la societat.
l) Gestionar la seva dotació pressupostària i els mitjans personals i materials que tinguin assignats.
m) Exercir qualsevol altra funció que els Estatuts i els reglaments de la Universitat els atribueixin.
2. Els departaments poden afegir funcions que no estiguin contemplades a la llista anterior i que no corresponguin a cap altra estructura o òrgan de la Universitat.
3. Pluriennalment, i a instàncies dels òrgans de govern, els departaments han de fer pública una memòria d'activitats en la qual donaran a conèixer els resultats assolits individualment i col·lectivament en la docència i la recerca. El Reglament del departament ha d'establir l'òrgan responsable d'elaborar i fer publica l'esmentada memòria.

Article 5. Estructura
1. Els departaments estan constituïts per àrees de coneixement i especialitats afins científicament. El reglament de departament ha de determinar quines àrees de coneixement i especialitats el constitueixen.
2. Els departaments que estiguin integrats per professors que desenvolupin activitats docents en diverses facultats o escoles geogràficament disperses, o quan l'especialització científica o docent ho recomanin, poden preveure en el seu Reglament articular-se en unitats departamentals, a proposta del Consell de Departament, que ha de ser aprovada pel Consell de Govern.
3. Els departaments que a la data d'aprovació del seu reglament s'estructurin en unitats hi especificaran el nombre i la denominació de cadascuna d'elles.
4. En cas que el departament s'estructuri en unitats, tot el seu personal acadèmic i personal investigador en formació ha d'estar adscrit a una de les unitats que el composen.
5. El reglament ha d'establir les funcions que corresponen a les seves unitats.

Article 6. Adscripció
1. Els departaments han d'estar adscrits a una sola Facultat o Escola, llevat dels casos previstos a l'apartat 2 de l'article anterior, en els que les unitats departamentals poden estar adscrites a les Facultats o Escoles que els correspongui.
2. El Consell de Departament aprova a quina facultat o escola s'adscriu el departament i la decisió la ratifica el Consell de Govern.

TÍTOL SEGON. ÒRGANS DE GOVERN I ALTRES ÒRGANS

Article 7. Tipus d'òrgans
1. Són òrgans de govern del departament
a) El Consell de Departament
b) El director de departament.
2. El departament també compta amb els òrgans següents:
a) El Consell d'Unitat, en cas que el reglament prevegi la seva existència
b) El coordinador d'unitat, en cas que el reglament prevegi la seva existència.

CAPÍTOL PRIMER. EL CONSELL DE DEPARTAMENT

Article 8. Naturalesa i funcions
El Consell de Departament, presidit pel seu director, és l'òrgan col·legiat de govern del departament.

Article 9. Composició
1. Segons l'article 91 dels Estatuts, són membres del Consell de Departament tot el seu personal acadèmic doctor i una representació de la resta, així com una representació del personal investigador en formació, del personal d'administració i serveis i dels estudiants.
2. Cada departament ha d'establir en el seu Reglament la representació que correspon a cada sector, així com el sistema d'elecció o designació i la durada del mandat d'aquests representants. Si el sistema establert és l'elecció, aquesta haurà d'atenir-se al que disposa el Títol I del Reglament Electoral.

Article 10. Competències
Segons els articles 93, 135 i 140 dels Estatuts, són competències del Consell de Departament:
a) Elaborar i aprovar el seu reglament.
b) Convocar les eleccions de director.
c) Elegir i revocar el director.
d) Aprovar la relació i distribució de les despeses i la seva execució.
e) Aprovar la memòria anual de les seves activitats.
f) Elaborar els informes que siguin de la seva competència i, especialment, els relatius a la creació de nous departaments, així com la creació, modificació o supressió de titulacions i dels seus corresponents plans d'estudis, quan afectin temes relatius a les seves àrees de coneixement o especialitats.
g) Programar i coordinar la tasca docent del departament i proposar els programes de doctorat.
h) Formular a la junta de facultat o d'escola els suggeriments que estimi oportuns en relació amb els plans d'estudis.
i) Instar la creació d'instituts universitaris d'investigació i d'altres centres de recerca.
j) Organitzar cursos d'especialització o de divulgació, seminaris i cicles de conferències, dins de les seves àrees de coneixement i especialitats i fomentar la coordinació d'aquestes activitats amb altres departaments.
k) Promoure la formalització de contractes amb entitats públiques o privades per a la realització de treballs científics, tècnics o artístics.
l) Proposar la convocatòria de places de professorat dels cossos docents universitaris, de professorat contractat i d'ajudants.
m) Proposar per a la seva designació els membres de les comissions de selecció del personal docent i investigador, funcionari i contractat.
n) Proposar la contractació de professorat emèrit i visitant.
o) Proposar la contractació de personal, a l'efecte de recerca, per a efectuar treballs temporals o específics.
p) Crear comissions.
q) Assumir qualsevol altra competència que li atribueixin els Estatuts i la resta de normes aplicables.

Article 11. Funcionament
1. Les reunions del Consell de Departament poden ser ordinàries o extraordinàries i no poden tenir lloc durant el període de vacances.
2. El reglament ha de determinar la periodicitat en la que el Consell de Departament es reuneix ordinàriament. En aquells departaments que creïn comissions executives, el Consell de Departament s'ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, un cop l'any i en sessió extraordinària quan la convoqui el director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres. Quan no existeixi la Comissió Executiva, el Consell de Departament s'ha de reunir en sessió ordinària, com a mínim, un cop cada trimestre acadèmic i en sessió extraordinària quan la convoqui el director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres.
3. La petició de convocatòria a instància d'un terç dels membres del Consell s'ha de dirigir al director i ha de fer-se per escrit signat per tots els sol·licitants. L'escrit ha de contenir una justificació de la petició i la indicació dels assumptes que es proposen per a ser incorporats a l'ordre del dia. El director ha de procedir a la convocatòria de la sessió dintre dels deu dies següents al de la petició.
4. Per a la vàlida constitució del Consell és necessària la presència almenys del director i del secretari, o qui els substitueixi, i de la meitat dels seus membres en primera convocatòria i, com a mínim, d'un 30% dels seus membres en segona convocatòria, si el reglament de departament no estableix un quòrum superior.

Article 12. Adopció d'acords
1. Els acords poden adoptar-se per assentiment, o per votació ordinària o secreta, d'acord amb les regles següents:
a. Es consideren aprovades per assentiment les propostes que no suscitin cap oposició.
b. En altre cas es farà una votació ordinària, que es realitzarà aixecant la mà, en primer lloc, els que aprovin la proposta, a continuació els que la desaprovin i, finalment, els que s'abstinguin.
c. La votació ha de ser secreta en tots els assumptes referits a persones, quan així ho decideixi el director, o a sol·licitud del 20 % dels presents. En tot cas ha de ser secreta l'elecció de director.
d. Per tal de poder adoptar vàlidament un acord han d'estar presents, almenys, el 30% de membres del Consell, a més del director i el secretari o persones que els substitueixin.
2. Els acords, en cas de votació, s'adopten per majoria simple, sense perjudici dels acords que segons previsions específiques hagin d'adoptar-se per majoria qualificada.

Article 13. La Comissió Executiva
1. El departament pot crear, com a òrgan ordinari de govern i de gestió del departament, una comissió executiva les competències de la qual són les que li delegui el Consell de Departament.
2. Els departaments han d'establir en el seu reglament la composició i competències d'aquest òrgan, així com les seves normes de funcionament.
3. La composició d'aquesta Comissió Executiva ha de garantir la representació de totes les àrees de coneixement que integren el departament i, en cas que n'hi hagin, de totes les unitats que la composen, així com la dels diferents sectors de la comunitat universitària, tal com estableix l'article 52.1 dels Estatuts.
4. L'elecció dels membres de la Comissió Executiva es duu a terme en una sessió extraordinària del Consell de Departament, en votació nominal i secreta entre les candidatures presentades. Els membres s'han de renovar en tot cas quan acaba el mandat del director i el Reglament pot establir renovacions parcials per algun o tots els sectors.
5. El Consell de Departament no pot delegar, en cap cas, les competències compreses a les lletres a) i c) de l'article 10.

CAPÍTOL SEGON. LES DIRECTORES I ELS DIRECTORS DE DEPARTAMENT

Article 14. Naturalesa i funcions
Els directors de departament exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària i tenen la representació del departament.

Article 15. Elegibilitat
1. El director de departament és elegit pel Consell de Departament i nomenat pel rector entre el professorat doctor que pertanyi als cossos docents universitaris la candidatura del qual hagi tingut prèviament el suport d'un terç dels membres del Consell de Departament, tal com determina l'article 109 dels Estatuts.
2. En el seu defecte, en els departaments constituïts sobre les àrees de coneixement a què es refereix l'apartat 3 dels articles 58 i 59 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats, poden ser directors els funcionaris dels cossos docents no doctors o professors contractats doctors.
3. Per a ésser director de departament cal, a més, tenir dos anys d'antiguitat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
4. És causa d'incompatibilitat, a més de les d'inelegibilitat, ocupar simultàniament un altre càrrec unipersonal de govern, tal i com disposa l'article 50.3 de l'article dels Estatuts

Article 16. Elecció
1. La convocatòria d'elecció de director de departament correspon al Consell de Departament i s'ha de fer almenys trenta dies abans que expiri el mandat per al qual va ser elegit. Ha d'anar acompanyada del calendari electoral, tot respectant les fases del procés electoral, llevat de la publicació i difusió del cens, i els terminis que s'estableixen en el Títol I del Reglament Electoral.
2. El Consell de Departament ha de reunir-se en sessió extraordinària per a l'elecció del director i aquesta constituirà l'únic punt de l'ordre del dia.
3. Cada membre del Consell de Departament disposa d'un sol vot, que s'ha d'exercir presencialment. L'exercici del vot és indelegable i no es pot efectuar anticipadament.
4. Les paperetes de vot per a l'elecció de director han de ser de vot a candidat o bé de vot en blanc.
5. En el supòsit de vàries candidatures, es proclama director el candidat que hagi obtingut la majoria absoluta. En el cas que cap candidat no hagi obtingut la majoria absoluta, es procedirà a una segona votació entre els dos candidats que hagin obtingut més vots. En la segona votació es proclama director el candidat que obtingui la majoria simple de vots.
6. En el supòsit d'una sola candidatura, únicament s'ha de fer una votació i es proclamarà el candidat si obté, almenys, la majoria simple dels vots.

Article 17. Durada del mandat i substitució
1. El mandat dels directors és de tres anys i renovable per un sol període consecutiu.
2. El reglament ha d'establir la substitució del director en cas d'absència o malaltia, especificant quin membre de l'equip de direcció serà el seu substitut. La situació d'absència s'ha de comunicar al Consell de Departament quan la substitució sigui per períodes llargs i en cap cas podrà perllongar-se més de sis mesos consecutius.

Article 18. Cessament
El reglament ha d'establir el procediment per a la revocació del director de departament, que podrà ser en els termes següents: La revocació del director de departament pot ser proposada per un terç dels membres del Consell de Departament. La presentació de la proposta obliga al Consell de Departament a reunir-se en un termini màxim de deu dies. Després del debat, es fa la votació de la proposta, que reeixirà si obté el vot favorable de dos terços de la totalitat de membres del Consell de Departament.

Article 19. Competències
Segons l'article 111 dels Estatuts, són competències dels directors de departament:
a) Representar el departament.
b) Dirigir, coordinar i supervisar l'activitat del departament.
c) Convocar i presidir el Consell de Departament i la Comissió Executiva i executar els seus acords.
d) Administrar les partides pressupostàries
e) Supervisar les tasques del personal d'administració i serveis adscrit al departament
f) Proposar al rector el nomenament i cessament dels càrrecs del seu equip.
g) Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables al departament.
h) Vetllar perquè els membres del departament compleixin els deures i els siguin respectats els seus drets, d'acord amb les normes específiques que els regulin.
i) Assumir qualsevol altra competència que puguin atribuir-li les lleis o els Estatuts i, en particular, aquelles que en l'àmbit del departament no hagin estat atribuïdes a altres òrgans

Article 20. Equip de direcció
El reglament del Departament ha de determinar qui forma part de l'equip de direcció, que ha d'assistir el director en el desenvolupament de les seves funcions. En qualsevol cas, el departament ha de tenir un secretari.

Article 21. La secretària o el secretari
El secretari del departament, que ho és també del Consell de Departament, és la persona fedatària dels actes o acords que s'hi produeixin i, com a tal, aixeca acta de les sessions i custodia la documentació del departament.

CAPÍTOL TERCER. ALTRES ÒRGANS

Article 22. Els consells d'unitat
1. El Consell d'Unitat és l'òrgan superior de representació de la unitat.
2. Està composat per tot el personal acadèmic i investigador en formació adscrit a la unitat corresponent.
3. El reglament del departament ha d'establir les funcions del Consell d'Unitat, que han de ser d'elaboració de propostes i l'elecció del coordinador d'unitat.

Article 23. Les coordinadores i els coordinadors d'unitat
1. El coordinador d'unitat és el representant i el coordinador de l'activitat de la unitat.
2. El reglament ha de determinar el període i el procediment pels quals és elegit.

TÍTOL TERCER. LA REFORMA DEL REGLAMENT

Article 24. Modificació del Reglament
El reglament del departament ha de contemplar el procediment per a la seva reforma que, en tot cas, ha de ser ratificada pel Consell de Govern.

Disposició addicional
Als efectes d'aquest reglament, s'entén que hi ha majoria simple quan els vots emesos en un sentit superen els emesos en qualsevol altre, sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls. S'entén que hi ha majoria absoluta quan s'expressa en el mateix sentit el primer nombre enter de vots que segueix el nombre resultant de dividir per dos el total dels electors o dels membres de ple dret d'un òrgan. Aquestes regles són també d'aplicació quan es procedeixi a l'elecció de persones.


REGLAMENT MARC DELS INSTITUS UNIVERSITARIS D'INVESTIGACIÓ I DELS CENTRES DE RECERCA PROPIS

TÍTOL I. NATURALESA, COMPOSICIÓ, ESTRUCTURA I FUNCIONS

Article 1. Denominació i finalitat
1. Cada institut universitari d'investigació propi ha d'adaptar la definició de l'article 25 dels Estatuts a la seva realitat. Els instituts universitaris d'investigació propis són centres dedicats a la recerca científica i tècnica o a la creació artística la titularitat jurídica dels quals correspon exclusivament a la Universitat Autònoma de Barcelona. Poden organitzar i desenvolupar programes i estudis de doctorat i de postgrau, així com docència especialitzada.
2. Els centres de recerca propis són estructures dedicades a la investigació o a la transferència de tecnologia o coneixement la titularitat jurídica correspon exclusivament a la Universitat Autònoma de Barcelona. Cada centre de recerca propi ha d'adaptar aquesta definició a la seva realitat.

Article 2. Règim jurídic
Els instituts d'investigació i centres de recerca propis han de fer constar al seu reglament el decret o l'acord del Consell de Govern pel qual van ser creats i que es regeixen per la legislació universitària vigent, pels Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona i pel seu reglament.

Article 3. Membres dels d'instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca
1. Segons l'article 28 dels Estatuts, són membres d'un institut universitari d'investigació:
a) El personal acadèmic que hi adscrigui la seva tasca de recerca.
b) El personal investigador en formació que hi adscrigui la seva tasca de recerca.
c) Els estudiants dels programes de doctorat propis.
d) El personal d'administració i serveis que hi estigui adscrit.
2. El reglament de l'institut d'investigació propi ha d'especificar el règim del personal acadèmic propi o vinculat, que estarà sotmès a la reglamentació que ha d'aprovar el Consell de Govern sobre els criteris i requisits d'adscripció i les diverses modalitats de col·laboració o vinculació que poden existir per a les diferents categories de personal acadèmic i el règim de dedicació completa o parcial.
3. El reglament dels centres de recerca ha d'establir quins són els seus membres.

Article 4. Funcions
1. Segons l'article 29 dels Estatuts, correspon als instituts universitaris d'investigació:
a) Organitzar i desenvolupar recerca científica o activitats de creació artística.
b) Organitzar i desenvolupar cursos especialitzats, de postgrau i programes de doctorat.
c) Fomentar la renovació científica i pedagògica dels seus membres.
d) Proporcionar assessorament intern i extern en l'àmbit de les seves competències.
e) Promoure i realitzar contractes, en l'àmbit de la recerca, amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent, els Estatuts i les normes que els desenvolupin.
f) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure la millora de la qualitat de les seves activitats.
g) Exercir totes les altres funcions que els Estatuts o els reglaments de la Universitat els atribueixin.
2. Correspon als centres de recerca propis:
a) Organitzar i desenvolupar recerca científica o activitats de creació artística.
b) Organitzar i desenvolupar cursos especialitzats.
c) Fomentar la renovació científica dels seus membres.
d) Proporcionar assessorament intern i extern en l'àmbit de les seves competències.
e) Promoure i realitzar contractes, en l'àmbit de la recerca, amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent, els Estatuts i les normes que els desenvolupin.
f) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure la millora de la qualitat de les seves activitats.
g) Exercir totes les altres funcions que els Estatuts o els reglaments de la Universitat els atribueixin.
3. Els instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis poden afegir funcions que no estiguin contemplades a les llistes anteriors i que no corresponguin a cap altra estructura o òrgan de la Universitat.

TÍTOL II. ÒRGANS DE GOVERN

Article 5. Òrgans de govern
Són òrgans de govern dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis:
a) El Consell d'institut universitari d'investigació o del centre de recerca propis
b) El director d'institut universitari d'investigació o del centre de recerca propis

CAPÍTOL PRIMER. EL CONSELL D'INSTITUT UNIVERSITARI D'INVESTIGACIÓ O DEL CENTRE DE RECERCA PROPIS

Article 6. Naturalesa i funcions
El Consell d'Institut o de Centre de Recerca, presidit pel seu director, és l'òrgan col·legiat de govern dels instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 7. Composició
1. Segons l'article 95 dels Estatuts, són membres del Consell d'Institut o de Centre de Recerca tot el personal acadèmic amb dedicació a temps complet, una representació de la resta de personal acadèmic i del personal investigador en formació, així com del personal d'administració i serveis adscrit a l'institut universitari d'investigació o centre de recerca, en els termes que estableixin els seus corresponents reglaments.
2. Cada d'Institut o de Centre de Recerca ha d'establir en el seu reglament la representació que correspon a cada sector, així com el sistema d'elecció o designació i la durada del mandat d'aquests representants. Si el sistema establert és l'elecció, aquesta haurà d'atenir-se al que disposa el Títol I del Reglament Electoral.

Article 8. Competències
Segons l'article 97 dels Estatuts, són competències del Consell d'Institut o de Centre de Recerca:
a) Elaborar i aprovar el reglament de l'institut universitari d'investigació o centre de recerca.
b) Establir la seva organització acadèmica i de serveis.
c) Convocar les eleccions de director i elegir i revocar el director.
d) Aprovar el Pla d'activitats.
e) En el cas dels Instituts, programar i coordinar la seva docència de doctorat i formació continuada.
f) Aprovar l'organització de cursos d'especialització o de divulgació, seminaris, cicles de conferències i altres formes d'assessorament tècnic, dins de les seves línies d'investigació.
g) Vetllar per la qualitat de la investigació i les altres activitats que dugui a terme l'institut o centre de recerca.
h) Promoure la formalització de contractes amb entitats públiques o privades per a la realització de treballs científics, tècnics o artístics.
i) Elaborar la proposta de pressupost i de dotacions de personal de l'institut o centre de recerca per ser aprovat i incorporat al projecte de pressupost general de la Universitat per part del Consell de Govern.
j) Aprovar la relació i distribució de la despesa, així com la seva execució.
k) Aprovar, si escau, la memòria anual que presenti el director.
l) Proposar la contractació de personal, a l'efecte de recerca, per efectuar treballs temporals o específics.
m) Assumir qualsevol altra competència que li atribueixin els Estatuts i la resta de normes aplicables.

Article 9. Funcionament
1. Les reunions del Consell d'Institut o Centre poden ser ordinàries o extraordinàries i no poden tenir lloc durant el període de vacances.
2. El Reglament ha de determinar la periodicitat en què el Consell d'Institut o Centre es reuneix ordinàriament, però en tot cas s'ha de reunir, en sessió ordinària, com a mínim, un cop l'any, i en sessió extraordinària, quan la convoqui el seu director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres.
3. La petició de convocatòria a instància d'un terç dels membres del Consell d'Institut o Centre ha de fer-se per escrit signat per tots els sol·licitants, dirigit al director. L'escrit ha de contenir una justificació de la petició i la indicació dels assumptes que es proposen per a ser incorporats a l'ordre del dia. El director ha de procedir a la convocatòria de la sessió dintre dels deu dies següents a la petició.
4. Per a la vàlida constitució del Consell d'Institut o centre és necessària la presència almenys del director i del secretari, o qui els substitueixi, i de la meitat dels seus membres en primera convocatòria i, com a mínim, d'un 30% dels seus membres en segona convocatòria, si el reglament no estableix un quòrum superior.

Article 10. Adopció d'acords
1. Els acords poden adoptar-se per assentiment, o per votació ordinària o secreta, d'acord amb les regles següents:
a. Es consideren aprovades per assentiment les propostes que no suscitin cap oposició.
b. En altre cas es farà una votació ordinària, que es realitzarà aixecant la mà, en primer lloc, els que aprovin la proposta, a continuació els que la desaprovin i, finalment, els que s'abstinguin.
c. La votació ha de ser secreta en tots els assumptes referits a persones, quan així ho decideixi el director, o a sol·licitud del 20 % dels presents. En tot cas ha de ser secreta l'elecció de director.
d. Per tal de poder adoptar vàlidament un acord han d'estar presents, almenys, el 30% de membres del Consell, a més del director i el secretari, o persones que els substitueixin.
2. Els acords, en cas de votació, s'adopten per majoria simple, sense perjudici dels acords que segons previsions específiques hagin d'adoptar-se per majoria qualificada.

CAPÍTOL SEGON. LES DIRECTORES I ELS DIRECTORS D'INSTITUTS UNIVERSITARIS D'INVESTIGACIÓ I CENTRES DE RECERCA PROPIS

Article 11. Naturalesa i funcions
Els directors dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària d'aquests i en tenen la representació.

Article 12. Elegibilitat i òrgan d'elecció
1. Segons l'article 116 dels Estatuts, els directors dels instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis són elegits pel Consell d'Institut o de Centre entre el seu personal acadèmic doctor i nomenats pel rector
2. Per a ésser director d'Institut o de Centre de Recerca cal tenir dos anys d'antiguitat a la Universitat Autònoma de Barcelona i figurar inscrit en el cens electoral.
3. És causa d'incompatibilitat, a més de les d'inegibilitat, ocupar simultàniament un altre càrrec unipersonal de govern.

Article 13. Elecció
1 .La convocatòria d'eleccions de director correspon al Consell d'Institut o de Centre i s'ha de fer almenys 30 dies abans que expiri el mandat per al qual va ser elegit. La convocatòria ha d'anar acompanyada del calendari electoral tot respectant les fases del procés electoral, llevat de la publicació i difusió del cens, i els terminis que s'estableixen en el Títol I del Reglament Electoral.
2. El Consell d'institut o centre ha de reunir-se en sessió extraordinària per a l'elecció i constituirà aquesta l'únic punt de l'ordre del dia.
3. Cada membre del Consell disposa d'un sol vot, que s'ha d'exercir presencialment. L'exercici del vot és indelegable i no es pot efectuar anticipadament.
4. Les paperetes de vot per a l'elecció de director han de ser de vot a candidat o bé de vot en blanc.
5. En el supòsit de vàries candidatures, es proclama director el candidat que hagi obtingut la majoria absoluta. En el cas que cap candidat no hagi obtingut la majoria absoluta, es procedirà a una segona votació entre els dos candidats que hagin obtingut més vots. En la segona votació es proclama director el candidat que obtingui la majoria simple de vots.
6. En el supòsit d'una sola candidatura, únicament s'ha de fer una votació i es proclamarà el candidat si obté, almenys, la majoria simple de vots.

Article 14. Durada del mandat i substitució
1. El mandat dels directors d'instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis és de tres anys i és renovable per un sol període consecutiu.
2. El reglament ha d'establir la substitució del director en cas d'absència o malaltia, especificant quin membre de l'equip de direcció serà el seu substitut. La situació d'absència s'ha de comunicar al Consell d'Institut o Centre de Recerca quan la substitució sigui per períodes llargs i en cap cas podrà perllongar-se més de sis mesos consecutius.

Article 15. Cessament
El reglament ha d'establir el procediment per a la revocació de director, que podrà ser en els termes següents: La revocació del director d'institut universitari d'investigació o centre de recerca propi pot ser proposada per un terç dels membres del Consell de Departament. La presentació de la proposta obliga al Consell d'Institut o Centre a reunir-se en un termini màxim de deu dies. Després del debat, es fa la votació de la proposta, que reeixirà si obté el vot favorable de dos terços de la totalitat de membres del Consell d'Institut o Centre.

Article 16. Competències
Segons l'article 118 dels Estatuts, són competències dels directors dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis:
a) Representar l'institut o centre.
b) Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de l'institut o centre.
c) Convocar i presidir el Consell d'Institut o de Centre i executar-ne els acords.
d) Presentar al Consell d'Institut o de Centre la memòria anual d'activitats.
e) Administrar les partides pressupostàries.
f) Dirigir els serveis de l'institut o centre i assignar-los els mitjans necessaris.
g) Supervisar les tasques del personal d'administració i serveis adscrit a l'institut o centre.
h) Proposar al rector el nomenament i cessament dels càrrecs del seu equip.
i) Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables a l'institut o centre.
j) Vetllar perquè els membres de l'institut o centre compleixin els seus respectius deures i els siguin respectats els seus drets, d'acord amb les normes específiques que els regulin.
k) Assumir qualsevol altra competència que puguin atribuir-li les lleis o els Estatuts i, en particular, aquelles que en l'àmbit de l'institut o centre no hagin estat expressament atribuïdes a altres òrgans.

Article 17. Equip de direcció
El Reglament de l'institut o centre ha de determinar qui forma part de l'equip de direcció, que ha d'assistir el director en el desenvolupament de les seves funcions. En qualsevol cas, l'institut o centre ha de tenir un secretari.

Article 18. La secretària o el secretari
El secretari, que ho és també del Consell d'Institut o de Centre, és la persona fedatària dels actes o acords que s'hi produeixin i, com a tal, aixeca acta de les sessions i custodia la seva documentació.

TÍTOL TERCER. LA REFORMA DEL REGLAMENT

Article 19. Modificació del reglament
El reglament dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis ha de contemplar el procediment per a la seva reforma que, en tot cas, ha de ser ratificada pel Consell de Govern.

Disposició addicional
Als efectes d'aquest reglament, s'entén que hi ha majoria simple quan els vots emesos en un sentit superen els emesos en qualsevol altre, sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls. S'entén que hi ha majoria absoluta quan s'expressa en el mateix sentit el primer nombre enter de vots que segueix el nombre resultant de dividir per dos el total dels electors o dels membres de ple dret d'un òrgan. Aquestes regles són també d'aplicació quan es procedeixi a l'elecció de persones.

 

Acord 2/2004, de 29 de gener, pel qual s'accepta el Projecte de Pressupost de la UAB per a l'any 2004 i proposar la seva aprovació al Consell Social.

Acord 3/2004, de 29 de gener, pel qual s'aprova la Normativa sobre col·laboradors de docència, que tot seguit es transcriu:

NORMATIVA SOBRE COL·LABORADORS DE DOCÈNCIA

Article 1. Concepte i àmbit d'aplicació.
1. Les persones pertanyents a la Universitat Autònoma de Barcelona o a entitats relacionades amb la UAB en virtut de convenis, acords o qualsevol tipus de compromís, que cooperen en la realització de tasques docents a la UAB sense rebre cap remuneració per aquest concepte, són col·laboradors de docència.
2. A títol enunciatiu, poden ser reconeguts com a col·laboradors de docència:
-El personal d'administració i serveis de la UAB
-El personal investigador en formació de la UAB
-El personal investigador vinculat a la UAB
-El personal facultatiu dels hospitals concertats amb la UAB

Article 2. Reconeixement.
1. La condició de col·laborador de docència serà reconeguda oficialment per la Universitat Autònoma de Barcelona, a proposta justificada del departament o institut propi amb el vist i plau del deganat, si s'escau, i l'aprovació de la Comissió de Professorat.
2. La UAB expedirà als interessats un document acreditatiu de la seva condició de col·laborador de docència que a sol·licitud de l'interessat podrà especificar també la tasca docent realitzada.

Article 3. Extensió i límits.
1. El reconeixement de la condició de col·laborador de docència comportarà automàticament i de manera obligatòria la incorporació de la seva activitat en els corresponents plans docents.
2. Les tasques de cooperació previstes en aquesta normativa no podran significar, en cap cas, l'assumpció de responsabilitat del col·laborador de docència respecte de l'assignatura ni de la seva programació.
3. El reconeixement de la condició de col·laborador de docència no comportarà, per aquesta sola raó, relació laboral ni funcionarial amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 4. Drets.
El personal aliè a la UAB que realitzi tasques de col·laborador de docència tindrà dret a utilitzar les instal·lacions comunes i els serveis de la Universitat en les mateixes condicions que el personal propi de la UAB.

Article 5. Convenis i acords de col·laboració.
Els convenis i els acords que subscrigui la UAB amb entitats públiques o privades per a la realització i el reconeixement de tasques de col·laboració de docència, poden recollir:
a) El dret del col·laborador de docència a utilitzar els serveis amb els quals la UAB tingui un acord en les mateixes condicions que el personal propi de la UAB sempre i quan aquests serveis figurin en el finançament acordat entre ambdues parts.
b) El dret a concórrer a les convocatòries internes de recerca de la Universitat, en les mateixes condicions que el personal propi de la UAB.

Disposició derogatòria.
Aquesta normativa deroga qualsevol disposició de rang igual o inferior que la contradigui.


Acord 4/2004, de 29 de gener, pel qual s'aprova la Normativa sobre Investigadors amb vinculació amb la UAB, que tot seguit es transcriu:

NORMATIVA SOBRE INVESTIGADORS AMB VINCULACIÓ A LA UAB
(Desenvolupament parcial de l'article 144 dels Estatuts de la UAB)

Article 1. Concepte
1. Son Investigadors Vinculats (IVU) a la UAB les persones que exerceixen tasques de recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona per a la realització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació i per a la transferència de coneixement i tecnologia, mitjançant un acord o altres formes de col·laboració amb universitats, centres de recerca o altres entitats públiques o privades (art. 62.1 LLUC). Els IVU mantenen el contracte de treball amb l'entitat d'origen i són assignats a un Departament o Institut propi o participat de la UAB.
2. La vinculació, que ha de comptar amb la conformitat expressa de l'investigador, no suposarà cap tipus de relació laboral entre l'IVU i la UAB.

Article 2. Extensió i límits
1. El personal Investigador Vinculat, amb l'autorització de l'organització d'origen, podrà col·laborar en activitats docents sempre que l'acord o conveni contempli aquesta possibilitat. En els casos en els que es doni aquesta circumstància degudament certificada pel Departament o Institut propi, la UAB farà un reconeixement de "Col·laborador de Docència" a l'Investigador Vinculat.
2. El personal Investigador Vinculat amb la deguda autorització de l'organització d'origen, i si les disponibilitats pressupostàries dels àmbits d'acollida ho permeten, podrà ser contractat per impartir docència a la UAB. El tipus de contracte, que en qualsevol cas serà en règim de dedicació a temps parcial, recollirà les hores de classe a impartir.

Article 3. Convenis reguladors
Cada acord o conveni ha de regular:
1. L'objecte i activitat a desenvolupar
2. El finançament
3. Les dependències i mitjans materials
4. L'organització i coordinació del treball
5. La propietat intel·lectual i industrial
6. La modificació
7. La vigència

Article 4. Drets i deures
1. Cada acord ha d'incloure els següents drets de l'investigador vinculat:
a) La Universitat reconeix als investigadors vinculats els drets de representació compatibles amb l'estatut de la UAB.
b) El personal investigador vinculat té dret a utilitzar les instal·lacions comuns i els serveis de la Universitat en les mateixes condicions que el personal propi de la UAB.
c) La Universitat ampliarà la seva pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil i inclourà el IVU. La despesa ocasionada anirà a càrrec de l'ens d'origen.
d) Amb relació a la propietat intel·lectual el dret d'autor correspon a l'investigador, sense perjudici del que preveu el paràgraf 3 d'aquest article amb relació als drets d'explotació.
e) El IVU podrà concórrer a les convocatòries externes de recerca, en les mateixes condicions que el personal propi de la Universitat.
f) El IVU podrà dirigir tesis doctorals en les mateixes condicions que els professors de la UAB, sempre d'acord amb la legislació vigent.
2. Els acords poden recollir altres situacions de l'investigador vinculat com:
a) El dret a utilitzar els serveis amb els quals la UAB tingui un acord en les mateixes condicions que el personal propi de la UAB sempre i quan aquests serveis figurin en el finançament acordat entre ambdues parts.
b) El dret a concórrer a les convocatòries internes d'ajut a la recerca de la Universitat, en les mateixes condicions que el personal propi de la UAB.
3. Cada acord ha d'incloure els següents deures de l'investigador vinculat:
a) L'organització del treball de l'IVU s'adaptarà a les necessitats de la Universitat per a facilitar la màxima eficàcia i eficiència i la plena integració de l'IVU al grup de recerca al que pertanyi. La organització del treball pot ser facultat exclusiva de la Institució d'origen en el cas que així sigui contemplat en el conveni específic.
b) Pel que fa a la titularitat de patents i al dret d'explotació que se'n derivi, es tindrà sempre en compte la normativa general de la UAB al respecte, El percentatge corresponent a la contribució de l'IVU, es distribuirà entre la UAB i la Institució d'origen amb els criteris que estableixi el conveni específic.
c) A les publicacions resultants de la recerca realitzada per l'IVU a l'empara del conveni, s'hi farà constar la doble vinculació de l'IVU a la Institució d'origen i a la UAB.

 

Acord 5/2004, de 29 de gener, pel qual s'aprova la relació de places a habilitar que s'ha de comunicar al Consejo de Coordinación Universitaria (Reial Decret 774/2002, de 26 de juliol), que tot seguit s'indiquen:

CATEDRÀTICS D'UNIVERSITAT
(Programa de Càtedres)

Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
-Àrea de coneixement: Edafologia i Química Agrícola
Núm. de places: 1

TITULARS D'UNIVERSITAT
Departament de Cirurgia
-Àrea de coneixement: Cirurgia
Especialitat: Traumatologia i cirurgia ortopèdica
Núm. de places: 1

 

Acord 6/2004, de 29 de gener, pel qual s'aprova el Programa de suport a la formació investigadora del professorat en vies de consolidació, que tot seguit es transciu:

PROGRAMA DE SUPORT A LA FORMACIÓ INVESTIGADORA DEL PROFESSORAT EN VIES DE CONSOLIDACIÓ

Preàmbul.
Dins del programa de suport a la formació investigadora del "Professorat en vies de consolidació", es proposen dues accions per facilitar al personal que ha iniciat la seva carrera acadèmica l'estada en centres de recerca per consolidar el seu currículum investigador.
Les dues accions van dirigides a professors lectors i al personal que encara estigui afectat per la denominada clàusula de garantia del document de mesures de política de professorat aprovat pel Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1998.

Llicències d'Estudis amb Substitució Docent
A. Requisits:
Per poder sol.licitar una llicència d'estudis amb substitució docent cal reunir i acreditar els requisits següents:
a. Disposar d'un contracte de Lector, o excepcionalment (fins a la seva extinció) ser personal en Clàusula de Garantia (Document de Mesures de Política de Professorat aprovat pel Claustre de la UAB el 1998)
b. Proposar un projecte que inclogui una estada d'un mínim de quatre mesos, a una universitat o centre de recerca de nivell universitari de prestigi reconegut
c. No haver gaudit de cap llicència d'estudis amb substitució docent durant els 2 últims anys
d. No haver estat sancionat en cap expedient disciplinari a la UAB

B. Contingut de les llicències:
a. Durada: les llicències tindran una durada màxima de 6 mesos
b. Objectiu: les llicències s'atorgaran amb l'objectiu que l'interessat realitzi una estada de recerca
c. Docència: la concessió de la llicència comportarà la reducció de la docència de l'interessat en un 50%, que s'haurà de concentrar en un semestre
d. Retribució: durant la durada de la llicència, l'interessat percebrà íntegrament seves retribucions
e. Substitució docent: l'absència de l'interessat serà coberta amb recursos corresponents a un A26 durant 6 mesos
f. Convocatòria: competitiva

C. Criteris de priorització:
Per a la concessió de les llicències, es tindran en compte els criteris següents:
a. Projecte de recerca a realitzar
b. Prestigi de la Universitat, centre i grup d'investigació on es proposa fer l'estada
c. Currículum vitae en relació als objectius del programa

D. Documentació, terminis i resolució
Els sol·licitants presentaran la documentació següent al Vicerectorat de Professorat i PAS:
a. CV normalitzat
b. Projecte de recerca
c. Acceptació de la Universitat o Centre d'acollida

Les sol.licituds seran resoltes, per la Comissió de Professorat, previ informe de la Comissió d'Investigació de la UAB, en el termini màxim de dos mesos a comptar de l'endemà de la finalització del termini de presentació de sol·licituds.

Permisos fins a 6 mesos amb sou complet
A. Requisits:
Per poder sol.licitar un permís de fins a sis mesos amb sou complet, els interessats hauran de complir els requisits següents:
a. Disposar d'un contracte de Lector, o excepcionalment (fins a la seva extinció) ser personal en Clàusula de Garantia (Document de Mesures de Política de Professorat, aprovat pel Claustre de la UAB el 1998)
b. Autorització Director del Departament amb el vist i plau del Degà

B. Contingut dels permisos:
a. Durada: els permisos tindran una durada màxima de 6 mesos
b. Retribució: durant la durada del permís, l'interessat percebrà íntegrament les seves retribucions
c. Objectiu: els permisos s'atorgaran amb l'objectiu que l'interessat realitzi una estada de recerca
d. Docència: l'interessat haurà de concentrar tota la docència anual en un semestre.

Acord 7/2004, de 29 de gener, pel qual, a proposta de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, s'atorgen els premis extraordinaris de titulació corresponents al curs acadèmic 2002/2003, als/a les senyors/senyores següents:

Enginyeria Electrònica: Ignacio Gil Gali
Enginyeria Informàtica: Cristina García García, Jordi Poveda Poveda i Ignasi Rius Ferrer
Enginyeria de Materials: Joan Torrens Serra
Enginyeria Química: Pierre Guillaume Fernández i Enric Sarro Casanovas

 

 

Comissió de Doctorat

Acord 1/2004, de 21 de gener, pel qual s'aproven els següents programes de doctorat per al curs 2004-2005:

- Programa de doctorat en Ciències dels Aliments
- Programa de doctorat en Farmacologia
- Programa de doctorat en Immunologia
- Programa de doctorat en Medicina i Sanitat Animals
- Programa de doctorat en Neurociències
- Programa de doctorat en Producció Animal
- Programa de doctorat en Psicopatologia d'Infants, Adolescents i Adults
- Programa de doctorat en Biologia
- Programa de doctorat en Biologia Cel·ular
- Programa de doctorat en Biotecnologia
- Programa de doctorat en Catàlisi i Homogènia
- Programa de doctorat en Ciència de Materials
- Programa de doctorat en Ciències Ambientals
- Programa de doctorat en Electroquímica. Ciència i Tecnologia
- Programa de doctorat en Estructura i Funció de Proteïnes
- Programa de doctorat en Física
- Programa de doctorat en Genètica
- Programa de doctorat en Informàtica Industrial. Tècniques avançades de producció
- Programa de doctorat Interuniversitari en Història de les Ciències
- Programa de doctorat en Informàtica
- Programa de doctorat en Matemàtiques / Doctoral Program in Mathematics
- Programa de doctorat en Microbiologia
- Programa de doctorat en Química
- Programa de doctorat en Química Teòrica i Computacional
- Programa de doctorat en Arqueologia i Història Antiga i Medieval
- Programa de doctorat en Arqueologia Prehistòrica
- Programa de doctorat en Arts Escèniques
- Programa de doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge
- Programa de doctorat en Filologia Anglesa
- Programa de doctorat Interuniversitari en Filologia Clàssica. Cultures en Contacte a la Mediterrània
- Programa de doctorat en Filologia Espanyola
- Programa de doctorat en Filosofia
- Programa de doctorat en Fonaments per a la Investigació de la Literatura Espanyola al Barroc
- Programa de doctorat en Història Comparada, Social, Política i Cultural
- Programa de doctorat Interuniversitari en Arqueologia Prehistòrica
- Programa de doctorat en Musicologia
- Programa de doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
- Programa de doctorat en Traducció i Estudis Interculturals
- Programa de doctorat en Antropologia Social i Cultural
- Programa de doctorat en Ciència Política i de l'Administració. Pensar i Governar les Societats Complexes
- Programa de doctorat en Comunicació Audiovisual i Publicitat
- Programa de doctorat en Creació, Estratègia i Gestió d'Empreses
- Programa de doctorat en Demografia
- Programa de doctorat en Didàctica de la Llengua i la Literatura
- Programa de doctorat en Didàctica de les Ciències i les Matemàtiques
- Programa de doctorat en Didàctica de les Ciències Socials
- Programa de doctorat Internacional en Anàlisi Econòmica
- Programa de doctorat en Dret del Comerç i la Contractació. Especialització
- Programa de doctorat en Economia Aplicada
- Programa de doctorat en Economia, Organització i Gestió / Business Economics
- Programa de doctorat en Educació Ambiental
- Programa de doctorat en Estudis Jurídics Europeus Avançats
- Programa de doctorat en Geografia
- Programa de doctorat en Història i Institucions Econòmiques
- Programa de doctorat en Psicologia Social
- Programa de doctorat en Psicologia Social del Treball i de les Organitzacions
- Programa de doctorat en Qualitat i Processos d'Innovació Educativa
- Programa de doctorat en Sociologia


Comissió d'Ordenació Acadèmica

Acord 1/2004, de 29 de gener, pel qual s'informa favorablement de la proposta de calendari academicoadministratiu del curs acadèmic 2004-2005 i elevar-la al Consell de Govern.

Acord 2/2004, de 29 de gener, pel qual s'informa favorablement les propostes de tribunals de premis extraordinaris de les titulacions de la Facultat de Ciències de l'Educació i de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

Acord 3/2004, de 29 de gener, pel qual s'acorda incloure en el pla docent del professor Ramon Alquezar Aliana, del Departament d'Història Moderna i Contemporània, la docència del curs de postgrau Cinema i Història Contemporània.

Acord 4/2004, de 29 de gener, pel qual es dóna el vistiplau a les activitats dirigides als estudiants de cada centre de la UAB, aprovades per les respectives Juntes de Centre, que donen dret a reconeixement com a crèdits de lliure elecció per al segon semestre del curs acadèmic 2003-2004.

Acord 5/2004, de 29 de gener, pel qual es modifica l'oferta d'activitats dirigides a tots els estudiants de la UAB que donen dret al reconeixement de crèdits de lliure elecció per al segon semestre del curs acadèmic 2003-04.


Comissió de Professorat

Acord 1/2004, de 21 de gener, pel qual s'informa favorablement de la proposta de relació de places a habilitar que s'ha de comunicar al Consejo de Universidades (Decret 774/2002, de 26 juliol), i s'eleva al Consell de Govern per a la seva aprovació.

Acord 2/2004, de 21 de gener, pel qual s'aproven els Tribunals i perfils de concursos d'accés.

Acord 3/2004, de 21 de gener, pel qual s'informa favorablement de la proposta del Programa de suport a la formació investigadora del professorat en vies de consolidació, i s'eleva al Consell de Govern per a la seva aprovació.

Acord 4/2004, de 21 de gener, pel qual s'informa favorablement de la proposta de la Normativa sobre el personal investigador amb vinculació a la UAB, i s'eleva al Consell de Govern per a la seva aprovació.

Acord 5/2004, de 21 de gener, pel qual s'informa favorablement de la proposta de la Normativa sobre col·laboradors docents, i s'eleva al Consell de Govern per a la seva aprovació.

 

Consell Acadèmic de l'Escola de Postgrau

Acord 1/2004, de 28 de gener, pel qual s'informa favorablement de les propostes de màster, de diplomatures de postgrau i de cursos d'especialització i s'eleven al Consell de Govern per a la seva aprovació.

NOMENAMENTS

Institucionals

Resolució del rector, de 26 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Manuel Sabés Xamaní assessor del rector en temes Mediambientals.

Resolució del rector, de 14 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Joan Carbonell Manils representant de la UAB en la Comissió Mixta de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Resolució del rector, de 14 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Francesc Cortés Mir representant de la UAB en la Comissió Mixta de l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Resolució del rector, de 14 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Joan Gómez Pallarès representant de la UAB en l'Associació Sabadell Universitat.

Resolució del rector, de 26 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Manuel Sabés Xamaní representant de la UAB al Comitè Científic de l'Associació Sabadell Universitat.

Facultats, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria i Escoles Universitàries

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena la senyora Marta Estrada Medina coordinadora de titulació de la Llicenciatura de Filologia Francesa de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Carlos Varias García coordinador de titulació de la Llicenciatura de Filologia Clàssica de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena la senyora Lorraine Baqué Millet vicedegana d'Estudis de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Josep Parrón Granados sotsdirector d'Estudis de Telecomunicació de l'
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Francesc Serra Graells sotscoordinador d'Estudis de Telecomunicació de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Jordi Pascual Gainza sotsdirector d'Estudis d'Enginyeria de Materials de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Jordi Suñé Tarruella sotsdirector d'Estudis d'Enginyeria Electrònica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.


Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena la senyora Àngels Campà Guillem responsable de Promoció de la Facultat de Ciències de l'Educació.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Carles Gorriz López coordinador de la titulació conjunta ADE i Dret.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena la senyora Esther Zapater Duque vicedegana d'Estudiants de la Facultat de Dret.

Departaments

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Josep M. Domènech i Massons coordinador de Tercer Cicle i cap de la Unitat de Metodologia del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Josep Font Cierco cap de la Unitat de Química Orgànica del Departament de Química.

Resolució del rector, d'1 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Josep Peral Pérez cap de la Unitat de Química Física del Departament de Química.

Centres de Recerca


Resolució del rector, de 26 de gener de 2004, per la qual es nomena el senyor Guillermo Serés Guillén codirector del Centre Especial de Recerca PROLOPE.

 


CONVENIS
(Convenis que han finalitzat el procés de signatura per les parts durant el mes de gener).

Marcs de col·laboració
Conveni de 30 d'octubre de 2003 entre la UAB i Médicos Sin Fronteras España de col·laboració acadèmica.

Conveni de 14 de novembre de 2003 entre la UAB i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de col·laboració acadèmica.

Conveni de 4 de desembre de 2003 entre la UAB i el Centre Icària de Psicoterapies Dinàmiques Breus de col·laboració acadèmica.

Conveni de 15 de gener de 2004 entre la UAB i la Universidad Autónoma de Chihuahua (Mèxic) per a la col·laboració en aspectes docents i investigadors.

Conveni de 23 de gener de 2004 entre la UAB i el Forum Universal de las culturas-Barcelona 2004, S.A i la Universitat Politècnica de Catalunya, de col·laboració en matèria de medi ambient.


En matèria específica
Conveni d'1 de setembre de 2003 entre la UAB i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a l'organització del curs de postgrau adreçat a logopedes del CREDA, en matèria d'actualització sobre l'educació primerenca de l'alumnat sord.

Conveni de 30 d'octubre de 2003 entre la UAB i la Federació de Municipis de Catalunya per a la realització d'una diplomatura de postgrau sobre Comunicació Local: Producció i Gestió, curs 2003-2004 (2a edició).

Conveni de 3 de novembre de 2003 entre la UAB i el Departament de Julstícia i Interior de la Generalitat de Catalunya per a l'organització de la diplomatura de postgrau Curs Superior de Dret Civil de Catalunya, 2003-2004.

Addenda de 25 de novembre de 2003 al conveni de col·laboració subscrit en data 7 de novembre de 2002, per la producció cartogràfica de l'ICC al Servei de Biblioteques de la UAB.

Pròrroga de 28 de novembre de 2003 del conveni de col·laboració entre la UAB i Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB) per a la realització d'un programa de doctorat en Prevenció i Seguretat Integral entre la UAB i l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), signat el 26 de juny de 2002.

Conveni de 5 de desembre de 2003 entre la UAB i el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada per a l'òrganització del màster i la diplomatura de postgrau en Criminologia i Execució Penal.

Conveni de 17 de desembre de 2003 entre la UAB l l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) per al desenvolupament de l'acord marc de cooperació.

Conveni de 22 de desembre de 2003 entre la UAB i la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili per a la realització conjunta de la diplomatura de postgrau en Dret Urbanístic.

CONVOCATÒRIES I RESOLUCIONS DE PLACES DE PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR

Convocatòries
Resolució del rector, de 9 de desembre de 2004, per la qual es convoquen concursos d'accés a cossos de funcionaris docents universitaris. (BOE núm. 14, de 16 de gener de 2004).

 

CONVOCATÒRIES I RESOLUCIONS DE PLACES DE PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Convocatòries

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 12 de gener de 2004, per la qual es convoca una plaça de tècnic/tècnica especialitzat/especialitzada d'equipaments tècnics de cultura, amb destinació al Centre de les Arts-Cultura en Viu.

Resolució
de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 12 de gener de 2004, per la qual es convoca una plaça de tècnic/tècnica especialitzat/especialitzada de producció artística, amb destinació al Centre de les Arts-Cultura en Viu.

Resolució
de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 14 de gener de 2004, per la qual es convoca una plaça d'auxiliar administratiu/va, amb destinació a la Gestió Acadèmica i de Suport Logístic i Punt d'Informació de la Facultat de Traducció i d'Interpretació.

Resolució
de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 15 de gener de 2004, per la qual es convoca una plaça d'administratiu/va, amb destinació a la Gestió Acadèmica de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Resolució
de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 15 de gener de 2004, per la qual es convoca una plaça d'administratiu/va, amb destinació a la Gestió Econòmica de la Facultat de Medicina.

Resolució del gerent, de 26 de gener de 2004, per la qual s'anuncia la convocatòria per a cobrir una plaça de personal laboral d'alta direcció. (DOGC núm. 4060, de 30 de gener de 2004).

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 27 de gener de 2004, per la qual es convoca la plaça de cap de selecció del personal d'administració i serveis, amb destinació a l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans.

Resolucions de convocatòries

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 9 de gener de 2004, per la qual es declara desert el concurs per a cobrir intern per a cobrir una plaça de tècnic/tècnica especialitzat/especialitzada de producció artística amb destinació al Centre de les Arts-Cultura en Viu.

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 13 de gener de 2004, per la qual s'atorga la senyora Ariadna García Esteban la plaça de tècnica mitjana amb destinació al Departament de Geografia.

Resolució del vicerector de Professorat de Personal d'Administració i Serveis, de 21 de gener de 2004, per la qual es nomena funcionària de carrera de l'escala tècnica de la UAB la senyora Núria Casaldàliga Rojas, amb destinació al Servei de Biblioteques. (DOGC núm. 4060, de 30 de gener de 2004).

Resolució del vicerector de Professorat de Personal d'Administració i Serveis, de 21 de gener de 2004, per la qual es nomena funcionària de carrera de l'escala tècnica de la UAB la senyora Montserrat Mallorquí Graupera, amb destinació a la Biblioteca de Ciències.
(DOGC núm. 4060, de 30 de gener de 2004).

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 16 de gener de 2004, per la qual s'atorga la senyora Ana Antonia Medina Gómez la plaça d'administrativa de Gestió de Compres, amb destinació a l'Àrea d'Economia i Finances.


Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 23 de gener de 2004, per la qual es declara deserta la convocatòria interna d'una plaça d'auxiliar administratiu/va, amb destinació a la Facultat de Traducció i d'Interpretació.

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 26 de gener de 2004, per la qual es declara deserta la convocatòria interna d'una plaça de cap de selecció del Personal d'Administració i Serveis, amb destinació a l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans.

Resolució de la cap de l'Àrea de Desenvolupament de Recursos Humans, de 28 de gener de 2004, per la qual s'atorga el senyor Francisco Carreño Mondejar una plaça d'administratiu, amb destinació a la Gestió Acadèmica de la Facultat de Filosofia i Lletres.

DISPOSICIONS D'INTERÈS PER A LA UAB

Estatals
Resolució del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, de 18 de desembre de 2003, per la qual es modifica el pla d'estudis d'Enginyer de Materials publicat per la Resolució d'octubre de 2001. (BOE núm. 11, de 13 de gener de 2004).

Resolució de la Secretaría de Estado de Educación y Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de 26 de diciembre de 2003, per la qual es concedeixen ajuts per a la millora dels serveis de biblioteca en les Universitats públiques sense ànim de lucre. (BOE núm. 18, de 21 de gener de 2004).

Resolució de la Secretaria de Estado de Educación y Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de 30 de diciembre de 2003, per la qual es concedeixen ajuts per a despeses associades al desenvolupament dels programes de doctorat que han obtingut la Menció de Qualitat en el curs 2003-2004. (BOE núm. 18, de 21 de gener de 2004).

Reial Decret 1742/2003, de 19 de desembre, pel qual s'estableix la normativa bàsica per a l'accés als estudis universitaris de caràcter oficial.(BOE núm. 19, de 22 gener de 2004).

Reial Decret 49/2004, de 19 de gener, sobre l'homologació de plans d'estudis i estudis de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional. (BOE núm. 19, de 22 de gener de 2004).

Reial Decret 1791/2003, de 26 de desembre, pel qual s'homologa el títol d'Enginyer de Telecomunicació, de només segon cicle, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, de la Universitat Autònoma de Barcelona. (BOE núm. 20, de 23 de gener de 2004).

Reial Decret 171/2004, de 26 de gener, pel qual es desenvolupa l'article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de coordinació d'activitats empresarials. (BOE núm. 27, de 31 de gener de 2004).

Autonòmiques
Resolució del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de 19 de desembre, per la qual es crea la Comissió Tècnica de la Prova Universitària de Competència en anglès, PUC anglès. (DOGC núm. 4048, de 14 de gener de 2004).

Decret 96/2004, de 20 de gener, pel qual es regula la utilització dels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en la contractació de l'Administració de la Generalitat. (DOGC núm. 4055, de 23 de gener de 2004).

Oficina de Coordinació Institucional