mar 28 2012
Amb un retard molt considerable, finalment ens ha arribat la notícia que les properes setmanes sortirà la convocatòria de PVNU per a enguany. Els voluntaris estaran a terreny des de juny-juliol fins a desembre.
oct 04 2011
Segons informació d’última hora, es continua treballant per definir la pròxima convocatòria per fer voluntariat a les Nacions Unides. Des de la coordinadora espanyola del programa de voluntariat, la Universitat Autònoma de Madrid, s’ha fet arribar una nota informativa als responsables de les diferents universitats participants perquè en facin difusió.
Esperem tenim més novetats ben aviat.
set 01 2011
Al llarg del mes d’octubre es donaran a conèixer les places del programa de Voluntariat de Nacions Unides per al curs 2011-2012. El procés de selecció es farà entre octubre i novembre, de manera que els voluntaris escollits puguin anar als països de destí del gener al juny de 2012.
Quan tinguem més informació la penjarem en aquest mateix blog.
jun 30 2011
Finalment em van proposar seguir 7 mesos més recolzant el Sistema Nacional de Voluntariat a Bogotà però amb el govern, sense estar ja vinculada amb NNUU. Però la veritat que he preferit buscar sort per altres llocs perquè sentia que m’hagués estancat molt, és una feina molt molt concreta i la ciutat també és molt cansada. També vaig aplicar a altres convocatòries i em van seleccionar, però no troben cap organització que s’adeqüi al meu perfil i la cosa esta aturada. Així que he decidit provar sort: sóc a Barranquilla amb la germana d’un altre voluntari espanyol. Estem en un barri molt problemàtic treballant amb les professores de l’escola primària. Teníem pensat engegar un projecte d’educació en valors amb els nens, nenes i adolescents però hem vist que primer de tot hem de fer un treball de diagnòstic. Així és com començarem. Treballarem amb els alumnes, familiars i institucions per fer un diagnostic de les vulnerabilitats del barri a traves de la cartografia social. La veritat és que fa molt bona pinta, però tot aixo serà voluntari i quan tinguem el diagnòstic provarem de presentar el projecte a universitats, empreses…etc. a veure de tot això què en surt!
mar 16 2011
A continuació enganxo l’article sobre voluntariat que em van demanar per la revista de Dansocial. La meva sorpresa, o ensurt, va ser quan vaig veure que animant aquest petit article hi havia una foto de la meva cara que ocupava mitja pàgina, que més que una revista de voluntariat sembla que es tracti de l’”Hola” o d’alguna semblant. Des de fa dos setmanes aquest és el motiu de “catxondeo” de tot Dansocial, sobretot dels de l’equip de comunicació, responsables directes d’aquest acte!
I no s’acaba aquí, la meva cara ja volta per mig Colombia. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar els Consejos departamentales de Voluntariado de la Guajira, Atlántico y Bolívar, la revista no hi va faltar, i evidentment la pàgina en qüestió no va passar per desapercebuda.
I ja canviant de tema, aquestes visites les vaig poder fer aprofitant unes petites vacances per anar al carnaval de Barranquilla. Un espectacle únic on la música no para durant una setmana; cumbia, porro, ballenato, fandango, reguetton… n’hi per tots els gustos, i per no ser excloent, vaig fer els meus primers “pinitos” en cada un d’ells. El carnaval de Barranquilla és un espai on s’expressen totes les cultures i tradicions de la costa Caribe colombiana, això si, sempre en to de burla, personatges com la marimonda, el garabato, el congo, el torito o els negritos estereotipen les cultures, tradicions i sobretot la personalitat dels “costeños”. Aquests afirmen que el principal objectiu del carnaval és “mamar gallo”, és a dir, prendre el pèl tot el que es pugui. La veritat és que ha estat una gran experiència poder viure una de les festes més importants de Colòmbia, us animo a tots a passar per allà algun dia…
mar 16 2011
Por Carla Burriel Carranza
Cuando me pidieron que redactara el presente texto acerca de mi experiencia en el voluntariado me tomé un momento de reflexión, un momento de balance de lo que ha sido mi recorrido como voluntaria, recordé mi primer pinito en los mundiales de Natación de Barcelona 2003, la corta experiencia en la Ludoteca en Perú, en los cursos de verano en México dando clases de ecología, o en mi paso por la Unidad de Apoyo a la Comunidad Indígena, también en México. Pero sobretodo, cuando pienso en voluntariado, pienso en mi paso por el Esplai Oriols, donde trabajé en educación no formal con niños y jóvenes durante cinco años. Destaco ésta porque cuando intento encontrar una razón, un denominador común entre dichas experiencias me tengo que remitir a mi paso por esta organización en la cual yo crecí, des de los diez años, en el contexto de los valores del voluntariado. En cada una de las experiencias aprendí y maduré en algunos aspectos. En algunas adquirí herramientas sociales, en otras afectivas, o profesionales, la lista es interminable. No obstante, la mayoría de ellas las podría haber desarrollado sin necesidad de haber ejercido como voluntaria.
Sin embargo, creo que lo que aporta el voluntariado es algo diferente, otros valores a los dominantes en la actualidad, un cambio de paradigma de algo tan preciado y de lo que somos tan avaros en nuestro sistema como es el tiempo. El tiempo adopta otro sentido en el voluntariado, no se cambia por dinero sino por valores, por creencias. Y a lo mejor es lo revolucionario, lo que nos permite ir a contracorriente, lo que lo convierte en una herramienta para caminar hacia el tan nombrado “mundo mejor”, un mundo sostenible, responsable y solidario. Un mundo empapado de los valores del voluntariado.
Actualmente estoy como voluntaria de las Naciones Unidas en Dansocial, apoyando el Sistema Nacional de Voluntariado. Para mí, esta confluencia entre los tres organismos es una ventana de oportunidad, una gran ocasión, ya que significa que las Naciones Unidas y el Gobierno apuestan por todos nosotros como capital social. Ven como nuestros valores; la solidaridad, el compromiso, la disposición, permiten avanzar hacia nuestras y sus metas, que en el fondo son las mismas. Todos estos esfuerzos, estos mismos fines, pueden canalizarse y coordinarse a través de los Objetivos de Desarrollo del Milenio, tomándolos como un potente “instrumento para construir alianzas y coordinar esfuerzos entre Sector Privado, organizaciones sociales, cooperación internacional y gobierno nacional y local”.
Ya tenemos el fin y los valores, ya tenemos la herramienta, sólo queda ver hasta donde llega la voluntad de los que hemos empezado el camino. Y es que caminamos, no corremos, porque queremos llegar lejos.
feb 09 2011
Bogotá és una ciutat pesada, és una excepció a Colòmbia. Quan sents parlar de Colombia diuen que és sinònim d’alegria, música, calor de la seva gent, etc. Però Bogotá és una ciutat freda on hi conviuen més de 7 milions de “rolos” (habitants de Bogotá) o “cachacos” com els denominen no molt amablement els de la costa caribe. Set milions de persones intentant-se desplaçar cada matí per qualsevol mitjà, ja sigui amb “transmilenio”, un autobús amb carrils exclusius que pretén ser un substitut del metro i que per entrar-hi has de fer pressió fins a perdre’t entre la multitud, o amb les “busetas”, que et proporcionen l’adrenalina d’una atracció de fira si no et toca seient, cosa que passa molt sovint.
Gran part d’aquest fluxe de gent es dirigeix al centre, que precisament coincideix amb el meu destí de cada matí i per animar-ho una mica més està en obres. D’on em deixa la buseta a l’entrada de la meva feina només he de creuar un carrer, cosa que algun dia m’ha suposat més de cinc minuts. I és que hi ha tanta gent intentant creuar el mateix carrer que toca olorar el shampúdel del davant, en el millor dels casos, durant una bona estona.
Una altra cosa ben típica de Bogotá és la pluja. Durant els primers dos mesos aquí va ploure cada dia, gairebé sense cap excepció. A la temporada de pluja és al que li denominen hivern. I quan deixa de ploure uns dies ja és estiu. El mes de desembre històricament ha sigut estiu, pero aquest any ha plogut més que mai i tot el territori colombià ha patit greus inundacions, amb un resultat de 2 milions de damnificats. Així que hem hagut d’esperar fins el mes de gener, això sí, durant aquest mes Bogotá s’ha transformat, sol cada dia, res de pluja, la gent alegre, etc. L’estat d’ànim de la ciutat canvia per complet. La llàstima és que sembla que ha tornat l’hivern, portem quatre dies sense senyals d’en llorenç.
Malgrat tots aquests petits inconvenients la vida a Bogotá pot ser molt agradable. Encara que és cert que el dia a dia és esgotador, les activitats culturals de la ciutat són interminables, i els caps de setmana són un bon moment per aprofitar-les. És d’admirar com en una ciutat tan gran i transitada tanquen algunes de les vies principals cada setmana per donar un espai a l’esport i a la cultura, als ciutadans. Els divendres amb el “septimazo” el carrer s’omple d’activitats com teatre, música, llibreries improvitzades, etc, o els diumenges la septima es converteix en la “Ciclovia”, on les bicis i corredors passen a ser els protagonistes d’aquesta via principal. Fins i tot els núvols i la pluja sembla que es donin un descans els caps de setmana, i permeten que Bogotà sigui com la Colombia de la qual tots hem sentit a parlar.
PD: adjunto el link de Dansocial, on s’ha publicat la “nota” de la jornada de treball que vam fer el passat dilluns. estic per allà camuflada.
gen 11 2011
Un nou any comença. I amb ell un seguit de bons propòsits, promeses i ilusions. A Colòmbia no només es tracta d’un canvi d’any sinó també de l’inici d’un nou curs amb nous projectes, energies renovades i sobretot, nous pressupostos. L’any 2010 va tancar a Dansocial amb una animada “rendición de cuentas” de l’entitat a la societat civil. La veritat mai havia assistit a un acte d’aquest tipus i em va semblar molt i molt curiós. Les entitats, organitzacions i individuals comprometien al govern amb les seves més que políticament correctes però enverinades preguntes i el director i subdirector en sortien d’una darrera l’altra fent gala de les seves habilitats i destreses en toreig. Tota una experiència. El Sistema Nacional de Voluntariat (SNV) va asistir-hi casi al ple per tal de fer-nos visibles, de mostrar els grans avanços que s’havien dut a terme durant aquell any i evidenciar el potencial que pot tenir si rep més suport de l’entitat governamental. El balanç del sistema durant el 2010, el seu primer any, és molt positiu encara que es pretén que l’any que comença sigui el de la consolidació definitiva.
I aquí inicia la meva tasca, aquests dies el Ricardo, el meu supervisor, m’ha demanat que treballi en el Pla d’Acció del Sistema Nacional de Voluntariat per aquest 2011. I és que per fi ja puc dir què és exactament aquest Sistema, què es pretén i poc a poc vaig intuint la manera d’assolir-ho. És més, puc dir que després de dos mesos pensant i treballant en el sistema diàriament m’he convertit gairebé en una experta però sobretot, en una gran defensora de la força i impacte que aquest pot tenir en la solució dels problemes que afecten el País.
Per posar-vos en context, el Sistema Nacional de Voluntariat és un organisme representatiu del voluntariat colombià creat a instàncies de la llei 720 del 2001. És un espai en el qual les organitzacions, entitats i persones que realitzen accions voluntàries estableixen aliances i un treball en xarxa que possibilita una major representativitat i visibilitat del sector, a més de permetre assolir noves metes conjuntes impossibles a títol individual. El funcionament del sistema és força complex, i les dificultats econòmiques i logítiques bloquegen sovint les seves funcions. EL SNV el conformen 12 Organitzacions de Voluntariat de nivell Nacional com per exemple Creu Roja, ACJ/YMCA, Habitat para la Humanidad o Scouts, entre d’altres, 22 Consejos departamentales i 160 Consejos Municipales. El màxim òrgan representatiu del Sistema és el Consejo Nacional de Voluntariado, conformat per un representant de cada una de les organitzacions i per un de cada departament. Degut a les dificultats de mobilitat el Consejo Nacional gairebé mai pot contar amb els representants dels departaments, cosa que m’obliga a treballar en gran mesura només amb les organitzacions de Voluntariat ubicades a Bogotá. El treball i la relació amb elles és fantàstic, la majoria dediquen al Sistema les seves hores extres, cosa que sovint també els acaba cremant i desemboca en retrets dels més implicats o peticions d’ampliació del tamany del logotip o reconeixement dels mateixos. Tanmateix tots i totes també comparteixen una gran esperança en el paper que pot adoptar el SNV com a actor determinant en la societat civil colombiana, i com a constructor de país.
Actualment estem treballant en el primer gran projecte com a Sistema que pretén donar el suport tècnic i la mà d’obra necessària durant la cruel “Ola Invernal” que pateix Colòmbia. EL Sistema disposa d’organitzacions especialitzades en emergències, com la Creu Roja o el CINAT, però també d’entitats que poden colaborar en Recuperación temprana, com és en la construcció d’habitatges, recolzament psicosocial o suport educatiu. Prop de 200.000 voluntaris es troben sota el paraigues del SNV, així que poden suposar una gran ajuda a organismes que disposen dels recursos com el Govern, o el Sistema de Nacions Unides, organismes amb els quals es pretén treballar de la mà i complementar-se.
I és que cada vegada també em queda més clar que el meu paper és precisament aquest. En el meu càrrec convergeixen els tres organismes, sóc voluntària de Nacions Unides, treballo a Dansocial, el govern, per recolzar el SNV, la societat civil organitzada. Aquesta convergència és molt complicada d’assolir ja que normalment es perceben com a competidors d’interessos encara que comparteixen necessitats. Tots estem treballant amb el mateix objectiu i la meva posició es una intersecció, una oportunitat de treball conjunt.
Carla Burriel
nov 18 2010
Un primer tast de Colòmbia
Ahir va fer tres setmanes que vaig arribar a Colòmbia, segurament ja és moment de fer un primer balanç i compartir-lo, encara que això només ha fet que començar. La veritat és ja estava bastant advertida de com seria la meva arribada. Era de les últimes d’aterrar a destí de l’expedició “El Chiscón” (hotel on vam fer la formació els Voluntaris Universitaris de NNUU) i tots ja havien enviat correus, fotos i notícies al facebook explicant anècdotes de les seves arribades. Tots coincidien en una cosa, molta feina i moltes expectatives per part de les organitzacions que els acollien. En el meu cas no va ser diferent. Vaig arribar a l’aeroport de Bogotà el 26 d’octubre a les 6 del matí. Sense dormir, amb les orelles tapades del viatge i amb els nervis i emoció típics de la novetat. Segons el previst havia d’arribar un cotxe oficial de les Nacions Unides, amb el corresponent xofer, el cartellet de benvinguda i les meves supervisores. Però com cada gestió a les NNUU requereix de tot un protocol o fins i tot un ritual, en comptes d’arribar tota la comitiva va aparèixer el company de VNU que està treballant d’assistent de webmaster al PNUD. Ell ja portava 20 dies en terres colombianes i ja dominava els pesos, els taxis i las calles i carreras (els carrers no tenen noms sinó números), allò bàsic per dur-me fins el que seria casa meva, dels sogres del meu supervisor, i portar-me fins l’oficina del PNUD.
Allà m’esperava la meva supervisora de UNV, Adriana Serdan, des d’aquell moment em convertiria en la seva ombra per una setmana, inducció darrera inducció, lleis, sigles i expressions rarísimes en anglès, no em podia perdre ni un detall si em volia assabentar d’alguna cosa. Però la millor contextualització possible m’esperava al cap d’una estona. La meva arribada coincidia amb la fira EXPOPAZ, un dels esdeveniments més importants de l’any pel PNUD i la societat colombiana. Un espai on per primera vegada es parlava de la “Pau en concret” des de les regions amb presència de membres del govern. Només a l’entrar a l’exposició vaig entendre la sort que tenia de poder veure tantes expressions i cares de Colòmbia coincidint en un moment tan històric. Alguns tenien moltes expectatives amb les noves maneres del govern recent elegit, altres desconfiaven, ho veien precisament com un canvi de façana però iguals fonaments. Això sí, hi regnava l’optimisme, sobretot perquè tots creien que no podien desaprofitar la possibilitat de compartir experiències entre les regions, les comunitats, la possibilitat de construir teixit social, d’iniciar projectes i seguir el camí conjunt cap a la construcció de pau.
Pel que fa el capítol d’anècdotes de l’exposició m’agradaria destacar que en la inauguració es va seure darrera meu el gran Vocero de la Minga, a qui jo havia vist mil vegades pel youtube quan el curs passat feia el meu treball sobre el Consejo Regional de Indígenas del Cauca (CRIC). No em vaig poder estar del típic comentari: “yo a ti te conozco”, afortunadament li va fer molta gracia i a partir d’aquell moment em saludaria durant tota la setmana, un gran orgull per mi! Els voluntaris de Jóvenes Adelante de Nariño ens van convidar a passar el Nadal amb ells a Pasto, on es celebra el famós carnaval de blancos y negros y en la clausura vam acabar ballant al ritme de les Mujeres del Chandé amb els incansables companys de la costa caribe.
A l’acabar EXPOPAZ començava una nova rutina de treball, deixava momentàniament l’activitat a les oficines del PNUD a la zona nord de Bogotà i em traslladava al centre caòtic i en obres de la ciutat, a Dansocial (Departamento Administrativo Nacional de Economía Solidaria). Allà ja tinc ordinador, taula i fins i tot correu institucional;)! Després de molt discutir-ho van decidir presentar-me com a Assistenta Tècnica del Sistema Nacional de Voluntariat ubicada a Dansocial. Dit així no s’entén molt bé la meva tasca, però ja començo a veure què esperen de mi. Però millor us ho explico en la següent entrada del Blog. De moment estem treballant dur amb la celebració del Dia Internacional de Voluntariat, que es durà a terme el 26 i 27 de novembre. Aviat escric explicant com ha anat!
Un saludo des de Colòmbia
Carla
PD: Us enganxo el link d’EXPOPAZ perquè val molt la pena entrar-hi i donar-hi un cop d’ull http://www.expopaz.org.co/
set 30 2010
L’alumna de Ciències Polítiques, Carla Burriel, ha estat escollida per participar al Programa de Voluntariat de les Nacions Unides 2010-2011, al qual optaven universitaris de tot l’Estat espanyol. Carla Burriel col·laborarà durant 6 mesos al Departament Administratiu Nacional de l’Economia Solidària – DANSOCIAL, a Colòmbia, on treballarà per promoure la solidaritat i l’associacionisme del país. L’estada dels voluntaris de Nacions Unides és possible gràcies al finançament de l’AECID i la FAS.
