La xerrada inaugural del curs d’Introducció a la Cooperació per al Desenvolupament organitzat per la FAS "Crisis i lluites socials. L'acció local, motor del canvi global" va donar, el passat dilluns 4 de novembre, el tret de sortida al nou curs de voluntariat 2013-14. Sota el  prisma, doncs, de l’acció civil com a motor de canvi, el catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va fer, en primer lloc, una aproximació a l'actual situació de crisi a escala global. Posteriorment, l'Ada Colau, activista i portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, es va centrar en el paper que desenvolupa la societat civil per dona respostes i assolir canvis polítics i socials.

El discurs de l'Arcadi va ser clar:  "en comparació amb les anteriors crisis capitalistes, aquesta és la crisi de l'especulació”. Les desregulacions financeres aprovades durant els darrers anys per part dels principals organismes (Reserva Federal dels EUA, FMI i Banc Mundial) ha  fet que, juntament amb l'evasió de capitals i la facilitat d’invertir i moure capitals de la qual dota Internet, hagi estat impossible aplicar cap tipus de control sobre el sistema bancari i financer. Desregulació que, explica Arcadi Oliveres, el va fer créixer desmesuradament fonamentant-se en una especulació (i per tant, un creixement fictici) que ha acabat per desinflar-se.  La crisi que esclatava, com a dia simbòlic, el 15 d’octubre de 2008 amb la fallida de Lehman Brothers ha dut al G20  a injectar un total de 4 bilions 600 mil milions d’euros al sistema bancari i financer. Quantitat que, a mode d’exemple prou gràfic, podria resoldre la fam al món 94 vegades. Resposta institucional i econòmica que posa damunt la taula, segons el catedràtic, que sota una òptica mundial financera “el món està governat per delinqüents”. Una forma de govern que, traslladat al terreny proper de l’Estat espanyol, “ha dut al desmembrament de l’Estat del benestar i a un atur més que desmesurat. Arcadi Oliveres, però, proposa solucions: repartir la jornada laboral entre les persones que busquen i volen treballar, reduint jornada i traspassant la diferència econòmica que suposaria la reducció d’hores a l’Estat; aplicar la Taxa Tobin, impost que gravaria els moviments de capital especulatius, ajudaria a reduir a la meitat l’especulació financera; i en tercer lloc, si a l'Estat espanyol s’aturés el frau fiscal es recaptarien 93 mil milions d’euros l’any. En conclusió: “Les alternatives a l'actual situació social, econòmica i política es podrien assolir, però ha d’haver-hi voluntat política i sobretot, ciutadana”.

En aquest punt, el de la participació i actuació ciutadana, es va centrar la portaveu de la PAH, Ada Colau, explicant com la PAH és un exemple de motor de canvi social. Si bé va afirmar que la societat estava anestesiada quan va esclatar la bombolla immobiliaria a l’Estat, una petita part de la societat civil va començar a mobilitzar-se i organitzar-se en moviments pre-15M, com V de Vivienda. No obstant això, el shock de les famílies i la destrucció del somni capitalista va fer que famílies senceres que havien estat model per la resta de la ciutadania, de cop i volta van ser criminalitzades per haver-se hipotecat més enllà de les seves possibilitats. L'èmfasi del discurs de l'Ada va estar en l'àmbit personal de la crisi: persones corrents tan allunyades de la política que es veien incapaços de lluitar. Aquest ha estat un dels grans èxits de la PAH: “apropar persones amb problemes similars per fer-los més forts”. Segons va concloure, les eines cap al canvi tan sols seran efectives si la ciutadania s'apodera, es mobilitza i desobeeix.

Davant les crisis d'avui a escala global, l'agreujament de la pobresa, les desigualtats, i les retallades de drets fonamentals, sorgeixen respostes ciutadanes que demostren el poder de la societat civil organitzada per assolir canvis polítics i socials. Per això, la FAS, com a entitat de voluntariat, ha volgut iniciar el curs amb una activitat que ha permés reflexionar sobre aquestes qüestions i començar amb l'empenta i acció que es necessiten per aconseguir canvis globals.