Estimades companyes que em llegiu,
Per Guatemala tot continua molt i molt bé. Ja he passat l’equador de l’aventura i em resisteixo a creure’m que ja queda tant poc: menys de 3 mesos!
Coincidint amb aquest punt intermig, des de la UAM, la Universitat que gestiona el programa amb l’AECID, ens han demanat un petit informe on expliquem com ens ha anat fins ara. Aprofito per compartir-vos-el, ja que crec que la part més tècnica del que estic fent aquí hi queda bastant ben reflectida, i sobretot perquè hi ha hagut una ampliació en les meves funcions que s’ha anat donant en aquest temps en que no us havia escrit.
Mi asignación como VNU en el PNUD Guatemala contempla dos funciones. La primera es realizar un estudio sobre el Voluntariado en Guatemala. La segunda es dar apoyo al equipo del Informe Nacional de Desarrollo Humano de Guatemala en temas de divulgación de mensajes clave de sus publicaciones y acciones.
Desde mi llegada el recibimiento y la adaptación fueron fáciles, pues el equipo con el que trabajo ha confiado mucho en mis aportaciones y en mi forma de trabajar, dejándome libertad para avanzar paso a paso en los distintos procesos.
El objetivo del Estudio sobre el Voluntariado en Guatemala 2013 es conocer en profundidad el perfil de la acción voluntaria a nivel nacional, tanto de las distintas entidades en que se da, como de las personas que son protagonistas de ésta. En el estudio se quiere abordar el voluntariado, de manera amplia y en toda su complejidad, como una acción en la que personas ofrecen libremente su tiempo para dar un servicio (sin un fin lucrativo) que beneficia a su comunidad o a la sociedad a través de la ayuda al otro o el apoyo mutuo, con respeto y comprensión recíprocos, promoviendo el desarrollo sostenible. Los datos recogidos con las encuestas nos están sirviendo para saber qué existe actualmente en cuestiones de voluntariado en el ámbito del país, para caracterizar esas acciones e identificar posibles futuros pasos en el reconocimiento y promoción del voluntariado, incluyendo las distintas realidades de Guatemala.
En esta parte de mi asignación el principal reto ha sido el contacto con las organizaciones. Despertar en ellas el interés por el estudio y conseguir su colaboración para que respondieran a las encuestas y colaboraran en la difusión de éste ha implicado un constante esfuerzo para que la implicación fuera real y continuada. Actualmente ya hemos finalizado la fase de encuestas del estudio y estamos comenzando a diseñar los grupos focales que se llevaran a cabo durante Mayo, el objetivo de los cuales es discutir sobre el concepto de voluntariado en sí mismo y las distintas formas de voluntariado que se dan en el país, para definir puntos de encuentro y reconocer la diversidad de acciones.
Por lo que respecta a mi otra asignación, los Informes Nacionales de Desarrollo Humano que existen en distintos países del mundo intentan dar una cobertura en profundidad del enfoque de capacidades del desarrollo humano en cuestiones concretas de las realidades nacionales de dichos países. Con el INDH he tomado las funciones de divulgación del Informe Nacional de Desarrollo Humano 2011-2012: “Guatemala, ¿un país de oportunidades para la juventud?”, a través de su web, redes sociales, difusión de publicaciones, monitoreo de noticias, etc. Por este motivo, y como parte del INDH, también formo parte del GICI, el Grupo Interagencial de Comunicación e Información del Sistema de Naciones Unidas en Guatemala, en el que se trabaja conjuntamente con los comunicadores de otras agencias para definir estrategias alineadas sobre los mensajes y la imagen de Naciones Unidas que se transmite hacia el país.
Adicionalmente, el INDH lleva a cabo un proceso de consultas ciudadanas en Guatemala, en el marco de la construcción de la agenda Post 2015 (en el marco de la cercanía del fin del periodo de los Objetivos del Milenio), como uno de los más de 80 países que conforman este proyecto. Desde el inicio colaboré en el diseño del proceso, en la preparación del marco teórico y en la sistematización de los distintos talleres de consulta que se están realizando. La consulta pretende incluir la visión sobre desarrollo que tienen los colectivos habitualmente excluidos de la toma de decisiones: pueblos indígenas, adolescentes y jóvenes, mujeres, personas viviendo en asentamientos precarios, discapacitadas, portadoras del VIH, etc. Como consecuencia, en este caso el principal reto es que sus voces sean realmente escuchadas, que la construcción sea desde abajo y que tengan la libertad de aportar sin que se les induzca, ya que se trata de agendas de desarrollo que habitualmente se deciden desde arriba.
En los próximos meses continuaré trabajando para las dos asignaciones, aportando a la vez que aprendiendo muchísimo de los equipos en los que colaboro.
Com veieu des d’aquí no he parat de fer feineta, i la veritat es que estic feliçment sorpresa per la llibertat d’acció que em donen. Per altres experiències de companys VNU havia sabut que les assignacions no sempre destaquen per l’autonomia del lloc de feina, sinó que precisament són bastant dirigides i fins i tot de vegades lentes, o faltes de càrrega de treball. En el meu cas res a veure: Hi ha molta feina per fer i només mostrant interès per fer-la sempre se m’ha facilitat la manera d’assumir-la, al meu ritme i amb la possibilitat de fer servir les meves eines. He pogut donar sempre la meva visió, apuntar opinions, aportar canvis, proposar futures accions, etc. Estic contenta perquè per fi sento que aplico tantes i tantes coses treballades a la carrera de Sociologia: amb metodologies concretes com els grups de discussió, a través dels marcs teòrics, en temes de gestió i coordinació… Agraeixo enormement al meu equip de treball tot el que m’estan brindant (com diuen aquí!).
La vida no laboral també continua molt bé pel país chapin. Durant setmana santa vaig tenir l’oportunitat de viatjar força: Coban (i les increïbles piscines naturals de Semuc Champey), Livingston (i la cultura garífuna, hereva dels immigrants esclaus de l’Àfrica negra), Peten (i les ruïnes maies de Tikal). A més, vaig poder conèixer una comunitat d’exguerrillers que després dels acords de pau, i en absència de la implementació d’un programa de reintegració que estava aprovat, van crear per iniciativa pròpia una cooperativa en mig de la sabana, on ara s’hi respira el treball de dones i homes amb vides molt dures, però també la calma de persones que saben que han fet tot el que estava a les seves mans per reconciliar-se i crear un lloc millor per als seus fills. En fi, una experiència increïble al costat d’uns acompanyants increïbles.
Aquests últims dos mesos també han coincidit amb un nivell de conflictivitat bastant elevada. No es estrany a Guatemala (per desgràcia) però hi ha hagut casos greus (assassinats, segrestos, empresonaments) relacionats amb persones de la societat civil que treballen per les seves comunitats: sindicalistes, líders comunitaris, activistes, periodistes, etc. Aquí manifestar-se en contra de decisions del govern o d’altres poders hegemònics com les grans empreses, no es que molesti alguns, sinó que pot costar-te la vida.
Coincideix també que s’està duent a terme el judici per genocidi contra l’ex General Rios Montt, el qual recomano seguir en detall, ja que és la primera vegada a la història que un país jutja algú dins el seu propi sistema de justícia per aquest tipus de motius. Podeu seguir videos i testimonis aquí: http://ajrguatemala.org/
I crec que només em queda comentar que les poques hores lliures que em queden fora de tot això (sí, m’estic tornant workaholic…) també les estic disfrutant molt: amb les classes de salsa, descobrint bars amb història on potser anirem a tocar unes cançonetes properament i coneixent gent extraordinària i ordinària (amb la bellesa absoluta que impliquen les dues coses) de la que estic aprenent tant, tant, tant, que encara no sé si mai ho acabaré de processar.
Gràcies de nou per llegir-me. De fet, compartir tot el que passa aquí amb vosaltres és part de començar a processar…
Abraçades enormes a totes i fins molt aviat!
Mònica