1. L’aproximació al conflicte en l’espai públic es realitza majoritàriament des d’una perspectiva de pau negativa: “molts actors en tenen prou amb què no esclati la violència directa, no hi ha una mirada global preventiva, ni s’entén prou que promoure condicions en positiu pot ajudar a contenir o a transformar un conflicte”.

2. Processos participatius i els dilemes de la participació (gènere, representativitat, representació, moments, actors...) “Es podria identificar certs temors per part de l’administració per tractar els conflictes de manera participativa. Quan es donen, els processos participatius estan dissenyats? Entre les diferents qüestions que cal tenir en compte quan fem la interlocució amb els actors, sobresurten: de qui traiem la informació i amb qui negociem (és només la veïna que sempre es queixa, o tenim un panorama ampli de la opinió dels veïns? Estem incloent les dones? Etc.)”.

3. Què passa amb els lideratges que són negatius. En relació al punt anterior, també hi pot haver dificultats quan els interlocutors tenen lideratges negatius, que volen imposar les seves posicions per la força, o que s’atorguen una representativitat que no és real. En aquests casos, és important buscar i empoderar lideratges alternatius, així com qüestionar quina legitimitat real tenen.

4. Importància dels processos de provenció: “En tot conflicte és útil haver treballat i veure com dur a terme processos de provenció: generació de coneixement i confiança entre els veïns, habilitats personals d’escolta, etc. Aquesta idea es connecta amb la importància de generar vincles: entre les persones dels barris, buscar elements connectors entre les parts polaritzades”.

5. Importància de tenir mirades multidimensionals: “Algunes feines semblen demanar una atenció personalitzada, focalitzada en l’individu, però en aquests casos es recorda la importància d’ampliar la mirada, de mirar els casos des de diferents punts de vista i tenint en compte un ampli ventall d’actors i elements presents en el conflicte”.

6. Entrar en crisi pot ser una oportunitat. “A vegades és important permetre que existeixi una crisi per abordar una situació”.

7. Imatge de l’enemic: "Molts casos impliquen un component de discurs de l'odi, rumors... cal veure com treballar amb això (confrontar els veïns o no, intentar estirar del fil per desmuntar els seus arguments, etc.). Es valoren positivament les formacions sobre anti-rumors".

8. Importància de conèixer tots els actors implicats: "Cal tenir identificats tots els actors, i no només tenir clar quina funció compleixen (aproximació utilitarista de per a què em pot servir cada actor), sinó també quins són els seus interessos, i com es pot treballar conjuntament".

9. A on sóc jo? “La intervenció en el conflicte suposa, també, analitzar quin és el rol que juguem com a “operadores” del conflicte. Aquesta anàlisi cal fer-la, entre d’altres, en termes de poder, d’oportunitats i àrees d’influència, etc.”

10. Perspectiva dels drets humans: “Cal considerar que les persones que estem atenent – totes – tenen drets, i que cal fer respectar els drets d’uns i d’altres, no només els de les persones més vulnerables. Es pot fer una lectura de la feina des d’un enfocament dels drets de les persones i la ciutat inclusiva”.

11. Avaluació: "Es important avaluar els processos per valorar com s'està fent i com es podria reforçar la intervenció en el conflicte en els serveis d'atenció a les persones."