La societat té un paper clau en la gestió de les conques fluvials

9 de febrer 2016

El projecte ‘BeWater’, coordinat pel CREAF, fa públic el seu primer policy brief, un informe resum on s’explica als actors implicats el context, objectius i trajectòria del projecte. En aquest, s’hi destaca la transversalitat d’institucions i participants, i el paper clau que ha de tenir la societat en l’adaptació de les conques fluvials al canvi global.

Rierol de muntanya. Autor: Enric Badosa

Rierol de muntanya. Autor: Enric Badosa

La gestió dels recursos hídrics es planteja com un problema cabdal agreujat pels impactes del canvi climàtic, especialment a la regió mediterrània. Per això és molt necessari, destaca l’informe titulat Planning for climate change: Society as a key player in river basin adaptation, desenvolupar plans d’adaptació concrets per a cada una de les conques fluvials. Per fer-ho, cal que totes les parts interessades treballin coordinadament, a escala local i regional, per a crear la consciència necessària per fer front a aquest repte. De fet, la participació de la ciutadania en el desenvolupament de les estratègies de gestió és fonamental.

Fins ara, s’ha tingut poc en compte els efectes del canvi climàtic sobre les conques dels rius. Aquestes són unitats biogeogràfiques de gran complexitat on una gran quantitat d’interessos hi conflueixen. El projecte ‘BeWater’ respon aquesta necessitat i pretén donar solucions als problemes hídrics ocasionats pel canvi global. Per dur a terme aquest projecte, cal —ja des del primer moment i sempre amb una metodologia científica clara— implicar tothom que hi pugui tenir un interès: la societat; grups d’interès com pagesos, empresaris…; experts i responsables polítics.

A Catalunya, ‘BeWater’ té en marxa un pla d’adaptació per a la conca de la Tordera. La iniciativa ja ha estat destacada com a exemple de bon projecte de ciència ciutadana. A més del cas català, el ‘BeWater Project’ també avalua i proposa plans d’adaptació per a tres rius més del Mediterrani, un a Eslovènia, un a Tunísia i un a Xipre.

etiquetes: , , ,

Albert Naya Díaz
Tècnic de Comunicació del CREAF.
Articles relacionats
, ,
Què els passa a les abelles?
3 de març 2016CREAF
,
La IPBES recomana l’ús de models matemàtics per a avaluar l’eficàcia de les polítiques ambientals
1 de març 2016CREAF
El declivi de les abelles i altres pol·linitzadors posen en perill la producció d’aliments
26 de febrer 2016CREAF
,
El CREAF proposa noves formes de governança per millorar la gestió dels boscos amb potencial aprofitament fuster
19 de febrer 2016Marina Torres Gibert
, ,
Matemàtiques contra la sequera dels boscos
8 de febrer 2016CREAF