“Sense el recolzament social i polític, la recerca té els dies comptats”

El passat 10 de febrer l’Anna Ramon, responsable de Comunicació del CREAF, va explicar les 10 claus per comunicar la nostra ciència. Dirigida als investigadors del centre, la conferència va tenir lloc a la Sala de Graus II de la facultat de Biociències de la UAB. La xerrada va comptar amb la participació final de la Marina Torres i l’Albert Naya, tècnics de comunicació del CREAF, que van aportar consells de cara a tractar amb els mitjans de comunicació.

L’Anna Ramon a l’inici de la seva xerrada. Autor: CREAF

L’acte es va iniciar a les 15h amb l’assistència d’uns 40 membres del CREAF. Amb el to distès i amè que va caracteritzar tota la xerrada, l’Anna Ramon va començar explicant la importància de difondre i transmetre adequadament els coneixements científics i com això està relacionat amb el recolzament social, polític i econòmic. En aquest sentit —i aquesta seria la primera clau— és cabdal tenir en compte qui ha d’escoltar el que volem comunicar, qui és el receptor, i escollir el missatge, el codi i el canal més adequat per a ell.

L’Anna va delimitar la comunicació científica en tres conceptes que giren entorn del receptor: atrapar-lo, apropar-se a ell, i adaptar-se a les seves necessitats i interessos.  Per atrapar el receptor, en primer lloc, l’Anna adverteix que la redacció d’allò que volem transmetre ha de ser simple i directa, i va donar alguns consells encaminats en aquest sentit. Entre ells, recomana el llibre de Daniel Cassany Afilar el lapicero, guía de redacción para profesionales. També és clau innovar i ser creatiu, i entre tots els exemples en destaca l’espectacular abecedari que va elaborar la NASA amb fotografies de satèl·lit de diferents llocs del planeta.

Finalment, cal  explicar les coses de forma que connectin amb les nostres emocions. D’aquesta manera, l’Anna aborda els dos conceptes restants —apropar i adaptar-se al receptor— a través de les seves respectives claus: llenguatge adaptat, enfonc local i quotidià, i novetat, raresa i actualitat. L’últim exemple el protagonitza la comunicació del descobriment del bosó de Higgs, però com a representant d’un exemple a no seguir.

 A continuació de l’Anna van participar la Marina Torres i l’Albert Naya, el quals van aportar exemples de cara a aparèixer a la televisió i la ràdio quan els mitjans de comunicació ho sol·liciten. Entre molts d’altres està el de transmetre missatgers clars i curts donada la brevetat de les notícies emeses per la televisió o el d’intervenir telefònicament en un programa de ràdio des d’un telèfon fix per assegurar l’estabilitat de la trucada.

Després de la conferència es va obrir un torn de preguntes que ràpidament va esdevenir en un col·loqui improvisat amb un enriquidor intercanviar d’opinions. Els investigadors del centre van traslladar la seva sensació que, en ocasions, els continguts del material divulgatiu són petites càpsules que donen una visió molt fragmentada de la realitat. Entre altres temes, també van comentar que en els seus currículums no es valora que apareguin en els mitjans de comunicació i es va recalcar la importància de no deixar de banda la divulgació a les escoles i els instituts. Finalment, a banda de compartir aquestes i altres inquietuds, es va valorar molt positivament l’activitat de comunicació del centre en general i la xerrada en particular, per la qual, els tres membres de Comunicació, van rebre nombroses felicitacions.