,

La ramaderia tradicional al Montseny ajudarà la recuperació d’aus d’espais oberts

19 d'agost 2016

L’abandonament de zones agrícoles i ramaderes i la consegüent reforestació al Montseny ha fet que en 12 anys s’hagi produït un descens del 44% en les poblacions d’aus pròpies d’habitats oberts. La restauració de l’agricultura i la ramaderia tradicionals haurien d’ajudar a frenar l’avenç del bosc.

El Pla de la Calma vist des del Matagalls, al Parc Natural del Montseny, zones on s'està tornant a la ramaderia tradicional per recuperar les poblacions d'aus afectades. Autor: Pere López (CC BY-SA 3.0)

El Pla de la Calma vist des del Matagalls, al Parc Natural del Montseny, zones on s’està tornant a la ramaderia tradicional per a recuperar les poblacions d’aus afectades. Autor: Pere López (CC BY-SA 3.0)

L’establiment de programes de seguiment d’aus al Parc Natural del Montseny ha permès detectar un alarmant descens de les poblacions d’aus comunes que habiten zones obertes. En només 12 anys, les poblacions d’aquests ocells s’han reduït prop del 44%, especialment en el període comprès entre els anys 2002 i 2007. Aquesta és la principal conclusió a la que s’ha arribat en un estudi on han col·laborat en Sergi Herrando (investigador de l’Institut Català d’Ornitologia i associat al CREAF) i en Lluís Brotons (investigador del CSIC al CREAF i de la unitat InForest CTFC-CREAF), i que s’ha publicat a la revista Ecosistemas, editada per l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre. Aquest descens es deu al canvi d’usos del sòl, que en els darrers 50 anys ha fet que la superfície dedicada a cultius i zones de pastura s’hagi reduït al Montseny a més de la meitat i hagi quedat substituïda sobretot per boscos, un procés que no només té lloc en aquest Parc Natural, sinó a bona part d’Europa.

L’estudi, realitzat gràcies al programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) coordinat des de l’Institut Català d’Ornitologia, posa les bases per a tirar endavant mesures de protecció en favor d’aquestes espècies d’aus. Per a fer-ho, els gestors del Parc conjuntament amb els propietaris de les terres estan intentant recuperar espais oberts amb cremes controlades i selectives de matollars i amb la recuperació de la ramaderia tradicional extensiva. Així, amb la reincorporació d’herbívors es preveu que es freni la reforestació i amb això s’espera poder recuperar les poblacions d’aus i plantes pròpies de zones obertes.

Podeu llegir més sobre aquesta notícia, a l’entradeta que va publicar l’Agència SINC.

, , , , , , , , , , , , , , , ,

Albert Naya i Díaz
Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.
Articles relacionats
Últims dies per enviar els ‘abstracts’ per a la conferència final del BeWater
12 de desembre 2016CREAF
La pèrdua de carboni del sòl pot accelerar el canvi climàtic
1 de desembre 2016Albert Naya i Díaz
Empoderar les dones ens farà més capaços d’afrontar el canvi global
29 de novembre 2016Albert Naya i Díaz
, ,
Resum de la Jornada sobre el paper del sòl en la conservació
25 de novembre 2016J.Luis Ordóñez
El CREAF participa a la IX Trobada d’Estudiosos del Montseny
18 de novembre 2016Albert Naya i Díaz

Follow CREAF on: