Serà la segona advertència a la humanitat que si no es canvien els nostres hàbits i les nostres polítiques la Terra patirà danys seriosos i irreversibles. 22 científics del CREAF han signat l’article i ens donen els seus missatges.

Antropocentrismo Autor: Quino

Fa vint-i-cinc anys, la Unió de Científics Preocupats i 1.500 científics independents -molts guanyadors del Premi Nobel de ciències-, van signar el que va ser el primer manifest ‘World Scientists Warning to Humanity’.

Tots ells van reclamar a la humanitat que frenés la destrucció ambiental. En el seu manifest, mostraven que els éssers humans estaven en rumb de col·lisionar amb la natura. Van expressar la seva preocupació sobre la destrucció de la capa d’ozó, la disponibilitat d’aigua dolça, el col·lapse de la pesca marina, l’increment de zones mortes en els oceans, la pèrdua de massa forestal, la destrucció de la biodiversitat, el canvi climàtic i el creixement continuat de la població.

Segons els experts, el motiu d’aquest fracàs comença amb el nostre creixement permanent, basat en un consumisme desproporcionat i un augment descontrolat de la població mundial.

Per això, criden a reflexionar i a canviar els nostres comportaments individuals, “limitant la nostra pròpia reproducció i disminuint el nostre consum de combustibles fòssils, carn i altres recursos”.

D’altra banda, tots coincideixen que les transicions cap a la sostenibilitat es poden produir de diferents maneres, però totes requereixen pressió de la societat civil i argumentacions basades en evidències, lideratge polític, polítiques adequades, mercats i altres consideracions.

No obstant això, no tot són males notícies. “La ràpida disminució global de les substàncies que destrueixen la capa d’ozó mostra que podem fer canvis positius quan actuem amb decisió”. Destaquen també els avenços en la reducció de la pobresa extrema i la fam i la disminució de les taxes de fecunditat en moltes regions gràcies a les inversions en l’educació de nenes i dones, a través d’iniciatives com World Bank i Population Division.

En el seu manifest, els autors descriuen els passos que es podrien prendre per revertir les tendències negatives. Alguns d’ells serien la declaració de reserves terrestres i marines protegides, el canvi a una alimentació basada en vegetals, reduir el malbaratament d’aliments, evitar l’extinció de les espècies salvatges o promoure les energies renovables.

Que les generacions futures puguin gaudir del nostre planeta depèn de nosaltres.

“No cal discutir més si nosaltres, els humans, estem causant el canvi climàtic. Les dades del document ho mostren clarament: sí, ho estem fent i sí, estem explotant recursos del nostre planeta com si fossin il·limitats. Simplement donem per fet l’ aire net que respirem, el bol de menjar que posem a les nostres taules tots els dies, el mar en el qual ens vam banyar durant l’estiu, el bosc al qual ens agrada anar d’excursió a gaudir dels colors de la tardor. que la generació futura pugui viure en un planeta millor, l’únic (fins on sabem) amb una gran biodiversitat, depèn de les nostres eleccions. No ens fem més preguntes, necessitem accions “, Rossella Guerrieri, investigadora Marie Curie al CREAF.

El canvi climàtic és real i cal transmetre-ho amb urgència a la societat

   ”Vint anys de rigorosa ciència tan sols ens han deixat més i més evidències que el canvi climàtic és real, però hem fallat en transmetre el nostre coneixement a la societat. Ens urgeix posar en pràctica la teoria: divulgació, educació, conscienciació. Encara som a temps! “, Marta Camino, investigadora post-doctoral del CREAF.

Vivim la crisi ecològica amb massa normalitat

   “Necessitem avisos d’alerta com aquests perquè tornen el sentit d’urgència a la crisi ecològica que vivim amb massa normalitat, però que demana que emprenguem d’una vegada respostes socioeconòmiques en múltiples nivells“, Maria Vives, investigadora pre-doctoral al CREAF.

La societat humana ha de ser compatible amb el manteniment dels ecosistemes

“El nostre món necessita una reflexió conjunta per arribar a una nova manera d’entendre la societat humana que sigui compatible amb el manteniment d’uns ecosistemes funcionals i diversos. Aquesta nova manera no pot estar centrada prioritàriament en el creixement de l’economia i el consum de recursos naturals”, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF.

Encara podem ser recordats com la generació que va salvar el planeta

“Des de 1992, la humanitat ha fracassat en realitzar suficients progressos per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG), aturar la desforestació i les pèrdues de biodiversitat. La nostra generació té ara una última oportunitat per ser recordada com la que finalment va prendre les mesures necessàries per salvaguardar el nostre planeta”, Sara Marañon, investigadora Marie Curie al CREAF.

La veu dels científics no es tradueix encara en accions reals

“La naturalesa segueix sent un producte de consum i la veu dels científics encara no arriba a traduir-se en les accions reals necessàries per conservar-la”, Ifigènia Urbina, investigadora pre-doctoral CREAF.

Sí, encara podem rectificar i frenar aquest canvi!

“El reconeixement dels enormes problemes ambientals que està produint la nostra civilització no és nova, però, ara tenim informació més important, tenim exemples de la nostra capacitat per rectificar, almenys en certa mesura; per això, podem dir: sí, ho podem fer!”, Paco Lloret, investigador de la UAB al CREAF.

Cal posar èmfasi en buscar i aplicar solucions

   “Davant la crida dels 15000 científics, és clar que cal una reacció governamental i que cal invertir més en la conservació de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, sovint hi ha un problema de poca disponibilitat de recursos econòmics en la majoria de governs per invertir en conservació. Un factor clau és l’elevat deute dels governs. Segons l’FMI el deute públic, la de les llars i la de les empreses no financeres ha arribat als 152 trilions de dòlars, el que representa un 225% del PIB mundial i suposa el seu nivell màxim històric. per tant, cal considerar com obtenir recursos econòmics per finançar la conservació de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic en aquest escenari de deute governamental global sense fiscalitzar mes les classes mitjanes, la capacitat econòmica de les quals s’ha vist ja reduïda. Hi ha, almenys, dues estratègies que podrien generar un consens internaciona l i ser efectives. Primer, davant els 22 milions de desplaçats d’aquest any pel canvi global (informe OXFAM 2017), és indefugible i no s’ha de retardar més l’aplicació global de taxes de carboni de manera coordinada o unilateral per part dels governs (20-50 $ per tona de carboni). Segon, hi ha abundants recursos financers no fiscalitzats en el sistema internacional. S’estimen 11 trilions de dòlars en els paradisos fiscals sobre un PIB global de 70 trilions que escapen a la fiscalitat. Els governs haurien de coordinar-se i fiscalitzar urgentment el sistema financer internacional de manera contundent, urgent i indefugible per obtenir recursos financers“, Jofre Carnicer, investigador de la UB al CREAF.