Un grup d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, el CREAF, el CSIC i la UB plantegen un nou mètode, la ‘convergència etnobotànica’, per agrupar els usos similars de plantes d’un mateix grup i facilitar la identificació de noves aplicacions dels productes naturals.

El cap d’ase (Lavandula stoechas) s’usa tradicionalment com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.

L’etnobotànica és una disciplina que estudia la relació entre les poblacions humanes i el seu entorn vegetal. Moltes plantes són usades per les seves propietats i utilitats, especialment alimentàries i mèdiques. Un estudi publicat a la revisa Trends in Plant Science, en el que hi ha participat entre altres Josep Peñuelas (investigador del CSIC al CREAF), planteja un nou mètode per aprofitar millor més plantes i més propietats de cada una d’elles, alhora que potenciar la recerca i la conservació en biodiversitat vegetal.

La ‘convergència etnobotànica’ pretén aprofitar el coneixement de les societats humanes per agrupar les plantes que tinguin usos similars i detectar-ne de nous. Sovint, les plantes que presenten característiques semblants entre elles són les que també es fan servir amb una finalitat similar. Aquestes coincidències en usos i característiques poden ser interpretades des d’un punt de vista de les relacions evolutives i de parentiu entre els diferents grups de plantes. D’aquesta manera, s’haurien de poder trobar nous vegetals útils pel benestar humà.

Podeu llegir més en aquesta entrada que han preparat des de la Universitat de Barcelona.

ARTICLE

Garnatje T., Peñuelas J., Vallès J. (2017). “Ethnobotany, Phylogeny, and ‘Omics’ for Human Health and Food Security”. Trends in Plant Science, 22 (03), 187-191. DOI: 10.1016/j.tplants.2017.01.001