L’informe és una revisió d’articles científics de l’ecotoxicitat que tenen els neonicotinoides sobre els pol·linitzadors de conreus. El document utilitza àmpliament els resultats d’un estudi amb abelles i borinots dels investigadors del CREAF Jordi Bosch i Roberto Molowny.

Màquina agrícola aplicant productes al camp. Font: Pixabay (CC0)

Un dels problemes més greus als que s’enfronten els insectes pol·linitzadors és l’ús de productes químics en l’agricultura. Entre els més emprats hi ha els neonicotinoides, uns insecticides que es van començar a utilitzar a mitjan 1990 i que ràpidament esdevingueren els insecticides més utilitzats a tot el món. Però ja fa ben bé una dècada que la comunitat científica alerta que els neonicotinoides afecten negativament organismes que no són el seu objectiu directe. També perjudiquen de retruc animals com abelles i borinots, i causen alta mortalitat i pèrdua de diversitat de pol·linitzadors i altres éssers vius. El 2013, la UE en va vetar parcialment el seu ús, però reconeixia una manca d’informació al respecte. Això va mobilitzar la comunitat científica i va fer que augmentessin els estudis relacionats amb toxicitat dels neonicotinoides.

El passat gener, Greenpeace del Regne Unit va emetre un informe titulat The Environmental Risks of Neonicotinoid Pesticides: a review of the evidence post-2013. En ell es fa una revisió exhaustiva dels articles relacionats amb el tema publicats des del 2013. Aquest informe confirma els riscs associats als neonicotinoides usats en l’agricultura i, a més, alerta que són uns insecticides molt mòbils que contaminen les aigües, el sòl i la vegetació natural. Així, els pol·linitzadors no només s’enverinen amb les plantes dels conreus tractades, sinó que també ho fan amb plantes salvatges a les que els han arribat els neonicotinoides indirectament. Això posa en greu perill pol·linitzadors clau pels sistemes agrícoles i a tot l’ecosistema en general.

Borinot en un monocultiu de colza. Font: Pixabay (CC0)

L’informe de Greenpeace UK qualifica d’irresponsabilitat seguir usant aquests productes químics, i demana el veto especialment per a tres neonicotinoides: l’imidacloprid, el tiametoxam, i la clotianidina. Les abelles i altres pol·linitzadors entren en contacte amb aquests contaminants sobretot a través del pol·len i el nèctar de les flors de plantes salvatges i dels conreus, i per l’aire que respiren i amb el que estan en contacte aquests insectes. A més, el document de Greenpeace enumera també altres riscos per a la salut ambiental i humana. Els neonicotinoides poden afectar les poblacions de depredadors de plagues; perjudicar altres organismes de l’ecosistema no directament relacionats amb les zones agrícoles; i romandre durant molts anys retinguts als sòls i acumulats a les masses d’aigua.

Per a l’elaboració de l’informe, Greenpeace ha utilitzat els resultats obtinguts en una gran varietat d’estudis. Entre ells, en destaca un publicat el 2016 a la revista Pest Management Science, dirigit per en Jordi Bosch, i en el que hi participa el també investigador del CREAF Roberto Molowny Horas. L’estudi analitza l’efecte combinat que tenen un neonicotinoide (la clotianidina) i un fungicida sobre dues espècies d’abella (Apis mellifera i Osmia bicornis) i un borinot (Bombus terrestris), totes elles pol·linitzadores.

L’informe de Greenpeace, a partir de les evidències recollides, demana eliminar aquestes pràctiques tan agressives pel medi ambient i retornar a pràctiques agrícoles naturals, que mantenen una major biodiversitat, són capaces de controlar les plagues i les malalties i millora la resiliència dels ecosistemes.