Els ratolins tenen “personalitat”

9 de maig 2019

Científics del CREAF comproven que, al contrari del que es creia, els ratolins de camp prenen decisions de forma individual.

mouse-1708180_960_720_web

Una recerca pionera realitzada al CREAF i publicada recentment a Animal Behaviour demostra que els ratolins de camp (Apodemus Sylvaticus) tenen “personalitat”. Així, els ratolins, com els humans, davant la mateixa situació prenen decisions diferents segons la seva “forma de ser”. La Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha liderat l’estudi i subratlla que “El més rellevant és haver mirat a nivell individual com es comporten els ratolins i comprovar que cada individu aporta una cosa diferent, és únic”.

Per dur a terme la recerca, els investigadors van capturar 25 ratolins a Collserola, Barcelona, i van dissenyar dos experiments. En el primer van analitzar el comportament de cada ratolí, abans, durant i després d’afegir al terrari un cotó amb l’olor del seu depredador més voraç, la geneta. Van mesurar el temps que els ratolins passaven fora del cau i com es comportaven: si els ratolins romanien vigilants i immòbils, intentaven escapar o buscar i destrossar el cotó amb l’olor de geneta, es considerava que estaven estressats. Si menjaven tranquil·lament, realitzaven auto-neteja i excavaven el cau, estaven relaxats.

 “El més rellevant és haver mirat a nivell individual com es comporten els ratolins i comprovar que cada individu aporta una cosa diferent, és únic”. Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i de la UAB.

La recerca va demostrar que els ratolins responien de forma diferent davant l’olor de geneta i que, segons ens explica Mariona, “hi havia una variabilitat molt important entre els ratolins. Per exemple, el temps que passaven fora del refugi variava de 45 minuts en un individu poc actiu a més de 5 hores en un individu molt actiu”. Per tant, les característiques individuals de cadascun d’ells tenen més pes que l’ambient extern.

Ratolins valents que podrien ajudar els boscos a fugir del canvi climàtic

En el segon experiment van estudiar com els ratolins distribuïen les glans. Hi van mesurar el temps fora del refugi, la distància de dispersió i el pes de les glans que triaven en dues condicions diferents, sense olor i amb olor de geneta.

Amb això van comprovar que els ratolins més estressats són els més valents i els millors dispersors, ja que decideixen córrer un major risc, agafar glans més pesades i nutritives i recórrer majors distàncies. Els ratolins una mica més relaxats no s’arrisquen tant, agafen llavors més lleugeres i amb menys nutrients i recorren petites distàncies.

Els ratolins de camp i les alzines s’ajuden mútuament. Els primers perquè les glans formen part de la seva dieta i les segones perquè gràcies als ratolins, que dispersen les seves llavors, arriben a llocs als quals mai no arribarien sense aquesta ajuda. En el context de canvi climàtic la preocupació d’estudiar la supervivència de la vegetació i el paper de les llavors i dels animals que les dispersen ha augmentat. En el cas dels ratolins, les recerques assumien que tots els exemplars seguien el mateix comportament i que els canvis en decisions com quina distància recórrer o agafar una llavor més gran o petita depenien de situacions externes, com el risc que altres animals els robessin les glans o si oloraven un depredador a prop. Amb aquest estudi es demostra que “la forma de ser” de cada ratolí també influeix en aquest procés.

Els ratolins de camp i les alzines s’ajuden mútuament. Els primers perquè les glans formen part de la seva dieta i les segones perquè gràcies als ratolins, que dispersen les seves llavors, arriben a llocs als quals mai no arribarien sense aquesta ajuda.

Tot i que aquest treball aporta una mica de llum per comprendre la dinàmica d’aquests petits individus, les recerques no acaben aquíAra comencem un altre estudi en el qual compararem els patrons de dispersió en un bosc molt madur amb un bosc que s’està regenerant i mirarem si existeixen patrons diferents en els dispersors. Entendre aquests patrons ens podria permetre planificar la regeneració d’un bosc o pensar estratègies. Per exemple, si el bosc no té dispersors podríem pensar en què fer per a afavorir-los” finalitza la Mariona.

L’estudi el va finançar el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICINN) i s’engloba en el projecte de FORASSEMBLY. El van dur a terme, Mariano Feldman durant el seu treball de màster i actual doctorant en l’Institut de Recerca del Bosc de la Universitat de Quebec; Mariona Ferrandiz-Rovira, investigadora del CREAF i de la UAB; Josep Maria Espelta, investigador del CREAF i Alberto Muñoz, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, Socials i Matemàtiques de la Facultat d’Educació en la Universitat Complutense de Madrid.

Font original: Feldman M., Ferrandiz-Rovira M., Espelta J.M., Muñoz A. (2018). Evidence of high individual variability in seed management by scatter-hoarding rodents: does ‘personality’ matter?. Animal Behaviour, 150, 167-174. DOI: 10.1016/j.anbehav.2019.02.009

Ángela Justamante
Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Articles relacionats
“No podrem eliminar els incendis del sistema mediterrani. El que podem fer és decidir sobre com volem que siguin, i aprendre a conviure amb el foc”, Andrea Duane
29 de maig 2019Ángela Justamante
La sequera és la principal culpable de la davallada d’ocells i papallones al mediterrani
28 de maig 2019Anna Ramon Revilla
Claus per a identificar les diferents espècies de pins, infografia disponible!
27 de maig 2019Ángela Justamante
GRUMETS rep el segell Copernicus Academy
22 de maig 2019CREAF
Jaume Terradas, fundador del CREAF, rep la Creu de Sant Jordi 2019
17 de maig 2019Anna Ramon Revilla

Follow CREAF on: