Per a Ramon Margalef, en el centenari del seu naixement. Per què no trobem ecosistemes en l'atmosfera, com passa en oceans i continents? En l'atmosfera floten espores, grans de pol·len i microorganismes de tota mena que procedeixen en la seva immensa majoria del sòl. Però no s'estableixen xarxes tròfiques ni hi ha grans fluxos d'energia i matèria controlats pels éssers vius.
Les interaccions entre els organismes sustenten la vida al planeta, i sovint estan subjectes a un joc d'aparences poc o molt distorsionades que acaben definint cada interacció i l'entorn vital de cada organisme.
Els mapes són una eina clau per ecòlegs i naturalistes. Quin és el seu origen? Quines aplicacions poden tenir? Els fenòmens que estudia l'ecologia tenen una base geogràfica important, depenen de l'entorn espacial on es produeixen. Per això, les tècniques cartogràfiques en combinació amb la computació i les grans bases de dades, ens poden ajudar a estudiar, per exemple, la relació entre el clima, el llegat de l'ésser humà i la distribució actual de les espècies.
La petjada humana sobre la Terra és indubtable i fins a cert punt inevitable. La ciència i la tecnologia, lluny de contribuir a crear més desigualtats, han de poder paliar aquests impactes, afavorir el progrés i millorar el benestar de totes les persones del món.
Els fractals fascinen tothom qui els veu. Què tenen per provocar aquesta sensació? I per què els trobem tot sovint a la natura?
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
3 de juliol 2019
31 de maig 2019
5 d'octubre 2018