Vicenç Fisas, Director de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicat al Diari ARA

La ciutat líbia de Misrata passarà a la història de les guerres com a una ciutat assetjada i bombardejada per les tropes de Gadafi, que no dubte en massacrar els seus ciutadans per estar de costat dels rebels. Hi ho ha fet amb bombes de raïm, unes bombes prohibides justament pels seus efectes indiscriminats. I el que és més trist, sembla que són d’una partida venuda per la empresa Instalaza, de Saragossa, venda que es va fer just abans de la prohibició de fabricar aquest material bèl.lic. Molts anys abans de la prohibició, organitzacions com Greenpeace ja feien campanya denunciant el seu efecte pervers sobre la població civil. Ara, com a mínim, ja no es produeixen, però molts estats, com Líbia, no han destruït els seus estocks. Per cert, mirant el meu arxiu, he vist com durant els primers anys del govern socialista de Felipe González, als vuitanta, empreses espanyoles com Explosivos de Burgos, Explosivos Rio Tinto, Santa Bárbara i Trabosa fan fer l’agost venent pólvora, cano ns, municions i explosius al govern de Gadafi. Eren els anys en que el comerç d’armes era secret d’Estat, i només per la paciència d’alguns investigadors, es descobrien les exportacions. El que em sap greu és que mai s’han exigit responsabilitats penals a la gent que s’ha enriquit en aquest negoci de la mort.

Els que ens hauria de preocupar ara és la situació de la ciutat de Misrata. La seva població viu amagada i atemorida pels atacs constants de l’artilleria de Gadafi. Els edificis estan destruïts, els civils són l’objectiu, i Gadafi mostra d’aquesta manera la seva cara més perversa. És urgent un alto el foc. Les gestions de la Unió Africana en aquest sentit no sembla que hagin tingut èxit fins ara, però s’ha d’intentar-ho de nou. És possible que Gadafi només ho accepti quan es vegi perdut. De moment no accepta solucions diplomàtiques, i això que se li han fet propostes diverses. Tampoc sembla que la mediació de Turquia hagi donat resultats. Potser seria el moment en que els països que s’han oposat a la intervenció militar fessin una coalició mediadora per aconseguir aquest alto el foc. Si no s’aconsegueix, tindrem una ciutat màrtir a afegir a la llista. Cal evitar-ho amb urgència.