Jordi Urgell, Investigador de l'Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicat al Diari ARA

Si miren el mapa que avui els ofereixen l'ARA i l'Escola de Cultura de Pau, probablement una de les coses que més els sorprendrà és l'elevat nombre de conflictes armats i de situacions de tensió política i social que hi ha actualment al món. Segurament també els sorprendrà identificar països i regions que, malgrat ser l'escenari d'enfrontaments bèl•lics des de fa dècades, difícilment apareixen als mitjans de comunicació o estan presents a l'agenda política. És obvi que hi ha governs que, en el seu intent de fer invisibles problemes en el seu territori, prohibeixen l'accés de mitjans independents i d'organitzacions humanitàries a les zones en conflicte. Però més enllà de les dificultats objectives d'obtenir informació, ens hauríem de preguntar per què hi ha determinats conflictes que sistemàticament són oblidats per la comunitat internacional.

¿Com són, a grans trets, els conflictes actuals? Tot i que les causes de les guerres són múltiples i interactuen entre si de manera diferent a cada país, la majoria dels conflictes tenen a veure amb demandes d'autogovern i d'autodeterminació per part de col•lectius que afirmen que pateixen discriminació econòmica, política o cultural (el poble moro a les Filipines, els kurds a Turquia o els somalis a Etiòpia), o bé amb la lluita de determinats grups armats per instaurar un sistema polític i econòmic alternatiu (les FARC i l'ELN a Colòmbia o les guerrilles maoistes a l'Índia o les Filipines). El control dels recursos naturals (el coltan a la República Democràtica del Congo, l'opi a l'Afganistan, el petroli al Níger) també és un factor important en molts conflictes.

Si bé en altres èpoques les guerres eren principalment interestatals, actualment la pràctica totalitat dels conflictes són de caràcter intern, tot i que amb una clara dimensió internacional (fluxos d'armes i població refugiada, intervencions militars de tercers, etc.). Finalment, cal destacar que la gran majoria dels conflictes es concentren a l'Àfrica i a l'Àsia, especialment en països empobrits i amb institucions dèbils, excloents i autoritàries. Però la violència política organitzada també afecta democràcies electorals consolidades o països de renda mitjana i alta.

El diàleg s'imposa en el conflictes

Malgrat que la radiografia dels conflictes actuals no convida precisament a l'optimisme, també és cert que cada cop hi ha menys conflictes armats i que són menys virulents. Des del final de la Guerra Freda s'observa una reducció sostinguda en el nombre de conflictes que té a veure, entre altres coses, amb una major capacitat d'assolir acords de pau. Si bé durant la Guerra Freda la major part de conflictes finalitzaven amb victòria militar d'una de les parts, avui són moltes les guerres que finalitzen a través d'un acord polític. Així, en tres de cada quatre conflictes armats hi ha diàleg entre les parts per resoldre el conflicte de manera pacífica.

Perquè aquesta tendència positiva es mantingui en el futur, la comunitat internacional haurà de trobar fórmules imaginatives, més enllà de l'ús de la força. I tan o més important serà mostrar les iniciatives per resoldre els conflictes a través del diàleg i donar suport a les ONG que treballen pel desenvolupament, la democràcia, els drets humans i el desarmament, les D que fan que la pau pugui ser sostenible.

Web